Un gènere tan codificat i subjecte a automatismes com la novel·la negra depara en la seva vessant japonesa un gran nombre de sorpreses i vies intransferibles. Com a reflex d’una societat, una cultura i unes tradicions que operen sota unes normes que a les persones occidentals li costa desxifrar, l’acostament a crims literaris ofereix una experiència que transcendeix les clàssiques aportacions de l’especialitat -l’anàlisi de les pulsions humanes, l’estudi del cos social, l’entreteniment procurat per un trencaclosques intel·lectual o l’acció… – per brindar-nos una dosi extra de desafiaments i recompenses.

En aquest curs proposem la lectura de quatre grans llibres -tres novel·les d’autors japonesos i un true crime ambientat a Tòquio d’un autor anglès- que no només s’expandiran el nostre coneixement de país, sinó que mostraran noves vetes del gènere. Aprendrem sobre les particularitats de la mateixa, descobrirem a escriptors de primera fila i debatrem sobre l’impacte que ens han causat les seves obres.

Programa:

• Primera sessió (4 d’octubre): El clàssic
  El llangardaix negre. Edogawa Rampo (Editorial Salamandra)
  Publicada per entregues, a raó d’un capítol mensual al llarg de tot l’any 1934, El llangardaix negre és un referent indiscutible de la novel·la policíaca japonesa i la més cèlebre del seu autor, Edogawa Rampo, que va aconseguir popularitat a escala internacional amb aquesta obra. La història ens submergeix en la lluita sense quarter entre dos enemics acèrrims, on l’admiració i fascinació mútues són un esperó per mantenir una rivalitat innegociable. Estudi de la figura de l’investigador entès com a gran mestre de la deducció i de la lògica, en la línia de l’Auguste Dupin de Poe i el Sherlock Holmes de Conan Doyle, el talent de Rampo va ser encara més enllà i, sota la influència del pulp nord-americà, va combinar com ningú la tradició del gènere amb una acció trepidant, per moments extrema, i sempre amanida amb sentit de l’humor.
• Segona sessió (18 d’octubre): El renovador
  L’exprés de Tòquio. Seicho Matsumoto (Editorial Llibres de l’Asteroide)
  Publicat al Japó el 1957, L’exprés de Tòquio és un dels best-sellers més aclamats de Seicho Matsumoto. La seva intriga minuciosament acoblada i la combinació d’elements psicològics, socials i polítics van marcar una nova època en la novel·la negra japonesa.
  Els cadàvers d’un fosc funcionari i una cambrera apareixen un matí en una platja de l’illa de Kyushu. Tot sembla indicar que es tracta d’un cas clar: dos amants que s’han suïcidat junts prenent cianur. Però hi ha certs detalls que criden l’atenció del vell policia local Jutaro Torigai: el difunt s’havia passat sis dies només al seu hotel i a la butxaca van trobar un sol bitllet de tren; així que, segurament, els amants no havien viatjat junts. De seguida es descobreix també que el funcionari treballava en un ministeri en el qual s’acaba de destapar una important trama de corrupció; el sotsinspector Mihara de la Policia Metropolitana de Tòquio es farà càrrec de la investigació en la qual comptarà amb la inestimable ajuda de Torigai.
• Tercera sessió (25 d’octubre): El fenomen (contemporani)
  64. Hideo Yokoyama (Editorial Salamandra)
  El experiodista de successos Hideo Yokoyama és probablement l’autor més popular que ha donat el gènere negre japonès en el segle XXI i 64, és el seu títol més emblemàtic. Més interessat en l’anàlisi de les complexes relacions entre la policia i els mitjans de comunicació, i en els detalls de les traves burocràtiques, que en els crims en si, la seva monumental novel·la suposa un qüestionament de bona part de les fórmules a les quals la ficció d’aquesta naturalesa ens té acostumats.
  Al gener de 1989, una nena de set anys va ser raptada a nord de Tòquio. Els pares mai van arribar a saber la identitat del segrestador. Tampoc van tornar a veure la seva filla. Nom en clau del cas: Sis Quatre. Més d’una dècada després, el cap de premsa de la policia es veu obligat a investigar de nou el succés, i l’estigma no s’ha diluït en el temps: el fracàs de la investigació segueix sent motiu d’escàndol. Però el veterà Mikami no aspira ja a resoldre el crim, només pretén estendre una mà a la família de la víctima i contribuir d’alguna manera a netejar la reputació del cos. No obstant això, després de detectar una irregularitat en l’expedient, Mikami acabarà desvetllant el mòbil d’un delicte que tanca secrets inimaginables.
• Quarta sessió (15 de novembre): l’infiltrat
  Devoradors d’ombres. Richard lloyd Parry (Editorial RBA)
  En la nostra última cita vam realitzar un doble canvi de rumb: la ficció deixa pas a la investigació periodística i donem la benvinguda a un autor forà. Richard Lloyd Parry, un dels millors corresponsals estrangers en actiu de Gran Bretanya, actualment editor responsable de la secció d’Àsia del diari The Times, signa un apassionant true crime que ofereix una radiografia tan profunda com pertorbadora d’un país que porta molts anys desxifrant.
  L’any 2000, poc després d’arribar a Tòquio per treballar en un club nocturn, la britànica Lucie Blackman, exhostessa de vol de vint-anys, va desaparèixer. El cas va despertar molt enrenou mediàtic i va activar una recerca desesperada en la qual fins i tot van participar saurís australians. Es va especular amb l’entrada de Lucie en una secta i amb el seu segrest per una banda de traficants d’òrgans fins que va sortir a la llum la seva relació amb un misteriós client.
  Fruit de deu anys d’investigació, Devoradores d’ombres es llegeix com un thriller que desafia a la nostra credibilitat, però és també un retrat de la part més sòrdida del Japó, un drama judicial i la trista història d’una família enfrontada i d’una pobra noia que es va trobar amb el Mal en estat pur.

Professor:

Antonio Lozano (Barcelona, 1974) és llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar un doctorat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Després de realitzar una beca a la revista Quimera entre 1995 i 1997, va exercir de responsable de seccions de la revista Qué Leer entre 1997 i 2008, mitjà per al quual va seguir escrivint fins al 2014. Actualment col·labora com a periodista literari a Librújula, el suplement Cultura/s i al Magazine del diari La Vanguardia, i el suplement Quadern del diari El País. Va ser coautor del llibre Seix Barral. La nostra història (1911-2011) i de la trilogia juvenil Terror a la xarxa. També és autor de l’assaig El llegeixo molt negre. Travessies per crims reals i imaginaris (Destino) i de set llibres infantils. Ha exercit de traductor i en l’actualitat coordina el club de lectura de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el de la Biblioteca Agustí Centelles de la mateixa ciutat. Des de maig de 2018 dirigeix la col·lecció “Sèrie Negra” del segell RBA i el 2021 va comissariar el festival “La Nit Més Negra” per Random House, dedicat a la novel·la negra i al thriller.

Consulta els quatre llibres: