01/07/2020 | Activitats > Formació
Activitat tancada
Consulta la nova oferta formativa aquí: www.casaasia.cat/formacion

Després del curs d’iniciació “Manga, una lectura made in Japan” que ens va permetre descobrir el món del manga, aquest nou curs pretén endinsar-se una mica més en el vast univers del còmic japonès, per conèixer quins han estat alguns dels seus gèneres, autors i títols més rellevants, així com entendre perquè algunes de les seves categories han evolucionat de forma paral·lela, creuant-se entre elles, però també amb alguns trets diferenciats.

1ª sessió: EL SHOJO

El manga dirigit a el públic femení té una llarga història, però sovint ha quedat una mica tapat per la major popularitat del shonen manga, que copa les llistes de vendes i adaptacions reeixides a l’anime. Amb aquesta sessió, farem un repàs a la història del manga dirigit a les noies, posant èmfasi en la importància del Grup del 24, però reivindicant també el paper d’algunes autores dels anys seixanta que sovint han quedat oblidades.

2a sessió: EL SHONEN

El manga dirigit al públic masculí ha donat alguns dels títols més famosos a nivell mundial del còmic japonès: de Bola de Drac a My Hero Academy, passant per desenes de títols amb adaptacions animades que tot el Japó coneix i també mig món. Farem un repàs a la seva història moderna, veient quins han estat els títols clau per a la seva evolució històrica.

3a sessió: EL GEKIGA

Al Japó fa dècades que tenen clar que llegir còmics no és només cosa del públic infantil o juvenil. Ja en els seixanta van començar a aparèixer les primeres revistes que es dirigien a un públic més madur. Però per arribar-hi, abans hi va haver un grup d’autors d’Osaka que van començar una petita revolució anomenada “gekiga”: Tatsumi, Saito i Matsumoto, són alguns dels protagonistes d’aquesta sessió.

4ª sessió:: LA CULTURA OTAKU

Què són els otaku? D’on surten? Una xerrada per conèixer el naixement i evolució dels fans del manga i l’anime al Japó. Un col·lectiu estigmatitzat pràcticament des dels seus inicis, però que en el segle XXI s’ha convertit en una peça fonamental per entendre l’atractiu del Japó al voltant del món. Com han passat de pàries a model per al govern japonès? 

5a sessió: VIDEOJOCS

Els videojocs japonesos van salvar la indústria mundial a principis dels vuitanta gràcies a la NES, i Japó s’ha acabat convertint en tot un referent dels videojocs gràcies a empreses com Nintendo i Sony, però també per molts altrs desenvolupadors de videojocs. Formen una part indispensable de la cultura otaku a nivell global, i en aquesta sessió repassarem l’origen d’algunes d’aquestes empreses i la seva relació amb el manga i l’anime.

Professor:

Oriol Estrada
Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Estudis d’Àsia Oriental a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és soci fundador d’Espai Daruma, on imparteix les sessions de japonologia Manga, i combina la seva tasca divulgativa allà amb la coordinació d’activitats de la Sala del Manga de Barcelona.

Entre moltes altres coses, Oriol és el director de documentals com Songokumanía: El Big Bang del manga, membre de l’Associació de Crítics i Divulgadors del Còmic (ACDCómic), i col·laborador a Zona Negativa, la revista Z o el web de cinema Especialista Mike.

L’Oriol és autor de l’obra Songokumania: el Big Bang del manga (Edicions Xandri, 2016) i coautor del Japó per otakus (Diabolo, 2016 i 501 manga que leer en español (Norma, 2019), entre d’altres.

01/07/2020

De l’1 al 29 de juliol.
Dimecres de 18.00 h a 19.30 h.

Online. 24 hores abans de l’acte les persones inscrites rebran la informació necessària per accedir-hi.

Preu: 48 euros.

Casa Àsia, amb la col·laboració d’Espai Daruma