La entrada Cursos de primavera de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>Les persones aturades, estudiants menors de 30 anys i jubilats/ades podran accedir a una bonificació d’un 10% de descompte en alguns dels nostres cursos.
Tota la nostra oferta formativa inclou l’opció “Comprar per regalar” on podràs enviar directament un curs al correu electrònic de la persona que triïs.
Consulta els cursos que oferim i segur que trobes el que millor s’adapta als teus interessos:
La entrada Cursos de primavera de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Oberta la convocatòria de pel·lícules per l’Asian Film Festival Barcelona 2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>El festival obre la convocatòria per la recepció de pel·lícules que podrien formar part de la programació de l’Asian Film Festival Barcelona que celebrarà la dotzena edició del 23 d’octubre al 3 de novembre de 2024.
Categories: Llargmetratges de ficció i documentals.
Seccions a competició: Oficial, Oficial Panorama, Discoveries, NETPAC i Especial.
Premis: Millor pel·lícula, Millor director, i Millor guió a cadascuna de les cinc seccions del festival.
Data límit de lliurament: des del divendres 22 de març de 2024 fins al dijous 11 de juliol de 2024.
Enviament de material: Als següents correus electrònics cultura@casaasia.es i rescamilla@casaasia.es Pel·lícula en format digital o mitjançant VIMEO o altres plataformes similars; fitxa tècnica de la pel·lícula, kit de premsa electrònic, imatges fixes, tràiler (si n’hi ha) i una breu biografia del director.
Selecció de títols rebuts: El comitè de programació del festival donarà a conèixer els títols seleccionats a la persona responsable corresponent a través del correu electrònic.
Condicions:
L’Asian Film Festival Barcelona | L’AFFBCN aborda una extensió geogràfica molt àmplia, que va des de l’Iran, Àsia Central, una regió que comprèn les exrepúbliques Soviètiques del Kazakhstan, el Kirguizistan i l’Uzbequistan, a la qual se sumen l’Afganistan, Índia, Pakistan, Bangla Desh i Sri Lanka; Sud-est asiàtic des de Xina, Corea, Japó, Tailàndia, Singapur, Malàisia, Cambodja i Vietnam; i Àsia Pacífic amb Austràlia i Nova Zelanda.
Igual que en edicions anteriors, a l’AFFBCN es presentaran pel·lícules procedents de més de vint països, destacant algunes cinematografies com és habitual, però sense deixar de projectar títols que ens venen d’altres països menys reconeguts. Un dels objectius del festival és explorar aquest estrany o estranger, que ens mostra el cinema, i estimular l’interès pel descobriment. D’aquí que, en alguns casos, la programació pretengui ser més aviat inclusiva, no tant amb la intenció d’abastar més títols cada any, com per mostrar no només aquells autors que no passen desapercebuts per comptar amb els seus seguidors sinó també els menys coneguts o els referents dels quals ens obliguen a indagar la seva respectiva contextualització, descobriment i conquesta.
El festival arriba aquesta tardor amb una programació que vol ser tan representativa com sigui possible del cinema experimental i independent més recent del continent asiàtic, sense excloure produccions que responen tant a l’interès d’un públic coneixedor de les cinematografies procedents d’Àsia, com d’aquells que desitgen començar a saber què ens transmet un cinema no tan nou, la diversitat del qual respon preferentment a les diferents narratives que exposa. L’exotisme que a occident s’ha acostumat a atribuir a aquestes produccions ha estat substituït per l’aportació que aquestes darreres han fet i continuen fent per construir culturalment una identitat inseparable de la pertinença al territori.
El festival reunirà més d’un centenar de pel·lícules que s’agruparan a les cinc seccions, Oficial, Oficial Panorama, Discoveries, NETPAC i Especial, totes a competició, en què es distribuiran estratègicament els diferents títols que se seleccionen. Els jurats corresponents es componen dels integrants designats amb aquesta finalitat, directors, crítics de cinema i escriptors que accepten complir aquesta funció.
Per a més informació: www.asianfilmfestival.barcelona
La entrada Oberta la convocatòria de pel·lícules per l’Asian Film Festival Barcelona 2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia al Dia Internacional de la Dona: 8 entrevistes pel 8M se publicó primero en Casa Asia.
]]>Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), Casa Àsia publica una sèrie de vuit entrevistes a dones de les diàspores asiàtiques a Espanya, les trajectòries personals i professionals de les quals són valentes, inspiradores i transformadores.
Ja estan disponibles les primeres entrevistes, i al llarg del mes de març completarem aquest especial del Dia Internacional de la Dona amb la resta d’entrevistes.
Saba és una jove investigadora en nutrició i salut que treballa per visibilitzar i apoderar les dones pakistaneses i convertir-les en ambaixadores d’hàbits alimentaris saludables. Amb 26 anys Saba ha passat la meitat de la vida al Pakistan i l’altra meitat a Espanya. Va arribar als 13 anys, era la seva primera vegada a Europa, i es troba ara a la recta final del seu doctorat en Alimentació i Salut per la Universitat de Barcelona. Saba també ha estat dinamitzadora del programa AFEX de Casa Àsia durant tres anys.
Arribar als 13 anys sense saber una paraula de català o de castellà i estar ja a punt d’acabar el doctorat és una història inspiradora per a altres persones joves que s’han trobat en la mateixa situació. Ens pots explicar els reptes a què t’has enfrontat i com has superat les barreres?
Vaig arribar amb 13 anys, pel programa de reagrupació familiar, amb els meus germans, el meu pare ja feia molt de temps que era aquí. Va ser molt complex al principi, vaig deixar les meves amigues i familiars enrere, no coneixia l’idioma, ni el sistema educatiu, era la meva primera vegada a Europa. Venim de la zona rural i al meu poble, no hi havia col·legi, havíem d’anar al poble del costat per estudiar. Però de mica en mica, vaig començar a adaptar-me gràcies a l’ajuda del meu pare que parlava castellà, i també de les professores i professors del col·legi. Quan encara era al Pakistan, el meu pare em va portar un llibre en català, Els llibres de la Nur i em va dir que era important que anés aprenent aquesta llengua. En arribar aquí, vaig començar a llegir els llibres de la biblioteca, i encara que no els entenia, anava apuntant les paraules per aprendre el vocabulari. De mica en mica me’n vaig anar adaptant fins arribar al batxillerat, una etapa molt complexa. Per primera vegada, em vaig trobar amb situacions de discriminació a la classe quan als i les alumnes migrades ens orientaven en els cicles superiors. Jo volia estudiar a la universitat, estava determinada, va ser molt difícil, sobretot el segon any, però ho vaig acabar. També va ser difícil perquè no sabia qui consultar per a assessorament, a la meva família ningú havia estudiat aquí i no podien ajudar-me. En acabar la selectivitat al setembre, vaig entrar a la universitat, a la carrera de nutrició.
I com has arribat a llançar-te a la recerca en els temes de nutrició i salut?
Quan vaig començar a estudiar, vaig veure que, tant a la família com entre els familiars de les meves amigues d’origen pakistanès, hi havia molta prevalença de diabetis i malalties cardiovasculars. El primer any d?universitat el meu pare va tenir un atac cardiovascular, es va recuperar i ara està bé. Era molt comú, i en edats joves. Aquestes malalties estan directament relacionades amb l’estil de vida, i per això vaig decidir iniciar una línia de recerca sobre aquest tema. A les meves pràctiques hospitalàries també em vaig adonar que el professional sanitari no tenia el coneixement i les eines per poder ajudar les persones d’origen pakistanès. Com que jo podia parlar urdú, castellà, català, anglès, i panjabi i coneixia les dues cultures, podia generar ponts interculturals amb la comunitat a través de la investigació. Així vaig començar a estudiar, vaig seguir amb el màster, i als 23 anys, vaig començar el doctorat a la Universitat de Barcelona. Ens vam adonar que les dones pakistaneses eren un dels col·lectius més invisibles, amb més prevalença d’aquestes malalties i més dificultats per accedir al món laboral. Vaig decidir visibilitzar les dones a través de la investigació, apoderar-les i convertir-les en ambaixadores d’hàbits alimentaris saludables, aleshores aquí vaig començar la tesi que hem implementat.
Heu treballat l’alimentació en dues línies: la salut i la creació d’enllaços socials. És el menjar l’eina ideal per això?
Hi ha diverses raons, primer, aquestes malalties estan molt relacionades amb l’estil de vida: alimentació, exercici físic, hores de son, estrès… Segon, les dones pakistaneses porten el tema de l’alimentació a casa i són expertes, si influïm sobre els seus hàbits, l’impacte serà més gran a nivell familiar. A més a més en aquest primer projecte no volia abastar temes molt complexos, sinó trobar un terreny on totes se sentissin a gust.
Quina va ser la participació de les dones pakistaneses al projecte?
És un projecte de la tesi. Hi han participat unes 140 dones, 70 de les quals formaven part del meu grup d’intervenció, a Santa Coloma. Han participat en una formació de 10 sessions, dissenyades tenint en compte aspectes culturals i lingüístics, amb sessions en urdú i panjabi i material traduït també al català. Es van dividir en subgrups d’unes 15 persones i depenent d’on vivien busquem un espai de trobada per fer la sessió, sigui una biblioteca, una entitat, un col·legi a prop. Això va servir perquè coneguessin els espais del barri. Després de les sessions, es van avaluar els canvis a l’alimentació, i vam veure molta millora. Hem publicat dades i 3 articles científics. També hem vist que les dones han esdevingut ambaixadores d’hàbits alimentaris saludables. Els ajuntaments han començat a interessar-se en el projecte i van sorgir més col·laboracions.
El nivell de participació de les dones ha estat molt alt perquè se’ls va implicar en un projecte que responia realment a les seves necessitats i interessos. Quins van ser els factors dèxit del projecte?
El 2018-2019 va ser quan vaig començar a veure que es publicaven algunes notícies a “El Crític” i altres mitjans, dient que les dones pakistaneses eren molt invisibles, però jo em preguntava, què s’estava fent per visibilitzar-les? hi ha algun projecte? En contactar amb les entitats moltes em deien no participaven als cursos, però potser elles no rebien la informació o no entenien bé que tractava el curs, o aquest curs específic no els interessava. Moltes dones no saben escriure. Per dissenyar aquest tipus d’estratègia, és vital que les dones mateixes participin en totes les etapes. Crec que en part l’èxit del meu projecte és perquè hagi estat cocreat amb les dones, jo no he imposat el que jo pensava, sinó que ens hi hem assegut, hem fet gairebé sis grups d’intervenció tant abans com després del projecte i hem preguntat què era el que volien aprendre, on volien començar.
Quins són els teus plans de futur?
Quan vaig començar, no hi havia cap projecte d’aquest tipus i moltes persones deien que era molt complex, que no hi havia evidències i preguntaven com ho podria justificar, i una de les meves directores del grau em va dir que si no hi havia evidència, la crearíem nosaltres. I és ella amb qui vaig començar el projecte i ara que estic finalitzant la tesi, seguim treballant juntes. Vaig pensar que algú havia de fer el primer pas davant de tanta necessitat perquè, d’una banda, les malalties estan augmentant, la població pakistanesa està creixent, ara ja és cinquena població estrangera a Catalunya, i tampoc no hi ha programes adaptats de promoció d’hàbits saludables però són necessaris . Quan vaig començar el meu doctorat hi havia moltes barreres com ara la manca d’un equip de recerca sobre aquest tema, cosa que podria ser una barrera a l’hora de buscar finançament per a la tesi. Però vaig trobar finançament. Estava tan apassionada per aquest projecte que no m’importaven les barreres. Les vaig superar totes.
A l’any de començar la tesi, vaig presentar el meu projecte en una iniciativa del Col·legi de Dietistes Nutricionistes i va guanyar el premi de la millor tesi de l’any dut a terme per una dietista nutricionista i vaig aconseguir una beca per poder fer algunes publicacions. També vam començar projectes al mateix hospital on vaig fer les meves pràctiques, Germans Trias i Pujol. En aquests projectes van col·laborar les dones que havien participat al projecte de la meva tesi. Les dones ara treballen i col·laboren als CAPs i en alguns ambulatoris. I em van acompanyar a un centre de recerca que es diu Fundació Alícia, on es va prendre la iniciativa de dissenyar material cultural i lingüísticament adaptat a la població pakistanesa, van col·laborar per crear material educatiu adaptat, mai no s’havia vist abans. Hem publicat molt de material, tant per als professionals sanitaris com per a les persones que es dediquen a la investigació, i una guia d’alimentació saludable en català i urdú, que està disponible, i es pot descarregar. Ara el projecte s’està replicant a altres comunitats. Han sorgit molts projectes finançats en part pels ajuntaments i entitats de salut, però solen ser projectes curts, i no n’hi ha prou per realment canviar les coses a llarg termini. M’ha costat molt esforç convèncer, al principi no sabia com reaccionarien les dones, vaig anar a molts seminaris amb elles, vaig anar a les mesquites, a les entitats on estan aprenent idiomes, als llocs on solen reunir-se, oa parlar amb les dones que tenen impacte a la comunitat ia poc a poc vaig començar a rebre molt suport de les dones i dels homes, i se’n van unir moltes al projecte. Ens vam adonar que era el sistema ell que posava límits a la participació laboral o acadèmica de les dones.
Vols dedicar un missatge a les dones joves?
El missatge que vull donar sobretot a les joves i nenes nouvingudes del Pakistan és que a causa de les barreres idiomàtiques una pot arribar a sentir que no hi ha sortida a una situació o que no tindrem oportunitats: és normal sentir-se així, però cal seguir formant-se, i estudiant. És important seguir endavant perquè si treballem a algun lloc hi arribarem. Potser jo no hauria imaginat fer una tesi doctoral, però tenia assumit que havia de fer una carrera, un màster i estudiar. Jo també he tingut moments durs en què volia deixar-ho tot però cal seguir, sempre. I després a la gent de la meva edat els vull dir que els nostres pares van ser els primers a emigrar i que som la primera generació que ha aconseguit entrar en llocs oficials i de poder, i que hem de tenir en compte aquestes persones que van sacrificar tant per nosaltres i que els incloguem en les nostres propostes i projectes. Això és el que vull transmetre.
I per acabar, ens agradaria saber quin és el teu plat preferit…
El meu menjar favorit del Pakistan és Daal Chawal (arròs amb llenties). Per convertir-lo en un plat saludable és important que la meitat sigui de verdura. Comparteixo la recepta publicada amb la Fundació Alícia .
Entrevista realitzada per Gaëlle Patin Laloy i Noelia García Sánzhez, Programa Interculturalitat de Casa Àsia, el 29/02/2023.
ALTRES ENLLAÇOS QUE SABA COMPARTEIX:
Guia d’alimentació cardiosaludable per a la població pakistanesa
Articles publicats per Saba Mohamed Bibi
Vídeo realitzat per la Fundació Tot Raval “Cuina la teva salut”
Xirou Xiao és una jove artista nascuda a la Xina que resideix a Madrid des del 2013. Doctoranda a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, treballa com a artista, educadora i investigadora. També és performer, productora i mediadora artística i intercultural. És creadora i directora de Crabe Pro, co-fundadora de Liwai Acció Intercultural ; membre coordinadora de la Xarxa de Diàspora Xina a Espanya i del col·lectiu Taula rodona de joves artistes d´origen xinès. Col·labora en accions artístiques, culturals i educatives amb les institucions culturals a Espanya.
Xirou: Acabo d’arribar d’una reunió amb altres artistes de la diàspora perquè estem preparant una altra performance per a una exposició amb el Museu d’Antropologia i…
Casa Àsia: … llavors estàs bé
Xirou: Si, amb el cap refrescat, creatiu
Casa Àsia: Ens pots explicar una mica la teva història i com has arribat a Espanya?
Xirou: Vaig estudiar belles arts a la Xina, i l’últim any de la carrera, vaig fer la creació del meu TFG, una vídeo performance que vaig fer a Espanya, mentre aprofitava la meva estada a Burgos per estudiar castellà. Ara fa 11 anys que visc a Espanya i abans de l’estiu podré presentar la meva tesi doctoral, sobre el meu projecte de creació d’un grup de performance “Cangrejo pro” amb joves dones xineses a Madrid. Vaig arribar a Burgos perquè l’acadèmia de llengües on estudiava a la Xina tenia un conveni amb una acadèmia allà.
Casa Àsia: El teu camí t’ha dut de les arts plàstiques al teatre, i de la Xina a Espanya, i de l’art a l’educació, pots explicar com?
Xirou: Vaig estudiar arts plàstiques, pintura, aquarel·la, de petita vaig aprendre també la cal·ligrafia amb un amic del meu avi i quan era petita, també ballava. Feia txa-txa-txa, samba, rumba, potser per això vaig acabar estudiant la llengua espanyola. M’agradava molt la música i art de Mèxic. Estava atreta per l’art de Latin America i Espanya. Després vaig fer un màster en belles arts relacionat amb l’educació artística i vaig començar a investigar sobre l’Art Acció amb la comunitat xinesa. Fa 10 anys que treballo el tema d’Art Acció i performance amb la comunitat xinesa a Madrid. El doctorat em permet aprofundir el tema i crear un nou projecte, Cranc Pro.
Casa Àsia: Com s’ha transformat la teva relació amb l’art fins a fer-lo servir com a eina per a l’educació?
Xirou: Quan estava estudiant belles arts a la Xina, pintava bé i gaudia del procés, però el segon any de carrera vaig començar a preguntar-me per què servia l’art. I vaig cercar respostes a la pregunta Per a què serveix l’art? L´educació és una resposta. Vaig començar a estudiar educació artística a la Complutense, amb 4 enfocaments molt interessants: la salut, l’educació artística i l’educació no formal, els museus i l’àmbit social. Així vaig descobrir les possibilitats de transformació amb la comunitat.
Casa Àsia: Tots els aspectes de la teva vida estan relacionats amb l’art i l’educació…
Xirou: així és, es diu a/r/tògrafa (artista+educadora+investigadora)
Casa Àsia: Com a art-ivista…
Xirou: No em referia a aquest concepte perquè no em posiciono com a activista social o política, encara que per descomptat tot el que faig hi té ressò.
Casa Àsia: Treballes molt el concepte de la diàspora, és un concepte que abasta un gran ventall de perfils, identitats, experiències i trajectòries, com defineixes la diàspora?
Xirou : Vaig descobrir el concepte només el 2018 quan vaig participar a我们,我们. Wǒmen, wǒmen. I Trobada de la Diàspora Xina a Espanya . En aquesta primera activitat de trobada just ens vam fer la pregunta què significa la “diàspora” per a nosaltres? És una paraula molt inclusiva i neutra. Immigrants, migrants, emigrants…totes aquestes paraules impliquen un desplaçament, una direcció, però “diàspora” per a mi és un recipient ampli i qui s’identifica amb la diàspora xinesa, es pot identificar si vol i si en algun moment ja no vol identificar-se com a tal llavors pot fer-ho, cadascú es pot identificar com vol. I depèn del context en què s’utilitza, jo no diria a la meva mare a la Xina que sóc “diàspora xinesa. Sóc conscient que les identitats socials i polítiques són nòmades, són canviants, però tinc autonomia per decidir un posicionament que pot canviar.
Casa Àsia: i ho decideixes la teva o, de vegades, la societat?
Xirou: intento fer-ho jo, però per exemple, abans de venir a Espanya no havia de pensar si era “xinesa”. Però la mirada dels altres és com un mirall de com em veuen els altres, és com posar-me una etiqueta, i que no sóc propietària de la meva identitat, però no em defineixen les etiquetes que em posen. Si vull dir que sóc una dona xinesa jove ho dic, i amb les meves amigues potser no cal, però potser ho fem igualment, hi ha etiquetes, però sóc jo qui intento tenir l’autonomia per ser identificada, amb qui i quan. Jo defineixo qui sóc al món. És la capacitat de poder fluir. Però fluir no és un alliberament total, és un posicionament concret i específic.
Casa Àsia: Ara hi ha a Espanya moltes i molts artistes joves xinodescendents, cineastes, escriptores, actrius, ballarines, poetes. Són els que transformen no només les diàspores, sinó tota la societat. I és una oportunitat per a tothom. Hi va haver diverses iniciatives de creació de xarxes, de col·lectius…
Xirou: El 2018 el grup motor de les artistes de la diàspora encara s’estava iniciant i no ens identificàvem com un col·lectiu, no teníem una identitat col·lectiva, no com per donar per fet una identitat col·lectiva sinó el fet de crear una nova identitat col·lectiva. Quan ens vam adonar d’aquesta situació, ens vam voler conèixer més. Però la diàspora xinesa és molt heterogènia i és un procés complex abastar totes les diversitats dins de la diàspora, no només als perfils (adoptada, crescuda a Espanya, nascuda, estudiant, migrada, classe social, identificació sexual etc), no és fàcil i quan es parla de la identitat personal i de la identitat col·lectiva, cal tractar amb molta sensibilitat. Precisament un dels objectius de la meva investigació és com es poden crear llaços per abraçar l’heterogeneïtat de la diàspora, des de dins perquè cadascú se senti identificat i tingui un vincle amb aquesta nova col·lectivitat. D’allà va sorgir la meva tesi que es deia “Una nova col·lectivitat” o una subcomunitat.
Casa Àsia: subcomunitat dins de la societat espanyola i dins de la pròpia diàspora?
Xirou: “subcomunitat” és un concepte, al qual he donat una nova definició i una categoria per poder definir allò que estem creant, però no hi ha significatius d’inferioritat, és un grup dins de la comunitat amb les seves particularitats, és com un concepte matemàtic .
Casa Àsia: Aleshores la comunitat existeix si existeixen aquestes subcomunitats, perquè si les lleves totes ja no queda res del concepte de comunitat.
Xirou: El 2018 no existien tan fortament aquests vincles, i ara vam començar a crear llaços a nivell estatal. Tenim companyes a Barcelona, València, Salamanca, Sevilla, Galícia…
Casa Àsia: Pots parlar una mica dels suports que has aconseguit pels teus projectes? Quina és la relació amb les institucions públiques i privades?
