Fundació Japó, Madrid, amb la col·laboració de Casa Àsia, presenta aquest llibre de Daniel Sastre de la Vega, on analitza l’efecte que va suposar l’arribada al Japó de la història de l’art com a disciplina acadèmica occidental en el context modernitzador de l’època Meiji.

A través de la consideració de la figura intel·lectual d’Okakura Kakuzō (Tenshin) i la seva proposta de periodització històrica, Sastre explora un moment clau en la configuració moderna de la història de l’art japonès, en el qual l’encunyo del terme bijutsu (art) i la seva aplicació a la reivindicació de la ciutat de Kyoto com a «bressol de la nació japonesa» –simbolitzada en l’esplendor del període Momoyama– van fer possible l’equiparació estètica dels «tresors nacionals» nipons amb les grans obres de l’art europeu.

Art i nació. El discurs de la història de l’art al Japó Meiji ens endinsa així en un projecte polític orientat a posicionar a l’Estat japonès en el tauler internacional de la civilització, que va abastar des de l’exhibició de la tradició artística japonesa en les fires i exposicions universals del segle XIX, fins a la institucionalització dels primers museus i escoles de belles arts del país, i que continua definint la història de l’art japonès en l’actualitat.

Aquesta publicació ha comptat amb el patrocini de la Fundació Japó i forma part de la col·lecció editorial Biblioteca d’Estudis Japonesos (dirigida per Blai Guarné) que publica el Centre d’Estudis i Investigació sobre Àsia Oriental (CEIAO) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Edicions Bellaterra

Introducció:
Shoji Yoshida, director de Fundació Japó, Madrid.

Participen:
Blai Guarné, professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Kayoko Takagi, professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Daniel Sastre de la Vega, professor ajudant doctor de la Universitat Autònoma de Madrid.