En aquest curs aprendrem sobre literatura filipina escrita en espanyol lluny dels llocs comuns sobre el país, tot realitzant un recorregut fascinant sobre com la representació d’Àsia, especialment de la Xina i el Japó va ser utilitzada amb fins decolonials en diferents moments entre 1880 i 1950, i sobre la decepció que va suposar la II Guerra Mundial per a aquells que van creure en el projecte asiàtic. Serà impartit tres per membres del projecte de recerca DigiPhiLit sobre humanitats digitals i literatura filipina en espanyol.

Programa del curs:

1a sessió: Els ponts amb Àsia: dels il·lustrats filipins a la II Guerra Mundial

L’obertura dels ports filipins al comerç internacional al segle XIX va fer que moltes famílies filipines i xineso-filipines s’enriquissin. Aquestes famílies van enviar els seus descendents a completar els seus estudis a Europa, principalment a Espanya, al voltant de 1880. Ells són els il·lustrats, un grup de joves expatriats que van tractar de reivindicar drets polítics i socials per a la seva pàtria i que van ser els ideòlegs de la revolució independentista. En aquesta classe revisarem els seus escrits i els dels seus successors i els contraposarem a la representació de la Xina als diaris de l’època.

A càrrec de: Rocío Ortuño, Universitat d’Alcalà / Universitat d’Anvers

2a sessió: Cròniques de la II Guerra Mundial a Manila

A càrrec de: Axel Gasquet, Universitat Clermont-Auvergne

El febrer de 1945 es va lliurar als carrers de Manila una cruenta batalla que va posar fi a la II Guerra Mundial a les Filipines. Enmig del combat entre l’exèrcit nord-americà i el japonès, que va tenir com a conseqüència la destrucció de la major part de la ciutat, centenars de persones es refugiaven i fugien d’una casa a una altra terroritzades. Aquestes escenes es van reflectir en poemes, novel·les i llibres de testimoni escrits en espanyol per filipins que s’examinaran en aquesta sessió per descobrir com es transforma en les cròniques l’antiga idealització del Japó que apareixia a la literatura anterior a la guerra.

3a sessió: Orientalisme a la poesia hispanofilipina dels anys 1920 – 1940

A càrrec de: Irene Villaescusa Illán, Universitat d’Amsterdam

En aquesta tercera sessió del curs parlarem del que és l’orientalisme, que pot ser entès en dos sentits: per una banda, com una estratègia de construcció i percepció de l’«altra» i, per altra banda, com a eina poètica per retratar paisatges exòtics on escapar. Si bé el primer motiu de l’escapisme que s’associa a l’orientalisme a la literatura hispànica és la llunyania del país retratat, a les Filipines es produirà un efecte d’“autoorientalisme”. És a dir, que es representen a si mateixos amb els clixés de l’orient exòtic.

4a sessió: El pirata Limahong. Des dels orígens de la literatura sobre les Filipines fins al segle XX

En aquesta sessió farem un repàs a la història de la literatura a les Filipines tot fixant-nos en el pirata xinès Limahong, i com la seva figura ha estat utilitzada en diferents moments per part dels espanyols per establir diferències i distància amb la Xina, i per part dels filipins al segle XX per fer justament al contrari: revisar la historiografia del seu país, estendre llaços cap a la Xina i combatre el discurs del Yellow Peril.

A càrrec de: Rocío Ortuño, Universitat d’Alcalà / Universitat d’Anvers

Docents:

Rocío Ortuño Casanova és doctora en Estudis Hispànics per la Universitat de Mánchester, professora de literatura en espanyol a la Universitat d’Anvers i entre 2022 i 2024 gaudeix d’una ajuda María Zambrano a la Universitat d’Alcalá per investigar sobre literatura hispanofilipina, a la qual es dedica des del 2012. Va treballar durant tres anys a la Universitat de Filipines a Diliman i és la directora del portal de literatura filipina en espanyol de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Ha editat amb Axel Gasquet el llibre El desafiament de la modernitat a la literatura hispanofilipina (2022) i Transnational Philippines (2023). Actualment coordina el projecte Erasmus+ DigiPhiLit, un projecte de digitalització de premsa històrica a la Universitat de Filipines subvencionat per l’Agència Flamenca de Cooperació Acadèmica (VLIRUOS), i un projecte sobre representació de xinesos i musulmans a la premsa filipina també subvencionat per VLIRUOS. Ha posat en marxa els grups de recerca GILCO, sobre literatura contemporània, de la Universitat d’Alcalá; ACDC sobre Humanitats Digitals de la Universitat d’Anvers i ALTER de la UOC, sobre transferència de coneixement entre Àsia i Europa.

Axel Gasquet és catedràtic de literatura i civilització hispanoamericanes a la Universitat Clermont Auvernia, on coordina el projecte DigiPhiLit, i també és investigador de l’Institut d’Histoires des Représentations et des Idées dans les Modernités (CNRS), França. Entre les seves últimes monografies es troben l’Argentinean Literary Orientalism, from Esteban Echeverría to Roberto Arlt (Palgrave Macmillan, 2020) o L’anomenat d’Orient, història cultural de l’orientalisme argentí 1900–1950 (Eudeba, 2015), entre d’altres. Ha realitzat edicions crítiques de llibres filipins en espanyol com la dels Contes filipins de Benigne del Río (Presses Universitaires de Midi, a la premsa) i del Noli em tangereix de José Rizal (Classiques Garnier, 2019). I és coeditor de les obres col·lectives Cultural and Literary Dialogues Between Asia and Latin America (Palgrave MacMillan, 2021); Extrem Orient i Extrem Occident. Herències asiàtiques de l’Amèrica hispànica (PUCP, 2018); La relacio asiatique: de la conquête à la rencontre (Kimé, 2018); Les Orients désorientés, déconstruire l’orientalisme (Kimé, 2010) i amb Rocío Ortuño Transnational Philippines: Cultural Interactions and Encounters in Filipino –1935) (Brill 2022).

Irene Villaescusa es va doctorar a l’Escola d’Anàlisi Cultural d’Amsterdam (ASCA) amb una tesi sobre la transnacionalitat de la construcció discursiva de la nació filipina a cinc obres filipines en espanyol i ara és professora assistent a la Universitat d’Amsterdam. Ha treballat també a les universitats de Hong Kong i d’Utrecht. És l’autora de la monografia Transcultural Nationalism in Hispano-Filipino Literature (Palgrave 2020) i coeditora del volum col·lectiu Other Globes: Past and Peripheral Imaginations of Globalisation (Palgrave 2019). Ha publicat diversos articles dedicats a la literatura filipina en espanyol i des del 2022 forma part de l’equip de DigiPhiLit.

Tots tres participen al llibre El desafío de la modernidad en la literatura hispanofilipina publicat el juny de 2022.