Per què els nostres joves empatitzen tant amb els protagonistes del còmic japonès si es llegeix a l’inrevés i està ple d’elements aliens al nostre dia a dia? La indústria del manga al Japó és comparable a la del còmic d’Occident? Com viu un mangaka, què plasma en les seves obres, per a qui les dibuixa? El manga a Espanya ¿és una moda, una raresa o està aquí per quedar-se?

Quatre sessions per descobrir les claus, característiques i virtuts del còmic japonès amb la doble finalitat d’entendre la fascinació que causa entre els seus lectors i de descobrir una font d’entreteniment d’una riquesa i varietat comparables a la novel·la o el cinema.

1ª sessió: LES CLAUS DEL MANGA
En aquesta sessió explorarem els elements que constitueixen el secret de l’èxit del manga al Japó, en primer lloc i des dels anys previs a la II Guerra Mundial, i en la resta del món a partir de la seva expansió a partir dels 80. Descobrirem els orígens de l’estètica manga, les seves trames més habituals, la complexitat de les relacions personals i com, a l’contrari del que podria semblar sent Japó un país tan llunyà, molts dels temes de fons són, en realitat, universals.

2a sessió: EL MANGA AL JAPÓ
Presentem una indústria sense precedents ni comparació a Occident en el món del còmic, que desperta passions i mou xifres de vendes estratosfèriques, que és punt de partida per a altres diverses indústria, com la del videojoc, l’animació i el cinema. Parlarem del paper del manga des de la II Guerra Mundial i de l’evolució de la indústria, els gèneres i els autors en paral·lel al desenvolupament econòmic que en menys de vint anys des de la derrota va col·locar al Japó al capdavant de les grans potències mundials, i des de llavors fins als nostres dies.

3a sessió: LA VIDA DEL MANGAKA
En aquesta sessió ens centrem en la figura de mangaka, dibuixant de manga, sempre a cavall entre l’artista i l’empleat. La indústria exigeix ​​un ritme i una productivitat frenètica, gairebé industrial, a un procés creatiu que combina il·lustració i narrativa i que és, per això, extremadament complex. Com aconsegueixen els mangaka dibuixar les pàgines establertes a ritme mensual, quinzenal o fins i tot setmanal? Per què aquesta periodicitat i no una altra? Qui mana en la indústria editorial?

4a sessió: 50 ANYS DE MANGA A ESPANYA
Malgrat que tots identifiquem Son Goku i el fenomen de Bola de Drac de principis dels anys 1990, el manga i l’anime van arribar a Espanya molt abans, amb títols que en el seu moment ni sabíem que eren japonesos. Després van ser Son Goku, l’Arale i tants altres … De llegir en grapa a llegir toms japonesos en l’ordre de lectura japonès (des de la contraportada); de 5 o 10 títols al mes, als 70 que es publiquen actualment. D’un Saló del Manga (el primer, 1995, 25 anys enrere) amb 1.000 persones, a un Manga Barcelona, ​​actual nom de l’esdeveniment, amb més de 152.000 visitants.

Professor:
Oriol Estrada, divulgador de cultura japonesa especialitzat en manga i anime Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Estudis d’Àsia Oriental a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és soci fundador d’Espai Daruma, on imparteix les sessions de japonologia Manga, i combina la seva tasca divulgativa allà amb la coordinació d’activitats de la Sala del Manga de Barcelona. Entre moltes altres coses, l’Oriol és el director de documentals com Songokumanía: El Big Bang del manga, membre de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic (ACDCómic), i col·laborador a Zona Negativa, la revista Z o el web de cinema Especialista Mike. L’Oriol és autor de l’obra Songokumania: el Big Bang del manga (Edicions Xandri, 2016) i coautor del Japó per otakus (Diabolo, 2016 i 501 manga que cal llegir en espanyol (Norma, 2019), entre d’altres.