La cultura gitana, que és fonamentalment visual i sonora, s’ha construït sobre l’espontaneïtat, la creativitat i la improvisació, amb recursos com la contraposició, la metàfora, la hipèrbole, l’alentiment o l’al·literació, que està present des del flamenc, el jazz o les bandes fins a la pintura, el toreig o el ball. I en elles hi ha també la representació índia del moviment o l’escala pentonal carnàtica. Però els gitanos/es també han cridat l’atenció dels grans autors europeus, des de Hals a Modigliani passant per Russinyol, des de Cervantes a Günter Grass.