Des de finals dels 90, el cinema i les sèries sud-coreanes ens han ofert una bona mostra de la seva experimentalitat en el tractament de la ficció narrativa. Amb la implantació del pla Segyehwa, que va començar a la introducció de Corea del Sud a l’era de la globalització, la indústria cinematogràfica i la ficció televisiva s’han inclinat per una gradual hibridació genèrica que els ha portat a posicionar-se al panorama internacional. Davant del tradicional drama i les seves inclinacions habituals per les narratives melodramàtiques, es va produir un apogeu del thriller que ràpidament va allotjar elements propis d’altres gèneres com la fantasia, el terror o la ciència ficció. Així mateix, a la darrera dècada, els espectadors internacionals han estat testimonis de l’increment en l’interès per aquests gèneres que històricament han estat poc explorats. Per això, aquest curs explora l’evolució dels gèneres que s’han produït a les dues indústries a partir de l’arribada de la globalització a Corea del Sud.

Programa

1a sessió: L’evolució dels gèneres cinematogràfics a Corea del Sud: el Nou Cinema Surcoreà

El drama i la comèdia han estat els gèneres cinematogràfics que han comptat amb més desenvolupament en la història del cinema sud-coreà. Tot i això, amb l’arribada del Nou Cinema Sud-coreà, s’ha propiciat una major diversificació en aquest sentit. Al drama i la comèdia, que han continuat mantenint l’atenció del públic local, s’hi ha unit un desig d’experimentació propiciada per un canvi iniciat a partir dels primers triomfs de la Generació 3-8-6. Així doncs, a finals dels 90, comencen a tenir protagonisme els gèneres del thriller, l’acció i el terror amb pel·lícules que, fins i tot, aconsegueixen participar i obtenir reconeixement al circuit de festivals de cinema internacionals.

2a sessió: L’evolució dels gèneres cinematogràfics a Corea del Sud: el cinema sud-coreà actualment

Després dels primers èxits recollits, especialment, pel thriller des de principis de la dècada dels 2000, la diversitat s’apropia de la indústria cinematogràfica sud-coreana a partir del 2007 no només amb l’experimentació de nous gèneres cinematogràfics com la fantasia i la ciència ficció, sinó que també s’intensifica una hibridació genèrica, donant com a resultat productes destinats especialment al públic global. La generació 3-8-6 amb què va començar el Nou Cinema Sud-coreà s’ha vist retroalimentada pels nous talents que han aconseguit conquerir la tan cobejada taquilla local.

3a sessió: L’evolució dels gèneres a les sèries de Corea del Sud: l’hegemonia del melodrama

Igual que ha passat amb el cinema, el melodrama es va convertir en el subgènere per excel·lència de les sèries de televisió dels 90. Tot i això, impulsat pels efectes de la globalització i pels desitjos d’incrementar l’exportació a la regió asiàtica, la ficció televisiva va començar a invertir en noves narratives al voltant d’una comèdia que es començava a desprendre del seu enclaustrament de l’horari de sobretaula. Per tal de captar el públic més jove, la comèdia romàntica va adoptar un protagonisme més gran, donant lloc a una època daurada del subgènere durant la dècada dels 2000.

4a sessió: L’evolució dels gèneres a les sèries de Corea del Sud: els efectes de la globalització i la recerca de la diversitat

D’una manera paral·lela al cinema, la ficció televisiva va iniciar una etapa d’experimentació a partir del 2010 amb narratives que es desprenien de la tradicionalitat. Així doncs, gèneres com el thriller, la ciència ficció o el terror van començar a tenir més presència, incentivada amb l’arribada de les plataformes digitals i l’atenció del públic global. D’aquesta manera, les sèries s’han convertit en un dels productes estrella de Corea del Sud actualment, aconseguint assolir rècords mundials amb ficcions com El joc del calamar (Ojingeo Geim, Hwang Dong-hyuk, Netflix, 2021-).

Professora:

Sonia Dueñas Mohedas, doctora en Investigació en Mitjans de Comunicació i professora del Departament de Comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid. Alhora, és membre del grup de recerca TECMERIN (Televisió-Cinema: Memòria, Representació i Indústria), tasca que combina amb el projecte de recerca «El documental institucional i el cinema d’aficionat colonials: Anàlisi i usos» (PID2021-123567NB -I00) i la docència. Ha rebut la Korea Foundation Field Research Fellowship per a la seva estada a la National University of Arts de Korea el 2021, experiència que va ajudar a completar la seva tesi, titulada «Planet Hallyuwood: la indústria cinematogràfica de Corea del Sud a l’era de la globalització». És membre fundador de l’Associació de Difusió d’Estudis i Cultura Coreana a Espanya (ADECCE).