Xirou: és una pregunta molt complexa, però m’encanta. A més, és un dels punts de la meva tesi doctoral. Per mi també és un tema molt important, perquè fins ara tots els projectes personals i col·lectius s’han fet amb les col·laboracions institucionals. En general, quan fem un projecte convida una institució, que té interès a treballar amb nosaltres perquè volen treballar amb la comunitat xinesa i no hi tenen accés. De vegades volen treballar amb mi perquè sóc artista, dona… i és interessant per al públic. El tema amb les institucions és que quan sentim que el que fem té molt de valor, no es tracta només de rebre el suport institucional, però també per part nostra de donar suport a les institucions per als seus objectius. És una relació de col·laboració bilateral. La institució ofereix recursos econòmics i visibilitat, però nosaltres oferim continguts i creativitat. Són col·laboracions institucionals amb dinàmiques de poder equitatives.
Casa Àsia: És molt interessant, com si es replantegessin les relacions artistes-institucions.
Xirou: aquestes idees provenen d’un procés personal i professional constant de reflexió. De llegir, de veure, sentir, de com reflexionar sobre la base de les meves pròpies experiències. He pogut arribar a aquest posicionament i discurs a través d’un llarg camí. Per exemple, Sara Ahmed parlava de com no donar per fet el discurs, si jo sento alguna cosa que em grinyola puc observar i preguntar-me, per què he d’acceptar aquest discurs? Per què no hi estic d’acord? I des d’allà, hackejar el meu llenguatge. Entenc que al món cultural i l’art hi ha molta precarietat, i en certa manera jo ja tinc un privilegi per poder compartir amb tu ara una entrevista i una altra gent no. Reconec el meu privilegi, i per això necessito pensar què dic jo també des del col·lectiu (no com la portaveu, sinó comprendre i transmetre més necessitats de més gent).
La majoria de les invitacions que rebem provenen de les institucions públiques. Però, per exemple, a Madrid, quan es van impulsar polítiques de participació ciutadana, va ser com l’inici d’una onada. D’aquí és on justament he pogut surfejar aquesta onada, per poder arribar on sóc ara mateix.
Casa Àsia: Sobre el teu projecte actual vols comentar alguna cosa?
Xirou: El meu projecte és ara una exposició col·lectiva amb la diàspora xinesa a Espanya amb el Ministeri de Cultura d’Espanya i el Museu Nacional d’Antropologia. Després a Cranc Pro, la companyia segueix rebent invitacions, en aquest cas per realitzar accions, per exemple aviat iniciem el projecte amb el Centre Dramàtic Nacional, que connecta el teatre i el barri, som una de les quatre companyies convidades. ia nivell personal, acabar la tesi, presentar-la com més aviat millor. També segueixo amb el projecte 天马行空 Tiān Mǎ Xíng Kōng amb famílies xineses i el Museu Reina Sofia. >i Però I el meu somni per al futur és que tinguem el nostre centre cultural propi.
Casa Àsia: i quin missatge vols transmetre a altres dones joves?
Xirou: Vull compartir unes frases: Confiar en vosaltres mateixes i en el vostre poder com a dona i com a persona, mimar-vos, estimar-vos, estimar-vos a vosaltres mateixes. Tenim molt valor i podem estar juntes i, simplement ser en aquest món.
Casa Àsia: I per acabar, ens agradaria saber quin és el teu plat preferit…
Xirou: El meu plat preferit és… les patates salejades de la meva àvia.
Altres enllaços que Xirou comparteix:
Instagram: @xirouxiao @cangrejopro @liwaiai
Entrevista realitzada per Gaëlle Patin Laloy, responsable del Programa Interculturalitat de Casa Àsia, el 01/03/2023. Contacte: interculturalitat@casaasia.es
Shreyashee Nag ha nascut a Calcuta (Índia) i viu ara entre Barcelona i Madrid. És enginyera , amb un MBA i una llarga carrera al sector “ Oil and Gas”. A més, és ballarina professional amb estudis superiors de dansa clàssica de lÍndia, kathak i ara, mestra de dansa kathak i coreògrafa. Ha creat una escola de dansa a Barcelona “ Nupura ”. La seva trajectòria connecta el món corporatiu i el cultural. És guanyadora de Premi Critica de Catalunya 2023 (categoria millor ballarina) per la obra “Above” dirigiua per Gaston Core.
Casa Àsia: Has nascut a Calcuta, però has crescut a Àfrica, com has arribat a ser coreògrafa i ballarina de kathak a Espanya?
Shreya: Quan formeu part de la diàspora, creeu un enllaç fort amb el vostre país d’origen. Sent bengalins, mentre vivíem a l’Àfrica, els meus pares es van assegurar que estudiés dansa, cant i música clàssica de l’Índia i els caps de setmana mentre altres nens anaven a les festes d’aniversari jo havia d’anar al temple hindú a aprendre sanscrit. Als 16 anys quan vaig tornar a l’Índia, vaig acabar el batxillerat i vaig fer la carrera de química, després vaig anar als Estats Units a estudiar i vaig venir a Espanya amb un intercanvi universitari. Paral·lelament estudiava dansa. Vaig treballar a Madrid al món corporatiu en una empresa internacional d’enginyeria i un dia vaig pensar que havia de reprendre la meva carrera de dansa perquè vaig estar ballant des dels 4 anys. En aquell moment, ja tenia un fill, era dona-mare i dona-treballadora en una multinacional, però alguna cosa em picava, pensava, què passa amb la meva carrera artística? No es podia quedar en un armari. I un dia en què estava estressada amb tot, vaig decidir llançar aquest projecte. Curiosament el que vaig fer l’endemà va ser enviar un correu a Casa Àsia, que vaig trobar a internet i de mica en mica, no sé com, la vida em va guiar i vaig arribar a tenir contacte amb un gran equip a Barcelona.
Casa Àsia: Has començat amb un espectacle i has acabat creant una escola de dansa ?
Shreya: Sí, comencem a parlar ia treballar. muntem la primera producció de “Sóc Txitrangada” que va tenir un èxit increïble. Després, gràcies a l’interès que hi havia a Barcelona, vam poder tirar endavant i obrir un centre cultural. Rebem suports de l’ajuntament de Barcelona, de l’ambaixada índia a Madrid… Vaig acabar deixant la meva feina al món corporatiu per poder dedicar-me el 100% a la dansa, vaig formar la meva pròpia companyia, i així, la meva carrera va fer un gir de 180 graus, va ser tot molt positiu.
Casa Àsia: Va ser un canvi radical!
Shreya: De vegades la gent té por de llençar-se en un camí relacionat amb la cultura. Però la veritat és que la por és el pitjor a la vida.
Casa Àsia: llavors tu no has tingut por?
Shreya: Seria mentida dir que no tinc por, però la por és necessària perquè et manté en alerta, però ha de ser just perquè, encara que tinguis por i estiguis en alerta, puguis continuar endavant amb els teus projectes.
Casa Àsia: Aleshores és la teva experiència en la diàspora que t’ha portat a estudiar dansa i música de l’Índia paral·lelament als teus estudis, a Barcelona passa el mateix?
Shreya: Aquest és el missatge que porto dient-li a la diàspora, a la gran comunitat que tenim a Barcelona, que la identitat cultural és vital. La comunitat és molt heterogènia i hi ha molts joves que són espanyols o catalans, i és molt important que es tingui en compte el llegat cultural per tenir arrels no només a Espanya, sinó també a l’Índia. El meu missatge a la comunitat índia és que no tinguin por d’empènyer els seus fills cap a la dansa i la cultura índia perquè tinguin un vincle amb el país d’origen de les seves famílies. Perquè la música i la dansa clàssica de l’Índia no és només dansar, ballar i cantar, sinó que és tot un estudi de la història de la índia, mitologia, sociologia, antropologia… Tot i que suposa molts esforços, l’estudi de la dansa i la música forma part duna formació integral i completa de vida.
Casa Àsia: Obrir una escola de dansa no és només art, també ha de ser un negoci.
Shreya: Es lúnica manera de fer-ho. Per mi, cultura i món corporatiu no són conceptes separats, les persones que treballen al sector cultural, les artistes, han de menjar, no sempre s’ha de dependre d’una subvenció. Cal cercar l’autosuficiència. Una ballarina té les despeses igual que un enginyer. Una escola de dansa és una empresa. El sector cultural és part del món corporatiu. A Nupura, tenim administratius i 8 professors i tots ells cobren la seva feina, com ha de ser. Un artista no ha de sobreviure, però de viure. És important canviar el xip, pensar que la cultura no genera diners és una grandíssima equivocació.
Casa Àsia: Quan has obert el centre a Barcelona, tenies poques estudiants de les diàspores, ha canviat la situació?
Shreya: Ha canviat moltíssim i de manera molt positiva. El 2013-2014, a Sant Gervasi, un altre barri, va obrir a Barcelona a la gent no li agrada gaire moure’s del seu barri. Jo sóc de Calcuta i pel meu Sant Gervasi i el Raval estan al costat. La diàspora índia i asiàtica és al Raval i l’escola els semblava lluny. Si tenen comerços, era complicat portar els nens a ballar a un altre barri. El 2020, vam obrir un centre a Paral·lel, també on són tots els teatres… és un lloc molt estratègic i és quan va fer un boom. De cop vam tenir moltes peticions d’inscripcions i molts es van quedar sense plaça. Sempre hem tingut grans suports, Casa Àsia, l’ajuntament… i hem tingut col·laboracions molt boniques com amb la Sala Hiroshima… I estic super orgullosa perquè no només tenim un gran nombre de ballarins de l’Índia i de Catalunya, però també de Sri Lanka, Bangla Desh, Filipines, Pakistan…
Casa Àsia: Nupura té altres projectes que no siguin de dansa?
Shreya: Sí, pensem en projectes en què no s’ha de ballar per a les persones que no volen: cantar, poesia…hem muntat recitals de poesia amb diàspora pakistanesa i Índia i va ser molt bonic. G: Què fas a Madrid?
Casa Àsia: Què fas a Madrid?
Shreya: Ara estic vivint entre Barcelona i Madrid, i la meva feina s’ha duplicat o triplicat. Estic treballant amb totes les meves forces tant per als projectes a Barcelona com a Madrid, i també estem parlant amb diverses institucions per muntar un centre a Madrid, amb un format més institucional.
Casa Àsia: Per promoure les relacions entre l’Índia i Espanya? Quin paper juga la diàspora en les relacions entre els dos països?
Shreya: Als anys 90, la gent que sortia de l’Índia es veien com a “traïdors”, però també s’admiraven pel fet de treballar a l’exterior. Això ha canviat moltíssim amb el govern actual, el nostre primer ministre ha canviat completament aquesta mentalitat i ha nomenat tota la diàspora índia com l’actor principal per a l’intercanvi entre dos països. És la diàspora índia que difon una imatge positiva de l’Índia a Espanya. És una gran responsabilitat per a la comunitat, som ambaixadors de casa nostra a l’estranger. Participi a l’esdeveniment que organitza el govern cada 2 anys en què convida unes 40 persones d’arreu del món per explicar el que estem fent, abans no es feia. Jo representava el sector cultural però també n’hi havia del sector corporatiu, consultors, etc. L?important és l?objectiu, saber com podem treballar amb institucions locals a Espanya, aquesta preocupació abans no existia. S’ha enfortit el sentiment de pertinença a una identitat compartida de la diàspora índia.
Casa Àsia: Al llarg de les teves experiències, has patit o com a dona o com a dona índia algun tipus de discriminació?
Shreya: Al món corporatiu, aquí a Espanya, al sector del petroli i l’oli, com una dona índia de 24 anys, recent graduada, treballant en un món d’homes amb moltíssima experiència, no vaig sentir cap tipus de discriminació, al contrari, vaig beneficiar de la imatge positiva que té lÍndia en tecnologia i programari. Al món cultural sempre em van obrir portes, però també és veritat que venia amb projectes interessants, sempre posant el col·lectiu i no el meu en primer pla. Però no hem d’ignorar que hi ha gent que sí que ha viscut aquesta discriminació,
Casa Àsia: Pots parlar-nos dels teus projectes futurs?
Shreya: Tinc massa projectes futurs, estem amb concerts, intentant ampliar el centre, intentant vincular-ho amb altres sectors de l’Índia, com ara el cinema. Volem esdevenir referents per representar l’Índia a Espanya ia Europa.
Casa Àsia: Si volguessis donar un missatge a altres dones joves, quina seria?
Shreya: Jo no gosaria donar-los un missatge a les dones perquè les dones tenim un univers tan ampli i complicat que cada missatge pot valer per a una però no per a una altra. Però amb la meva experiència. no hem de ser una superwomen ni res per l’estil, sembla que sempre estem lluitant per entrar dins de la definició de dona, mare, super bona mare, super bona dona, super bona treballadora, i super bona tot. I per mi la nova dona d’avui dia és una dona que passa de tot això, i en prioritza la felicitat per sobre de tot.
Casa Àsia: Vols compartir el teu plat preferit?
Shreya: Sóc una gran fan del menjar espanyol, m’encanta la paella, al costat del mar a Barcelona no hi ha res que es pugui comparar o un arròs negre, un dels meus favorits. De la índia, el meu menjar favorit és un plat de llenties dhal, arròs i chapati. És el que vull menjar quan el món s’acabi.
Casa Àsia: Una pel·lícula?
Shreya: Sens dubte, Almodóvar.
Entrevista realitzada per Gaëlle Patin Laloy , responsable del Programa Interculturalitat de Casa Àsia, i Noelia García Sánchez el 29/02/2024.
Karima Xuixada, nascuda a Bamiyan, Afganistan, és periodista i activista per als drets de la dona i de les nenes i nens. Refugiada des de fa un any i mig a Espanya, està estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona el Màster de Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament ies voluntària a l’ONG Afghan Women on the Run.
Casa Àsia: Has arribat a Espanya uns 10 mesos després de l’arribada dels talibans al poder. Com va ser la sortida de l’Afganistan i el viatge fins aquí?
Karima: Quan el 15 d’agost del 2021 els talibans van prendre el poder al país tot va canviar. Com que treballava com a periodista i activista, no podia continuar vivint allà, la meva germana tampoc i vam decidir que ens havíem d’anar. Era molt difícil perquè ja no podíem ni treballar ni estudiar ni fer res. La nostra sort va ser conèixer algunes dones d’Afghan Women on the Run, que ens van ajudar. Vaig sortir el 10 de desembre del 2021, per anar a l’Iran i després al Pakistan on he pogut aconseguir un visat per a Espanya.
Casa Àsia: Parlaves l’idioma quan vas venir?
Karima: No, només “gràcies” i “si us plau”, però, escoltava les cançons de Gipsy Kings! No sabia res de la llengua espanyola, ni que a Espanya hi havia diferents llengües i em va semblar interessant.
Casa Àsia: Però a l’Afganistan també es parlen diverses llengües, no?
Karima: Sí, hi ha moltes llengües diferents, però abans tothom parlava en persa i una mica en pashtun, però ara amb els talibans només es parla en pashtun.
Casa Àsia: Tens notícies de la teva família o amistats que s’hi hagin quedat? Com evoluciona la situació?
Karima: Sí, les notícies segueixen molt dolentes, les dones no hi poden fer res, no poden viatjar d’una província a una altra, no poden anar a la perruqueria, no poden anar al parc, no poden fer res. Des de fa tres anys a l’agost, al meu país, les dones no tenen cap dret, no poden triar ni la pròpia roba, aquest és un dret bàsic, però a l’Afganistan no es pot, el color de la roba que portes és una cosa que no pots triar. Si volgués posar-me un vestit vermell no podria, un mocador vermell tampoc, tot ha de ser en negre. Són normes imposades pels talibans. A casa hi ha noies que graven vídeos i els pugen a instagram, però fora de casa, han de portar el burca.
Casa Àsia: I els homes, que pensen?
Karima: Depèn de la família, els homes tampoc volen els talibans. També hi ha normes dels talibans per a ells. Si es tallen els cabells o la barba, poden ser arrestats. També si algú té un tatuatge, això està molt mal vist a l’Afganistan, homes o dones, els han d’amagar com puguin.
Casa Àsia: Quin és laccés a leducació per a les nenes?
Karima: Les nenes poden estudiar fins als 10 anys i els nois fins i tot quan vulguin.
Casa Àsia: Aleshores quin futur tenen les nenes?
Karima: Si…Com podem continuar vivint? Com podem viure les dones, sense metgesses, per exemple? Els talibans pensen que amb què les dones puguin llegir ja és més que suficient i que no en necessiten més. A l’Afganistan, l’únic futur per a una dona és casar-s’hi. Conec moltes noies més joves que jo, que com que no pot estudiar, es casen, sobre els 17-20 anys. Com que no poden viatjar tampoc, es casen per poder viatjar amb els seus marits.
Casa Àsia: Què creus que es pot fer per canviar la situació a l’Afganistan?
Karima: Els talibans no canviaran mai, fa uns vint anys, van venir al meu país i ja deien que les dones no havien d’entrar a la universitat, ara han tornat i continuen pensant el mateix. Pensar que podem canviar la situació des de dins és molt complex perquè depèn de la política. Potser altres països com ara els Estats Units podrien tenir el poder de canviar la situació. Abans, els talibans eren un grup petit, ara tenen un país a la seva disposició, amb armes, i amb tots els recursos. La situació és realment complexa. A mi em costa de creure que no s’ha pogut fer res quan van arribar els talibans per impedir-ho. La política és molt complexa i quan una guerra comença en un país, n’hi ha un altre que se’n beneficia. Per això, crec, van decidir no aturar la guerra. El meu país fa molts anys que està en guerra i aquesta guerra encara continua. El mateix ha passat amb Ucraïna, quan va començar fa 2 anys, tothom pensava que duraria uns quants dies, però ja són dos anys, passa el mateix a Palestina. Hi ha molts països que poden estar interessats que l’Afganistan segueixi en guerra.
Casa Àsia: Aleshores, d’allà has arribat a Espanya. Com ha estat tota l’adaptació? Imagino que ha estat molt difícil, però també una oportunitat.
Karima: Sí, ha estat una gran oportunitat, però començar de zero en un país llunyà amb una cultura molt diferent, sense saber l’idioma, sense tenir ningú que coneguis, és una cosa molt difícil. Quan vaig arribar volia fer moltes coses, però no coneixia ningú. Primer vaig viure a Berga, estava una mica allunyat de Barcelona i durant 3 o 4 mesos ho vaig passar molt malament, acceptar deixar la meva família va ser molt difícil. Sempre havia viscut amb una família molt gran, tinc 4 germans i 2 germanes, i els meus 4 germans tenen els seus fills, tinc 7 nebots en total i vaig viure amb ells, tenia la meva vida amb una família molt gran. En un any ho va canviar tot, i em vaig trobar sola. Però després de 10 mesos van arribar la meva mare, el meu germà i la meva cunyada i vaig pensar “ara no estic sola”, vaig pensar que tenia molta sort i el meu estat d’ànim va millorar. Ara estic intentant continuar vivint de manera positiva i fer les coses que vull, anar a la universitat, adaptar-me… però és difícil.
Casa Àsia: Tens germans o germanes que han quedat a l’Afganistan?
Karima: Tinc dos germans que s’han quedat amb les seves famílies al meu país, però ells tampoc no poden viure a casa nostra, han hagut de canviar.
Casa Àsia: Afghan Women on the Run és l’organització que et va ajudar i amb què col·labores. Què fan?
Karima: Afghan Women on the Run és una plataforma a les xarxes socials portat per un petit equip de dones a Catalunya ia Madrid, sense oficina ni espai físic, que ajuda les dones afganeses. Són poques dones, però treballen molt bé, crec que en dos o tres anys han ajudat més de 700 persones.
Casa Àsia: Què fas tu a l’organització?
Karima: Principalment ajudo les persones que no saben parlar ni anglès ni castellà.
Casa Àsia: ¿L’organització té altres suports?
Karima: No hi ha cap organització que les ajudi. Per exemple, hi ha famílies que tenen el visat per a Espanya, però no poden pagar el vol i Afghan Women on the Run mobilitza les xarxes socials per buscar finançament per cobrir els vols d’aquesta família.
Casa Àsia: Aleshores són persones que ajuden de forma individual, però has pogut entrar al programa d’ajuda per a persones refugiades?
Karima: Sí, però l’ajuda és per a 18 mesos, ja mi fa un temps que ja se’m va acabar, ara rebo una altra ajuda per a persones refugiades, fins que tingui una feina.
Casa Àsia: Quins plans tens després del Màster?
Karima: Ara estic estudiant, i també estic buscant feina, però el meu nivell de llengua encara no és gaire alt, necessito aprendre més per poder treballar. També estic buscant un intensiu de castellà per millorar el meu nivell. En el futur, vull treballar pels drets humans i els drets de les dones. El màster que he començat és perfecte per poder treballar en una cosa que em permetrà canviar les injustícies al món. Particularment a l’Afganistan, però també a tot el món hi ha molt per fer per millorar la situació, per això vull treballar en l’àmbit dels drets humans, de les dones i dels nens i nenes.
Casa Àsia: I com és la teva experiència a la universitat?
Karima: Doncs, a poc a poc, per mi el més complicat és la llengua. Quan podré parlar millor podré entendre millor què expliquen. Em sento força sola i no puc participar gaire a la classe pel meu nivell d’idioma.
Casa Àsia: Has fet amics?
Karima: Sí, he fet amics a classe. A Barcelona, la gent és molt amable i és fàcil connectar-hi, hi ha molta diversitat de comunitats i per això és més fàcil. Penso que la gent és oberta i no té cap prejudici.
Casa Àsia: Sents que en algun moment has patit racisme o discriminació?
Karima: No, jo no ho he patit.
Casa Àsia: Per acabar, vols dedicar unes paraules a les dones joves oa les dones joves refugiades?
Karima: No vull dir res massa positiu, perquè quan et trobes en una situació difícil, i algú et diu que has de ser positiu, t’enfades. Si la situació és dolenta, està bé acceptar-ho. Això ho dic des de la meva experiència per haver estat en una situació terrible i per haver-ho viscut. A tot el món les dones tenim problemes, per una diferència física mínima als nostres cossos. Aleshores totes les dones ens hem de recolzar davant de les injustícies, sense pensar d’on som, o del país d’origen. Som germanes.
Casa Àsia: I la pregunta final, pots compartir alguna cosa que t’agrada molt? Música, pel·lícula, plat?
Karima: La música que jo escolto és molt diferent de la que molta gent escolta, m’agraden molt els Gypsy Kings, encara que els meus amics sempre em diuen que no és per a gent jove. No conec gaires pel·lícules espanyoles, però m’agrada la Casa de Paper, Berlín, fins i tot al meu país també les veia. El meu plat preferit a Espanya és la truita de patata, però també m’agrada anar a un restaurant del meu país que hi ha a Barcelona…
Entrevista realitzada per Gaëlle Patin Laloy , responsable del Programa Interculturalitat de Casa Àsia, i Noelia García Sánchez el 29/02/2024.
Enllaç que Karima comparteix:
Afghan Women On The Run (@afghanwomenontherun) • Fotos i vídeos d’Instagram
Kayoko és una balladora japonesa de flamenc establerta a Barcelona. La seva carrera gira entorn de la reivindicació de la igualtat i la universalitat de l’art, com el seu darrer espectacle de dansa “TOHOGU”, que barreja flamenc i música local de Tohoku, on va néixer. Recentment va presentar aquest espectacle a Cadis i Granada, a Andalusia, el bressol del flamenc, on va tenir una gran acollida entre les persones aficionades. Actualment treballa per presentar aquest espectacle a Barcelona i Madrid.
Casa Àsia: Pots explicar-nos la teva primera trobada amb el flamenc i com es va convertir en passió?
Kayoko: Encara recordo l’impacte que vaig sentir quan vaig veure per primera vegada a la televisió ballar flamenc a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 a casa dels meus pares. Aquí va despertar el meu interès per estudiar-lo i vaig buscar una escola de flamenc a la meva ciutat, però no la vaig trobar. Tres anys després, vaig decidir anar-me’n a Espanya, i vaig viatjar a Madrid. Va ser el meu primer viatge a l’estranger i sola. Però no hi havia res a témer, només em vaig deixar portar per la meva passió pel flamenc per venir a Espanya a formar-me. En aquell moment no tenia cap experiència ni amb la dansa, ni amb el flamenc.
Casa Àsia: I al final t’hi has quedat?
Kayoko: Després d’iniciar-me amb el flamenc a Madrid, vaig fer nombrosos viatges entre Espanya i el Japó; cada cop que reunia els diners suficients venia a passar tres mesos a Madrid per seguir amb la meva formació en flamenc.
Al final em vaig adonar que per aprendre el flamenc, un art tradicional d’una cultura completament diferent de la meva, calia establir-me a Espanya, per poder aprofundir més en l’art flamenc i la seva idiosincràsia. Així que vaig aplicar per al programa de beques Governamentals de l’Agència Japonesa d’Afers Culturals, i me la van concedir; donant-me l’oportunitat d’aprendre el flamenc durant 2 anys a Sevilla.
La meva primera temporada a Sevilla va ser molt emocionant. A Andalusia, el flamenc és una forma de viure i em sentia molt feliç de poder aprendre el flamenc a la terra on es va desenvolupar; em sentia com al paradís.
Després d’aquell període de formació, vaig tornar al Japó i em vaig guanyar la vida ensenyant flamenc.
Però seguia tenint moltes ganes d’intentar viure del flamenc a Espanya, així que seguia anant i venint entre Espanya i el Japó.
Mentrestant, per fi, vaig conèixer el meu marit català i ara visc a Barcelona.
Casa Àsia: Com ha estat la teva aventura del flamenc a Espanya? Com has aconseguit entrar al món professional?
Kayoko: Per mi, viure del flamenc a Espanya va ser una aventura. No hi havia camins traçats, ni referents, ni públic preparat. Vaig haver d’obrir-me camí demostrant la meva professionalitat, i anar trencant estereotips.
A més a més, em vaig casar amb un fotoperiodista espanyol que no tenia res a veure amb el flamenc, així que no tenia família ni coneguts amb connexions flamenques.
Però em vaig presentar al Concurs de Ball Nacional per Alegries de Cadis i vaig guanyar el segon premi, cosa que va ser un abans i un després, em va impulsar i em va ajudar en el meu projecte de viure a Espanya.
Casa Àsia: Amb quines dificultats t’hi has trobat? Quina acollida has tingut a Espanya i al Japó?
Kayoko: Després d’Espanya, el Japó és el país amb més tablaos, artistes i aficionats al flamenc del món. L’ambient era meravellós, de respecte i d’admiració feia els artistes espanyols que venien al Japó per actuar, impartir classes o compartir escenari amb nosaltres.
Tot i això, quan vaig començar a viure a Espanya, no entenia l’idioma, no sabia com buscar feina, i a més era molt discreta perquè els japonesos consideren la modèstia una virtut i també tenim un gran respecte pel flamenc, ja que és una cultura tradicional d’un altre país.
I sobretot, no tenia amics, cosa que era absolutament necessària per fer flamenc. Els primers anys que vaig viure a Barcelona van ser molt solitaris.
Casa Àsia: I finalment has trobat feina com a bailaora?
Kayoko: Sí, em van oferir feina en un destacat tablao espanyol però va ser molt difícil al principi. El primer que va fer el director va ser trucar-me al seu despatx per informar-me que “els turistes que vénen de l’estranger volen veure artistes espanyols. Per això, hem trigat tant a decidir-nos contractar-te. Però en el teu cas, el públic estarà content perquè tens una gran trajectòria”. Tot i això, segons el que em va explicar el director del tablao, alguna vegada, un guia va expressar el seu disgust en aprendre que jo era la bailaora principal d’un dels espectacles.
Per primera vegada em vaig adonar que hi havia situacions i casos en què la gent no m’acceptava pel meu aspecte. Però diguessin el que diguessin, vaig gaudir del moment i estic molt agraïda al director d’aquell tablao per obrir-me les portes del seu negoci tot i saber que seria controvertit. Fins i tot em va renovar el contracte, passant a llarga durada, i vaig sentir que, amb molt d’esforç, podia superar totes les barreres.
Casa Àsia: Dius que els amics són molt importants al món del flamenc. Hi ha alguna persona o circumstància que et va ajudar especialment?
Kayoko: Sí, em vaig posar en contacte amb un ballador de flamenc per demanar-li que ballés amb mi. Em va tractar amb humilitat i simpatia, i al final em va convidar a treballar amb ell. Puc dir que em va salvar de la solitud i fins i tot em va portar alegria a la meva vida.
Casa Àsia: Tens projectes amb músics espanyols i japonesos, pots explicar els teus projectes?
Kayoko: He participat en un incalculable nombre d’espectacles, destacant els espectacles amb Rafael Amargo, Peret… I des de fa uns anys vaig començar a buscar una expressió que em portés de tornada als meus orígens, i vaig recordar els emocionants jocs de la infància, les festes tradicionals i la música de la meva terra natal.
L’any passat vaig estrenar el meu espectacle anomenat “TOHOGU-La meva estimada terra”, que es va presentar a Sevilla, Cadis i Granada, on va tenir una gran acollida. Va ser una experiència meravellosa i gratificant per a mi veure com triomfava un espectacle a Andalusia on hi eren molt presents els meus orígens. Ballar flamenc amb la música tradicional japonesa de Tsugaru shamisen (guitarra japonesa) i shakuhachi (flauta japonesa) no em va resultar estrany i em va donar l’oportunitat no només de viure com a balladora de flamenc, sinó també d’expressar-me des del més profund del meu ésser.
Casa Àsia: Quin és el teu somni de futur?
Kayoko: Estrenar “TOHOGU-La meva estimada terra” a Madrid ia Barcelona, on visc, i en el futur, a Nova York, la capital mundial de l’art i l’espectacle, per portar amor i energia a molta gent. Aquest és el meu somni.
Casa Àsia: Quin missatge vols transmetre a altres dones?
Kayoko: Des de la meva posició, com a dona japonesa que viu a Espanya del flamenc com a artista, i que a més, és mare, esposa, filla i empresària, convido totes les dones del món a lluitar pels seus somnis, ia reivindicar la igualtat de gènere i la no-discriminació en tots els àmbits de la vida.
Casa Àsia: Si volguessis recomanar un plat, una cançó o una pel·lícula, quins serien?
Kayoko: El meu plat preferit és l’arròs que fa el meu marit. De música, recomanaria escoltar el cantaor català “Salao” i de pel·lícula, no perdre’s “Perfect days” una pel·lícula d’un cineasta alemany, ambientada al Japó que mostra escenes de la vida quotidiana que reivindiquen l’amor, la salut i la llibertat .
ENLLAÇOS:
Pàgina web: www.kayokonakata.com
Instagram: www.instagram.com/kayoko_nakata/
X: www.twitter.com/kayokonakata
Entrevista realitzada per Gaëlle Patin Laloy, responsable del Programa Interculturalitat de Casa Àsia, el 18/03/2024.
Jelyn, influencer de 35 anys, ara també coneguda com a “Pinay sa Barcelona”. Pinay significa Filipina. Va néixer a Rosario, Batangas, Filipines. Mare de dues filles, casada amb un xef català amo d’una xarcuteria i rebosteria. Va arribar a Espanya el 2012, i va començar treballant en una botiga de roba de luxe per recolzar la seva família extensa a les Filipines mentre també ajudava a l’empresa del seu marit. Li encanta socialitzar i sent una gran passió per aprendre la llengua, cultura, tradició espanyola, a més de seguir explorant amb moltes ganes la gastronomia espanyola. Malauradament, va perdre la feina per problemes financers de la companyia. Es va posar a estudiar màrqueting i emprenedoria, va aplicar el que va aprendre per ajudar l’empresa del seu marit a arribar a més clients a través de vídeos i xarxes socials amb estratègies de màrqueting. L’octubre del 2023, va començar el seu bloc a Facebook i TikTok per a la comunitat filipina, compartint les seves experiències com a filipina a Espanya, sobre la seva vida, i la gastronomia, cultura i tradicions espanyoles.
“En un món on el luxe és normalment un somni distant per molts a les Filipines i les aspiracions poden ser limitades, el meu viatge a Espanya ha estat un testament de la meva resistència. Sóc apassionada no solament de compartir coneixement sinó l’esperit de la valentia. Redefinem el que és l’èxit més enllà de les normes convencionals, animem cada filipí a l’estranger a aprofitar els seus talents, somiar en gran i cultivar una mentalitat forta i independent. Junts, podem elevar la nostra comunitat i mostrar els diversos, hàbils i ambiciosos individus que som en realitat.”
Casa Àsia: Pots explicar-nos una mica la teva història, la teva família a les Filipines, els teus estudis i la teva arribada a Espanya?
Jelyn: Vaig néixer i vaig créixer a Batangas, Filipines, en una família pobra. A les Filipines, vaig estudiar Relacions Internacionals i un Grau en Magisteri per ser professora, però no el vaig poder acabar per problemes financers perquè l’educació a les Filipines és molt cara i vaig haver de treballar de cambrera per donar suport a la meva família i la meva educació. Sóc la segona germana d’una família molt gran, tinc 7 germans i germanes. És normal tenir famílies molt grans a les Filipines, encara que avui dia cada vegada són més petites. Des de nena sempre he estat treballant molt, a primària ja solia vendre caramels, però la meva mare sempre ha pensat que l’educació era molt important, així que encara que no teníem diners, ella es va esforçar molt per nosaltres, perquè tinguéssim una bona educació i així vam poder anar a escoles bones. Però com que jo vaig haver d’aportar diners per a l’educació de les meves germanes, no vaig poder acabar els meus estudis. Elles sí que han pogut estudiar infermeria, etc. En el meu darrer treball a les Filipines vaig conèixer el meu marit. Ell era xef executiu en un restaurant espanyol a les Filipines, ens vam conèixer, vam començar a sortir i em va portar a Espanya després de la mort del seu pare. En tenir una empresa familiar aquí, relacionada amb l’alimentació, és així com vaig acabar vivint a Catalunya.
Casa Àsia: I en arribar a Catalunya, has pogut trobar feina?
Jelyn: Després de començar a viure aquí, com que sempre he estat tan acostumada a treballar tant, vaig trobar una feina molt ràpidament, encara que no sabia parlar castellà o català. Vaig anar a la Roca Village i amb un espanyol molt bàsic, vaig començar a treballar, encara que l’anglès sí que el dominava. Paral·lelament ajudava l’empresa de la família del meu marit, on treballen la meva cunyada i sogra. Però crec que és millor separar la vida familiar de la professional, encara que els va servir de suport. També vaig començar a estudiar català de forma gratuïta amb el programa d’aprenentatge de la Generalitat, així vaig emprendre molt ia més vaig fer amistats. Ho vaig fer durant 6 mesos perquè tenia poc temps degut a la feina. Després vaig aconseguir treure’m el carnet de conduir i així vaig poder ser una mica independent. He estat treballant 8 anys però per la pandèmia del COVID i altres temes, l’empresa va tancar i vaig perdre la feina. Així vaig començar a formar-me en el meu temps lliure amb programes gratuïts del govern com a emprenedora i en màrqueting digital. Vaig descobrir que m’agradava el màrqueting.
Casa Àsia: Ara tens més de 40.000 seguidors a TikTok, com has començat a crear el teu bloc ia llançar-te a xarxes socials?
Jelyn: Amb aquests coneixements vaig començar a ajudar el meu marit amb la seva feina ja que volien expandir el seu negoci, aconseguir nous clients, així vaig començar a fer vídeos curts per a ells sobre com fan els seus productes… I vaig veure molts canvis a les seves xarxes socials així que vaig pensar que era força bona en aquest treball, per això em vaig animar a crear el meu propi bloc, el meu propi canal a través de xarxes socials. Vaig començar a finals d’octubre passat i he arribat a 47mil seguidors a tiktok. Fins i tot l’Ambaixada de les Filipines m’ha felicitat per la meva feina.
Casa Àsia: Quins continguts penges?
Jelyn: La meva comunitat, els meus seguidors, són tots filipins perquè en els meus vídeos parlo en la meva llengua materna i els ensenyo sobre la cultura, les tradicions i sobre el menjar aquí, crec que és per això que he aconseguit tants seguidors. Parlo una mica de la meva vida, però també comparteixo contingut d’interès sobre la història, cultura i crec que això els agrada. Tinc vídeos sobre la història del fuet o de com es fa el pernil. És fàcil per mi fer vídeos sobre menjar per l’empresa del meu marit. Els puc ensenyar a través dels meus vídeos tot el procés d’elaboració i a més els parlo de la història del menjar. El meu últim vídeo és sobre Carnestoltes, com no el coneixen gaire, jo els en parlo.
Casa Àsia: També penges vídeos sobre la teva vida diària i la teva família?
Jelyn: Així és, i també faig vídeos de viatges.
Casa Àsia: T’esperaves a tenir tant d’èxit?
Jelyn: Em vaig sorprendre molt i segueixo sense creure’m la quantitat de gent està realment interessada a veure els meus vídeos, a aprendre sobre la cultura. Crec que és pel passat colonial amb Espanya durant més de 300 anys, al final crec que hi ha curiositat per la cultura i la història. Interessa molt el tema de la migdiada!
Casa Àsia: També et segueixen a la diàspora filipina a Espanya?
Jelyn: Sí, molts seguidors filipins viuen a Espanya. Crec que els interessa saber com vaig aprendre la llengua aquí, de vegades, em diuen als comentaris “jo sóc de Vigo, jo de Tarragona o València” …
Casa Àsia: Creus que també has inspirat joves dones filipines que acaben d’arribar?
Jelyn: Crec que estic inspirant gent, especialment aquells que volen venir a Espanya o els que ja són aquí. Un cop em vaig trobar una dona filipina a Barcelona que em va reconèixer i em va dir que havia estat vivint aquí durant 7 anys i que els meus vídeos l’havien animat a estudiar el català. Ara veig que estic inspirant gent a aprendre l’idioma, a sortir del cicle de migració filipina buscant feines domèstiques. Tenim moltes habilitats i som molt talentosos, molt amables i que podem aprendre ràpidament, cal canviar aquesta manera de pensar, creure en nosaltres mateixos, tenir més confiança. Molts de nosaltres no tenim aquesta confiança en les nostres capacitats, no ens hem de conformar amb feines domèstiques en migrar. Cal cercar altres coses.
Casa Àsia: No deu ser fàcil buscar feina sense saber la llengua.
Jelyn: No, no és gens fàcil. Al meu primer any vivint aquí, estava trist i pensava que havia de tornar a les Filipines. Em volia comunicar amb altres persones, expressar els meus sentiments, però l’idioma era un impediment per poder-ho fer. Si socialitzes més, aprendràs més ràpid, així que si vols millorar el teu nivell d’idioma no ho dubtis i vés a totes.
Casa Àsia: Saps si et segueixen més dones? Hi ha més dones filipines a Catalunya que homes, han estat molt valents.
Jelyn: La pròpia plataforma de TikTok fa anàlisi del compte. Crec que hi ha un 65% de dones i un 35% d’homes que segueixen el meu compte. I si, les dones filipines són valentes.
Casa Àsia: Com és viure en un poble?
Jelyn: Crec que si hagués viscut a la ciutat m’hauria costat més aprendre l’idioma, perquè hi ha molts més filipins i sé que tindria molts més amics filipins. Però com que viu en un poble petit no hi ha filipins, crec que som dos o tres en total. Aquesta situació m’ha donat més oportunitats d’aprendre i aprendre molt més ràpid. I un poble petit, la gent també us dóna la benvinguda d’una manera més càlida que, en comparació, amb la ciutat.
Casa Àsia: Tenir nens petits també és una bona manera de socialitzar. heu creat amistats a través de l’escola?
Jelyn: Sí, a més, sóc membre de l’AMPA. Des que vaig perdre la meva feina vaig sentir que tenia molt de temps lliure i volia formar part de moltes coses perquè volia aprendre moltes coses i estava acostumada a treballar molt durament. Coneixent altres mares també s’obren moltes portes. Com que vaig perdre la meva feina tenia temps per conèixer la gent a l’escola. Quan vaig perdre la feina vaig tenir ansietat i depressió durant 2 mesos o 3, perquè no sabia com començar de nou o què volia fer. I aleshores vaig decidir que volia descansar, centrar-me en les meves filles i estudiar. També vaig començar a fer moltes activitats.
Casa Àsia: Hi ha res que realment t’impactés en arribar a Espanya?
Jelyn: Quan vaig arribar a Espanya hi va haver molts desafiaments: l’ajust cultural, l’idioma i navegar en un nou ambient. A més, adaptar-me a noves normes culturals, tradicions i dinàmiques socials, que pot ser tant emocionant com a complex i aprendre espanyol i català alhora pot ser un obstacle al principi, tots dos idiomes són molt diferents i és molt difícil. Però crec que és crucial per a nosaltres que ho aprenguem per a una comunicació i una integració efectiva. És molt important per als filipins que aprenguem primer la llengua. Un altre desafiament crec que és aconseguir una feina estable, ja que hi ha diferències en el mercat laboral, els requisits són diferents fins i tot si tenim una carrera a les Filipines no ha de ser reconeguda aquí a Espanya. Un altre desafiament més és poder entendre l’administració espanyola correctament, com aconseguir permisos… També és crucial connectar amb comunitats locals, estrangers o apuntar-se a programes de llengua, pot ajudar a acabar amb el sentiment d’aïllament.
Crec que és possible superar aquests desafiaments amb una actitud positiva, un bon sistema de suport, amb un bon ús dels recursos a l’abast, que pot ser la clau per a una transició amb èxit per viure a Espanya.
Casa Àsia: Tens dues filles…
Jelyn: Sí, tenen 4 i 7 anys.
Casa Àsia: alguna vegada has estat preocupada o has pensat que és important per a tu o per a elles que també aprenguin sobre la cultura filipina?
Jelyn: Sí, és important que aprenguin sobre la cultura i la llengua filipina. Però és difícil per a mi ensenyar-los tant anglès com tagal perquè quan vagin a les Filipines, puguin parlar tagal. A les Filipines també podran parlar anglès.
Casa Àsia: Has viscut alguna forma de discriminació?
Jelyn: Crec que el racisme és a tot arreu però que no tothom ho és. Estic feliç de tenir una família que em recolza, però sí que he experimentat algunes mirades estranyes, que et miren així perquè és diferent. Però no és una cosa gaire brutal. És només per la manera com miren o quan busques alguns permisos, de vegades a la feina. Curiosament ho vaig sentir a la feina no per la gent espanyola sinó per persona d’altres països, que em discriminaven per les meves capacitats. Quan em van pujar a gerent em preguntaven que com m’havia convertit en gerent amb un to despectiu, perquè en aquell moment el meu espanyol i el català no eren perfectes.
Casa Àsia: Vols compartir algun missatge per a les dones?
Jelyn: És un missatge per a totes les dones, crec que deuen confiar en si mateixes fins i tot si estan en un moment difícil, perden la feina, etc. Algunes dones tenen por de sortir i explorar el món, algunes tenen por de viure soles sense suport dels homes i això deuria canviar, desitjo que les dones puguin sentir el poder que tenen i no creguin que deuen dependre d’un home. Jo no sóc depenent del meu marit, m’agrada que em doni suport, però m’agrada fer les meves pròpies coses, coses que m’agraden. Hem de creure en noves capacitats, en les nostres habilitats i estar en un camí d’aprenentatge continu. Continua educant-te, adquireix experiències i busca oportunitats de forma activa tant per a creixement personal i professional. Vull que us envolteu d’una xarxa de suport. Vull que recordeu que “independència” no significa “aïllament”, és sobre tenir la confiança, les teves pròpies decisions i modelar el teu propi destí.
