La Mediateca de Casa Asia organitza un cicle de tertúlies literàries guiades sobre novel·les d'autors/es indis/es. Les tertúlies literàries guiades pretenen crear un grup de persones interessades a compartir la lectura i el comentari d'obres d'escriptors dirigides per una experta que ens ajudarà a analitzar l'obra de l'autora i la repercussió que ha tingut a la literatura i al seu entorn socioeconòmic i cultural.
Cada mes es proposarà una lectura i el dia de la tertúlia els participants, juntament amb la conductora de la sessió, comentaran les impressions que els lectors hagin tingut de la lectura, la connexió que han trobat entre la història, els personatges i la seva pròpia vida.
Aquestes sessions s'impartiran en format en línia, el segon dilluns de cada mes, d'octubre a desembre.
El segon bloc de les tertúlies sobre autors/es indis/es el conformen tres obres que ens mostren una Índia calidoscòpica, multicultural, i que empren motius i mètodes narratius més innovadors des de la perspectiva de la postmodernitat. Les tres novel·les escollides són força significatives del boom de la literatura índia en anglès que, a partir dels anys 80, va començar a ser ben coneguda al món occidental. Els conceptes de nació, d'identitat i de relació amb l'antic colonitzador encara hi són presents, encara que sota una altra llum. És important destacar la importància de les novel·les escrites per dones (des de dins del país o des de la diàspora índia a la Gran Bretanya, els Estats Units o el Canadà) que, en les darreres dècades, han anat florint en un mercat editorial en plena efervescència. Tant Kiran Desai com Arundhati Roy, totes dues guanyadores, com Rushdie, del premi Booker Prize que tant ha contribuït a popularitzar la literatura índia, són excel·lents representants d'aquesta nova ficció.
Salman Rushdie va ser el primer a dessacralitzar el to en què els autors es referien a la Independència de l'Índia ia la Partició a la novel·la Fills de la Mitjanit (1981), alhora que introduïa el discurs real en hindi o urdú, “la chutnificació de l'anglès” com ell ho va anomenar, en la nova literatura, també influïda pel realisme màgic i la metaficció historiogràfica. Considerada una obra mestra de la literatura universal, l'obra i el patronatge de Rushdie van suposar un enorme recolzament per a la generació de futurs autors que, com Kiran Desai amb la novel·la El llegat de la pèrdua (2006), i Arundhati Roy amb El ministeri de la felicitat suprema (2020), han qüestionat els discursos tradicionals en oferir-nos diverses visions d'un país molt complex, en diversos moments de la seva història i de la seva intrahistòria. La recerca de la identitat, el fenomen de la globalització, les migracions en diferents sentits afecten tant els autors seleccionats com molts dels personatges que protagonitzen aquestes obres, en què observem el llarg camí recorregut des del nacionalisme, imperant a les novel·les publicades més a prop de la Independència, cap a l'internacionalisme i la relativització del concepte de pàtria.
Les tertúlies seran guiades per Maria López González, llicenciada en Filologia Hispànica i Anglesa, amb més de quinze anys exercint com a professora i traductora. Va viure cinc anys a l'Índia treballant com a lectora espanyol a la Universitat Jawaharlal Nehru de Nova Delhi i col·laborant amb l'Ambaixada d'Espanya i l'Institut Cervantes en diversos projectes editorials i culturals. Ha traduït a l'espanyol dues novel·les de l'autor angloíndi Ruskin Bond; Delhi no és lluny y Una cambra al terrat, publicades a Automática Editorial. Actualment, compagina el treball de professora d'anglès a la Universitat Alfonso X el savi amb col·laboracions periòdiques amb l'escola literària Billar de Lletres de Madrid, on ha impartit cursos de literatura índia, anglesa i traducció.
Dilluns 18 d'octubre, 8 de novembre i 13 de desembre, de 18.30h a 20.00h
Online.
Activitat gratuïta.