Ben sovint s’han utilitzat els qualificatius de l’Iran misteriós i la paradoxa de Pèrsia per referir-se a aquesta enigmàtica cultura i societat. Per assenyalar únicament algunes de les seves singularitats: una de les majors civilitzacions de la història de la humanitat; l’únic país islamitzat que no va adquirir la llengua àrab i va conservar el seu ancestral idioma indoeuropeu; un dels sis únics països del tercer món que no es va deixar colonitzar; el bressol de la primera revolució democratitzadora d’Orient (la Revolució Constitucional de 1905), que, paradoxalment, va desembocar, dècades més tard, en una teocràcia petrolífera.

Autors com Goethe, Emerson, Edward G. Browne, Henry Corbin i tants d’altres van quedar encisats per aquest país i van reivindicar el seu enorme valor i interès.

En aquest curs tractarem de veure com l’Iran engloba -en paraules d’Eugenio Trias- “tantes riqueses intel·lectuals i una gnosi mística, l’únic lloc de trobada, avui, de modernitat i sentit de la transcendència”.

Programa:

• Sessió 1:
  Les arrels ancestrals: un país de llum
• Sessió 2:
  Tradició vs. modernitat: l’impacte revolucionari del constitucionalisme democràtic
• Sessió 3:
  Vertiginosa occidentalització: la revolució blanca
• Sessió 4:
  L’esclat de les contradiccions: la revolució islàmica

Professor:

Arash Arjomandi, pensador hispano-iranià, llicenciat en Filosofia per la UB, doctor en Humanitats per la UPF i postgrau en Edició per la UB. És deixeble d’Eugenio Trías, i ha col·laborat estretament amb ell durant més d’una dècada. És membre del Centre Eugenio Trías de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat diversos assajos sobre filosofia a les editorials Planeta, Pre-Textos, Edebé i Erasmus (de la qual és fundador). És professor d’Ètica a la UAB, i formador de grans corporacions i multinacionals. És divulgador de pensament en els diaris El País, ABC i Expansión. Ha estat convidat en múltiples ocasions a debats televisius (TVE, TV3 i TeleMadrid).