Casa Àsia: Sempre demanat algun plat preferit, alguna cançó?
Jelyn: La meva afició és tocar la guitarra i cantar, l’any passat ho van descobrir al meu poble i ara m’estan sempre convidant a les seves activitats, a la Marató de TV3, vaig estar-hi cantant perquè la gent donés diners. I m’encanta menjar també, és també una afició, el meu menjar favorit és l’escudella. Tot el menjar aquí és deliciós, com el pernil ibèric, a les Filipines no mengem això, al principi pensava: com poden menjar carn crua? Ara és el meu menjar favorit.
ENLLAÇOS:
TIKTOK
https://www.tiktok.com/@mamajelyn_sa_barcelona
FACEBOOK
https://www.facebook.com/pinaysabarcelona
Entrevista realitzada per Gaëlle Patin Laloy, responsable del Programa Interculturalitat de Casa Àsia, i Noelia García Sánchez el 04/03/2024. Contacte: interculturalitat@casaasia.es
La entrada Casa Àsia al Dia Internacional de la Dona: 8 entrevistes pel 8M se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Voluntàries AFEX: Joves solidàries i esportistes, exemple de lluita en el Dia de la Dona se publicó primero en Casa Asia.
]]>Com són les voluntàries del projecte Aprenem. Famílies en Xarxa (AFEX) de Casa Àsia?
Principalment, són noies de 13 a 16 anys, de context cultural asiàtic principalment, amb una gran vocació altruista, empàtiques, implicades, respectuoses i amb excel·lents habilitats comunicatives multilingües, així com amb una forta consciència ciutadana. Aquestes joves mostren una solidaritat innata, amb el desig d’ajudar les seves famílies i a les dels seus companys i companyes a millorar la seva comunicació amb els centres educatius i a guanyar autonomia com a dones.
Algunes d’aquestes voluntàries del grup AFEX destaquen també pel seu perfil esportiu, tot demostrant una valentia admirable i un esperit de superació impressionant. És el cas de la Blessing, l’Eknoor, la Kamal i la Saneha, estudiants de l’INS Rubió i Ors de L’Hospitalet de Llobregat. Aquestes quatre joves juguen a l’equip de criquet de L’Hospitalet Cricket Club, i combinen els seus estudis amb la seva tasca com a voluntàries al projecte AFEX i la seva participació als entrenaments esportius.
En aquesta setmana del 8-M, celebrem i destaquem el valor d’aquestes noies, que representen l’esforç i la lluita de moltes joves i dones arreu del món.
La entrada Voluntàries AFEX: Joves solidàries i esportistes, exemple de lluita en el Dia de la Dona se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Convocatòria per a la V Mostra de Poesia Plurilingüe de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>Amb el tema d’aquest any, “Veig…”, l’Escola de Bambú de Casa Àsia et convida a crear poemes sobre allò que observem, utilitzant totes les llengües que coneixeu en una única composició. Aquesta convocatòria coincideix amb el Dia Internacional de les Llengües Maternes (21 de febrer), el Dia Mundial de la Poesia (21 de març) i Sant Jordi (23 d’abril).
En aquesta activitat dirigida a instituts de secundària i cicles formatius, l’objectiu és fusionar les llengües sense traduccions posteriors, sinó integrant-les en el mateix poema.
Els poemes, ja sigui individuals o en grup, seran un homenatge a la diversitat lingüística dels nostres centres educatius i a la comunicació plurilingüe, que promou el diàleg intercultural i la creació de llaços en una societat cohesionada.
Què cal fer?
Escriu els poemes plurilingües sobre el tema triat per al 2024, grava la teva lectura en àudio (sense imatges), selecciona’n 3 per classe o grup per a la mostra i acompanya cada poema amb la seva traducció (català, castellà o anglès) i una imatge relacionada, lliure de drets d’autor.
Segueix les instruccions i gaudeix de l’escriptura i la recitació dels teus poemes!
Envia les teves contribucions a: Illort@casaasia.es
Data límit: 5 de maig de 2024.
Per a més informació i consultes, pots contactar amb el mateix correu o trucar al 666571836.
Anima’t a participar, segur que serà una experiència enriquidora per compartir i crear coneixement.
La entrada Convocatòria per a la V Mostra de Poesia Plurilingüe de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Trobada enriquidora entre estudiants del programa AFEX i d’Antropologia de la UB se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Trobada enriquidora entre estudiants del programa AFEX i d’Antropologia de la UB se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Espanya i les Filipines reforçen les seves relacions comercials se publicó primero en Casa Asia.
]]>“Estem entusiasmats amb les oportunitats que es crearan amb la implementació del MOU, particularment als sectors de manufactura, tecnologia de la informació i les comunicacions, turisme i hospitalitat, formació, recursos humans i desenvolupament de petites i mitjanes empreses, entre d’altres”, va dir la presidenta de la PCCI, la cònsol Enunina Mangio.
El MOU es va signar el segon dia del 10è Fòrum Filipines-Espanya celebrat a Manila, els dies 22 i 23 de febrer, en què es van tractar diversos temes com la geopolítica a l’Indo-Pacífic, la seguretat alimentària i les cadenes de subministrament, la digitalització i desenvolupament d’infraestructures, el turisme i la seguretat energètica. Entre els assistents al fòrum hi havia alts càrrecs del govern filipí, com el president de la Cambra de Representants, Ferdinand Martin Romualdez, i el secretari d’Energia, Raphael Lotilla, així com actors clau del sector privat i de l’administració d’Espanya.
El director general de Casa Àsia, Javier Parrondo, va afirmar que la signatura del Memoràndum de Enteniment és un dels resultats més positius del X Fòrum Espanya-Filipines.
En el seu discurs, Parrondo va assenyalar les oportunitats de col·laboració entre els dos països als sectors d’energies netes, turisme i infraestructures, especialment amb la creixent economia filipina. “L’economia de les Filipines va tenir un molt bon comportament el 2023 amb un creixement del PIB del 5,6%, superant les principals economies d’Àsia, inclosa la Xina. La fortalesa de la demanda interna és un dels principals motors del creixement econòmic seguit de les inversions en infraestructures, cosa que demostra que el Programa “Construir Més i Millor” posat en marxa pel govern filipí està recollint beneficis amb un efecte multiplicador en el conjunt de l’economia”, va explicar Parrondo.
El director d’Operacions del Grup Stratbase, RP Manhit, va destacar que hi ha una bona oportunitat per col·laborar i gestionar objectius mútuament beneficiosos a les àrees de seguretat marítima, economia blava i canvi climàtic.
“Les estratègies per tal que les Filipines i Espanya progressin inclouen l’ús del multilateralisme, la defensa del dret internacional i el manteniment d’un ordre internacional basat en normes. Subratllant la necessitat d’associació per navegar en un món incert, els ponents van expressar el seu optimisme sobre les relacions bilaterals de les Filipines i Espanya”, va afegir.
Per part seva, el president del Consell Empresarial Filipines-Espanya, José Antonio Ibazeta, ha dit que el Consell Empresarial Filipines-Espanya i Casa Àsia s’han compromès a fomentar el comerç internacional i la cooperació entre Espanya i Filipines, enfortint encara més els llaços entre ambdues nacions.
Posant en valor les dimensions multisectorials dels nostres llegats compartits, les Filipines i Espanya poden navegar millor pel panorama actual i crear un futur caracteritzat per associacions reforçades”, va dir Ibazeta. “Avui sabem i sentim que la globalització s’ha convertit en una realitat innegable, que dóna forma al nostre món i subratlla la importància de les associacions estratègiques. S’ha convertit en un aspecte essencial del nostre món interconnectat, que cap individu o nació no pot permetre’s ignorar”, va afegir.
La entrada Espanya i les Filipines reforçen les seves relacions comercials se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Celebrem el Dia Internacional de les Llengües Maternes i del Dia Mundial de la Poesia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Celebrem el Dia Internacional de les Llengües Maternes i del Dia Mundial de la Poesia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Famílies migrants comparteixen les seves vivències al Programa AFEX de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Famílies migrants comparteixen les seves vivències al Programa AFEX de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Beques Ruy de Clavijo 2024-2025 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Aquesta convocatòria de Beques Ruy Clavijo 2024-2025, organitzada i finançada conjuntament per Casa Àsia i la Universitat de Cadis, té per objecte l’adjudicació de quatre (4) beques per dur a terme projectes de recerca i cooperació cultural i acadèmica relacionats amb Àsia Central (Kazakhstan, Kirguistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan, així com Afganistan, Iran i Mongòlia) en els àmbits d’actuació cultural, educatiu, econòmic i politicosocial.
Consta de 4 beques amb una dotació de 3.000€ cadascuna per al període comprès entre el 15 de juny de 2024 al 31 de maig de 2025. Les ajudes convocades es podran sol·licitar en el termini comprès entre el 2 de maig i el 31 de maig de 2024.
Les Beques Ruy de Clavijo s’emmarquen a l’Observatori d’Àsia Central de Casa Àsia i de la Universitat de Cadis, que té com a objectiu facilitar l’acostament entre Àsia Central i Espanya des dels àmbits polític, econòmic i acadèmic. Aquesta col·laboració entre Casa Àsia i la Universitat de Cadis forma part del Conveni signat entre ambdues institucions el passat mes de març del 2023.
La entrada Beques Ruy de Clavijo 2024-2025 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Tallers i activitats sobre la Xina per a centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>L’any 2024 és l’any del drac, el cinquè animal del calendari xinès. El drac significa salut, força, harmonia i sort. Per celebrar-ho i conèixer més les tradicions xineses al voltant de la festa de l’Any Nou, que enguany començarà el 3 de febrer de 2024, us convidem a organitzar tallers de la Xina amb Casa Àsia a les vostres escoles, instituts i altres entitats educatives a preus especials.
Sabeu quins altres animals hi ha al calendari xinès i per què i com van ser seleccionats? Si voleu compartir amb els vostre alumnat les respostes a aquestes preguntes i conèixer les tradicions xineses en torn l’any nou i altres festes i activitats populars, ara teniu una oportunitat.
Us oferim tallers de retall de paper xinès, cal·ligrafia i làmpades; així com de contes i llegendes per als més petits. Tot per celebrar l’Any Nou Xinès que és la festa de Primavera i sempre s’acompanya del color vermell.
A l’Escola de Bambú, el programa d’educació intercultural i inclusiva de Casa Àsia estem de celebració, 20 anys treballant per apropar els coneixements de les societats i cultures de la regió Àsia-Pacífic als centres educatius i per aquest motiu oferim preus especials per als nostres tallers de la Xina i d’altres països.
Para más información y reservas: illort@casaasia.es / 666571836
La foto del drac és obra de l’artista Xiaomei Ma
La entrada Tallers i activitats sobre la Xina per a centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Guanyadors dels Premis Casa Àsia 2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>
- A l’editorial Kairós, en la categoria de Cultura i Societat, per facilitar i difondre el coneixement de textos clàssics i moderns asiàtics que afavoreixen el diàleg entre Orient i Occident, i per apostar per una línia editorial independent des de la seva creació per part de l’enginyer i filòsof Salvador Pániker, ja fa sis dècades. Des de llavors, compta amb més de mil títols publicats, consolidant així, de la mà del seu responsable actual, Agustín Pániker, la iniciativa cultural i empresarial del seu pare.
- A la Rohinyatographer Initiative, en la categoria de Diversitat, Inclusió i Desenvolupament Sostenible, per sensibilitzar, a través de la fotografia, sobre la comunitat Rohingya i per visibilitzar un conflicte encara no resolt. En el marc d’aquest projecte destaca la revista Rohingyatographer en què col·laboren una trentena de fotògrafs. Dirigida per l’espanyol David Palazón i el birmà Sahat Zia Hero, la publicació és avui lloc de trobada per a totes aquelles persones interessades en la situació dels refugiats Rohingya, la fotografia documental comunitària, i la defensa dels drets humans.
- A Manga Barcelona-Ficomic, en la categoria d’Economia, Innovació i Emprenedoria, pel foment del manga com a porta d’entrada de la cultura japonesa a Espanya, contribuint, amb un afany integrador, a l’interès pel Japó, sobretot entre els joves. Formada pels gremis d’editors, llibreters i distribuïdors de Catalunya, Ficomic va iniciar el seu camí el 1989 amb l’organització del Comic Barcelona, i des del 1995, Manga Barcelona (abans Saló del Manga de Barcelona) experimentant un desenvolupament extraordinari, congregant més de 165.000 assistents en la seva darrera edició.
- A la Korea Foundation, en la categoria d’Educació i Ciència, per la seva tasca de promoció de Corea a través de diversos programes, entre els quals destaquen els educatius i de foment dels estudis coreans a l’exterior, així com per la coorganització, juntament amb Casa Àsia des del 2003, del Fòrum Espanya-Corea, plataforma de diàleg i cooperació l’objectiu principal de la qual és potenciar les relacions bilaterals en els àmbits econòmic, acadèmic i cultural, arribant el 2023 a la 15a edició.
El Jurat d’aquests premis ha estat format per les persones següents: Javier Parrondo, director general de Casa Àsia, Anna Terrón, directora de FIIAPP i ex secretària d’Estat d’Immigració i Emigració, Antonio Montes, director de Desenvolupament Estratègic de l’Institut d’Empresa – IE Business School i Ángel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges.
Han actuat com a secretaris del jurat (amb veu i vot a les respectives categories) les següents persones de l’equip de Casa Àsia: Menene Gras Balaguer a Cultura i Societat, Gaëlle Patin a Diversitat, Inclusió i Desenvolupament Sostenible, Amadeo Jensana a Economia i Empresa i Yasmin Paricio, a Educació i Ciència.
Aquest premi es va instituir per primer cop el 2004, amb l’objectiu principal de reconèixer i difondre la tasca d’entitats, tant públiques com privades, i individus que hagin destacat per la seva feina als terrenys econòmic, social, educatiu, cultural o en cooperació al desenvolupament, afavorint la dignitat i els drets humans a la regió Àsia-Pacífic, i/o contribueixin o hagin contribuït a promoure el coneixement, el diàleg i les relacions entre Espanya i la regió Àsia-Pacífic
Els guardonats en edicions anteriors han estat, entre d’altres, el filòsof i pensador Raimon Pannikar, l’Escola Internacional de Negocis Xina-Europa (CEIBS) de Xangai, la Xarxa Espanyola de Coordinació d’ONGs per a el Desenvolupament, el Museu d’Art de la Prefectura de Nagasaki, els periodistes Rosa Mª Calaf i Miguel Frau Rovira, l’ONG malaia Sisters in Islam, els sinòlegs Xulio Ríos i Dolors Folch, les ‘activistes Fawzia Koofi (Afganistan) i Masih Alinejad (Iran), i la Fundació Àsia-Europa (ASEF).
El premi consisteix en 2.000 euros per categoria, que es concediran a la cerimònia de lliurament de premis durant l’any 2024 en data i lloc que s’anunciaran amb la deguda antel·lació.
La entrada Guanyadors dels Premis Casa Àsia 2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Formació sobre l’aplicació del mètode científic en els treballs de recerca de batxillerat se publicó primero en Casa Asia.
]]>Voleu tenir més eines per poder ajudar millor al vostre alumnat a fer treballs de recerca de batxillerat, que a més de ser de qualitat siguin rigorosos en l’aplicació del mètode científic i tinguin possibilitats de presentar-se per premis o reconeixements com ara L’Exporecerca Jove?
Us hi esperem!
La formació serà:
Data: 8 de febrer de 2024 a les 16:30-18h
Lloc: INS Milà i Fontanals (sala d’actes)
Plaça de Josep M. Folch i Torres
Ciutat Vella, 08001 Barcelona
Per reservar i més informació:
Sobre la formación del 8/2/2024: Imma Llort, Casa Asia, illort@casaasia.es, 666571836
La entrada Formació sobre l’aplicació del mètode científic en els treballs de recerca de batxillerat se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Préstec per als centres educatius – Celebra l’Any del Drac amb molts contes i llegendes xineses! se publicó primero en Casa Asia.
]]>Celebrem junts l’Any Nou Xinès amb una selecció de llibres infantils i juvenils que capturen l’essència i la riquesa de la cultura xinesa!
La Mediateca Casa Àsia, en col·laboració amb l’Escola de Bambú, ofereix als centres educatius, l’oportunitat de demanar un préstec especial de lots de llibres per a què pugueu compartir amb l’alumnat aquestes festes.
Explora la nostra col·lecció acuradament seleccionada de llibres que destaquen les tradicions, els mites i llegendes fascinants de la Xina, celebrant el 2024 l’alegre i treballador Any del Drac.
Lots temàtics:
Inclouen llibres i contes per a totes les edats, des de captivadores històries per a infants fins a novel·les juvenils. Submergiu-vos en contes plens de tradició, folklore i mites que capturen l’essència d’aquesta civilització mil·lenària.
Com participar:
Si ets un centre educatiu i estàs interessat en el préstec d’un lot, envia un correu a la coordinadora de l’Escola de Bambú, Imma Llort (illort@casaasia.es) per fer la sol·licitud indicant el teu nom, telèfon, el nom del centre educatiu, la població i el cicle educatiu.
Recull el teu lot a Casa Àsia de forma totalment gratuïta, després d’emplenar el full de préstec i d’haver-te compromès a tornar els contes i llibres presencialment.
Dates disponibles:
Els préstecs estaran disponibles durant els mesos de febrer i març, amb un màxim de 15 dies per escola, segons demanda.
Assegureu-vos de reservar el vostre lot amb anticipació i ser part d’aquesta experiència intercultural única!
A Casa Àsia estem compromesos a enriquir l’experiència de lectura i celebrar la diversitat cultural. Esperem que gaudeixis d’aquests lots especials i que l’Any del Drac porti abundància i alegria per a tothom!
També podreu trobar molts contes relacionats amb la cultura i el folklore xinès a les biblioteques de Sagrada Família i Fort Pienc de Barcelona i a la biblioteca del Fondo de Santa Coloma.
Feliç Any Nou Xinès!
La entrada Préstec per als centres educatius – Celebra l’Any del Drac amb molts contes i llegendes xineses! se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia et desitja Bones Festes! se publicó primero en Casa Asia.
]]>Des de Casa Àsia volem agrair un any més la vostra confiança,
i desitjar-vos unes bones festes i que l’any 2024 estigui ple d’èxits i noves oportunitats,
i que la il·lusió i l’esperança il·luminin el vostre camí cap a un futur brillant.
Bones festes i feliç any nou!
La entrada Casa Àsia et desitja Bones Festes! se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada XXIV Exporecerca Jove se publicó primero en Casa Asia.
]]>L’Escola de Bambú participa en Exporecerca Jove a través de:
Des del programa Escola de Bambú oferim acompanyament i assessorament als treballs de recerca de Batxillerat relacionats amb Àsia-Pacífic. No dubti en contactar-nos a illort@casaasia.es i tel: 666571936
La entrada XXIV Exporecerca Jove se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada L’Escola de Bambú connecta l’imaginari tradicional de l’alumnat amb Barcelona se publicó primero en Casa Asia.
]]>L’Escola de Bambú, el Programa d’Educació Intercultural i Inclusiva de Casa Àsia que enguany celebra 20 anys, ha engegat una nova proposta literària que relaciona la tradició oral de l’alumnat culturalment divers al context literari i paisatgístic de Barcelona.
En una activitat a l’INS Miquel Tarradell, a Ciutat Vella, l’alumnat va fer un viatge al món de la tradició oral, començant pels contes de la seva infància, asiàtics majoritàriament, amb l’objectiu d’explorar el ric terreny de la narració cultural i l’imaginari col·lectiu popular.
A continuació, se’ls hi va demanar que reimaginessin i reescrivissin alguns d’aquests contes de fades tradicionals dels seus països d’origen en el context de llocs emblemàtics de Barcelona que apareixen en el Mapa Literari de la ciutat. El resultat es mostra en una exposició de pòsters dels contes que celebren la diversitat, alhora que fomenten l’apreciació del patrimoni local.
Donar visibilitat als relats creatius a partir de llegendes i contes de fades, connectats al context barceloní, ha estat inspirador i ha exposat les connexions culturals encetant l’interès tant per les narratives pròpies com pels tresors literaris dels contes de fades de la ciutat.
La fusió del folklore personal i el vibrant mapa literari de Barcelona van provocar discussions interessants entre l’alumnat participant i ha mostrat el poder de la narració en la preservació dels llegats culturals.
Va ser un privilegi presenciar que els i les estudiants abraçaven les seves arrels mentre exploraven les encantadores interseccions entre la tradició i els espais de Barcelona.
La entrada L’Escola de Bambú connecta l’imaginari tradicional de l’alumnat amb Barcelona se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada ‘Evil Does not Exist’ del director japonès Ryusuke Hamaguchi, millor pel·lícula de l’AFFBCN 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La pel·lícula Evil does not exist, dirigida pel director japonès Ryusuke Hamaguchi, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de la secció oficial de l’Asian Film Festival Barcelona . Així ho ha decidit el jurat d’aquesta onzena edició que s’ha celebrat del 25 d’octubre al 5 de novembre i ha presentat un centenar de pel·lícules de prop de 25 països de la regió d’Àsia-Pacífic.
El director iranià Farhad Delaram s’ha endut el premi a millor direcció pel seu film Achilles i el millor guió ha estat per la pel·lícula de l’Índia Declaration de Mahesh Narayanan.
També han estat guardonades com a millor pel·lícula Only The river Flows del director xinès Wai Shujun en la categoria Oficial-Panorama, Opponent del director iranià Milad Alami en la categoria Discoveries, The Baseball Player del director filipí Carlo Obispo en la categoria NETPAC i Peafowl del director coreà Byun Sung-bin en la categoria Especial.
