Com pensen els japonesos? Pregunta incorrecta. Els japonesos no són tots iguals, els japonesos són –com passa amb la gent de qualsevol lloc del món– individus diferents, autònoms i únics. Però sí que comparteixen un bagatge cultural fruit de segles de pòsit religiós, filosòfic, ideològic, potser amb menys intromissió d'influències foranes que el que podríem apreciar en altres cultures, i especialment a la nostra, europea mediterrània. I aquest bagatge cultural compartit, òbviament, té un impacte en el pensament i el comportament de la seva societat i dels membres que la componen.

Així, encara que cal fugir d'idees de l'estil “els japonesos són…” o “els japonesos pensen que…”, sí que podríem arribar a aproximar-nos als motius pels quals “els japonesos són com siguin i pensen com pensen”. Això és el que intentarem en aquestes quatre sessions. Per això, retrocedirem primer uns quants segles en la història japonesa per veure els principals fonaments del seu pensament, la seva manera de veure i entendre el món. Després repassarem alguns dels moviments específics que han anat construint el seu discurs sobre aquests fonaments. I, finalment, contemplarem la part visible d'aquesta construcció, la façana d'aquest pensament, intentant endevinar-hi l'estructura que abans hem anat veient créixer.

1a sessió: EL SINTOISME, LA BASE DEL PENSAMENT JAPONÈS

En aquesta sessió ens proposem el repte desafiant d'apropar-nos al sintoisme. És la religió pròpia i exclusiva –en el sentit que no existeix a cap altre país– del Japó, tan antiga com els japonesos, ambiguament simple, única però semblant a la d'altres llocs i moments, difícil de definir, fàcil d'entendre, o no, però indissociable de l'ADN japonès, si és que aquest existeix.

2a sessió: EL BUDISME I ALTRES PENSAMENTS ADOPTATS

Gairebé tots els japonesos són sintoistes, gairebé tots els japonesos són budistes. El budisme no és una religió d'origen japonès però fa uns mil cinc-cents anys que està instal·lat al Japó, adaptant-se a la seva cultura i influint-hi al mateix temps. El confucianisme també va arribar de fora, i encara que va tenir la seva influència més gran sobre la societat japonesa molt més tard i durant molt menys temps, ho va fer en un moment més recent, així que és fàcilment visible encara avui dia. Fins i tot en cristianisme ha intentat, amb poca sort, deixar la seva empremta al Japó. En aquesta sessió veurem com aquestes ideologies formen part, o no, de la idiosincràsia japonesa.

3a i 4a sessió: PENSADORS, ESCOLES, CORRENTS

No només les religions o sistemes ideològics donen forma a una societat, individus concrets o un grup d'ells també poden –normalment amb els peus dins d'aquestes religions o sistemes– jugar un paper important. En aquesta sessió analitzarem alguns pensadors, escoles o corrents d'especial rellevància, com ara els kokugaku, la ideologia bushidō, Fukuzawa Yukichi o l'Escola de Kyoto, entre d'altres.

5a sessió: : EL RESULTAT: PROTOCOLS I COMPORTAMENT JAPONÈS

Després de quatre sessions de repassar antecedents i assentar bases, en aquesta darrera sessió repassarem alguns costums i convencions socials habituals entre els japonesos, hereves de tot el que hem anat parlant fins ara.

professor

Jonathan López-vera, acadèmic i divulgador gairebé a parts iguals.

Doctor en Història Japonesa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Màster en Història del Món per aquesta universitat, graduat en Estudis d'Àsia Oriental per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha impartit classes a la Universitat de Barcelona (UB) ia la UPF, i ha donat conferències o participat a congressos a Espanya, Japó, Panamà, Cuba, França, o Romania. És autor del llibre Història dels samurais (Satori, 2016), publicat en anglès com A History of the Samurai (Tuttle, 2020), i de publicacions en revistes com Història National Geographic, Otaku Bunka o Molt Història. És autor de la web HistòriaJaponesa.com, en funcionament des del 2011, així com coeditor de la revista Asiadèmica.