La invasió d’Ucraïna per part del seu veí Rússia ha despertat la forta condemna de l’opinió pública mundial i de la gran majoria dels Estats, tal i com va demostrar la votació de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Recordem que per una majoria aclaparadora es va votar que el govern rus havia de parar immediatament l’agressió i retirar les seves tropes, així com acatar les regles de la Carta de les Nacions Unides.

Aquestes protestes i condemnes han inclòs per descomptat Àsia, on els esdeveniments de les darreres setmanes s’observen amb gran preocupació.

Però sens dubte, la reacció a Àsia té molt a veure també amb complexos càlculs que van des de com els aliats i socis dels Estats Units a la zona estan responent a les possibles intencions de Beijing i com podrien estar canviant respecte a Taiwan, també al fet que la Xina s’ha negat a considerar invasió a l’assalt a Ucraïna, fins i tot com ha influït en la política exterior a l’Índia que ha hagut de caminar sobre la corda fluixa diplomàtica sobre Ucraïna els últims dies mentre intentava equilibrar els seus lligams amb Moscou i Occident.

Paral·lelament, a Myanmar els generals han qualificat les accions de Rússia com a “allò correcte”. I al Vietnam, a Vladimir V. Putin, el president rus, se l’anomena afectuosament “oncle Putin”.

En aquesta taula rodona analitzarem i discutirem com, si bé la majoria dels aliats nord-americans a la regió s’han alineat amb Washington i Kíiv, els governs autoritaris i aquells amb vincles més febles amb Occident s’han mostrat més reticents a actuar en el conflicte de Ucraïna.

A Àsia-Pacífic, només el Japó, Singapur, Corea del Sud i Austràlia han acceptat sancions internacionals contra Moscou. Taiwan, el territori autònom que la Xina reclama com a propi, també va acordar sancions i va expressar el seu suport a Ucraïna.

I a Àsia Central, on les antigues repúbliques soviètiques es debaten entre la dependència de seguretat de Moscou i la cada vegada més puixant presència econòmica de Pequín en un context de canvis de llargs lideratges polítics que no han estat encara consolidats com al Kazakhstan i Uzbekistan

És poc probable que la resposta desigual compensi la reacció de la Unió Europea i els Estats Units, però podria posar a prova els límits de la promesa del president Biden de convertir Putin en un “paria a l’escenari internacional”.

Modera:
Rafael Bueno, director de Política, Societat i Programes Educatius, Casa Àsia

Taula rodona a càrrec de:
Carlota García Encina és investigadora principal dels Estats Units i Relacions Transatlàntiques del Real Instituto Elcano, i professora de Relacions Internacionals.
Mario Esteban, investigador principal del Real Instituto Elcano i professor titular del Centre d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Madrid
Ana Ballesteros, investigadora Sènior Associada del CIDOB i de l’Observatori Polític i Electoral del Món Àrab i Musulmà (OPEMAM)
Francisco Olmos, Research Fellow al Foreign Policy Centre de Londres, on investiga sobre les repúbliques de l’Àsia Central
Emilio de Miguel, ambaixador a Missió Especial per a l’Indo-Pacífic i director del Centre Casa Àsia-Madrid