Al segle XX va aparèixer el gènere artístic de l’Eroguro, el qual es caracteritza per una estètica grotesca i de vegades sense sentit. Els successos tràgics i traumàtics que va viure el Japó en aquest segle i l’anterior, com la forçada obertura del comerç amb occident, les guerres amb la Xina i Rússia, les Guerres Mundials, i les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, van ser el context ideal per a la creació d’aquest gènere. En primer lloc veurem les causes i conseqüències d’una època en què s’havia desintegrat la identitat cultural. A continuació recorrerem la història i influències de l’Eroguro, exemplificant-ho amb obres literàries, cinematogràfiques i del Manga.

Programa:

• Contextualització del Japó als segles XVIII – XIX
  Introducció breu dels costums japoneses; concepció de societat, figura del Tenno (emperador), imaginari i moralitat.
• Primer contacte traumàtic
  Parlarem de la forçosa obertura de país a occident davant les demandes del Comodoro Matthew Perry i l’armada Nord-americana. Veurem la signatura de Tractat de Pau que obligava al Japó, entre d’altres coses, a mantenir les condicions americanes del comerç marítim. Ressaltarem com aquests successos van perjudicar la figura i imatge de l’emperador, i explicarem les conseqüències polítiques i socials de l’impacte que va suposar aquest succés.
• El Japó entre guerres
  Breu presentació del paper del Japó dins dels conflictes bèl·lics: Guerres Mundials, guerra Sinó-Japonesa i guerra Russo-Japonesa. Desenvoluparem aquests successos i el consegüent final de la 2a Guerra Mundial per les bombes atòmiques Hiroshima i Nagasaki. Parlarem també del terratrèmol de Kanto de 1923, succés que va semblar perpetuar aquest escenari lúgubre i grotesc d’entre guerres. Tots aquests esdeveniments van acabar provocant un sentiment de pèrdua en la identitat cultural.
• Trauma i voluntat modernitzadora
  En aquest apartat observarem les conseqüències psicològiques i socials que van procurar una recerca de la identitat cultural perduda. Tractarem la voluntat modernitzadora de govern que perseguia un ideal copiat d’occident, i reformulant els conceptes de moralitat i censura al seu propi país. Exemplificarem aquest succés veient l’article que ratifica la llei 175 del Codi Penal el 1907, on es prohibeix el material explícit obscè. A més a més assenyalarem com la conseqüent globalització i la industrialització a marxes forçades va canviar tot el panorama asiàtic.
• L’impacte de l’imaginari d’Edgar Allan Poe
  En un moment que es considera que el Japó viu una època fosca apareix la figura d’Edgar Allan Poe. El seu imaginari va congeniar amb la cohetaniedad grotesca de Japó de postguerra, procurant una reformulació de la literatura nipona. Farem una breu introducció de Edogawa Ranpo (Hirai Taro) 1894 -1965, escriptor japonès influenciat per Edgar Allan Poe que va ajudar a consolidar el nou estil de novel·la.
• Les Kasutori i el naixement de l’Eirin
  Breu introducció a les famoses revistes de post-guerra Kasutori. Pel que fa a l’àmbit cinematogràfic, el 1949 apareix l’Eirin (Eiga Rinri Kanri Iinkai), estament aparentment no-governamental que es va dedicar a la censura al cinema. En aquest apartat es desenvoluparà la funció de l’Eirin al país Japonès, la raó de la seva creació i les conseqüències que provocades per la seva existència.
• La contracorrent: l’Eroguro en l’àmbit de cinema
  Introducció sobre el naixement, bases i significat de l’Eroguro, gènere artístic sorgit com a resposta a les conseqüències bèl·liques de postguerra. Exemplificaré el gènere en l’àmbit cinematogràfic amb el desenvolupament i anàlisi de les següents pel·lícules: Guinea Pig: Devil ‘s Experiment, Guinea Pig: Flowers of Flesh and Blood, Guinea Pig: Devil Woman Doctor i Ai no Korida (In the Realm of the Senses). A partir de l’anàlisi de les obres, veurem les problemàtiques provinents dels traumes de postguerra, les conseqüències de la globalització i industrialització, i la modernització dels estàndards de moralitat i gènere.
• L’Eroguro al manga
  L’imaginari de l’Eroguro va arribar al Manga de la mateixa manera que ho va fer al cinema. A partir de l’anàlisi d’obres d’artistes com Junji Ito, Hideshi Hino i Suehiro Mauro veurem com l’Eroguro no és només un corrent artístic estètic, sinó també una resposta a uns fets traumàtics i una crítica a les conseqüències d’aquest impacte.
• Conclusions i debat
  Finalment i juntament amb els coneixements adquirits al llarg del curs, realitzarem les conclusions pertinents per acabar d’analitzar i englobar el panorama en què s’engloba l’Eroguro. Classe dedicada sobretot a debatre sobre les conclusions extretes dels coneixements assimilats.

Professora:

Marina Muñoz, graduada en Història de l’Art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i Minor realitzat en especialització sobre Estudis Culturals Asiàtics a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Va estudiar les representacions artístiques de la cultura japonesa fent especial èmfasi en els canvis culturals soferts en la societat japonesa arran de la seva trobada amb Occident. Marina Muñoz és membre de l’Associació Cultural del Japó. A més va participar en la realització dels esdeveniments culturals Festival Matsuri i Sake Matsuri. Aturat per motius del Covid-19, va participar en un projecte en el MUEC (Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona), realitzant un comissariat expositiu titulat Entre cultures, una llar lluny de casa. Marina Muñoz imparteix els cursos “Ankoku Butoh: entre la vida i la mort” i “Manga i Anime al Japó de la postguerra: Astro Boy, heroi nacional” a Casa Àsia. A més copresenta el podcast Supa Nippon, un podcast on un equip debat temes culturals de la societat japonesa. Ha publicat articles sobre cultura japonesa a Cultura Inquieta, Nokton Magazine, Pos Cultura i Japónpedia.