Després de la seva derrota a la Segona Guerra Mundial, molts japonesos es van comminar a fomentar en la ciutadania els valors democràtics que impedissin que el Japó tornés a sucumbir al feixisme. El cinema va ser l’art de masses per excel·lència al Japó de postguerra, i com a tal permetia als directors disseminar el seu missatge a àmplies capes de la societat i intervenir des d’una posició immillorable en el procés de democratització dels japonesos.

En aquest curs ens endinsarem en la història del Japó de postguerra a través d’un recorregut per les obres d’un conjunt de directors representatius de l’època, observant com a través del cinema intentaven generar en els japonesos una consciència democràtica i modernitzadora. Cada sessió es centrarà en un director, presentant primer la seva biografia i context històric, i debatent a continuació sobre el seu cinema al voltant d’una pel·lícula representativa.

Programa:

• Sessió 1: Akira Kurosawa (1910-1998)
• Sessió 2: Kenji Mizoguchi (1898-1956)
• Sessió 3: Keisuke Kinoshita (1912-1998)
• Sessió 4: Yasuzo Masumura (1924-1986)
• Sessió 5: Masaki Kobayashi (1916-1996)
• Sessió 6: Hiroshi Teshigahara (1927-2001)
• Sessió 7: Nagisa Oshima (1932-2013)
• Sessió 8: Shinsuke Ogawa (1935-1992)
• Sessió 9: Yoshishige Yoshida (1933-)
• Sessió 10: Shuji Terayama (1935-1983)

Professor:

Ferran de Vargas és doctor en Traducció i Estudis Interculturals, especialitzat en història i cinema de Japó, i actualment col·labora en el grup de recerca GREGAL: Circulació Cultural Japó-Corea-Catalunya/Espanya. És autor de el llibre Esquerra i revolució. Una història política de Japó de postguerra (1945-1972) (2020, Edicions Bellaterra).