Aquest curs sobre l’ordre binari posa sobre la taula qüestions de diversitat de gènere i orientació sexual, i com aquestes influeixen en els àmbits de la vida diària, com pot ser el llenguatge, l’art o la religió. En un món on cada vegada més es presta especial atenció a les paraules que s’utilitzen per definir conceptes i persones, és important determinar un punt d’origen per tal de fixar un destí.

El destí d’aquest curs és aportar visibilitat i veu a figures dins del marc del complex ordre binari de les persones en diferents cultures asiàtiques, com ara la Xina, Indonèsia, Corea o el Japó, abastant marcs temporals que ens porten des de la història antiga al món contemporani . Investigadors de diferents universitats espanyoles s’han unit per parlar, des de la perspectiva dels seus camps d’estudi, sobre la història, imatge i activisme de l’ordre binari en els esmentats països asiàtics.

Programa

Art, poder i guerra en femení: La dona en el món samurai.

Dr. Marcos A. Sala Ivars. UCM. GIA. 08/02/21

El paper de la dona dins del món samurai, tan lligat a models de l’heteropatriarcat, segueix sent un camp d’estudi desconegut per a molts. Estrategues, espies, soldats, generals … les dones han ajudat, i en alguns casos, confeccionat un mapa propi dins de la història de la noblesa guerrera nipona. No en poques ocasions, esposes i filles de samurai van haver de prendre les regnes, quan el món dels homes, per desventura o incapacitat, no va saber donar solució als problemes de la guerra o la política. En aquesta sessió iniciarem el nostre recorregut en les albors de segle XII, moment en què els samurai aconsegueixen la seva primera gran conquesta del poder polític, en part gràcies a algunes dones. Els convidem a acompanyar-nos al llarg de nou segles d’història, art i guerra de les dones vinculades al món de la noblesa guerrera japonesa.

Auge i caiguda de la “noia moderna” (moderngirl) a Àsia: el cas de la Xina, el Japó i Corea.

Dra. Marisa Peiró Márquez. UNIZAR. 16/02/21

Des de finals de segle XIX, i per diferents motius, els sectors més cosmopolites d’algunes regions asiàtiques van anar-se “modernitzant” (occidentalitzant) progressivament, fet que va determinar que apareguessin nous models de dona que no casaven, en absolut, amb la moral tradicional. Les “noves dones” van ser fent-se cada vegada més visibles en les ciutats de la Xina, el Japó i Corea, especialment a partir de la dècada dels anys 20, quan després de la influència de sufragistes, vamps, flappers i itgirls occidentals de tota mena, es van acabar de definir els arquetips de la moga japonesa, la modengxiaojie xinesa i la sense yŏsŏng coreana. Dedicarem la sessió a el coneixement d’aquestes figures, molt àmpliament presents en l’esfera cultural de moment a l’Àsia Oriental.

La figura de Guanyin: canvi de gènere i interacció amb la imatge mariana.

Zhou Meng. Doctoranda de la Universitat de Granada. 22/02/21

Dins de totes les figures religioses d’Àsia Oriental, la figura de Guanyin, imatge femenina de l’Avalokiteśvara en el budisme xinès, és la que té major influència en la societat xinesa. És curiós que, tot i que Avalokiteśvara va tenir un aspecte masculí tant en el budisme original de l’Índia com en altres disciplines d’aquesta religió, només a la Xina es va transformar en una dona. A part d’això, al llarg de la història del cristianisme introduït a la Xina, la figura de Guanyin ha tingut moltes interaccions amb la imatge de la Verge, figura més important del catolicisme que té força similituds amb Guanyin. Anem a conèixer, a través d’aquesta ponència, el procés de canvi de gènere de la figura de yŏsŏng  a la Xina, així com la seva interrelació amb la imatge mariana del cristianisme, qüestió que ens ajuda a comprendre millor els intercanvis culturals entre Orient i Occident.

Breu recorregut soci històric per l’esfera pública extrem oriental. Feminisme i feminitat en els moviments socials japonesos i sud-coreans dels segles XX i XXI.

