Aquest curs se centrarà en una aproximació al món i sistema de l’art de modern i contemporani d’Indonèsia, una regió complexa i canviant que cada vegada adquireix més importància en el panorama global. Al llarg de vuit sessions, es presentarà una visió contextualitzada de l’evolució de l’art a l’arxipèlag indonesi des de l’època colonial fins a l’actualitat, prestant atenció a la seva relació amb les arts tradicionals. Per a això es realitzarà un recorregut cronològic pels períodes artístics més representatius, amb el suport d’obres d’art modernes i contemporànies, realitzades en tot tipus de mitjans i formats.

Programa:

• 9 de febrer. “Unitat en la diversitat”: identitat i nació a Indonèsia

Proclamada independent el 1945, la creació de la República d’Indonèsia va suposar un enorme desafiament, ja que el seu nou territori integrava no només una geografia megadiversa sinó també una increïble diversitat ètnica i sociocultural. En aquesta sessió introductòria, repassarem les principals claus i problemàtiques, tant artístiques com polítiques, d’un dels països més poblats de l’món

•  16 de febrer. Exploradors, militars, comerciants i colons: l’art colonial a les illes de les espècies

El començament de l’edat moderna estar marcat per la intensa competició europea sobre el domini de les preuades rutes comercials amb les Illes de les Espècies. Després dels primers avanços castellans i portuguesos, altres potències com els Països Baixos o Anglaterra (a través dels seus grans companyies comercials) van entrar en l’equació militar, establint importants avenços que van canviar per complet els conceptes de sobirania i nació a la regió. Al llarg d’aquesta sessió, repassarem els principals canvis polítics i socials a la zona, tot detenint-nos en les seves manifestacions artístiques i culturals més importants.

• 23 de febrer: Bali, cultura mare d’Indonèsia

Bali ha estat àmpliament promoguda -tant per governs com per investigadors i particulars, com una mena de «darrer paradís» en què la vida tradicional de la regió, anterior a l’expansió de l’islam, s’hauria preservat de manera miraculosa i gairebé sense variació al llarg dels segles. La seva singularitat històrica va fer que Bali conservés un gran nombre d’elements culturals ancestrals (tant animistes com indobudistas), fet que va dur a què molts la consideressin com la cultura mare d’Indonèsia. En aquesta sessió, repassarem els principals aspectes de l’art i la cultura de Bali, molt relacionada amb l’art de l’Imperi Majapahit, la més important talassocràcia del regió.

• 2 de març: Entre la fascinació i l’ocupació: artistes estrangers a Indonèsia (1.900-1.945)

Les primeres dècades de segle XX van constituir un abans i un després en la història de les arts indonèsies: no només es va completar el procés colonitzador i es van estrènyer els llaços amb la metròpoli, sinó que la conquesta de Bali va suposar el principi de la seva explotació turística, el que va fer que un bon nombre d’antropòlegs, literats i artistes la visitessin, creant importants obres al respecte. A més de tenir un gran impacte internacional, la «Balimanía» també va canviar la forma local de treballar, ja que els artistes van desenvolupar noves tècniques i estils.

• 9 de març: Art, símbol i estat en Indonèsia independent

El nou estat independent d’Indonèsia va utilitzar una sèrie de símbols i emblemes que li servirien per definir els ideals de país, així com per fomentar la formació d’un esperit nacional. En aquesta sessió farem un recorregut per les manifestacions més importants del gust oficial sota el govern de Sukarno (1945-1966), incloent tant monuments i museus públics i nacionals com creacions de tipus privat.

• 16 de març: Art contemporani i política a Indonèsia: del Nou Ordre a l’actualitat

A partir del govern de Suharto (1967-1998), Indonèsia va entrar definitivament en l’esfera l’art contemporani, amb la introducció de nous mitjans i formats i amb la internacionalització de molts dels seus artistes. Un element comú en molts els grans artistes contemporanis de país és la seva important càrrega política per la qual cosa dedicarem la sessió a parlar dels artistes i creacions més destacats.

• 23 de març: El sistema de l’art a Indonèsia recent I

En aquesta sessió coneixerem alguns dels principals llocs de creació i exhibició de l’art modern i contemporani a Indonèsia en l’àmbit local, com universitats i escoles d’art, galeries i museus. Per la seva importància i singularitat, ens centrarem en la infraestructura artística de Bali i Java.

• 30 de març: El sistema de l’art a la Indonèsia recent II

En aquesta última sessió ressaltarem la creixent importància d’Indonèsia en el mercat de l’art global, analitzant la presència dels artistes més rellevants. En concret, ens centrarem en la participació d’artistes indonesis en dos dels principals esdeveniments artístics del món: la Bienal de Venècia i la Documenta de Kassel.

Professora:

Marisa Peiró Márquez és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa, on també va realitzar la llicenciatura en Història de l’Art i el Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art, i amb la qual col·labora habitualment. Va ser comissària de l’exposició “Descobrint Bali. Art i exotisme en la crònica hispànica”. Va dedicar la seva tesi doctoral a l’estudi de la figura de l’artista i antropòleg Miguel Covarrubias i al seu important relació amb Àsia (i, especialment, amb Indonèsia). Investigadora independent, divulgadora cultural i educadora en museu, s’especialitza en Orientalisme i Primitivisme així com en les relacions artístiques Àsia-Occident durant els segles XIX i XX, amb especial dedicació al Sud-est Asiàtic (especialment, Indonèsia i Tailàndia) i Oceania, realitzat nombrosos cursos, conferències i publicacions.