L’AFFBCN 2023 ha atorgat 15 premis per a les seccions a competició: Oficial, Oficial- Panorama, Discoveries, Netpac i Especial.Un cop concedits els premis, la pel·lícula The Royal Hotel de la directora australiana Kitty Green ha tancat l’onzena edició de l’Asian Film Festival Barcelona als Cinemes Girona
SECCIÓ OFICIAL
Jurat format per Javier Martín-Domínguez (president), José Félix Collazos, Kamyar Mohsenin i Andrea Rodríguez
Evil does not exist del director japonès Ryusuke Hamaguchi per la seva capacitat per a fer créixer i mutar orgànicament un relat sobre les relacions entre éssers humans i amb la pròpia naturalesa, convertint aquesta última en un personatge més. Per la seva capacitat de mostrar la complexitat amb gran senzillesa a través d’un personal ús de recursos com el so, la cambra i la paraula.
L’iranià Farhad Delaram ha rebut el premi a la millor direcció per Achilles per la seva originalitat i exploració de noves formes d’expressió -com el simbòlic- per a denunciar la realitat de la lluita de les dones a l’Iran, i per la seva valentia en endinsar-se en laberints perillosos per a retratar una societat silenciada.
Declaration del director hindú Mahesh Narayanan s’ha emportat el premi al millor guió per la seva capacitat per a narrar la descomposició d’una parella i l’enfocament punxant i directe del rol de la dona en un context corrupte; i per la seva reivindicació d’una ètica comuna enfront de solucions individualistes en un món amb crisi de valors, aguditzada per la pandèmia.
SECCIÓ PANORAMA
Jurat format per Esteban Andueza (president), Nieves Martin Díaz, Jean Marie del Moral, Biel Mesquida i Esteve Soler
Only The River Flows del director xinès Wei Shujun, per una estructura tant inventiva com transgressora i una atmosfera pertorbadora, carregada d’imatges poètiques que atrapen magistralment l’espectador en un conflicte sense resolució.
Goliath del director del Kazakhstan Adilkhan Yerzhanov, per una posada en escena inventiva i magistral, tarantiniana en el millor dels sentits, que ofereix una metàfora sobre la violència completament contemporània i una fotografia excepcional.
Green Night de la xinesa Han Shuai, per una història valenta, extravagant i estranya, amb un sentit de l’humor surrealista i una original tesi sobre el plaer que s’atreveix a barrejar la cultura xinesa i coreana.
SECCIÓ DISCOVERIES
Jurat format per Aránzazu Núñez (presidenta), Briccio Santos, Teodoro Granados, Aditya Bhattacharya i Julián Sánchez
Opponent del director iranià Milad Alami, per narrar amb una facilitat i empatia admirables la complexitat de l’experiència vital del personatge principal, Iman, en superposar una multiplicitat de capes narratives la complexitat de les lluites diverses que lliura: emocional, física, familiar, econòmica, política, sexual, moral. Una història contundent i contemporània, una actuació i direcció fenomenals que mantenen a l’espectador involucrat de principi a fi.
Zere del director del Kazakhstan Dauren Kamshibayev, per la manera en què captura de manera contemporània una tragèdia clàssica, gairebé arquetípica. D’una gran bellesa i una atenció en la composició excepcionals, el detall que es posa en el desenvolupament dels personatges, la producció, la fotografia i el guió apel·len a la contundència des de la senzillesa. Aquesta pel·lícula evidencia el poder de la bellesa per a explicar-nos i commoure’ns una vegada i una altra amb l’experiència humana.
The Gift de la directora del Kirguizistan Dalmira Tilepbergen, per retratar de manera excepcionalment senzilla una experiència de vida singular que, malgrat ser en una terra exòtica, ens és sempre pròxima i evoca l’universal; les batalles del quotidià, les expectatives de la societat, els rols que se’ns imposen, les escletxes de llibertat que ens busquem, la innocència i saviesa inherents a les diferents etapes de la vida. Una trama senzilla amb un arc narratiu efectiu.
SECCIÓ NETPAC
Jurat format per Sandra Sotelo (presidenta), Álvaro González i Natalia Díaz
The Baseball Player del director filipí Carlo Obispo, per abordar de manera efectiva diversos temes delicats: la guerra, els nens afectats per aquesta, l’esport com a mitjà per a allunyar als nens de la violència i el conflicte entre els somnis i el supòsit deure. Treballada amb delicadesa, evitant la foscor, la violència o el drama excessiu. No obstant això, la pel·lícula ha aconseguit transmetre l’atmosfera tràgica subjacent i la imminent contesa armada, que culmina en un final sobtat i inesperat i magistralment dirigit.
El jurat també ha atorgat dues mencions especials als films Women from Rote Island del director indonès Jeremias Nyangoen i God’s Gift de la directora del Kirguistán Asel Zhuraeva.
SECCIÓ ESPECIAL
Jurat format per Eugenio Rivera (presidente), Sandra Mur, Qazi Abdur Rahim, Yeung Hiutung i Adriano Calero
Peafowl del director coreà Byun Sung-bin, per tractar-se d’una proposta que destaca el conflicte entre modernitat i tradició, evitant el maniqueisme. El jurat destaca la seva bona posada en escena secundada per l’ús eficaç de la fotografia i la música.
Jet Lag de la directora xinesa Zheng Lu Xinyuan, per la poètica i maduresa de la seva pel·lícula. Per la seva valentia, sinceritat i coherència a l’hora de mostrar la particularitat d’una família xinesa (la seva), la pandèmia i la guerra.
My Name is Gulpilil de la directora australiana Molly Reynolds, aconsegueix establir un diàleg entre el passat i el present d’una figura llegendària de la cultura aborigen australiana que davant la seva mort imminent es presenta amb sorprenent dignitat.
En la seva onzena edición l’AFFBCN s’ha celebrat a les sales dels Cinemes Girona, Phenomena, CaixaForum, Zumzeig, iManifesta 15, i en format en línea a Betevé i FILMIN.
L’Asian Film Festival 2023 ha comptat amb el suport de l’Institut de Cultura de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Hong Kong Economic and Trade Office, Fundació Institut Confuci Barcelona, Ambaixada d’Austràlia, Japan Foundation i Catalunya Film Festivals, entre d’altres.
Casa Àsia agraeix a tots aquells que han fet possible la celebració d’aquesta edició de l’AFFBCN i reitera el seu compromís perquè Barcelona compti cada any amb un festival que reculli la millor filmografia procedent d’Asia i el Pacífic.
La entrada ‘Evil Does not Exist’ del director japonès Ryusuke Hamaguchi, millor pel·lícula de l’AFFBCN 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Empresaris espanyols analitzen les causes del desequilibri comercial amb la Xina se publicó primero en Casa Asia.
]]>El món d’avui és molt diferent del del 1973, i per commemorar aquest cinquantè aniversari, en un context de canvis estructurals en l’ordre global, ahir se celebrava a l’Espai Bertelsmann (a Madrid), una taula rodona sota el títol: “Negocis a la Xina: passat, present i futur dels llaços econòmics”, que ha estat organitzada pel Club d’Exportadors i Inversors Espanyols, la Fundació Consell Espanya Xinesa i Casa Àsia.
Al terreny econòmic, la trajectòria de les relacions ha estat marcada per l’explosiu creixement de la Xina, especialment des de principis de segle. Això ha generat un notable desequilibri: el 2022, la Xina va ser el primer proveïdor de béns per a Espanya, però amb prou feines el seu onzè client.
En els set primers mesos del 2023, la Xina va vendre a Espanya béns per valor de 26.385 milions de dòlars, però només va adquirir productes i serveis espanyols per import de 4.506 milions. Aquesta asimetria a l’àmbit comercial també s’estén al terreny de les inversions. La taula rodona va comptar amb la participació de destacats representants de l’Administració i l’empresa, i va servir per analitzar les causes dels desequilibris apuntats, així com la trajectòria i les perspectives de futur de les companyies espanyoles a la segona economia del món.
L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda a càrrec de Ramón María Moreno, secretari general de la Fundació Consell Espanya Xinesa, i Amadeo Jensana, director de Programes Econòmics de Casa Àsia. Moreno va subratllar que “Espanya gaudeix avui d’unes relacions sòlides amb la Xina, si bé no alienes a les tensions geopolítiques ia una rivalitat creixent entre Pequín i Washington. Per la seva banda, Jensana va destacar que “si bé la situació de la Xina és difícil tant pel context geopolític com per la debilitat de la seva economia, la Xina continuarà sent un actor clau a l’economia mundial durant les dècades següents”.
A continuació, va començar la taula rodona, en què els panelistes van poder intercanviar punts de vista sobre la conjuntura econòmica actual de la Xina i com afecta les empreses espanyoles. Francisco J. Riberas, president executiu de Gestamp i president de la Fundació Consell Espanya Xina, va assenyalar que el fabricant de components “està creixent a la Xina, país que s’està convertint en una potència al sector de l’automoció”.
Ana Esmeralda Martínez, directora general de Diplomàcia Econòmica al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, va apuntar que “la relació d’Espanya amb la Xina es manté estable”, si bé va admetre que “la Unió Europea tindrà molt en compte la seva relació amb La Xina dins de la seva estratègia de sobirania econòmica, encara que això no és una cosa negativa”.
Manuel Valencia, vicepresident de Tècniques Reunides Internacional, va ser ambaixador d’Espanya a la Xina (març 2013-novembre 2017). Va fer al·lusió que “el comerç bilateral hispà xinès és insuficient i desequilibrat”, alhora que va incidir en “l’efecte que ha tingut el turisme xinès a Espanya”, en haver “facilitat el coneixement dels productes espanyols a la Xina”.
Sofia Osborne, presidenta d’Osborne. També presideix el Fòrum de Marques Renovades Espanyoles, l’organització que agrupa les marques principals del nostre país. Ha destacat que “la Xina és el segon mercat per a Osborne després d’Espanya”, per la qual cosa “per vendre a la Xina hem contractat personal local i hem adaptat la nostra marca a la mentalitat xinesa”. Alhora, ha posat en relleu que “és fonamental el paper de l’administració espanyola per ajudar que les nostres empreses puguin tenir èxit a la Xina”. “És important la col·laboració publico privada perquè les empreses espanyoles tinguin èxit a la Xina i promoguin la marca Espanya”, va asseverar.
El col·loqui ha estat moderat per Ramón Gascón, coordinador del grup de treball d’Àsia-Pacífic del Club d’Exportadors i Inversors Espanyols.
Les paraules de cloenda van anar a càrrec d’Antonio Bonet, president del Club d’Exportadors i Inversors Espanyols. Durant la seva intervenció, el president del Club va instar a reflexionar a “què podem fer com a país” per augmentar les vendes al mercat xinès, “tenint en compte que som part de la UE, que no podem desentendre’ns de les polítiques comunitàries i que la Xina és la segona potència mundial”. Va posar èmfasi en la necessitat d’augmentar l’exportació espanyola cap a la Xina, per poder aprofitar les oportunitats que ofereixen el país i la seva economia” a les empreses espanyoles, va concloure
.
La entrada Empresaris espanyols analitzen les causes del desequilibri comercial amb la Xina se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Guanyadors dels Premis del Llibre ICAS 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Creats el 2003, els Premis del Llibre ICAS són uns dels principals premis de llibres sobre estudis asiàtics en el camp de les Humanitats i les Ciències Socials. El seu objectiu és centrar l’atenció en les publicacions acadèmiques sobre Àsia en un context més interdisciplinari, expandint-lo més enllà dels cercles acadèmics.
Amb l’objectiu de promoure els estudis asiàtics a Espanya, crear oportunitats per a investigadors i estrènyer llaços amb institucions d’estudis asiàtics a nivell internacional (principalment a Europa i Àsia), Casa Àsia ha patrocinat el premi Ex-Aequo per a les edicions en espanyol i portuguès dels Premis del Llibre ICAS 2023.
1) Carles Brasó Broggi,
IBP 2023 Edició en espanyol pel treball Los médicos errantes: De las Brigadas Internacionales y la revolución china a la guerra fría
2) Andreas Hofbauer, IBP 2023 Edició en portuguès pel treball Diáspora africana na Índia: Sobre castas, raças e lutas
Victoria Lee, IBP 2023 Edició en anglès. Millor llibre d’Humanitats pel treball titulat The Arts of the World Microbial: Fermentation Science in Twentieth-Century Japan
John Lie, IBP 2023 Edició en anglès. Millor llibre en Ciències Socials pel treball titulat Japan, The Sustainable Society: Artisanal Ethos, Ordinary Virtues, Everyday Life in Age of Limit
Shozab Raza, IBP 2023 Edició en anglès. Millor dissertació en Ciències Socials pel treball titulat Theory from the Trenches: Revolutionary Decolonization on Pakistan’s Landed Estates
Ke-hsien Huang 黃克先, IBP 2023 Edició en idioma xinès pel treball titulat 危殆生活:無家者的社會世界與幫助網絡 (Vida precària: persones sense llar i xarxes d’ajuda a Taiwan)
Shimojyo Hisashi 下條尚志, IBP 2023 Edició en japonès per l’obra titulada 国家の「余白」―― メコンデルタ 生き残りの社会史
Carmen Tsui, IBP 2023 Millor article sobre edició d’estudis globals de Hong Kong – Categoria d’Humanitats pel treball titulat Allotjant la naixent classe mitjana: la primera comunitat planificada de gran altura al Hong Kong de la postguerra
i Maurice Yip, Millor article d’IBP 2023 sobre edició d’estudis globals de Hong Kong – Categoria de ciències socials pel treball titulat Nova planificació urbana com a planificació diplomàtica: política escalar, relacions britànic-xineses i Hong Kong
La Convenció Internacional d’Acadèmics d’Àsia (ICAS) és una plataforma d’immersió global que permet a persones i institucions de tot el món reunir-se per intercanviar opinions sobre una sèrie de temes relacionats amb Àsia. La seva secretaria està allotjada a l’Institut Internacional d’Estudis Asiàtics (IIAS), Leiden, Països Baixos.
No oblideu que la 13a edició de la Convenció Internacional d’Acadèmics d’Àsia se celebrarà a Surabaya, Indonèsia, del 28 de juliol a l’1 d’agost del 2024!
Pots inscriure’t per participar-hi aquí
La entrada Guanyadors dels Premis del Llibre ICAS 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Obert el termini de presentació de candidatures als Premis Casa Àsia 2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>S’atorgaran quatre premis de 2.000 euros a les següents categories:
– Empresa, Innovació i Emprenedoria: candidatures que hagin contribuït substancialment al desenvolupament de les relacions comercials, d’inversió i d’innovació entre Espanya i la regió Àsia-Pacífic.
– Educació i Ciència: candidatures que destaquin pels seus mèrits en el camp educatiu i el de la investigació a països d’Àsia, així com candidatures meritòries en l’àmbit de la investigació i els estudis sobre Àsia i el Pacífic o les seves llengües respectives.
– Cultura i Societat: candidatures que presentin propostes de l’àmbit artístic en qualsevol de les formes (arts visuals, cinema, literatura, música) o centrades en l’anàlisi sociopolític i cultural de la realitat asiàtica.
– Diversitat, Inclusió i Desenvolupament Sostenible: candidatures amb un impacte en l’àmbit del diàleg intercultural, la construcció duna societat diversa i inclusiva, la igualtat de gènere, o qualsevol altre àmbit d’acció relacionat amb els 17 objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Aquest premi es va instituir per primera vegada el 2004. Els guardonats en edicions anteriors han estat, entre d’altres, els activistes LGTBIQ+ Saurabh Kirpal i Shinta Ratri, la parlamentària afganesa Fawzia Koofi, el sinòleg Xulio Ríos, Satori Edicions, la Universitat de Sant Tomás (Filipines), el filòsof i pensador Raimon Pannikar, l’Escola Internacional de Negocis Xina-Europa (CEIBS) de Xangai, el Departament d’Espanyol de la Universitat de estudis Estrangers de Pequín, la Xarxa Espanyola de Coordinació d’ONG per al Desenvolupament, el Museu d’Art de la Prefectura de Nagasaki, els periodistes Rosa Mª Calaf i Miguel Frau Rovira, el Pare Jesuïta Enrique Figaredo, o l’ONG malaia “Sisters in Islam”.
La data límit per a la presentació de candidatures serà l’1 de desembre de 2023
La entrada Obert el termini de presentació de candidatures als Premis Casa Àsia 2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada El ministre Albares inaugura la nova seu de Casa Àsia a Barcelona se publicó primero en Casa Asia.
]]>El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha inaugurat aquest migdia la nova seu de Casa Àsia, “la Capella de la Casa dels Infants Orfes”, ubicada al c/Elisabets, 24, a Barcelona.
El ministre Albares ha descobert la placa commemorativa, ha visitat les instal·lacions del consorci Casa Àsia, i ha saludat el seu personal, a més de conversar amb els representants institucionals que han assistit a la inauguració.
En la seva al·locució davant del públic present a l’acte, el ministre Albares, que ha estat acompanyat pel director general de Casa Àsia, Javier Parrondo, pel comissionat de Relacions Internacionals i Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla, i per la directora general d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Anna Dotor, ha posat en valor el paper de Casa Àsia com “el principal organisme de diplomàcia pública a Espanya dedicat a la regió de l’Indo-Pacífic, amb una trajectòria de més de 20 anys impulsant el coneixement del continent al nostre país”.
El ministre ha destacat “el dinamisme i la importància estratègica de la regió, i l’ha definit com el nou eix del poder mundial”. Albares ha afegit que “Àsia és també font d´oportunitats per a les nostres empreses, i laboratori de nombrosos canvis socials, que estan començant a introduir-se a Occident”.
El ministre s’ha referit a la seu definitiva de Casa Àsia al Palau de Pedralbes, que serà una realitat tan aviat com s’hagin dut a terme les obres de rehabilitació dels dos pavellons que s’ubiquen als dos extrems de l’entrada del recinte per l’Av. Diagonal.
La seu actual de Casa Àsia a Barcelona és un edifici de planta rectangular, protegit com a bé cultural d’interès local, que consta de tres plantes, amb una sala polivalent per acollir actes de petit format, despatxos i oficines. Aquest espai ha estat cedit per l’Ajuntament de Barcelona per tal que Casa Àsia pugui desenvolupar les seves activitats, d’acord amb allò previst als seus estatuts.
La entrada El ministre Albares inaugura la nova seu de Casa Àsia a Barcelona se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia, ASEF i la USAL organitzen per primera vegada la cimera de joves líders europeus i asiàtics se publicó primero en Casa Asia.
]]>La ciutat de Salamanca acollirà la cinquena cimera de joves líders europeus i asiàtics, la 5a ASEF Young Leaders Summit (ASEFYLS5), que tindrà lloc del 12 al 16 de setembre sota el lema Lideratge a la Societat 5.0.
Aquest programa de la Fundació Àsia Europa (ASEF), en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Casa Àsia i la Universitat de Salamanca, reunirà 100 participants europeus i asiàtics, d’entre 18 i 30 anys, de diverses disciplines acadèmiques i procedències professionals.
A aquest grup cal afegir-hi el col·lectiu de 20 dinamitzadors i 20 ponents d’alt nivell format per diplomàtics, professors i responsables públics, que moderaran i participaran a les taules rodones, sessions i grups de treball previstos, a les aules de la Universitat de Salamanca.
ASEFYLS5 és un programa dirigit a joves asiàtics i europeus sobre el lema “Lideratge a la societat 5.0”, que posa en contacte estudiants i joves professionals dels dos continents amb l’objectiu d’aprendre, teixir xarxes i intercanviar experiències, i també els connecta amb responsables públics i líders d’Àsia i d’Europa.
Lideratge a la Societat 5.0
El concepte de Societat 5.0 té el seu origen al Japó, i parteix de l’objectiu de fer servir la tecnologia per crear un futur millor. Descriu una societat centrada en l’ésser humà que busca l’equilibri entre el progrés econòmic amb la resolució de problemes socials mitjançant un sistema que integra el ciberespai i l’espai físic. Es presenta així com un estat ideal cap al qual ha d’avançar el país per aprofitar els avenços tecnològics en benefici del conjunt dels ciutadans.
ASEFYLS5 abordarà quin tipus de lideratge cal en aquesta societat avançada i el paper que s’espera dels joves davant d’aquest repte, amb un enfocament de 360 graus sobre el desenvolupament del concepte lideratge (auto lideratge, d’equip i social) i el seu compromís amb la comunitat.
Així, entre d’altres aspectes, es debatrà sobre els dilemes ètics del lideratge, els valors a transmetre en una Societat 5.0, els reptes mediambientals i de sostenibilitat que planteja aquesta societat, el factor cultural que influeix en la manera com les diferents societats aborden els problemes socials i com utilitzen la tecnologia per resoldre’ls, la participació dels joves en la configuració i planificació de polítiques públiques i en la resolució de problemes socials, i la rellevància de millorar la competència intercultural i el compromís social.
Fases de l’ASEFYLS5
Si bé Salamanca acollirà l’esdeveniment principal de l’ASEFYLS5, el programa s’ha estructurat en format híbrid mitjançant la realització de dos programes en línia i un de presencial, i consta de tres fases:
1.Fase de construcció del coneixement: 4-28 d’agost del 2023 | En línia
Una exploració en profunditat del Lideratge i la Societat 5.0 mitjançant una formació en línia que inclou abordar la formació en lideratge, l’impacte de la transformació digital en el nostre futur o els reptes ètics de les tecnologies.
2.Cimera de la Joventut: 12 i 16 de setembre de 2023 | Salamanca, Espanya.
Una oportunitat per a l’intercanvi de diàleg entre persones, la creació de xarxes i l’aprenentatge en un context local, amb la participació de 100 joves asiàtics i europeus. Programa de 4 dies organitzat pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del govern d’Espanya, Casa Àsia i la Universitat de Salamanca.
3. Lideratge en acció: 18 de setembre – 5 de desembre de 2023 | En línia
De la teoria a l’acció. Els participants col·laboraran en grups per trobar solucions als reptes de la vida real i les seves propostes es presentaran en una cerimònia de cloenda en línia.