Mario Malo Sanz. Doctorand UAB, GREGAL. 01/03/21

Les últimes dècades de segle XX i els inicis de la XXI van obrir noves sendes en els desenvolupaments de la societat civil tant a Corea de Sud com al Japó. La configuració articular entre un Estat canviant i una esfera pública cada vegada més complexa van tenir un important impacte en la configuració sociopolítica de tots dos països. En aquesta evolució, l’avanç de l’apoderament de la dona, lligat a una concepció rizomàtica de la societat sustentada en visions ètic-morals d’alliberament, ressò feminisme, cura i pau, han representat i representen el nucli discursiu de què part l’evolució i feminització dels moviments socials des de finals de segle XX fins a la coetaniedad. En aquesta sessió tractarem aquestes dimensions a través d’un breu recorregut socio-antropològic per la història recent del Japó i Corea de Sud.

La ruptura de la tradició, la relació de la dona i el poder a la Xina imperial.

David Sevillano. Professor Associat UCM. 08/03/21

Com a conseqüència del pensament confucià es van establir una sèrie de restriccions a les dones a l’hora de detenir el poder polític. Tot i això, des de la més remota antiguitat i fins al segle XX, sempre han existit a la Xina dones capaces d’accedir fins als càrrecs més elevats i governar a la seva voluntat tot l’imperi. Es pretén mostrar la relació d’aquestes dones-governants amb l’autoritat imperial, des de les reines-guerreres de l’Edat de l’Bronze, l’emperadriu Wu Zetian, única dona emperador de la Xina al Segle VIII, i les emperadrius regents que van controlar l’imperi fins el final de l’última dinastia en 1911.

Vivint en els marges: resistències, artistes i prostitució al Japó preindustrial.

Dra. Irene Minerva Muñoz. GIA. 16/03/21

Al llarg de la història japonesa, el paper de la dona en la societat ha estat canviant, especialment després de l’arribada de les religions continentals, com el budisme i el confucianisme, que van introduir en la societat japonesa una visió fortament heteropatriarcal que acabaria per imposar altes restriccions a les llibertats i maneres de vida femenines. Tot i això, es van buscar solucions creatives per flexibilitzar certs conceptes morals, a les quals caldria sumar una quantitat de casos en què els seus protagonistes van viure directament fora de les imposicions socials, ocupant en ocasions els marges entre el socialment esperable i el sancionable . En aquesta classe es tractaran les diverses formes de contestació a l’ordre social heteropatriarcal establert a partir de finals de l’època Heian, així com les alternatives de vida disponibles per als que no encaixaven de ple en els esquemes morals de l’època.

El Japó a través d’una mirada femenina: dones artistes nipones residents a Espanya.

Alejandra Rodríguez Cunchillos. Doctoranda UNIZAR. 22/03/21

Aquesta sessió serà de 16.00 h a 18.00 h per compromisos previs de la professora. La sessió serà gravada i estarà disponible online per als alumnes que no puguin assistir durant 7 dies, en línia. S’enviarà als alumnes el dia 30/03/21.

Aquesta sessió ens aproximarem a la feina de diverses dones artistes japoneses residents a Espanya. Mitjançant les seves obres ens endinsarem en els universos particulars de cadascuna d’elles, per descobrir com a través d’aquests projecten diferents aspectes de la cultura, les tradicions i l’art nipó fins a alguns dels assumptes més controvertits en l’actualitat. Així mateix, analitzarem la seva repercussió en el panorama nacional i internacional i coneixerem la seva connexió amb els diferents circuits artístics. Finalment ens qüestionarem el seu impacte en les col·leccions públiques i privades estatals, sent aquesta integració museística fonamental per ampliar el patrimoni cultural que fa a Àsia, tant com a l’art produït per figures femenines procedents d’aquestes regions.

Ser i semblar al Vietnam.

Dra. Cristina Nualart. UCM. GIA. 29/03/21

A la fi de segle XIX la colonització francesa provoca grans canvis a la Indoxina. Observem els que es manifesten a través de l’aparença personal. Les noves modes de moment es descriuen en hilarants sàtires colonials. Durant la guerra americana, les minifaldilles dels seixanteacoexistir a les ciutats amb vestits més conservadors, com el tradicional aodai, epítom de l’elegància i bellesa femenina. En l’actualitat, trobem al Vietnam altres usos estratègics del vestir, com l’ostentació per invocar la pertinença a un grup benestant, o per contra, s’usa determinada indumentària més humil per invisibilitzar o integrar-se en diferents àmbits.

