Com pensen els japonesos? Pregunta incorrecta. Els japonesos no són tots iguals, els japonesos són -com passa amb la gent de qualsevol lloc del món- individus diferents, autònoms i únics. Però sí comparteixen un bagatge cultural fruit de segles de pòsit religiós, filosòfic, ideològic, potser amb menys intromissió d’influències foranes que en d’altres cultures, i especialment a la nostra, l’europea mediterrània. I aquest bagatge cultural compartit, òbviament, té un impacte en el pensament i el comportament de la seva societat i dels membres que la componen.

Així, tot i que cal fugir d’idees de l’estil “els japonesos són …” o “els japonesos pensen que …”, sí podríem arribar a aproximar-nos als motius pels quals “els japonesos són com siguin i pensen com pensen”. Això és el que intentarem en aquestes quatre sessions. Per a això, retrocedirem primer uns quants segles en la història japonesa per veure els principals fonaments del seu pensament, la seva forma de veure i entendre el món. Després, repassarem alguns dels moviments específics que han anat construint el seu discurs sobre aquests fonaments. I, finalment, contemplarem la part visible d’aquesta construcció, la façana d’aquest pensament, intentant endevinar-hi l’estructura que abans hem anat veient créixer.

1ª sessió: EL XINTOISME, LA BASE DEL PENSAMENT JAPONÈS

En aquesta sessió ens proposem el desafiant repte d’acostar-nos al Xintoisme. És la religió pròpia i exclusiva -en el sentit que no existeix en cap altre país- del Japó, tan antiga com els japonesos, ambiguament senzilla, única però semblant a la d’altres llocs i moments, difícil de definir, fàcil d’entendre, o no, però indissociable de l’ADN japonès, si és que aquest existeix.

2a sessió: EL BUDISME I ALTRES PENSAMENTS ADOPTATS

Gairebé tots els japonesos són xintoistes, gairebé tots els japonesos són budistes. El budisme no és una religió d’origen japonès però porta unes mil cinc-cents anys instal·lat al Japó, adaptant-se a la seva cultura i influint sobre ella al mateix temps. El confucianisme també va arribar de fora, i encara que va tenir la seva major influència sobre la societat japonesa molt més tard i durant molt menys temps, ho va fer en un moment més recent, així que és fàcilment visible encara avui dia. Fins i tot en el cristianisme ha intentat, amb poca fortuna, deixar la seva empremta al Japó. En aquesta sessió veurem com aquestes ideologies formen part, o no, de la idiosincràsia japonesa.

3a i 4ª sessió: PENSADORS, ESCOLES, CORRENTS

No només les religions o sistemes ideològics donen forma a una societat, individus concrets o un grup d’ells poden també -normalment amb els peus dins d’aquestes religions o sistemes- jugar un paper important. En aquesta sessió analitzarem a alguns pensadors, escoles o corrents d’especial rellevància, com els kokugaku, la ideologia bushido, Fukuzawa Yukichi o l’Escola de Kyoto, entre d’altres.

5ª sessió: EL RESULTAT: PROTOCOLS I COMPORTAMENT JAPONÈS

Després de quatre sessions de repassar antecedents i assentar bases, en aquesta última sessió repassarem alguns costums i convencions socials habituals entre els japonesos, hereus de tot el que hem anat parlant fins al moment.

Professor

Jonathan López-vera, acadèmic i divulgador, gairebé a parts iguals.

Doctor en Història Japonesa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Màster en Història del Món per aquesta mateixa universitat, graduat en Estudis d’Àsia Oriental per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha impartit classes a la Universitat de Barcelona (UB) i a la UPF, i ha donat conferències o participat en congressos a Espanya, Japó, Panamà, Cuba, França, o Romania. És autor del llibre Història dels samurais (Satori, 2016), publicat en anglès com A History of the Samurai (Tuttle, 2020), i de publicacions en revistes com Historia National Geographic, Otaku Bunka o Molt Història. És autor del web HistoriaJaponesa.com, en funcionament des de 2011, així com coeditor de la revista Asiadémica.