Difícilment podrà oblidar qui hagi llegit Rayuela de Julio Cortázar la màgia i l'encant de la Maga. Difícilment tampoc la revolució de l'arquitectura narrativa i la concepció de la novel·la que suposa la seva estructura, el fet que pugui llegir-se, com suggereix el seu títol, en “rayuela”, imaginari joc de saltar d'un capítol a un altre més enllà, del mitjà cap a davant o cap a enrere, i no obstant això mantenir sentit al relat, donar-li nou sentit a la vida i a les coses, qüestionant la seva narració lineal, per fer possible i amb sentit les múltiples combinacions que es desprenen de recórrer-la en “rayuela”, entre d’altres, també i per descomptat, la seva lectura lineal capítol rere capítol.
La migració es constitueix en instrument, ocasió i oportunitat d'igualació en la igualtat entre dones i homes en les societats d'origen, la qual cosa planteja el repte de dedicar-li el pensament i l'acció necessàries per desenvolupar-la en tota la seva potencialitat, amb la consciència que difícilment de millor manera podrà promoure's globalment la igualtat, dignitat i apoderament de les dones.
La construcció del nostre futur comença per nosaltres mateixos, no pot sinó acabar al món, en el nosaltres que som tots del llogaret global en l'era de la globalització de la societat de la informació, en la qual naveguem tots en el mateix vaixell, mateixa nau espacial Terra destinació futur que necessita de nous fulls de ruta, d'una agenda global per la governança global de la qual la igualtat de gènere constitueix al temps horitzó i instrument de navegació.
El món actual és una larva que es transforma en papallona. Aquesta metamorfosis del món cap on anem passa, inevitablement, per la transformació global, la globalització de l’economia, la incorporació de la dona en el món, la incorporació dels joves i la separació entre política i religió. És necessari crear un nou contracte social per que la larva es converteixi en papallona i pugui volar cap un futur esperançador.
En l'era actual, on el xoc de civilitzacions és l'eix estructurador i la clau explicativa d'un sistema internacional en transformació, el diàleg de civilitzacions és essencial. El diàleg entre orient i occident es configura com un instrument per evitar el xoc i imposar la cooperació front la confrontació.
El canvi en les relacions internacionals a la zona Àsia-Pacífic, ajunto les expectatives de realitzar una simbiosi energètica russo-japoneses, poden contribuir a apropar les relacions entre tots dos països, constituint en aquesta zona tant un nou factor definidor de la seguretat com un estímul al creixement en l'activitat econòmica.
Les recents eleccions suposen, sens dubte, un gran pas en el desenvolupament democràtic de Kazakhstan, que inicia la seva tercera dècada com a Estat independent, per dos motius principalment: perquè van concórrer set partits polítics, i perquè el nou Parlament és, a partir d'ara i per primera vegada en la història del Parlament bicameral del país, multipartidista.
La societat xarxa, el caràcter ampliable i movible del coneixement com a actiu fonamental de les persones i les societats, la lògica de la negociació i la cooperació, la multiplicitat de les relacions, la conformació de les guerres i els conflictes com a conflicte en què tots perden i el de la cooperació constitueixen signes d'una nova era, d'un potencial canvi de paradigma, d'un temps que pot arribar a ser temps de pau.
El present article és una aproximació als eixos estructuradors de la construcció nacional indonèsia, una aproximació als actors que l'han fet possible i els que van a determinar el futur i les transformacions d'Indonèsia.
Al sud-est asiàtic, l'islam conviu amb altres religions en societats que tenen en comú comptar amb minories ètniques xineses en les quals es concentra el poder econòmic. En alguns casos, aquesta és la religió majoritària, com per exemple a Indonèsia, l'Estat amb major població islàmica del món. A pesar que la imatge global de l'islam està influïda fonamentalment per la de les societats del món àrab —o unes altres com Iran o Turquia— no cal oblidar que el sud-est asiàtic alberga una població islàmica total similar a la de tot el món àrab i que conviu amb població que professa altres religions. Així, aquesta regió exemplifica la possibilitat de convivència, i no xoc, entre religions o civilitzacions.