D’entre tots els manga, Tetsuwan Atomu (Astro Boy) destaca per marcar tendència en tota una generació que vivia un canvi cultural significatiu. Un Japó de postguerra que adoptava constants influències occidentals necessitava un heroi nacional, ja que va acabar ocupant el personatge creat per Osamu Tezuka.

En aquest curs observarem les raons per les quals Tetsuwan Atomu es va consagrar com a gènere abastint unes necessitats socials marcades pels successos traumàtics de les últimes Guerres Mundials.

Programa:

• 1. OSAMU TEZUKA: JAPÓ I OCCIDENT
  En aquest primer punt ens introduirem en el context sociocultural en què va néixer i créixer el artista de manga Osamu Tezuka. Seguidament observarem l’alt nivell d’influències artístiques que va arribar a rebre en la seva infància. Des de manga popular de preguerra com Norakuro (Black Stray) de Suiho Tagawa, passant per novel·les japoneses de ciència ficció de Juza Unno, seguint per obres literàries russes de Dostoievski i Tolstoi, i finalitzant amb dibuixos animats provinents dels EUA com The Mighty Mouse o les grans produccions de Disney.
• 2. PRIMERES OBRES I REVOLUCIÓ DEL GÈNERE
  En el segon apartat examinarem com la Segona Guerra Mundial va tenir un profund i poderós efecte en Osamu Tezuka. Va estar exposat a influències nacionalistes, però d’igual manera estimava els dibuixos americans. Per aquesta raó va aconseguir un estil de dibuix totalment influenciat per occident, però introduint temàtiques amb tints polítics i problemàtiques socials. Un clar exemple és Shori no hi Made (Until the Victory Day) en què imaginava personatges americans i japonesos en guerra. De la mateixa manera també buscava dotar de sensibilitat als seus personatges i transmetre humanitat amb les seves històries. Com en Shin Takarajima (New Treasure Island) o a Janguru Taitei (Kimba, the white lion).
• 3. TETSUWAN ATOMU, PERSONATGES I HISTÒRIA
  Introducció a la trama principal d’Astro Boy i aproximació als personatges principals: el protagonista Atomu (Tobio), el Dr. Tenma, el Professor Ochanomizu, els pares del protagonista (creats posteriorment pel professor Ochanomizu) i els enemics del protagonista. L’objectiu d’aquest apartat és analitzar les personalitats dels personatges i mostrar la seva meta-funció dins de la història.
• 4. L’ÀTOM COM A HEROI NACIONAL
  Desglossament dels processos creatius que va dur a terme Osamu Tezuka per a la creació del manga Astro Boy. Observarem com va solucionar la problemàtica de l’excessiva demanda, convertint el seu equip en la companyia Mushi Productions creada el 1962, pionera en animació japonesa a la televisió.
• 5. DECONSTRUINT EL ROBOT
  A partir de l’anàlisi de certs aspectes socioculturals, com la dura realitat del protagonista, veurem com van connectar amb l’obra les joves audiències, que buscaven un nou heroi en una època de postguerra dins del context nuclear. Aquest és, entre d’altres aspectes, un dels molts que va introduir Osamu Tezuka i que va preocupar a tota la societat durant l’etapa de postguerra.
• 6. ASTRO BOY I LA CULTURA DE MASSES
  Basant-nos en el poder de la televisió i la cultura de masses demostrarem com es va domesticar el concepte del poder nuclear. També ressaltarem els desenvolupaments psicològics en els processos culturals a partir d’aquesta dominació de l’àtom a Astro Boy.
• 7. CONCLUSIONS I DEBAT
  A partir de l’enteniment profund de l’obra podrem realitzar una classe final on dissertarem al voltant de tots els aspectes i subaspectes trobats en el rerefons de la història d’animació Astro Boy i les conseqüències que va portar a l’àmbit social.

Professora:

Marina Muñoz, graduada en Història de l’Art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i Minor realitzat en especialització sobre Estudis Culturals Asiàtics a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB. Va estudiar les representacions artístiques de la cultura japonesa fent especial èmfasi en els canvis culturals soferts en la societat japonesa arran de la seva trobada amb Occident. Marina Muñoz és membre de l’Associació Cultural de Japó on va assumir tasques en els departaments d’Organització, Comunicació, i Màrqueting. A més va participar en la realització dels esdeveniments culturals Festival Matsuri i Sake Matsuri. Aturat per motius del Covid-19, va participar en un projecte en el MUEC (Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona), realitzant un comissariat expositiu titulat Entre cultures, una llar Lluny de casa.