El curs és una introducció antropològica al xamanisme com a cosmovisió ancestral dels pobles nòmades del centre i nord d’Àsia, especialment abans dels seus contactes amb els estats sedentaris i les seves religions estamentadas. Presenta les seves característiques culturals més importants i la seva connexió amb les formes de vida i de relació amb l’entorn de les comunitats que l’han practicat tradicionalment.

Estudia la figura central del xaman i les seves tècniques i instruments per a aconseguir “èxtasi” o estats especials de consciència que li permeten interactuar amb diferents plans de la realitat i així influir en el món quotidià dels que sol·liciten la seva mediació. Aborda l’evolució històrica del xamanisme en aquesta part d’Àsia, des dels seus orígens mítics en la prehistòria, passant per les seves relacions amb les ideologies dels diferents estats que s’imposaran a la regió, fins a la seva situació actual a la cruïlla cultural de la globalització moderna.

PROGRAMA:

SESSIÓ 1 – dijous 30 d’abril:
Animals i esperits: el marc cultural del xamanisme al centre i nord d’Àsia
Caracterització del concepte de xamanisme. Les regions naturals d’Àsia central i septentrional, els seus ecosistemes i formes de vida. Nomadisme i relació amb el món animal. Els grans animals totèmics i el seu reflex en les cultures i les llengües.

SESSIÓ 2 – dijous 7 de maig:
El tambor i l’arbre de fum: tècniques i rituals xamànics
La cosmovisió xamànica. Elecció i formació del xaman. Xamanisme i gènere. L’èxtasi xamànic i les seves tècniques. Els instruments del xaman. Música i cant. “Lletanies” xamàniques del centre i nord d’Àsia.

SESSIÓ 3 – dijous 14 de maig:
El gran viatge des del nord: evolució històrica del xamanisme
La propagació del xamanisme asiàtic segons les fonts arqueològiques i mítiques. La trobada del xamanisme i l’Islam a Àsia Central. Xamans, sacerdots bon i budisme lamaista al Tibet i Mongòlia. Xamans blancs i negres.

SESSIÓ 4 – dijous 21 de maig:
L’èxtasi de la plana: el xamanisme de l’estepa
El xamanisme mongol. El xamanisme tadjik. El xamanisme kirguís. El xamanisme altai. El xamanisme dels antics àvars i hongaresos.

SESSIÓ 5 – dijous 28 de maig:
L’èxtasi del bosc: el xamanisme de la taigà
El xamanisme buriat. El xamanisme tuvano. El xamanisme dels urals. El xamanisme paleosiberià. El xamanisme manxú i dels tungusos. La connexió coreana.

SESSIÓ 6 – dijous 4 de juny:
L’èxtasi del gel: el xamanisme de la tundra
El xamanisme samoyedo. El xamanisme sami. El xamanisme yukaghir. El xamanisme yakuto. El xamanisme kamchatka i esquimo-aleutià.

SESSIÓ 7 – dilluns 11 de juny:
Xamans a les ciutats: el xamanisme davant la modernitat
Les tradicions xamàniques i les ideologies dels estats colonitzadors del centre i nord d’Àsia. La condemna política i “clínica” dels xamans. El xamanisme com a símbol identitari en el món postsoviètic. El “tengrismo”. Xamanisme i neopaganisme.

Miguel Peyró
És doctor en Filologia i especialista en antropologia lingüística dels pobles nòmades d’Àsia Central. Autor de diverses publicacions acadèmiques sobre el mongol i les llengües altaiques d’Àsia. Ha estat membre de l’Observatori del Tibet i Àsia Central de la Universitat de Barcelona i autor dels materials didàctics sobre Mongòlia de la Universitat Oberta de Catalunya. És professor del màster “Llengües, cultures i relacions comercials amb l’Àsia Oriental” de l’Institut Superior d’Estudis Lingüístics i Traducció de Sevilla i la Universitat de Còrdova.