En vuit sessions tractarem les relacions internacionals de la Xina amb els països i regions més importants del món. Dels Estats Units, la Rússia i la Unió Europea fins a l’Àfrica, l’Índia o l’Orient Mitjà, l’alumnat acabarà el curs amb un coneixement sòlid amb el qual poder interpretar les notícies que li arriben habitualment sobre la Xina i la seva influència en el món.

El curs tractarà megaprojectes xinesos, estratègies geopolítiques com la Indo-Pacífic o conflictes regionals, però també les noves vies comercials, culturals i de cooperació que s’estan estenent gràcies a la major presència de la Xina al món.

1a sessió: la Xina i els Estats Units: la relació més important del món
La relació bilateral més important del món està en ple canvi, amb una guerra comercial i una competició tecnològica de per mig. Explicarem com s’ha arribat a la tensa situació actual amb l’administració Trump, després d’etapes en les que Washington i Pequín semblaven remar en una mateixa direcció. També quines són les principals queixes que els Estats Units té sobre la Xina, o el recel que genera a Pequín que Washington encara es consideri un poder regional a Àsia. Tot això amb una pregunta geopolítica de fons: ¿la Xina i els Estats Units estan destinats a enfrontar-se?

2a sessió: la Xina i la Unió Europea: els finals d’Euràsia es connecten
El paper que Pequín té al continent europeu està augmentant cada vegada més. Alguns països europeus han estret llaços econòmics, mentre que altres són més recelosos cap a les inversions xineses. La Unió Europea està buscant jugar un paper alternatiu al d’Estats Units, mitjançant el qual es puguin arribar a acords fonamentals en àmbits com el canvi climàtic. Però factors com l’augment dels populismes o la pròpia divisió dins d’Europa fan difícil arribar a una política comuna respecte a la Xina.

3a sessió: la Xina i Rússia: els dos gegants post-socialistes
La relació actual entre Pequín i Moscou és la millor des de fa dècades, però ha hagut de superar etapes d’extrema tensió, en què un conflicte entre la Xina maoista i l’URSS semblava inevitable. La bona relació actual també haurà de fer front a problemes estructurals, com la desigualtat demogràfica entre la Xina i la Sibèria russa, el creixent paper de Pequín en les repúbliques ex-soviètiques d’Àsia Central, el desequilibrat poder econòmic xinès o una política exterior russa cada vegada més fort.

4ª sessió: la Xina i l’Índia: els dos grans auges d’Àsia
Pequín i Nova Delhi són els dos grans poders en auge que jugaran un paper clau en el segle XXI. Encara que tots dos són mastodonts demogràfics i econòmics, encara han de superar certs nivells de desenvolupament intern. Però amb l’augment del seu poder i presència exterior, comencen a generar-se certes tensions entre les dues potències, especialment en l’anomenada zona de l’Indo-Pacífic, on pot jugar-se el futur geopolític d’Àsia. La major presència xinesa també genera reptes en països de la “perifèria” índia, com Myanmar o Sri Lanka.

5a sessió: La Nova Ruta de la Seda, una globalització a l’estil xinès
La política exterior actual de la Xina no es pot entendre sense el projecte de la Nova Ruta de la Seda. Actualment, és el projecte internacional més important de país. Més enllà d’un pla per construir noves infraestructures per tota Euràsia, es tracta d’una estratègia per connectar, influir, comerciar, educar i negociar, amb les seves peculiaritats, més enllà de les seves fronteres. És a dir, construir una nova globalització amb característiques xineses, una cosa necessària perquè la Xina pot ser un líder mundial i un país plenament desenvolupat.

6a sessió: la Xina i els seus veïns orientals: Japó, Corea i el sud-est asiàtic
La relació de Pequín amb els seus veïns d’Àsia Oriental i el sud-est asiàtic té uns sòlids vincles culturals i comercials, però també ha patit conflictes determinants com la cruenta guerra amb el Japó. La Xina està buscant el seu paper com a líder regional davant estats tecnològicament molt avançats com el Japó i Corea de Sud, o també davant països en desenvolupament com Indonèsia, Cambodja o Vietnam. Tot això, amb l’alarma constant que suposa el impredictible veí nord-coreà.

7a sessió: la Xina en els països en desenvolupament: el cas d’Àfrica i Amèrica Llatina
La presència econòmica cada vegada més extensa de la Xina a l’Àfrica i Amèrica Llatina ha posat sobre la taula debats sobre les seves contribucions a el desenvolupament d’aquestes regions, però també sobre els problemes endèmics que pot ajudar a perpetuar. Les grans inversions i préstecs xinesos en economies com Nigèria, Veneçuela, Angola, Brasil, Etiòpia o Xile ja no poden ser deslligats de el futur d’aquestes nacions, en plena competició econòmica amb multinacionals occidentals.

8a sessió: la Xina i l’Orient Mitjà: on la connexió d’Euràsia està en joc
Els conflictes, reserves energètiques i aliances múltiples que es desenvolupen a l’Orient Mitjà són factors que la Xina està tenint en compte en la seva pragmàtica política exterior respecte a aquesta regió. Pequín ha aconseguit tenir relacions favorables amb països enfrontats com Aràbia Saudita, l’Iran, Israel o Síria. La regió és per a la Xina una font inestimable d’energia per a la seva famolenca economia, però també una nova i arriscada oportunitat de negoci davant la gradual retirada dels països occidentals.

Professor:

Javier Borràs Arumí és periodista freelance i va ser corresponsal de l’Agència EFE a Pequín. És autor de el llibre sobre la Xina Roja y gris (Editorial Alfabet). Ha publicat en Jotdown, Esglobal, Política Exterior, El Mundo, La Vanguardia, Público, El Confidencial, Crític, Catalunya Diari i Procés, entre d’altres. Ha escrit cròniques des de la Xina, el sud-est asiàtic, Rússia, l’Índia, Amèrica Llatina i l’Europa post-soviètica. També és cofundador de la newsletter setmanal CHINASIA.