A càrrec de:

Marcos A. Sala Ivars és doctor i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid. Col·laborador Honorífic del Departament d’Història de l’Art d’aquesta universitat i Secretari del Grup d’Investigació Àsia, centra les seves investigacions en l’armament japonès i la història de l’art vinculada a l’samurai i a la noblesa i aristocràcia nipona.

Irene M. Muñoz Fernández és doctora en Història amb l’especialitat d’Arqueologia per la UAM. Ha estat investigadora visitant al Japan Research Centre de la SOAS (University of London) i les seves investigacions se centren en la ritualitat i la producció d’aliments en el Japó Pre i protohistòric, així com en l’evolució arqueològica i cultural de l’arxipèlag japonès dins del marc de l’Esfera d’Interacció de la Mar Groc.

David Sevillano és llicenciat en Història per la Universitat Complutense de Madrid, on realitza el doctorat en el programa de Lingüística Teòrica i Aplicada, sota la direcció de la Dra. Consol Marc Martínez. Actualment és Professor Associat de l’Àrea d’Estudis d’Àsia Oriental de la UCM. La seva trajectòria professional s’ha centrat en l’estudi de la Xina Antiga, especialment en el regnat de l’emperadriu Wu Zetian i les relacions diplomàtiques a la Ruta de la Seda.

Zhou Meng és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de la Beijing, i doctoranda en Història i Arts a la Universitat de Granada, on va realitzar el seu màster en Història de l’Art: Coneixement i Tutela del Patrimoni Històric. La seva tesi doctoral, patrocinada per una beca de l’Xina Scholarship Council, estudia els intercanvis artístics entre la Xina i Espanya a través del Galeón de Manila.

Cristina Nualart és doctora en Història de l’Art, és llicenciada en Art i Estètica, té postgraus internacionals en Educació Superior i Artística i en les Indústries Creatives. La seva trajectòria professional l’ha portat a viure sis anys al Sud-est asiàtic, i centrarem gran part de les seves investigacions en l’art de Vietnam, país on va ser docent a la Universitat australiana RMIT (Royal Melbourne Institute of Technology). Actualment és membre de GIA (Grup de Recerca Àsia, UCM) així com a investigadora del projecte internacional VASDiV (2019-2021), sobre activisme visual al Vietnam.

Mario Malo és doctorand al Departament de Traducció i Interpretació, Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona i educador en museu. Està finalitzant la seva tesi doctoral sobre el procés de desenvolupament i internacionalització de la societat civil japonesa a Espanya després del triple desastre de Fukushima. Ha estat investigador visitant a SOAS (Londres), Universitat de Ritsumeikan (Kyōto) i ha rebut beques del Ministeri de Cultura japonès (Universitat de Takushoku, Tōkyō) i de la Fundació Japó (Kansai Centre, Ōsaka).

Marisa Peiró Márquez és investigadora independent i educadora en museu. És col·laboradora de la Universitat de Saragossa (Unizar), on va obtenir el seu doctorat i la seva Llicenciatura en Història de l’Art. En aquesta mateixa universitat va realitzar el Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art, així com el Diploma d’Especialització en Estudis Japonesos. S’especialitza en Orientalisme i Primitivisme així com en les relacions artístiques Àsia-Occident durant els segles XIX i XX, amb especial interès en el Sud-est Asiàtic ia Oceania.

Alejandra Rodríguez Cunchillos és professora en el grau en Arts de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora a la Universitat de Saragossa. Compagina aquestes activitats amb el comissariat d’exposicions i l’educació en museus. Actualment es troba finalitzant la seva tesi doctoral sobre art contemporani japonès i el seu col·leccionisme a Espanya, al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa. Ha estat investigadora visitant a les universitats Complutense a Madrid, School of Oriental and African Studies a Londres i Ritsumeikan University a Kyoto i Osaka.