L’Àsia Central és un espai de creixent rellevància estratègica en la política internacional, encara poc conegut a Espanya i al món hispanoparlant en general. Aquest curs ofereix una introducció a la regió i als seus principals actors en cinc sessions de 90 minuts cadascuna. La primera d’elles oferirà una visió panoràmica de la geopolítica regional de les últimes dècades fins a l’actualitat. La segona sessió abordarà amb més profunditat el creixent paper de la Xina en el marc del seu projecte de nova Ruta de la Seda o iniciativa de la Franja i la Ruta. Durant les tres últimes sessions es realitzarà un recorregut per les cinc repúbliques centreasiàtiques -Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizistan, Turkmenistan i Tadjikistan- tot oferint les claus estratègiques de cadascuna d’elles.

Programa:

Sessió 1: El nou Gran Joc a Àsia Central
Nicolás de Pedro

Amb la caiguda de la Unió Soviètica al 1991, Àsia Central emergeix com un nou espai d’interès i rivalitat entre les grans potències. A la regió conflueixen actors com Rússia, la Xina, els EUA, la UE, Turquia, Iran, l’Índia, el Pakistan, el Japó o Corea de Sud. Aquest interès està determinat tant per la seva posició geoestratègica com pels recursos energètics de la conca del mar Caspi. L’origen d’algunes dinàmiques regionals rellevants es pot traçar fins a la invasió soviètica de l’Afganistan i la revolució islàmica a l’Iran, per aquest motiu la sessió s’articularà cronològicament des de 1979.

Sessió 2: Àsia Central i la iniciativa de la Franja i la Ruta de la Xina
Nicolás de Pedro

La Xina té un paper cada vegada més rellevant a l’Àsia Central, desplaçant progressivament al país l’hegemònic tradicional, Rússia. Pequín ha llançat la seva Iniciativa de la Ruta i la Franja i lidera l’Organització de Cooperació de Xangai. En tots dos fòrums, Àsia Central i les seves connexions amb la fronterera regió de Xinjiang juguen un paper central en els càlculs de Pequín. En la sessió s’analitzaran l’acció i interessos de la Xina agrupats en cinc dimensions: fronterera, uigur, comercial, energètica i geopolítica.

Sessió 3: El Kazakhstan i l’Uzbekistan: els dos grans actors centreasiàtics
Nicolás de Pedro i Francisco Olmos

El Kazakhstan és la república més rica, desenvolupada i aparentment estable, fet que ha convertit al país en el pol de referència regional. L’èxit del Kazakhstan es sustenta sobre les seves vastes reserves d’hidrocarburs i tot tipus de minerals estratègics, inclòs l’urani. No obstant això, el seu model polític i socioeconòmic mostren certs símptomes d’esgotament des de fa alguns anys. Això s’uneix a les incerteses que genera la seva relació amb els seus dos grans veïns, la Rússia i la Xina, a mig i llarg termini. L’Uzbekistan juga un paper central en la regió, tant per la seva localització com per la seva història. Des de la caiguda de la Unió Soviètica, el país més poblat d’Àsia Central ha estat involucrat en els esdeveniments més destacables de la regió, des de la guerra civil a Tadjikistan a la invasió nord-americana de l’Afganistan, tot això amb un rerefons d’autoritarisme. El país que millor encapsula la història de la Ruta de la Seda ha decidit ara obrir-se al món i impulsar la cooperació regional.

Sessió 4: El Kirguizistan: entre la democràcia i les revolucions
Francisco Olmos

L’única democràcia de l’Àsia Central, el Kirguizistan, és una excepció a la regió. En els seus 30 anys d’història, el país ha deposat a tres presidents a través revolucions, l’última el 2020. Tot i la inestabilitat política i la corrupció, la democràcia kirguiza ha aconseguit, de moment, resistir els embats. Amb una creixent influència de la Xina i el paper sempre vigilant de Rússia, el Kirguizistan s’ha convertit en un dels focus més importants del nou Gran Joc.

Sessió 5: El Turkmenistan i el Tadjikistan: repúbliques oblidades, però claus en la Gran Àsia central
Francisco Olmos

Un dels països més pobres d’Àsia, el Tadjikistan, va viure una traumàtica guerra civil després de la caiguda de la Unió Soviètica. Potències estrangeres, països veïns i senyors de la guerra van jugar un paper en el conflicte que va acabar per fer pujar l’actual governant al poder. El Tadjikistan fa front en l’actualitat a la inestabilitat al veí Afganistan, declaracions irredemptistes des de la Xina i un futur incert amb una possible successió dinàstica a l’horitzó. Conegut també com la Corea de Nord de l’Àsia Central, Turkmenistan és el país més autoritari i aïllat de la regió. Tot i comptar amb una de les majors reserves mundials de gas natural, el país s’ha caracteritzat pels extravagants cultes a la personalitat dels seus governants a costa del nivell de vida dels seus ciutadans. Després de la façana d’or i marbre del seu capital s’amaga un dels règims més opressius del món en el qual no es tolera el menor indici d’oposició.

Professors:

Nicolás de Pedro és Cap de Recerca i Sènior Fellow a l’Institute for Statecraft de Londres on treballa en temes relacionats amb Rússia, la Xina, desinformació i guerra híbrida. Ha viatjat extensament per Àsia Central i Xinjiang (Xina) incloent una estada acadèmica de 24 mesos (2005-2007) al Kazakhstan amb una beca del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació (MAEC). Va ser membre del grup d’experts de l’EU-Central Asia Monitoring (EUCAM) (2008-2011); membre de missions d’observació electoral de l’OSCE al Kirguizistan (2009,2010) i Tadjikistan (2010); becari Ruy de Clavijo de Casa Àsia (2011); i professor visitant a la Universitat nacional de Kazakhstan A el-Farabí (Almati) en 2014.

Francisco Olmos és Research Fellow al Foreign Policy Centre de Londres, on investiga sobre les repúbliques de l’Àsia central amb especial èmfasi en nacionalisme, transició de poder i identitats nacionals. És col·laborador en mitjans de comunicació nacionals i internacionals i escriu en premsa especialitzada sobre l’actualitat a la regió. Posseeix un màster en Relacions Internacionals i Ordre Mundial per la Universitat de Leicester especialitzat en el nou Gran Joc.