Aquest cicle de classes magistrals sobre països d’Àsia, s’enfoca en les nocions de gènere i els rols assignats a les persones definides com a home o dona en un ordre de gènere binari. L’evolució de formes de discriminació i de resistència als rols de sexe-gènere socialment assignats ha estat canviant, com es demostra en àmbits com la religió, la monarquia o l’art, en diferents èpoques.
Aquest curs dóna el mateix pes als coneixements sobre actituds i comportaments de gènere en l’antiguitat, com a les perspectives de gènere en les històries modernes i contemporànies. S’inclouen estudis sobre les visions occidentals sobre les arts i societats d’Àsia. Els països abordats inclouen la Xina, el Japó, Corea, Indonèsia i el Vietnam.
Programa:
Dimecres, 7 d’octubre
JAPÓ: Ponent: Marcos SALA, Dr. Història de l’Art, UCM
Història i art de la dona a la Casa Imperial japonesa: Grans mecenes.
En aquesta sessió ens aproparem a emperadrius i princeses que van intervenir en la història de l’art japonès en qualitat de mecenes, col·leccionistes i, en alguns casos, partícips de la creació artística. Acompanyarem l’emperadriu Jito, mentre ordenava la construcció del palau de Fujiwara al segle VII, i arribant fins al segle XIX, amb la fascinant i polifacètica vida artística de l’emperadriu Shōken. Finalment, oferirem un panorama de la situació actual femenina a la Cort Imperial Japonesa en matèria de mecenatge i conservació artística.
Dimecres, 14 d’octubre
JAPÓ: Ponent: Irene Minerva MUÑOZ, Doctoranda Història Antiga, UAM
Dones en l’Antiguitat japonesa: de recipients divins a contenidors d’impuresa.
Situant-nos a l’antic Japó des de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana, coneixerem el paper de la dona en la societat. Durant la Protohistòria japonesa, la dona és de gran importància tant en els rituals religiosos com en el poder polític. No obstant això, l’arribada de religions continentals com el budisme o el confucianisme, serà la causa d’un canvi radical en l’estatus religiós de les dones, que afectarà no només a la seva pròpia participació en els rituals sacres, sinó al seu propi estatus social. Aquest fet, unit a l’evolució de l’Estat i el seu concepte de família i matrimoni, propiciarà un procés de degradació de la imatge de la dona, a la qual successivament s’aniran associant diversos tabús d’impuresa. Finalment, s’analitzaran algunes de les alternatives que es van desenvolupar per a aquelles dones que van tractar de sortir dels mecanismes de control social a què estaven sotmeses.
Dimecres 21 d’octubre
XINA: Ponent: ZHOU Meng, Doctoranda Història i Arts, Universitat de Granada
La figura de Guanyin: canvi de gènere i adaptació cultural a la Xina
Dins de totes figures religioses d’Àsia Oriental, la figura de Guanyin, imatge femenina de l’Avaloquitesvara en el budisme xinès, és la que té major influència en la societat xinesa actual. Encara que l’Avalokitesvara va tenir un aspecte masculí tant en el budisme original de l’Índia com en altres variants, és curiós que només a la Xina experimentés un procés de feminització. El canvi de gènere de Guanyin va ser un èxit de l’adaptació de l budisme a la cultura i societat xinesa. Al llarg del procés, Guanyin va deixar de ser una figura estrangera i sagrada, per adquirir un aspecte totalment xinès i una imatge popularitzada, millor acceptada per les masses. Aquesta conferència presenta la història de feminització de Guanyin a la Xina i analitza les causes d’aquest canvi de gènere, que està relacionat amb la cultura, política i psicologia de el poble xinès. Aquest és un cas idoni per estudiar els fenòmens transculturals.
Dimecres 28 d’octubre
SUD-EST ASIÀTIC: Ponent: Cristina NUALART, Dra. Història de l’Art, UCM
Qüestions de gènere: cultura, activisme i art queer al Sud-est Asiàtic.
El sud-est asiàtic és una regió que abasta països molt joves, com Singapur, països que mai van ser colònia, com Tailàndia, països colonitzats dues vegades, com les illes Filipines. Entre aquesta diversitat regional, assenyalem algunes activitats que mostren les problemàtiques de diferent signe que crea la imposició d’un model social hetero-normatiu. Coneixerem pràctiques fotogràfiques, art de performance, fanzines i altres manifestacions creatives que toquen temes LGBTQ.
Dimecres 4 nov
JAPÓ i Corea: Ponent: Mario MALO SANZ, Doctorand Estudis d’Àsia Oriental, UAB
Dones en els moviments socials a l’Extrem-Orient: de Corea de Sud a la dècada de 1990 al Japó post-Fukushima.
Són les noves formes d’articulació entre societat civil i Estat les que van donar lloc tant als desenvolupaments democràtics de l’arxipèlag nipó de postguerra, com als de Corea de Sud després de 1987. En aquesta evolució, l’empoderament de la dona al costat de la seva tasca en el desenvolupament d’una ètica de la cura, van constituir el substrat evolutiu principal d’uns moviments socials que van acabar dotant d’un major pes a la societat civil. En aquesta sessió tractarem la dimensió femenina, freqüentment oblidada, d’aquestes iniciatives a través d’un breu recorregut socio-antropològic per la història recent de Corea de Sud i Japó.
Dimecres 11 de novembre
INDONÈSIA: Ponent: Marisa PEIRO MARQUEZ, Dra Història de l’Art, UNIZAR
Mirades occidentals sobre Bali, “l’illa dels pits nus”
En l’imaginari popular occidental de les primeres dècades de segle XX, la indonèsia illa de Bali va ser evolucionant des d’un lloc perillós i violent a un paradís tropical, una mena de nou edèn. Per als antropòlegs i artistes que van visitar l’illa, Bali era no només un refugi sinó un nou lloc de treball i una font d’inspiració. Bona part de la configuració de la visió exotitzada occidental es va construir explotant la imatge de la dona balinesa. Tot un seguit d’idees sobre la feminitat oriental van ser modelades i perpetuades per artistes, cineastes, literats, antropòlegs i viatgers homes. Des de la perspectiva de les dones occidentals, hi ha tot un seguit de pensadores que van ajudar a modelar determinades idees sobre les dones balineses, com Thilly Weissenborn, Helen Eva Yates, Rosa Covarrubias o Margaret Mead. Aquesta sessió està dedicada a conèixer les seves aportacions.
Dimecres 18 de novembre
JAPÓ: Ponent: Alejandra RODRÍGUEZ CUNCHILLOS, Doctoranda Història de l’Art, UNIZAR
Dones de l’art contemporani japonès en les col·leccions d’art espanyoles: visibilitat per a l’equitat.
Aquesta sessió ens acosta a el particular món del col·leccionisme d’art contemporani espanyol, per descobrir l’obra de les diferents artistes japoneses incloses el patrimoni públic i privat nacional. Coneixerem a aquestes creadores nipones i analitzarem la seva repercussió en el panorama artístic internacional, així com els motius pels quals aquestes peces han passat a formar part d’aquests conjunts. Encara avui, per diverses raons, el desconeixement d’una bona part de les dones artistes segueix sent un handicap a l’hora d’integrar la seva obra en les col·leccions d’art contemporani. Aquesta situació s’agreuja si es considera el relatiu desconeixement general de l’art asiàtic que existeix a Espanya.
Dimecres 25 de novembre
VIETNAM: Ponent: Cristina NUALART, Dra. Història de l’Art, UCM
Resistències feministes vistes a través de l’art contemporani del Vietnam.
Al llarg de el temps, l’imaginari col·lectiu del Vietnam ha acumulat influències del confucianisme, del colonialisme i del comunisme. Aquests sistemes de pensament difereixen en les expectatives i els condicionants que imposen a les dones. D’aquests xocs deriven algunes contradiccions en el paper de les dones en la societat de segle XX i actual. La resistència a les estructures socials que coarten a les dones s’ha exercit amb diferents objectius i de diverses maneres. Els analitzarem a través d’obres artístiques de les últimes dècades, les imatges qüestionen la desigualtat de gènere i plantegen reivindicacions que podem anomenar feministes.
Miércoles 02 de desembre
XINA: Ponent: David SEVILLANO, Professor Associat, Àrea d’Estudis d’Àsia Oriental, UCM
L’única Filla de el Cel. El regnat de l’emperadriu WuZetian.