La Fundació Àsia Europa (ASEF) va obrir el passat mes de juny la convocatòria per poder participar a l’ASEFYLS5, el procés de selecció del qual va finalitzar el passat 9 de juliol.
Organitzadors ASEFYLS5
La Fundació Àsia Europa (ASEF) és una organització intergovernamental sense ànim de lucre amb seu a Singapur, que té com a tasca principal promoure l’entesa i les relacions entre les persones, institucions i organitzacions d’Àsia i Europa, a través de la posada en marxa projectes i programes relacionats amb la cultura, l’educació, la governança, l’economia, el desenvolupament sostenible, la salut pública i els mitjans de comunicació. ASEF és l’única institució permanent del procés Àsia Europe Meeting (ASEM), i va ser creada el febrer del 1997 pels governs i organitzacions participants d’ASEM, principal fòrum multilateral creat un any abans per facilitar la cooperació política, econòmica i cultural entre Àsia i Europa, i abordar de manera conjunta els grans reptes globals. ASEM compta amb 52 socis: 50 països membres, 30 dels quals són europeus i 20 asiàtics, als quals cal afegir la UE i la Secretaria de l’ASEAN.
Casa Àsia és un consorci públic constituït pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Madrid, amb l’objectiu de contribuir a un millor coneixement i impuls de les relacions entre les societats d’Àsia i el Pacífic i Espanya, a nivell institucional, econòmic, cultural i educatiu, a més d’apropar i facilitar l’intercanvi de cultures i projectes d’interès comú. La institució, creada el 2001, ha esdevingut tots aquests anys el principal organisme de diplomàcia pública a Espanya sobre la regió Àsia-Pacífic i punt de trobada de tots aquells actors interessats en una de les zones més dinàmiques del món. Casa Àsia té la seu a Barcelona i compta amb un Centre a Madrid
La Universitat de Salamanca va ser fundada per Alfons IX el 1218 i és la més antiga de les universitats hispanes existents. És de caràcter públic i generalista. Compte amb campus a les províncies de Salamanca, Àvila i Zamora. Té 26 Facultats i Escoles que imparteixen 65 graus, 24 dobles graus i 71 Màsters Universitaris de totes les branques del coneixement. Té 57 departaments, 13 Instituts Universitaris de Recerca i 11 Centres Propis. La comunitat universitària està formada per 30.000 estudiants de més de 50 nacionalitats, 2.000 professors i investigadors i 1.000 professionals dadministració i serveis. La Universitat de Salamanca és una universitat global compromesa amb el progrés del seu entorn i l’ocupabilitat dels estudiants, amb una oferta acadèmica àmplia i actualitzada, una docència de qualitat i amb una intensa activitat investigadora, de transferència i innovació per a un desenvolupament sostenible.
Segueix l’acte en directe (13 de setembre):
Segueix l’acte en directe (14 de setembre):
La entrada Casa Àsia, ASEF i la USAL organitzen per primera vegada la cimera de joves líders europeus i asiàtics se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Cursos de tardor de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>Consulta els cursos que oferim i segur que trobes el que millor s’adapta als teus interessos:
Les persones aturades, estudiants menors de 30 anys i jubilats podran accedir a una bonificació d’un 10% de descompte en alguns dels nostres cursos.
La entrada Cursos de tardor de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Arriba una nova edició del millor cinema asiàtic, l’AFFBCN 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Arriba una nova edició del millor cinema asiàtic, l’Asian Film Festival Barcelona 2023 (AFFBCN), el festival de cinema asiàtic d’autor, celebra la seva 11a edició, i tindrà lloc del 25 d’octubre al 5 de novembre a diferents sales de Barcelona. Cinemes Girona, Phenomena, CaixaForum, Filmoteca de Catalunya, Manifesta 15 i Zumzeig són les seus per a les projeccions de cinema presencials, mentre que la plataforma FILMIN i Betevé ho seran per a les sessions en línia.
Aquest certamen especialitzat en cinema asiàtic segueix fidel als seus orígens. Presenta una programació que inclou un centenar de pel·lícules procedents de més de 20 països, amb l’objectiu d’apropar la vida quotidiana dels habitants de la regió d’Àsia i el Pacífic. Els seus problemes i conflictes, vivències i emocions diàries, i el sentiment de pertinença a un territori determinat omplen de contingut la proposta cinematogràfica d’aquesta edició.
Aquest any l’AFFFBCN dedica una retrospectiva al reconegut director xinès Wang Chao, que estarà a Barcelona coincidint amb la projecció de les 8 pel·lícules més rellevants de la seva trajectòria cinematogràfica. Yangzi’s Confusion (2023), l’òpera prima de la cineasta xinesa Li Jue, serà el film encarregat d’inaugurar el festival a la sala Phenomena, i comptarem amb la presència de la directora, mentre que la pel·lícula The Royal Hotel (2023) de la australiana Kitty Green tancarà aquesta onzena edició.
Aquest any el festival també aposta per donar visibilitat als treballs de joves realitzadors, com és el cas de la pel·lícula inaugural, o amb la convocatòria oberta a autors novells o desconeguts.
La seu central de l’AFFBCN 2023 continuarà sent els Cinemes Girona, on es distribuirà la major part de la programació. La Filmoteca de Catalunya acollirà 3 films (dels 8 que es projectaran en total) de la retrospectiva del cineasta xinès Wang Chao, i la resta es distribuiran a CaixaForum i Zumzeig. La sala Phenomena acollirà la pel·lícula inaugural el proper 25 d’octubre, amb la projecció de Yangzi’s Confusion (2023).
El Festival distribueix la seva programació en cinc seccions, totes a concurs: Oficial, Oficial Panorama, Discoveries, NETPAC i Especial. Cadascuna compta amb els seus corresponents jurats integrat per directors, crítics de cinema i escriptors. L’AFFBCN concedirà quinze premis: a la millor pel·lícula, millor director i millor guió per a cadascuna de les seccions a concurs.
Com a novetat, el festival vol impulsar el talent emergent amb la incorporació duna nova convocatòria oberta a autors novells o desconeguts on es projectaran 10 pel·lícules de les 100 presentades.
Per a la directora de l’AFFFBCN 2023, Menene Gras Balaguer “l’onzena edició del festival arriba aquesta tardor amb una programació que té com a objectiu ser la més representativa possible del cinema experimental i independent recent procedent del continent asiàtic, sense excloure produccions que responen tant a l’interès d’un públic coneixedor de les cinematografies corresponents com d’aquells que es volen iniciar en un cinema no tan nou, la diversitat del qual respon preferentment a les diferents narratives que exposa”.
L’AFFBCN presenta en aquesta edició una nova imatge, obra de l’artista xinès Rong Rong, amb la qual cosa es tanca l’etapa de cartells protagonitzats pels treballs del fotògraf francès Pierre Gonnord.
El cartell de l’AFFFBCN 2023 evoca una seqüència cinematogràfica que aquest artista xinès construeix i després fotografia, i que és coherent amb la presència del cinema xinès d’aquest any.
La relació de Casa Àsia amb Rong Rong ve de lluny ja que va organitzar el 2008 a Madrid i Barcelona el projecte expositiu “El poder de las ruinas” composat per 45 imatges de l’artista.
En aquest AFFBCN 2023 la Xina tindrà un especial protagonisme coincidint amb la celebració 50 aniversari de l’establiment de les relacions diplomàtiques España – Xina amb una vintena de pel·lícules programades. amb la projecció d’una selecció de pel·lícules a Cinemes Girona ia Filmoteca de Catalunya.
De fet, la retrospectiva correspondrà al cineasta xinès Wang Chao, amb la projecció d’una selecció de pel·lícules a Cinemes Girona ia Filmoteca de Catalunya.
La entrada Arriba una nova edició del millor cinema asiàtic, l’AFFBCN 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada La Fundació Àsia-Europa celebra la Junta de Governadors a Barcelona se publicó primero en Casa Asia.
]]>La Fundació Àsia-Europa (ASEF) celebrarà la 44è Junta de Governadors a la ciutat de Barcelona, el 6 i 7 de juliol. En aquesta Junta, que es reuneix una vegada l’any, hi assistiran els governadors de 51 països, 30 europeus i 21 asiàtics, més un representant de la Unió Europea i un altre de la Secretaria de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN).
ASEF és l’única institució permanent del procés Asia Europe Meeting (ASEM), i va ser creada el febrer del 1997 pels governs i organitzacions participants d’ASEM, principal fòrum multilateral creat un any abans per facilitar la cooperació política, econòmica i cultural entre Àsia i Europa, i abordar de manera conjunta els grans reptes globals. ASEM compta amb 53 socis: 51 països membres, 30 dels quals són europeus i 21 asiàtics, als quals cal afegir la UE i la Secretaria de l’ASEAN.
La Junta de Governadors d’ASEF té per objectiu revisar les polítiques que garanteixen els principis i prioritats del procés ASEM, supervisar les finances i pressupost, i aprovar els projectes i programes en curs. Així, els dies 4 i 5 de juliol s’han previst dues reunions: la del Comitè de Finances i Auditoria i la del Comitè Executiu, mentres que les dues sessions plenàries tindran lloc el 6 i 7 de juliol.
El director general de Casa Àsia, Javier Parrondo és també el governador espanyol a ASEF. Casa Àsia ha mantingut una estreta relació de col·laboració amb ASEF des dels inicis. El 2019 va organitzar com a soci local d’ASEF, tres programes oficials que van tenir lloc a Madrid amb motiu de la 14a reunió de ministres d’Afers Estrangers d’ASEM: 3r Festival cultural ASEM, 9è Model ASEM, i 12è Seminari de periodistes ASEF. Aquest 2023 Casa Àsia col·laborarà juntament amb la Universitat de Salamanca en l’organització del 5è ASEF Young Summit Leaders Summit (ASEFYLS5) que tindrà lloc a Salamanca del 12 al 16 de setembre, i en l’ASEF Linkup, Àsia-Europe Culture Diplomacy Lab, que se celebrarà a Singapur al mes d’octubre.
Aquesta Junta de Governadors té lloc sota la presidència europea d’ASEF.
ASEF és una organització intergovernamental sense ànim de lucre amb seu a Singapur, que té com a tasca principal promoure l’entesa, les relacions i la cooperació entre les persones, institucions i organitzacions d’Àsia i Europa, a través de projectes i programes relacionats amb la cultura, l’educació, la governança, l’economia, el desenvolupament sostenible, la salut pública i els mitjans de comunicació.
La entrada La Fundació Àsia-Europa celebra la Junta de Governadors a Barcelona se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada El programa AFEX es presenta de nou a la universitat se publicó primero en Casa Asia.
]]>En concret, el passat 31 de maig tres grups AFEX dels Instituts Jonqueres (Sabadell), Les Termes (Sabadell) i La Ribera (Montcada) vasn assitir convidats a la Facultat d’Educació de la UAB per presentar el projecte AFEX a l’alumnat universitari dels graus d’Educació Primària i Educació Infantil, en el marc de l’assignatura d’Acollida Lingüística a l’Escola.
Aquesta trobada es va produir gràcies al treball col·laboratiu de Casa Àsia, GREIP (Grup de Recerca en Educació, interacció i plurilingüisme), FAPAES (Federació d’associacions de famílies d’alumnes d’estudis sufragats amb fons públics no universitaris de Catalunya) i els tres instituts.
A continuació reproduïm les experiències viscudes durant la jornada:
Les estudiants adultes, el voluntariat i les dinamitzadores dels tres grups AFEX vam sortir dels nostres respectius instituts i ens vam trobar a les 17:30 a la Plaça Cívica de la UAB. Estàvem entusiasmades ja que era la primera vegada que coneixíem altres participants d’altres grups del mateix projecte. En total érem 14 estudiants adultes de Pakistan, l’Índia, Bangladesh, Marroc i Equador, 4 voluntàries, una estudiant en pràctiques, i tres dinamitzadores. El camí cap a la Facultat d’Educació va estar ple de converses animades i rialles compartides, explicàvem les nostres experiències i expectatives per a la visita. Ens sentíem com una gran família que es dirigia cap a una nova aventura educativa. Amb una mica de nervis també, ja que hauríem de parlar en les llengües que estem aprenent davant de 50 futurs mestres.
Quan vam arribar a l’aula, les dinamitzadores van explicar que l’AFEX és un projecte d’educació intercultural i inclusiva basat en l’ensenyament de català, castellà i informàtica bàsica des de la llengua materna de les famílies migrades, amb l’objectiu d’apropar-les al funcionament del sistema educatiu català i promoure la seva integració. Es tracta d’un projecte d’Aprenentatge i Servei Comunitari (APS) que desenvolupa una metodologia plurilingüe i multinivell gràcies al suport de l’alumnat voluntari. A continuació, les voluntàries i estudiants adultes es van presentar. En acabar les estudiants universitàries, que estaven com a públic, ens van fer un gran aplaudiment, reconeixent l’esforç i el mèrit de les estudiants adultes per poder comunicar-se en les llengües que estan aprenent.
Tot seguit les participants AFEX ens vam repartir en 12 grups formats per les estudiants universitàries. En aquests grups, les estudiants del Grau que el curs vinent seran mestres, van entrevistar a les estudiants adultes, voluntàries i dinamitzadores AFEX. Els interessava molt conèixer la seva trajectòria migratòria i la seva experiència amb el sistema educatiu català com a famílies de l’alumnat nouvingut. Volien saber que pensaven de l’aula d’acollida i demanaven suggeriments i recomanacions per millorar l’ensenyament. També van mostrar un gran interès pel projecte AFEX i van plantejar diverses preguntes sobre les metodologies utilitzades, els resultats obtinguts i els reptes a què ens enfronten. La interacció entre les participants dels grups AFEX i les estudiants universitàries va ser molt enriquidora, ja que es van compartir idees i perspectives diferents sobre l’ensenyament de les llengües.
Posteriorment, aprofitant que l’aula té dues pissarres separades, vam dividir la classe en dos grups i vam fer un taller d’ensenyament de llengua urdú un altre d’àrab. En aquest taller eren les participants AFEX les que ensenyaven a les futures mestres. Amb això vam aconseguir invertir els rol, fent que les futures mestres es posessin a la pell de les persones nouvingudes que estan aprenent una llengua totalment diferent de la seva. També va permetre destacar la importància de preservar i promoure la diversitat lingüística a Catalunya.
Després d’aquest taller vam tornar als petits grups de les entrevistes i les futures mestres ens van oferir un recorregut per la universitat, ensenyant -nos els diferents espais i explicant el seu dia dia a la universitat. Els hi va agradar molt perquè l’alumnat voluntari ( alguns fills i filles de les estudiants adultes) aviat hauran de triar quins estudis postobligatoris fer. I això és una molt bona manera d’engrescar-les a optar pels estudis universitaris i engrescar-los a seguir estudiant.
Finalment, vam tornar a l’aula i vam posar en comú que ens havia semblat aquest intercanvi, mentre que degustàvem el deliciós menjar que havien portat les participants AFEX. La conclusió va ser que és fonamental la col·laboració entre institucions educatives i projectes com l’AFEX per aconseguir una educació inclusiva i de qualitat.
La entrada El programa AFEX es presenta de nou a la universitat se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Apropem les societats i cultures asiàtiques i del Pacífic als centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>Si la classe tria un nom d’un país o ciutat asiàtica, si es fa preguntes sobre una cultura asiàtica determinada, si teniu alumnat de families procedents de la regió o curiositat per ampliar l’horitzó de mires del vostre alumnat i professorat, a l’Escola de Bambú, programa educatiu de Casa Àsia, trobareu moltes propostes i molt interessants.
No hi ha edat per aprendre, per això les nostres propostes van des d’escola bressol i educació infantil, primària i secundària i formació de persones adultes fins a formació de mestres i professorat a través del Departament d’Educació de la Generalitat i a demanda. També oferim propostes per a treball per projectes i Programes d’Aprenentatge i Servei Comunitari (APS).
Fem 20 anys del programa Escola de Bambú i els volem celebrar amb més activitats i projectes amb vosaltres, les escoles i instituts. Per això oferirem descomptes especials pel curs 2023-2024.
La entrada Apropem les societats i cultures asiàtiques i del Pacífic als centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia es trasllada temporalment a unes noves oficines del barri del Raval se publicó primero en Casa Asia.
]]>Casa Àsia es traslladarà properament a unes noves oficines al carrer Elisabets, núm. 24 del districte de Ciutat Vella al barri del Raval de Barcelona. L’Ajuntament ha adscrit aquest espai, “L’antiga Capella de la Casa dels Infants Orfes” a Casa Àsia per tal que pugui desenvolupar les seves activitats, d’acord amb allò previst als seus estatuts.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, protegit com a bé cultural d’interès local, ubicat en un entorn on hi ha d’altres institucions com el CIDOB, MACBA, CCCB o la Fundació Institut Confuci Barcelona. L’edifici consta de tres plantes. A la primera hi haurà una sala polivalent que acollirà actes de petit format, mentre que la segona i tercera planta es destinaran a despatxos i oficines.
La cessió d’aquest espai per part de l’Ajuntament de Barcelona és temporal, ja que la institució té previst de traslladar-se al Palau de Pedralbes en un futur proper tan aviat com s’hagin dut a terme les obres de rehabilitació dels dos pavellons que s’ubiquen als dos extrems de l’entrada del recinte per l’Av. Diagonal, i que constituiran la nova seu oficial de Casa Àsia. El projecte de rehabilitació, que anirà a càrrec del col·lectiu Brusi, guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, es finançarà en una part amb ajut dels fons Next Generation europeus.
La entrada Casa Àsia es trasllada temporalment a unes noves oficines del barri del Raval se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Beques Ruy de Clavijo 2023-2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Aquesta convocatòria de Beques Ruy Clavijo 2023-2024, organitzada i finançada conjuntament per Casa Àsia i la Universitat de Cadis, té per objecte l’adjudicació de quatre (4) beques per dur a terme projectes de recerca i cooperació cultural i acadèmica relacionats amb Àsia Central (Kazakhstan, Kirguistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan, així com Afganistan, Iran i Mongòlia) en els àmbits d’actuació cultural, educatiu, econòmic i politicosocial.
Consta de 4 beques amb una dotació de 3.000€ cadascuna per al període comprès entre el 15 de juny de 2023 i el 31 de maig de 2024. Les ajudes convocades es podran sol·licitar en el termini comprès entre el 2 de maig i el 31 de maig del 2023.
Les Beques Ruy de Clavijo s’emmarquen a l’Observatori d’Àsia Central de Casa Àsia i de la Universitat de Cadis, que té com a objectiu facilitar l’acostament entre Àsia Central i Espanya des dels àmbits polític, econòmic i acadèmic. Aquesta col·laboració entre Casa Àsia i la Universitat de Cadis forma part del Conveni signat entre ambdues institucions el passat mes de març del 2023.
La entrada Beques Ruy de Clavijo 2023-2024 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Vols cantar a la Barcelona Coral Àsia? se publicó primero en Casa Asia.
]]>La Barcelona Coral Àsia és un projecte de trobada i de col·laboració intercultural a través de la música que reuneix unes 40 persones de context cultural divers, creat per Casa Àsia el 2012. Des dels seus inicis, rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla BCN Interculturalitat. Reflecteix la riquesa de la diversitat cultural i lingüística a Barcelona i té un repertori de cançons populars asiàtiques en llengües d’origen.
El cor assaja tots els dilluns de 19.30 h a 21.00 h CEST actualment al Casal de Barri Transformadors sota la direcció de Carles Josep Comalada, també director de Cant Coral al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Als concerts l’acompanya, des dels seus inicis, Vignesh Melwani, cantant i músic.
La participació és gratuïta però cal constància i compromís.
Per a més informació, contacta’ns aquí: interculturalidad@casaasia.es
La entrada Vols cantar a la Barcelona Coral Àsia? se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Cursos de primavera de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>Consulta els cursos que oferim i segur que trobes el que millor s’adapta als teus interessos:
Les persones aturades, estudiants menors de 30 anys i jubilats podran accedir a una bonificació d’un 10% de descompte.
Tota la nostra oferta formativa inclou l’opció “Comprar per regalar” on podràs enviar directament un curs al correu electrònic de la persona que triïs.
La entrada Cursos de primavera de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Economic Diplomacy Meetings with Asia-Pacific Ambassadors: Australia se publicó primero en Casa Asia.
]]>El programa es va desglossar en dues trobades. El primer a Barcelona Activa va comptar amb la participació de l’ambaixadora australiana i de representants de diverses entitats de promoció econòmica de Barcelona i Catalunya, com ara Fira Barcelona, l’Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC), la Cambra de Comerç, ACCIÓ o el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA).
En acabar aquesta primera trobada, el programa es va traslladar a la seu de Barcelona Global, on l’ambaixadora va tenir l’oportunitat de conversar amb directius de diverses empreses catalanes del sector privat amb interessos a la regió, entre les quals hi havia el Grup Freixenet, Abertis i Cuatrecasas, així com representants d’universitats i centres de recerca com l’IESE Business School, la UPF i el CIDOB.
En el discurs inicial, l’ambaixadora d’Austràlia, Sophia McIntyre, va subratllar el profund interès del seu país a enfortir les relacions amb països europeus, amb els quals “es comparteixen valors, principis i objectius globals”. En el cas de Barcelona, Catalunya i Espanya, McIntyre va voler assenyalar que les relacions i aliances estaven encara en una fase inicial, cosa que oferia una oportunitat per explorar i créixer per a totes les parts. L’ambaixadora australiana va destacar el potencials dels sectors de desenvolupament de tecnologies financeres (FINTEC), agrícoles (AGRITEC) i mèdiques, així com el sector turístic i l’acadèmic per establir col·laboracions econòmiques entre tots dos països i promoure l’atracció d’inversions a les dues direccions.
