Casa Asia i el Reial Jardí Botànic (RJB) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) presenten el projecte expositiu La cultura del paisatge: la muntanya, l'arbre i el riu. Derives del paisatge natural i urbà contemporani, entre la utopia i la distòpia”, que reuneix per primera vegada obra de 25 artistes asiàtics i espanyols contemporanis, que tenen com a nexe comú la seva interpretació personal del paisatge, expressada en aquesta exposició a través de cinc formats: dibuix, pintura, fotografia, vídeo i instal·lació.

Aquest projecte expositiu, que es podrà visitar al Pavelló Villanueva del RJB-CSIC, a Madrid, del 8 de març a l'11 de maig de 2025, proposa un recorregut per la representació del paisatge a l'art contemporani amb una proposta que va més enllà del mer consum de les imatges. La mostra planteja preguntes essencials sobre la relació de l'ésser humà amb l'entorn i la participació responsable en la preservació del planeta.

Per a Menene Gras Balaguer, comissària de l'exposició, "el projecte arrenca de lʻinterès que suscita el paisatge en lʻart contemporani globalment i, respectivament, en la mundialització dʻun fenomen que fa del paisatge lʻobjecte dʻun discurs artístic i estètic que no és aliè al canvi climàtic ni a la necessitat de corregir lʻimpacte de lʻacció de l"home". Com conclou la comissària: “La naturalesa no és només un fons sobre el qual transcorren les nostres vides. És casa nostra, el nostre origen i el nostre destí”. En aquest sentit, l'exposició no només aplega imatges per al consum sinó que "és una invitació per pensar en el nostre paper en la conservació del món que habitem".

Un diàleg entre Orient i Occident
Aquest projecte explora les diferents formes de representació del paisatge, tot abastant tant entorns naturals com urbans. No es tracta només d'imatges per a la contemplació estètica, sinó d'una reflexió sobre la nostra relació amb l'entorn i l'impacte de la petjada humana al territori. A l'art contemporani el paisatge no consisteix únicament en una representació visual d'entorns específics, sinó en un conjunt d'estratègies discursives que qüestionen l'existència individual com a fet social indissociable de la identitat del territori que ocupa. Com assenyala Gras Balaguer: “El paisatge és inseparable de la nostra existència; la seva destrucció també és la nostra”.

A la Xina, la idea de paisatge (shanshui)—que uneix muntanya (shan) i aigua (shui)— va sorgir molt abans que a Occident. Des de les dinasties Tang (618-907) i Song (960-1129), la pintura i la poesia han concebut el paisatge com una manifestació espiritual i filosòfica, on l'ésser humà es fon amb el Tao i la naturalesa còsmica. Però actualment, la interpretació del paisatge tant a Orient com a Occident ha experimentat desplaçaments en la teoria i en la pràctica que han contribuït a la seva hibridació.

A Occident, el paisatge va començar a consolidar-se com a gènere pictòric al segle XVII, però va aconseguir assolint el seu auge al XIX amb el Romanticisme i l'Impressionisme. Més enllà de representar un territori, el paisatge esdevingué un espai d'expressió emocional i simbòlica. Aquest diàleg entre tradició i modernitat, entre Orient i Occident, així com la hibridació semiòtica de les imatges corresponents, és el nucli de La cultura del paisatge.

Artistes i formats en diàleg
Participen en aquesta mostra un total de 25 artistes provinents de set països: Espanya, les Filipines, Corea, l'Iran, la Xina, el Japó i Indonèsia. La representació espanyola és notable, amb creadors com Ignasi Aballí (fotografia), Sergi Aguilar (vídeo monocanal), Manuel V. Alonso (dibuix i vídeo), Jordi Bernadó (fotografia), Carlos Casas (video), Pau Genovés (fotografia), José Guerrero (fotografia), Mateu Maté (instal·lació), Fina Miralles (instal·lació), Santi Moix (dibuix), Marina Núñez (instal·lació) i Ulyss3s (Vídeo).

Per part asiàtica, Àsia Oriental està representada per artistes de Corea amb Han Sungpil (fotografia), Koo Bohnchang (fotografia), Timothy Hyunsoo Lee (pintura); Japó amb Mine Kawakami (àudio), Kei Takemura (instal·lació), Michiko Totoki (instal·lació); Xina amb Xin Liu (vídeo monocanal), Yang Yongliang (fotografia), Zhang Kechun (fotografia), Miao Xiaochun (fotografia-instal·lació) i Taipei amb Yuan Guang Ming (fotografia). Addicionalment, el sud-est asiàtic està representat per l'artista filipina Martha Atienza (video), l'indonesi Timoteus Anggawan Kuso (vídeo monocanal) i Àsia Central amb la iraniana Gohar Dashti (fotografia i vídeo).

Galeries, museus i fundacions participants
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració dels artistes i del suport de les següents galeries, fundacions i museus: Galeria Alarcón-Criado (Sevilla), Galeria Àngels Barcelona (Barcelona), Galeria Blanca Berlín (Madrid), Col·lecció Solo (Madrid), Galeria Elba Benítez (Madrid), Galeria Fernández Foundation (Barcelona), Investigació i Art (Madrid), La Gran (Madrid), MACBA (Museu d'art Contemporani de Barcelona), Management Gallery (Nova York), Museu d'Art de Sabadell (Sabadell), Galeria Sabrina Amrani (Madrid), Galeria Senda (Barcelona), Silverlens Galleries Taipei).

La Fira Internacional d'art contemporani, ARCO, que se celebra a IFEMA Madrid del 5 al 9 de març, inclou aquest projecte entre la proposta de visites d'exposicions durant la fira.  

La inauguració de l'exposició “La Cultura del Paisatge: La muntanya, l'arbre i el riu” tindrà lloc el 8 de març del 2025, a les 12h, al Pavelló Villanueva del Reial Jardí Botànic-CSIC.

Text curatorial (PDF)

Bios i obres dels artistes (PDF)

Fotos per a premsa en alta resolució