El regnat de l’emperadriu WuZetian va ser possible gràcies a que va saber fer ús de la idiosincràsia de la societat xinesa i revertir-la en el seu propi profit, al presentar-se com una mare instructora per al seu poble, paladí de la tradició. Va efectuar així mateix una propaganda religiosa que la va presentar com la receptora del mandat del Cel i reencarnació de Buda Maitreya. Malgrat la seva gran carisma personal, no tenia legitimitat, pel que va ser destronada sent ja anciana. El regnat de Wu és molt controvertit, ja que la historiografia tradicional ha donat una visió molt negativa d’ella, principalment per la seva alteració dels rols de gènere establerts, el que posteriorment va influir de manera molt negativa en la concepció que s’ha tingut de les dones amb poder. Tot i això, recentment es ve destacant la importància de Wu Zetian, qui per a alguns historiadors és un exemple de figura protofeminista.
A càrrec de:
Marcos SALA és doctor en Història de l’Art per la UCM. Les seves investigacions giren al voltant de l’armament i tradicions marcials al Japó. Representa a Espanya l’antiga escola d’esgrima japonesa Muso Jikiden Eishin ryû i l’escola de alabarda japonesa (naginata) Ryôen ryû, sent el primer espanyol a realitzar la demostració sagrada al santuari Yasukuni a Tôkyô.
Irene Minerva MUÑOZ és llicenciada en Història amb l’especialitat d’Arqueologia, té formació en Estudis d’Àsia Oriental. Gràcies a una estada de recerca al Japan Research Centre de la SOAS (University of London), investiga per la seva tesi doctoral sobre el paper dels aliments rituals al Japó protohistòric, en el pla de doctorat de l’Món Antic de la Universitat Autònoma de Madrid.
ZHOU Meng és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de la Beijing, i doctoranda en Història i Arts a la Universitat de Granada, on va realitzar el seu màster en Història de l’Art: Coneixement i Tutela del Patrimoni Històric. La seva tesi doctoral, patrocinada per una beca de la Xina Scholarship Council, estudia els intercanvis artístics entre la Xina i Espanya a través del Galeón de Manila.
Cristina NUALART és doctora en Història de l’Art, llicenciada en Art i Estètica, té postgraus internacionals en Educació Artística i en les Indústries Creatives. La seva trajectòria professional l’ha portat a centrar gran part de les seves investigacions en l’art de Vietnam, país on va ser docent a la Universitat australiana RMIT (Royal Melbourne Institute of Technology). Actualment és investigadora de el projecte internacional VASDiV, sobre activisme visual al Vietnam.
Mario MALO és doctorand al Departament de Traducció i Interpretació, Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona. Està finalitzant la seva tesi doctoral sobre el procés de desenvolupament i internacionalització de la societat civil japonesa a Espanya després del triple desastre de Fukushima. Ha estat investigador visitant a SOAS (Londres), Ritsumeikan University (Kyoto) i ha rebut beques de el Ministeri de Cultura japonès (Universitat de Takushoku, Tòquio) i de la Fundació Japó (Kansai Centre, Osaka).
Marisa PEIRÓ MARQUEZ és investigadora independent i educadora en museu. És col·laboradora de la Universitat de Saragossa (Unizar), on va obtenir el seu doctorat i la seva Llicenciatura en Història de l’Art. En aquesta mateixa universitat va realitzar el Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art, així com el Diploma d’Especialització en Estudis Japonesos. S’especialitza en Orientalisme i Primitivisme així com en les relacions artístiques Àsia-Occident durant els segles XIX i XX, amb especial interès en el Sud-est Asiàtic i a Oceania.
Alejandra RODRÍGUEZ compagina la recerca amb el comissariat d’exposicions i l’educació en museus. Actualment es troba finalitzant la seva tesi doctoral sobre art contemporani japonès i el seu col·leccionisme a Espanya, al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa. Ha estat investigadora visitant a les universitats Complutense (Madrid), School of Oriental and African Studies (Londres) i Ritsumeikan University (Kyoto).
David SEVILLANO és llicenciat en Història per la Universitat Complutense de Madrid, on realitza el doctorat en el programa de Lingüística Teòrica i Aplicada, sota la direcció de la Dra. Consol Marc Martínez. Actualment és Professor Associat de l’Àrea d’Estudis d’Àsia Oriental de la UCM. La seva trajectòria professional s’ha centrat en l’estudi de la Xina Antiga, especialment en el regnat de l’emperadriu Wu Zetian i les relacions diplomàtiques a la Ruta de la Seda.