La entrada Economic Diplomacy Meetings with Asia-Pacific Ambassadors: Australia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Dia Internacional de la Dona 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), Casa Àsia organitza una programació especial que tindrà lloc durant aquest mes de març del 2023, i s’allargarà fins als mesos d’abril i maig i s’uneix als esforços emprats per visibilitzar la situació de les dones a la regió Àsia-Pacífic.
Les conseqüències de la pandèmia poden accentuar les desigualtats i alentir el camí cap a la igualtat de gènere. Més que mai, resulta clau la col·laboració entre institucions públiques i privades, juntament amb la societat civil, per conscienciar, visibilitzar i actuar per assolir l’objectiu 5 dels Objectius del Desenvolupament Sostenible: assolir la igualtat entre els gèneres i empoderar les dones i les nenes.
El conjunt d’activitats programades inclou sessions de cinema, conferències, cursos i entrevistes entre d’altres, amb què Casa Àsia vol apropar la realitat d’algunes dones de la regió d’Àsia-Pacífic, i conèixer els reptes a què s’enfronten en un món encara desigual pel que fa a drets i igualtat de gènere.
Dimarts, 7 de març de 2023, de 19 a 20:30h.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, donarem veu a les dones i les nenes que s’han exiliat de l’Afganistan a causa de les noves lleis que ha imposat el govern talibà. Diversos testimonis ens relataran les constants violacions dels drets de les dones que pateixen al seu país. L’Ajuntament de Granollers i Casa Àsia, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, organitzen aquesta taula rodona “La veu de les dones afganes des de l’exili” en la que participaran dues dones afganes actualment refugiades a Espanya, Khadija Zahra Ahmadi, exalcaldessa de la localitat de Nili i Khadija Amin, periodista i feminista. A més a més, contarem amb la participació de Queralt Puigoriol, activista del moviment Afghan Women on the Run i de Mayte Carrasco, periodista, reportera de guerra, directora de documentals i escriptora, qui moderarà la taula rodona i farà una breu introducció a la situació passada i present de les dones afganes.
Coorganitzat amb l’Ajuntament de Granollers la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Del 6 al 10 de març
La setmana del 8 de març celebrem el dia internacional de la dona amb tots els grups del programa AFEX-AFFM de Casa Àsia amb el joc «Qui és qui?» de dones que han destacat especialment al continent asiàtic en diferents camps (la cultura, la literatura, l’esport, l’activisme social, la política, l’art i la ciència) i analitzarem les causes que fan que hi hagi menys dones amb reconeixement internacional i menys d’origen asiàtic respecte dels homes reconeguts.
El joc creat per Casa Àsia ajuda les participants del programa, majoritàriament mares asiàtiques, a prendre consciència de la invisibilitat de les aportacions de les dones en molts camps diferents, al llarg de la història, així com per analitzar els drets que tenen com dones i poder exigir-los.
Dissabte 4 de març del 2023, a les 20h. Cinemes Girona C/ Girona, 175 Barcelona
My First Summer | Katie Found | Austràlia | 2020 | 78’ | VOSE | Drama
Sinopsi: Claudia té 16 anys i ha crescut aïllada del món exterior. Perduda després de la mort de la seva mare, se sorprèn quan Grace apareix al jardí com un miratge que esdevé a poc a poc un buf d’aire fresc. Després de vèncer la seva resistència, totes dues protagonistes aconsegueixen trobar el suport, l’amor i la intimitat que necessiten, i s’ensenyen mútuament el poder restaurador de la connexió humana. Però la pau idíl·lica és fràgil a mesura que el món dels adults s’acosta i amenaça l’existència d’aquest amor secret d’estiu.
Sobre la directora:
Katie Found és una guionista i directora establerta a Melbourne. El seu primer llargmetratge, My First Summer, es va estrenar al Festival de Cinema d’Adelaida i es va projectar en nombrosos festivals, com BFI Flare, Inside Out i Melbourne Queer Film Festival. Va rebre crítiques elogioses a The Sydney Morning Herald, The New York Times, Vogue, Harper’s Bazaar, Cosmopolitan, ABC i Time Out. Amb anterioritat a aquesta explosiva recepció del seu treball, el seu curtmetratge The Widow va rebre finançament de Screen NSW, i es va desenvolupar a través del programa First Breaks de Metro Screen projectat a festivals de cinema a nivell nacional i internacional.
Divendres 3 de març a les 20.30h
Along the Way | Dir: Mijke De Jong | Afganistan | 2022 | 80′ | VOSE | Drama
Sinopsi: Along The Way és la commovedora història de dos refugiats que volen arribar a Europa. Aquesta pel·lícula sorgeix d’un treball voluntari que la directora De Jong va fer fa anys al camp de refugiades de Moria, Lesbos (Grècia). Allà va conèixer els bessones afganeses Nahid i Malihe. La seva història la va commoure tant que va decidir fer aquesta pel·lícula amb la seva ajuda, abordant les vivències de les protagonistes, Fàtima i Nahra, des de la sortida de l’Afganistan fins a Istanbul. El seu somni era anar a Grècia per convertir-se en cineastes.
Sobre la directora: Mijke De Jong (Rotterdam, 1959) és una directora de cinema, guionista i productora holandesa. És coneguda per pel·lícules com Bluebird (2004), Frailer (2014), Layla M. (2016) i God Only Knows (2019). Els temes que De Jong aborda principalment a la seva obra estan relacionats amb la vida quotidiana en societat, des de la intimidació, fins a la pertinença o la mort. Essencialment retrata emocions que acompanyen aquestes lluites.
4 de març, 12h MK2 Cine Paz, C/ Fuencarral, 125 Madrid
Where we belong | Kongdej Jaturanrasamee | Tailàndia | 2019 | 130′ | VOSE | Drama
Sinopsi: Sue viu en un petit poble a Chantanburi, Tailàndia. Aconsegueix una beca per estudiar a Finlàndia. Quan arriba l’hora us assalten molts dubtes sobre el vostre destí. La seva amiga Belle no pensa moure’s del poble. Belle l’ajuda en tots els preparatius i comiats a Sue mentre totes dues recorren amb moto la ciutat.
4 i 5 d’abril
Casa Àsia organitza Trobades a la ciutat de Barcelona amb experts en gènere i urbanisme amb la Prof. Fanny M. Cheung, Senior Advisor, Hong Kong Institute of Asia Pacific Studies and Former Vice-President, Chinese University of Hong Kong, i de Prof. Sylvia He, Department of Geography and Resource Management, Chinese University of Hong Kong.
25 d’abril del 2023, 19h
A càrrec de Dra. Irene González-López, Birkbeck, University of London. Coorganitzat amb la Universitat Autònoma de Barcelona
La creixent presència de directores japoneses a festivals internacionals de cinema contribueix a canviar com es percep el Japó, el seu cinema i les seves dones a la resta del món. Però l’etiqueta de “directora de cinema” (女性監督) segueix associant-se de vegades a estereotips de gènere. Aquesta ponència analitza el cas de Tanaka Kinuyo, la primera japonesa a dirigir regularment llargmetratges de ficció (sis entre 1953 i 1962) i la filmografia dels quals està sent revaloritzada mundialment en els últims anys, per explorar les narratives de gènere, autoria i nació que convergeixen en com es va parlar i se’n parla com a “dona directora”
Dimecres 3, 10, 17 i 24 de maig, de 18.30 a 20h.
Aquest curs se centrarà en el paper de la dona durant el període Edo (1603-1868) i la seva repercussió a les dècades posteriors. Per fer-ho, posarem el focus en la seva representació a les estampes xilogràfiques, així com a les dones artistes d’ukiyo-e. Consistirà, per tant, a fer un recorregut per aquest període històric, conèixer el desenvolupament d’aquesta tècnica de gravat, les seves temàtiques i estils des dels seus inicis fins al desenvolupament posterior i, per descomptat, centrat en les figures femenines que van treballar aquesta disciplina. A càrrec d’Alejandra Rodríguez Cunchillos, Doctora en Història de l’Art i Màster en Estudis Avançats a la Història de l’Art (UZ).
Casa Àsia, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació i diferents Associacions, facilita un espai de trobada per a dones afganeses residents a Espanya on puguin debatre sobre temes del seu interès.
El grup de treball, en què participen al voltant de 35 dones afganeses, pretén anar definint les matèries que els preocupen i quina pot ser la seva aportació, dins del marc fixat per la conferència HearUs.
Grup de treball de dones afganeses Les reunions es programaran de forma periòdica, havent-se celebrat la primera el 10 de febrer de 2023 a Casa Àsia Madrid.
Entrevista a l’activista iraniana Rima Sheermohammadi (publicació 7 de març)
Traductora, intèrpret i divulgadora cultural d’origen iranià. És màster en interpretació de conferències i ha treballat com a intèrpret per a les Nacions Unides, la Unió Europea, i les oficines presidencials de més de 15 països del món.
A través del seu treball ha tingut contacte amb nombroses personalitats de l’àmbit polític, social i cultural, com ara la Premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi, els directors de cinema Abbas Kiarostami i Mohsen Makhmalbaf o autors literaris com Azar Nafisi.
Ha combinat l’activisme social amb la seva faceta com a divulgadora sobre temes relacionats amb els drets humans i, en especial, dels drets de la dona. Treballa com a assessora per a organitzacions com les dones Nobel de Pau i organitzacions creadores de campanyes per als drets humans a l’Iran.
Ha denunciat l’empresonament de dones i homes escriptors del país que s’han posicionat en defensa de la convivència entre diferents religions a l’Iran, com és el cas de Mahvash Sabet i Mehdi Bahman.
L’Ajuntament de Barcelona, en el marc del projecte Barcelona, Ciutat de dones!, ha proposat que el seu nom, juntament amb el d’altres dones escriptores, activistes, periodistes i investigadores, que estan fent aportacions destacades, figuri en un mapa simbòlic de totes les estacions de la xarxa de transports públics.
Ha cotraduït la poesia de Mahvash Sabet, Poemes Enjaulados (publicada per Pre-Textos) i poesia d’Abbas Kiarostami, director de cinema també de què hem parlat abans, a El vent se m’endurà de l’editorial Karwán.
Actualment treballa per a l’Organització Internacional de Migració de les Nacions Unides.
La entrada Dia Internacional de la Dona 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Xerrades d’orientació professional sobre els estudis post obligatoris per famílies de context cultural asiàtic se publicó primero en Casa Asia.
]]>Aquesta constatació ens fa pensar que segurament molts d’aquests adolescents no continuen estudiant perquè no han aconseguit treure’s l’ESO amb èxit. Sobretot perquè van ser reagrupats a la secundària i han tingut dificultats per compaginar l’aprenentatge del castellà i el català amb els estudis. Un segon factor és el desconeixement de les famílies de les possibilitats d’estudis post obligatoris a l’abast dels seus fills i filles després d’acabar l’ESO.
Per aquest motiu, cada curs, dins dels nostres programes AFEX-AFFM per a famílies migrades, oferim diverses xerrades en línia sobre les possibilitats d’estudis post obligatoris a Catalunya, així com les oportunitats per seguir estudiant i formant-se de les persones adultes, entenent el dret a l’educació al llarg de la vida, tal i com indiquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
Les xerrades són del 21 de febrer al 15 de març en castellà, a càrrec d’en Lluis Vila i compten amb la traducció consecutiva al xinès i a l’urdú-hindi.
Qualsevol família que parli aquestes llengües i tingui dubtes sobre què poden fer els seus fills i filles després de l’ESO ens pot contactat a:
Imma Llort
illort@casaasia.es
666571836
Segons el lloc on resideixin els podrem orientar sobre els dies, llocs i horaris en els que es fan les xerrades presencials i facilitar-los hi els enllaçosper participar-hi també en línia.
A continuació afegim els vídeos de les xerrades sobre aquest tema que ja s’han fet, amb els àudio en xinès, urdú-hindi i darija:
Urdú/Hindi:
Xinès:
Darija:
La entrada Xerrades d’orientació professional sobre els estudis post obligatoris per famílies de context cultural asiàtic se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada 50 aniversario de relaciones diplomáticas entre España y China se publicó primero en Casa Asia.
]]>L’obra recorre a través de la dansa la cerca de la identitat: des de l’origen, el desenvolupament personal i el recorregut professional, fins als seus ideals o desitjos per donar cos i vida en aquest espectacle a mig camí entre la dansa i les arts marcials. Una performance tragicòmica amb l’objectiu d’exposar el racisme a escena.
Organitzen Casa Àsia i la Fundació Institut Confuci de Barcelona (FICB).
Lloc: La Caldera, Barcelona
Data: 4/03/2023
En col·laboració amb CultRuta, organitzem una ruta a peu pel centre de Barcelona per poder descobrir la Xina sense moure’ns de la ciutat, alhora que explorem la història de la presència xinesa des dels primers immigrants xinesos que van escollir Barcelona com a destinació fins avui. .
S’organitzen dues rutes, els dies 16 d’abril i 13 de maig, a les 11.00 hi de dues hores de durada. Seran guiades per Sílvia Company Salip, llicenciada en Traducció i Interpretació de Xinès per la UAB, i diplomada en Estudis Xinesos per la Universitat de Bordeus.
Data: 16 d’abril i 13 de maig. Barcelona
La intenció d’aquestes jornades és posar sobre la taula la vitalitat de la nostra sinologia, les consecucions, però també els reptes i objectius de cara al futur. Aquestes jornades consten de tres taules rodones organitzades en col·laboració amb l’Institut Cervantes i la Universitat Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid i la Universitat de Granada:
Webinar: «Lingüística i didàctica del xinès a Espanya»
17 d’abril a les 18.00 h (hora de Xanghai) / 12.00 h (hora local)
Webinar: «Literatura contemporània traduïda»
18 d’abril, a les 18.30 h (hora Xangai) / 12.30 h (hora local)
Webinar: «Literatura clàssica xinesa traduïda»
19 d’abril, a les 18.30 h (hora Xangai) / 12.30 h (hora local)
Amb ocasió de l’estrena al Teatro Real de Nixon a la Xina, una òpera en tres actes del compositor nord-americà John Adams, en aquest col·loqui es debatran els motius i les conseqüències de la històrica visita del president nord-americà Richard Nixon a la Xina de Mao Zedong a 1972, i s’analitzaran els paral·lelismes entre la situació en què es trobava el món quan va tenir lloc aquest viatge ja fa mig segle i la realitat geopolítica actual.
Presenta:
Fernando Olives Gomila, director de Promoció Cultural i Noves Audiències del Teatro Real
Participen:
Carmen Noceda, doctora en musicologia i investigadora postdoctoral al Centre de Research in Opera and Music Theatre (University of Sussex)
Emilio de Miguel, director del Centre Casa Àsia-Madrid
José Mª d’Areilza, secretari general d’Aspen Institute España
Organitzen Casa Àsia, Teatro Real i Casa Amèrica.
Data: 19 d’abril 2023 a les 19.30h al Teatro Real de Madrid
En aquesta taula rodona s‟analitza el futur de la cooperació en matèria de ciència, tecnologia i innovació amb la Xina. Amb l’objectiu principal d’identificar vies de col·laboració amb els agents d’innovació de la Xina per desenvolupar projectes conjunts en el marc d’Horizonte Europa, es debat sobre la situació actual de la cooperació, els nous reptes i les possibilitats de finançament existents.
Data: 20 d’abril de 2023, a Casa Seat, Barcelona.
La Xina porta dècades de taxes de creixement econòmic sostingut i sense precedents amb una mitjana del 10% anual. La Xina s’ha convertit en l’economia més gran del món per paritat de poder adquisitiu (PPA) amb el sector bancari general més gran del món i és la llar del segon nombre més gran de multimilionaris.
Conferència del Dr. Shaohua Chen: Pobresa, desigualtat i prosperitat comuna: la Xina s’ha transformat en una categoria d’alts ingressos?
Conferència del Dr. Scott Rozelle: “La prosperitat comuna” per a la Xina comença entre els 0 i els 3 anys
Dates: 1 i 2 de juny de 2023
En aquesta conferència s’hi analitza aquest poema i el seu autor, a més de la literatura persa del segle XII i del context posterior en què es va escriure l’òpera.
Presenta:
Menene Gras, directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia
Participa:
Tea Vardosanidze, presidenta de la Societat Espanyola d’Iranologia des del 2020, traductora i intèrpret de llengua persa. Diploma de Postgrau en Llengua i Literatura Persa per la Universitat Ivane Javakhishvili de Tbilisi.
Dimecres 14 de juny de 18.00 ha 19.30 h CEST al Centre Casa Àsia-Madrid
Casa Àsia col·labora amb el Festival Veranos de la Villa i el Centre Cultural Xinès de Madrid a l’exposició «Seasonal Proximities» de l’artista digital Cao Yuxi. La Xina és el país convidat a l’edició 2023 del festival amb motiu del 50è aniversari de l’establiment de les relacions diplomàtiques entre la Xina i Espanya.
De l´11 de juliol al 6 d´agost. De dimarts a divendres de 11.00 ha 20.00 h. Dissabtes de 12.00 ha 20.00 h.
Espai Cultural Serrería Belga. Carrer Alameda, 15. Madrid
Cicle de tertúlies literàries que proposa apropar al públic interessat algunes de les autores més destacades del panorama xinès i sinòfon modern i contemporani. A través de la lectura de relats o novel·les d’escriptores procedents no només de la Xina, sinó també de Hong Kong i Taiwan, proposem un recorregut literari que es planteja com una trobada entre els lectors del relat (o novel·la) seleccionat i Antonio Paoliello i Teresa I.Tejeda. Aquests experts en llengua xinesa i literatura sinòfona ajudaran a contextualitzar l’entorn històric, social i cultural a què pertanyen l’autora i la seva obra, així com la seva repercussió al sector literari, tant al món de parla xinesa com a altres regions del món.
Llibres i dates:
Setembre: UN AMOR QUE DESTRUEIX CIUTATS (d’Eileen Chang, traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong)
Octubre: per determinar
Novembre: CARTES PÒSTUMES DES DE MONTMARTRE (Qiu Miaojin, traducció de Belén Cuadra Mora)
Desembre: EL CAP (Dorothy Tse, traducció de Juan José Ciruela)
Gener:CAMPS DE VIDA I MORT (Xiao Hong, traducció Teresa I. Tejeda Martín)
Cicle organitzat en col·laboració amb l’Institut Confuci i DigiTrans (projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació)
Wang Chao (Nanjing, 1964) és autor d’una desena de films, entre els quals destaquen The Orphan of Anyang (2001), que va ser seleccionat a la Quinzena de Realitzadors de Cannes; “Luxury Car” (2006), que va guanyar el premi a la millor pel·lícula a Un Certains Regard del Festival de Cannes; “Fantasia” (2014), que també va competir en l’esmentat apartat del certamen francès, o “A Woman” que va participar a la secció oficial a concurs de la .70 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (SSIFF).
Una selecció de les pel·lícules d’aquest cineasta es podran veure en aquesta nova edició de l’AFFFBCN als Cinemes Girona ia Filmoteca de Catalunya.
Data: del 25 d’octubre al 5 de novembre del 2023
El març del 1973 s’establien les relacions diplomàtiques entre Espanya i la República Popular de la Xina. Havia passat gairebé un quart de segle des de la fundació de la República Popular de la Xina i el govern espanyol sota el règim franquista es va decidir a fer el pas de reconèixer diplomàticament la nova Xina de Mao Zedong.
Aquesta conferència farà un repàs a aquestes cinc dècades de relacions a través d’uns protagonistes que han estat testimonis directes de l’evolució d’aquesta relació a través dels àmbits de treball respectius com el periodisme, l’acadèmic i la diplomàcia.
Amb la participació d’Eugenio Bregolat, Ambaixador d’Espanya a la Xina (1986-1991, 1999-2003, i 2011-2015) i Sergi Vicente, director de Betevé i ex corresponsal de TV3 a la Xina.
Data: 26 d’octubre del 2023 a les 18.00 h CEST
Concert commemoratiu amb repertori musical xinès i espanyol organitzat juntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Casa Àsia i l’Orquestra Simfònica RTVE, amb la col·laboració del Centre Cultural de la Xina a Madrid.
Lloc: Teatre Monumental de Madrid
Data: 1 de desembre, 2023
La entrada 50 aniversario de relaciones diplomáticas entre España y China se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Tertúlies literàries de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>Les tertúlies literàries, organitzades per la Mediateca de Casa Àsia, formen un grup dinàmic de lectors i lectores que col·labora amb les seves pròpies opinions i coneixements creant així un espai que transcendeix el propi llibre.
Dirigides per traductors, editors o professors, les tertúlies analitzen l’obra de l’autor/a: obrim de bat a bat llibres que han tingut una repercussió especial en la literatura i en el seu entorn socioeconòmic i cultural. Un recorregut literari que travessa la Xina, l’Índia, Corea i l’Iran de la mà d’especialistes que ens ajuden a aprofundir en aquests llibres magnífics.
Periòdicament proposem cicles d’aquests països, primer recomanant-ne una lectura i el mateix dia de la tertúlia comentem el relat, la connexió que han trobat entre la història, els personatges i la seva pròpia vida.
Casa Àsia ha organitzat aquest cicle de tertúlies literàries guiades sobre novel·les de ficció i no ficció des del 2013. Les tertúlies es realitzen de forma remota per facilitar la participació a distància des del 2020.
Los podcast de nuestras tertulias:
La entrada Tertúlies literàries de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Convocatòria per a la IV Mostra de Poesia Plurilingüe de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>En aquesta edició 2023 els poemes han de parlar sobre els sons de la vostra infantesa, que tenen molt a veure amb la vostra família, la ciutat i el context cultural. Penseu en els sons de les joguines, dels objectes casolans, de l’escola on estudiàveu de petits o del carrer, ciutat o poble on vivieu. Sons del mercat, de les fàbriques, del transport, músiques o cançons de la televisió o que us cantaven, entre d’altres.
Consulta les condicions per participar a la mostra i feu-nos arribar els poemes abans del 15 de març:
Data límit d’enviament: 15/3/2023
Resultat de la Mostra: 23/4/2023
Més informació: illort@casaasia.es; 666571836
La entrada Convocatòria per a la IV Mostra de Poesia Plurilingüe de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Dia Internacional de la Llengua Materna: propostes pels centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>Sabeu quantes llengües es parlen en el vostre grup classe i en tota l’escola i institut?
La diversitat lingüística és una gran riquesa per a la societat. Reconèixer les llengües maternes de l’alumnat i facilitar que puguin continuar aprenent-les al país on viuen ara és una necessitat. Les llengües ens permeten comunicar-nos i reflecteixen maneres de viure, de pensar, de relacionar-se i d’expressar-se diferents.
Si us hi engresqueu aquí teniu algunes propostes:
Aquesta activitat la pot fer directament el professorat amb el seu alumnat amb la informació de la fitxa de l’activitat que facilitem, i també en el vídeo explicatiu que trobareu a continuació.
Si voleu ens podeu compartir els resultats de l’activitat o un comentari sobre l’activitat un cop realitzada, tot enviant un correu a: illort@casaasia.es i ho publicarem.
Més informació de les Autobiografies lingüístiques:
https://www.casaasia.cat/actualitat/autobiografies-linguistiques-som-el-que-parlem/
La entrada Dia Internacional de la Llengua Materna: propostes pels centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Guanyadors dels Premis Casa Àsia 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Amb aquest premi, el jurat reconeix, en particular, el treball d’ASEF a l’àmbit educatiu, on els seus programes serveixen de plataforma per a la trobada entre joves, i la creació de xarxes que faciliten la col·laboració entre estudiants, professors i educadors d’Àsia i Europa.
El Jurat ha estat format per les persones següents: Javier Parrondo, director general de Casa Àsia, Florentino Rodao, catedràtic d’Història d’Àsia de la Universitat Complutense de Madrid, Anna Terrón, directora de la FIIAPP i ex Secretària d’Estat d’Immigració i Emigració, Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per al Compliment de l’Agenda 2030 (Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030), Taciana Fisac, catedràtica d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Madrid, Immaculada Riera, directora general de la Cambra de Comerç d´Espanya, Joan Rosàs, director d´Institucions Financeres Internacionals de CaixaBank i Antonio Montes, director de Desenvolupament Estratègic de l´Institut d´Empresa – IE Business School, i Ángel Sala, director del Festival de Cinema de Sitges.
Han actuat com a secretaris del jurat (amb veu i vot a les respectives categories) les següents persones de l’equip de Casa Àsia: Menene Gras a Cultura i Societat, Ángel Aranguren (en representación de Gaëlle Patin Laloy) a Diversitat i Desenvolupament sostenible, Amadeo Jensana a Economia i Empresa i Rafael Bueno a Educació i Ciència.
Aquest premi es va instituir per primera vegada el 2004. Els guardonats en edicions anteriors han estat, entre d’altres, el filòsof i pensador Raimon Pannikar, l’Escola Internacional de Negocis Xina-Europa (CEIBS) de Xangai, el Departament d’Espanyol de la Universitat de Estudis Estrangers de Pequín, la Xarxa Espanyola de Coordinació d’ONGs per al Desenvolupament, el Museu d’Art de la Prefectura de Nagasaki, els periodistes Rosa Mª Calaf i Miquel Frau Rovira, el Pare Jesuïta Enrique Figaredo, l’ONG malaia Sisters in Islam , el sinòleg Xulio Ríos, o l’activista afganesa Fawzia Koofi.
El 2022 els premiats van ser l’enginyer Tomás Mazón Serrano, els activistes en defensa de la igualtat de gènere a Àsia Saurabh Kirpal i Shinta Ratri, Mondragón Corporación Cooperativa, i la sinòloga Dolors Folch Fornesa.
El premi consisteix en 2.000 euros per categoria, que es concediran a la cerimònia de lliurament de premis durant l’any 2023 en data i lloc que s’anunciaran amb l’antelació deguda.
La entrada Guanyadors dels Premis Casa Àsia 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia al programa europeu EU-Japan Region-to-Region Innovation Cooperation se publicó primero en Casa Asia.
]]>Una delegació de sis regions europees ha visitat a finals del mes de novembre cinc prefectures japoneses en el marc del programa EU-Japan to Region-to-Region Innovation Cooperation. Es tracta d’un projecte de la Unió Europea gestionat per Foreign Policy Instruments (FPI) i el Directorate-General per a la Regional i Urban Policy (DG REGIO) de la Comissió Europea i implementat en cooperació amb el Ministeri Japonès de Land, Infrastructure, Transport and Tourism (MLIT). Casa Àsia, com a part de l’equip EU-Japan R2R, va formar part de la delegació i va assistir al viatge.
L’objectiu principal del programa és la cooperació en innovació entre les regions europees i les prefectures japoneses als àmbits de transició verda (economia circular, energia neta, canvi climàtic i mobilitat sostenible), transformació industrial (digitalització i innovació social) i transició demogràfica i competitivitat (serveis públics i infraestructures a regions amb depopulació i envelliment).
Per part europea, participen les regions de Vall de l’Oise (França), Emilia-Romanya (Itàlia), País Basc (Espanya), Ljubjana (Eslovènia), Auvernia Roine Alpes (França) i Catalunya (Espanya). Casa Àsia, com a part de l’equip EU-Japan R2R, també va participar a la visita. La delegació es va dividir en dos grups; el primer (grup A) va visitar Aichi i Hiroshima, mentre que el segon (Grup B) va visitar Osaka i Oita. Tots dos grups es van ajuntar a Kyoto, on es va celebrar l’última reunió a la Keihanna Science Park. Casa Àsia va tenir representació als dos grups.
La visita ha permès comprovar que en el cas del Japó també hi ha un grau d’especialització de les prefectures en els àmbits de treball del projecte, que seria comparable a la smart specialization de les regions europees. A més, també es va poder comprovar que els centres d’innovació japonesos, encara que molt desenvolupats, encara no estan gaire globalitzats, i per això els acords amb centres europeus poden ser de gran valor.
Àmbits de col·laboració
Les regions europees han pogut determinar una sèrie de possibles àrees de col·laboració amb les prefectures de cara als propers mesos i anys. Entre elles destaquen àmbits com l’hidrogen, les ciències de la vida o la creació d’ecosistemes d’innovació i start-ups. L’organització Osaka World Expo 2025 també ofereix un marc de possible col·laboració per a les regions europees Al llarg del 2023, s’espera la visita de les prefectures japoneses a les regions europees on es visitaran els centres d’innovació més grans de les respectives regions. Casa Àsia seguirà involucrada al programa perquè puguin concretar els acords i projectes de cooperació directa entre les regions europees i les prefectures japoneses.
Als següents enllaços és possible trobar informació més detallada sobre les visites:
Cooperazione e innovazione con regioni UE (Emilia-Romagna) e prefetture giapponesi – AICCRE
La entrada Casa Àsia al programa europeu EU-Japan Region-to-Region Innovation Cooperation se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia et desitja Bones Festes! se publicó primero en Casa Asia.
]]>Des de Casa Àsia volem agrair un any més la vostra confiança,
i desitjar-vos unes Bones Festes, els nostres millors desitjos per a l’any 2023,
i molta il·lusió i esperança en el futur!
La entrada Casa Àsia et desitja Bones Festes! se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Convocatòria Exporecerca Jove 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>Casa Àsia hi participa, d’una banda, promovent la participació d’adolescents de famílies d’origen asiàtic a la mostra i de l’altra, engrescant a l’alumnat de batxillerat a fer treballs de recerca sobre temes relacionats amb el continent asiàtic i la regió del Pacífic.
Amb aquesta finalitat, Casa Àsia atorga premis als tres millors treballs sobre les temàtiques esmentades i dues beques per participar a l’exposició amb els seus treballs per a 2 alumnes de context cultural asiàtic.
Des de l’Escola de Bambú, el programa d’educació intercultural i inclusiva de Casa Àsia, volem engrescar als centres de secundària i al seu alumnat a endinsar-se en el coneixement de les societats i cultures d’Àsia i del Pacífic, moltes d’elles mil·lenàries i de les que podem aprendre moltíssim.
Més informació: https://www.magmarecerca.org/ca/exporecerca
Aprofitem per donar a conèixer el programa RecercÀsia de Casa Àsia que vol engrescar a l’alumnat de Batxillerat a fer el treball de recerca sobre Àsia o el Pacífic, des de qualsevol aproximació temàtica. Des de l’Escola de Bambú oferim suport i orientació a estudiants i tutors/es de treballs de recerca de secundària en les temàtiques de la nostra especialitat: https://www.casaasia.cat/actualitat/recercasia
La entrada Convocatòria Exporecerca Jove 2023 se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Tallers i activitats de la Xina per als centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>Un any més s’apropa la celebració de l’Any Nou Xinès que pels col·lectius xinesos al nostre país i al país d’origen és la festa per donar la benvinguda a la primavera.
L’any 2023 és l’any del conill, el quart animal del calendari xinès. Es creu que la seva personalitat inclou característiques com la vigilància, l’enginy, la prudència i la velocitat mental. Per a celebrar-ho i conèixer més les tradicions xineses al voltant de la festa de l’Any Nou, que començarà el 22 de gener de 2023, us convidem a organitzar tallers de la Xina amb Casa Àsia a les vostres escoles, instituts i altres entitats educatives a preus especials.
Sabeu quins altres animals hi ha al calendari xinès i per què i com van ser seleccionats? Si voleu compartir amb els vostre alumnat les respostes a aquestes preguntes i conèixer les tradicions xineses entorn l’any nou i altres festes i activitats populars, ara teniu una oportunitat.
Per a més informació i reserves: illort@casaasia.es / 666571836
La entrada Tallers i activitats de la Xina per als centres educatius se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Cursos d’hivern de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>Consulta els cursos que oferim i segur que trobes el que millor s’adapta als teus interessos:
Les persones aturades, estudiants menors de 30 anys i jubilats podran accedir a una bonificació d’un 10% de descompte.
Tota la nostra oferta formativa inclou l’opció “Comprar per regalar” on podràs enviar directament un curs al correu electrònic de la persona que triïs.
La entrada Cursos d’hivern de Casa Àsia se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia i la UCA segellen una estratègia de col·laboració per reforçar llaços acadèmics i culturals a Àsia Central se publicó primero en Casa Asia.
]]>El director general de Casa Àsia, Javier Parrondo, i el rector de la Universitat de Cadis, Francisco Piniella, han signat un protocol general de col·laboració amb l’objectiu d’emprendre una estratègia d’actuació conjunta que permeti enfortir els llaços acadèmics, científics, culturals i de mobilitat amb universitats i centres de recerca i culturals de diferents països de l’Àsia Central.
Aquest conveni és el resultat de la col·laboració entre les dues institucions en diversos projectes conjunts per a les relacions futures entre Espanya i Àsia Central: l’Observatori d’Àsia Central, les Beques Ruy de Clavijo i l’organització d’un seminari sobre Àsia Central, la celebració de la qual està prevista a la ciutat de Cadis el proper mes de setembre de 2023.
Gràcies a la tasca desplegada durant els darrers anys, la Universitat de Cadis, a través del Centre Universitari Internacional per a Europa de l’Est i Àsia Central (CUNEAC), és una referència internacional a la col·laboració universitària entre Espanya i Àsia Central. Actualment és el centre universitari espanyol que té més activitat i desenvolupa més projectes amb universitats i institucions de l’Àsia Central.
El CUNEAC de la UCA neix el 2019 com a unitat creada específicament per al desenvolupament de relacions i projectes educatius, científics, culturals i multidisciplinaris amb els països d’Europa de l’Est i Àsia Central, i ofereix una completa agenda d’activitats culturals, exposicions, intercanvis lingüístics, seminaris, tallers, conferències, congressos, etc.
La entrada Casa Àsia i la UCA segellen una estratègia de col·laboració per reforçar llaços acadèmics i culturals a Àsia Central se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Casa Àsia col·labora per primera vegada als Premis del Llibre ICAS se publicó primero en Casa Asia.
]]>Casa Àsia col·labora per primera vegada als Premis del Llibre ICAS (IBP) per a les edicions en portuguès i espanyol, i patrocinrà l’edició en castellà del 2023.
El Premi del Llibre de l’ICAS (IBP) s’atorga a publicacions destacades a l’àmbit dels estudis asiàtics, en diferents llengües, i sempre ha estat organitzat al voltant d’àmplies bases interdisciplinàries (ciències socials i humanitats), en lloc de les tradicionals compartimentacions geogràfiques o disciplinàries.
Aquest premi ha passat a ser el principal premi del camp dels estudis asiàtics, amb gairebé 700 llibres, més de 170 tesis i 98 articles enviats el 2021. El termini límit per a la presentació de propostes és el proper 1 de febrer. Organitzat cada dos anys, l’IBP ha passat de ser un petit experiment a un dels premis de llibres més grans
L’organitzador oficial de l’edició en castellà de l’IBP 2023 és Sephis, programa de Recerca sobre la Història del Desenvolupament Sud-Sud, una institució amb 30 anys d’existència, inaugurada pel Ministeri de Cooperació al Desenvolupament d’Holanda i compromesa amb la reducció de les desigualtats i la superació de les asimetries científiques Nord-Sud, que impacten negativament en la producció i la circulació internacional d’idees.
El Premi del Llibre ICAS (IBP) va ser establert el 2003 per la Convenció Internacional d’Acadèmics d’Àsia (ICAS), un espai global on els acadèmics d’Àsia i els actors socials i culturals de tot el món poden entaular diàlegs sobre Àsia que transcendeixen les fronteres entre disciplines acadèmiques i regions geogràfiques.
L’edició en castellà del IBP ja està oberta i el termini per a l’enviament de propostes finalitza el proper 1 de febrer.
Tota la informació aquí
La entrada Casa Àsia col·labora per primera vegada als Premis del Llibre ICAS se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada L’Ajuntament de Barcelona presenta la primera “Estratègia Àsia” se publicó primero en Casa Asia.
]]>Barcelona presenta la primera “Estratègia Àsia” per mitjà d’un estudi elaborat per la direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona i Casa Àsia. Aquesta estratègia respon a la voluntat de reforçar l’acció internacional de la ciutat i consolidar-la com actor global a la regió, i inclou línies prioritàries d’actuació que permetin generar resultats tangibles per a la ciutadania.
Avui, la projecció cap al continent asiàtic representa una oportunitat i alhora un repte permanent pel seu dinamisme econòmic, el seu pes demogràfic, la seva diversitat i potencial cultural, i, també, per la seva condició de nou centre de poder global.
Segons dades de l’OCDE, el 2030 aproximadament dos terços de la classe mitjana mundial residirà al continent asiàtic, per la qual cosa els mercats de consum més grans a nivell mundial s’estan desplaçant cap a aquesta regió, que és la més poblada del món amb el 60 % dels habitants del planeta, En l’àmbit de la innovació, Corea del Sud, el Japó i la Xina inverteixen el 4,3%, el 3,14% i el 2.5% del seu PIB en investigació i desenvolupament, superant la mitjana dels països de la UE.
Per la seva part, la Unió Europea ha posat en marxa una diplomàcia comercial cap als mercats asiàtics a través de la signatura d’acords de lliure comerç, a més de desenvolupar estratègies de connectivitat, partenariats i altres iniciatives que han obert un nou camp d’oportunitats de cooperació.
Una altra transformació important ve protagonitzada per les ciutats asiàtiques, que busquen dinamitzar la seva projecció exterior teixint relacions amb les ciutats europees i, també, compartint solucions per aconseguir un desenvolupament més sostenible.
Així, l’Estratègia Àsia s’estructura en cinc blocs. El primer bloc explica la importància d’Àsia en un context global i, particularment, per a la ciutat de Barcelona. El segon aporta una anàlisi de les relacions actuals entre la ciutat de Barcelona i la regió asiàtica. La tercera secció presenta les línies estratègiques de la projecció de Barcelona cap a Àsia, i la quarta, les ciutats estratègiques per a Barcelona a la regió asiàtica. Finalment, el darrer bloc defineix els mecanismes previstos per a la monitorització i el seguiment de la implementació d’aquesta estratègia.
Aquest document estratègic, que ha comptat amb l’assessorament de Casa Àsia, representa, doncs, un primer pas per posicionar Barcelona a Àsia i per establir i consolidar relacions estratègiques en àmbits clau per al futur de la ciutat, com són la innovació, la promoció econòmica, el desenvolupament sostenible, l’intercanvi cultural i la promoció dels drets humans, així com per prioritzar àmbits de cooperació i identificar oportunitats.
La presentació de l’estudi ha comptat amb la participació de Laia Bonet, tercera tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Parrondo, director general de Casa Àsia i Gerardo Fueyo, subdirector general del Ministeri d’Afers Estrangers per al Pacífic, el Sud-est asiàtic i les Filipines, i les intervencions de Pau Solanilla, comissionat de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Jordi Torrent, cap d’Estratègia del Port de Barcelona i Andrea Urdampilleta, directora d’esdeveniments internacionals de Fira de Barcelona.
10.00h INICI DE L’ACTE:
10:20h Presentació de l’estratègia Àsia de l’Ajuntament de Barcelona a càrrec de la Ima. Sra. Laia Bonet. Tercera Tinenta d’Alcaldia de l’ Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana
10:35h Intervencions de:
11:00h Finalització de l’acte
La entrada L’Ajuntament de Barcelona presenta la primera “Estratègia Àsia” se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada El president del Govern, Pedro Sánchez, clou la 14a edició de la Tribuna Espanya-Corea se publicó primero en Casa Asia.
]]>El president del Govern, Pedro Sánchez, ha clausurat avui la 14a edició de la Tribuna Espanya-Corea, fòrum bilateral organitzat per Casa Àsia i la Korea Foundation i que s’ha celebrat a Seül el 16 i 17 de novembre.
A la seva intervenció el president ha destacat que aquest fòrum “exemplifica el paper crucial de la societat civil i la diplomàcia pública al servei de les relacions entre dos països que comparteixen molts interessos i volen compartir encara més en el futur”.
“Ara, més que mai, necessitem socis fiables amb els quals compartim valors i principis, per continuar construint i defensant un ordre internacional basat en normes i un multilateralisme cada cop més sòlid, efectiu i inclusiu. Espanya i la República de Corea comparteixen aquesta visió, i el govern coreà és sens dubte un dels nostres principals aliats a l’Àsia oriental”, ha assegurat el president del Govern.
El Govern espanyol veu l’Indo-Pacífic com un espai amb enorme dinamisme econòmic, capacitat d’innovació, pes demogràfic i rellevància geopolítica creixent i espera consolidar aquesta zona com una de les regions d’actuació preferent d’Espanya a l’exterior.
Pedro Sánchez també ha expressat el seu suport a l’estratègia de la Unió Europea a la regió, “una estratègia inclusiva que busca sumar i convertir la UE en un important actor polític i econòmic i de seguretat a l’Indo-Pacífic”, i s’ha referit també a la guerra de Putin a Ucraïna que “ha posat en relleu la interdependència entre els espais euroatlàntic i Indo-Pacific i la necessitat d’actuar conjuntament davant d’amenaces comunes”.
Finalment, el president del govern ha felicitat Casa Àsia i la Fundació Corea per l’organització de la Tribuna Espanya-Corea, i per haver abordat assumptes claus de l’agenda econòmica i geopolítica com la ruptura de la cadena de subministraments o la rellevància del Indo-Pacífic, i d’altres com l’envelliment o la discapacitat, de gran impacte a les nostres societats, ha dit.
La visita de Pedro Sánchez a Seül és la primera d’un president de govern d’Espanya a Corea des de l’establiment de relacions bilaterals el 1950.
La entrada El president del Govern, Pedro Sánchez, clou la 14a edició de la Tribuna Espanya-Corea se publicó primero en Casa Asia.
]]>La entrada Pla Estratègic de Casa Àsia 2022-2025 se publicó primero en Casa Asia.
]]>El Consell Rector de Casa Àsia ha aprovat el seu Pla Estratègic per al període 2022-2025. Aquest document defineix el full de ruta de la institució per als propers anys, i amb aquest propòsit identifica sis objectius estratègics i delimita 22 línies d’actuació encaminades a la seva consecució.
L’aprovació d’aquest document ha tingut lloc en el marc de la darrera reunió del Consell Rector de Casa Àsia, que ha comptat amb la participació dels representants de les 4 administracions del Consorci: Ministeri d’Afers Estrangers, Unió Europa i Cooperació, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Ajuntament de Madrid.
Aquest document estratègic consta de tres parts. La primera descriu el nou escenari d’Àsia-Pacífic en un context global. La segona part fa referència al marc administratiu i el funcionament operatiu de Casa Àsia. I la tercera part se subdivideix en quatre apartats: Missió, Visió, Estratègia i Avaluació. En l’apartat relatiu a la Visió s’identifiquen els objectius estratègics per al període 2022-2025 i es defineixen les línies d’actuació encaminades a la consecució d’aquests objectius.
Els 6 objectius estratègics que guiaran l’actuació de Casa Àsia són:
El Pla Estratègic de Casa Àsia incorpora les dinàmiques de canvi que recorren el continent asiàtic i el Pacífic, així com l’emergència del concepte geoestratègic d’Indo-Pacífic, la construcció d’una nova arquitectura comercial després de la creació de l’Associació Integral Econòmica Regional ( RCEP), i el nou paper de la Xina com a actor global. També té en compte desafiaments, com ara el canvi climàtic, les migracions, la urbanització accelerada o la transició verda, entre d’altres.
Casa Àsia tindrà en compte aquest nou marc, analizant quines aportacions pot seguir fent, identificant oportunitats de cooperació entre las societats d’Espanya i Asia-Pacífic, i responent a les expectatives que la societat espanyola té en relación amb la regió Asia-Pacífic, que a día d’avui representa el 56,6% de la població mundial i el 45,37% del PIB del planeta.
La entrada Pla Estratègic de Casa Àsia 2022-2025 se publicó primero en Casa Asia.
]]>