Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Infantil > Issunboushi, el petit samurai

Issunboushi, el petit samurai

Contes
Issunboushi, el petit samurai

Aquest tradicional conte ve del Japó i ens explica les aventures que va viure Issunboussi per convertir-se en samurai. Valor, valentia i superació és del que parla aquest conte, fins a on seriem capaços d'arribar per realitzar el nostre somni? Coneix el que va fer Issunboushi per aconseguir cumplir el seu!

Fa molt temps, en una terra molt llunyana, va néixer un nen molt petitó. Era tan petitó, que amb prou feines era més alt que el dit menovell d’un adult. Malgrat la seva alçada, els seus pares,  estaven molt feliços perquè pensaven que aquest nen tan petitó era un regal dels déus. Li van posar de nom d’Issunboushi. Era un nen que menjava molt però que encara que anaven passant els anys no creixia gens. Un dia que va sortir a jugar al jardí es va pujar a un arbre molt alt i va poder veure a molta distancia un riu i una muntanya. A la nit, mentre la família sopava Issunboushi li va preguntar al seu pare:
-Papà, fins a on arriba el riu?
- Fins a l’altre costat de la muntanya – li va contestar el pare. 
- Què hi ha a l’altre costat de la muntanya? –va tornar a preguntar Issunboushi.
- A l’altre costat de la muntanya està la ciutat de Kyoto. Allà hi ha molta gent i temples.


Al escoltar la resposta del seu pare, Issunboushi, va començar a imaginar-se la ciutat, plena de gent, de temples, de noves experiències… i de sobte va cridar “me’n vaig a Kyoto!”. El seu pare sorprès es va girar cap a ell i li va preguntar: “estàs segur del que dius?” Issunboushi, es va posar dempeus i va repetir “me’n vaig a  Kyoto i seré samurai!”
Els seus pares en escoltar-ho van tractar de fer que canviés d’opinió, però Issunboushi ho havia decidit i res ni ningú faria que canvies de plans. En veure la fermesa de les seves paraules els pares van acceptar la seva decisió i el van ajudar a preparar l’equipatge. Van preparar una tassa perquè la utilitzés com a barca per navegar pel riu i uns escuradents com a rems. La seva mare li va lliurar la seva agulla de cosir, herència de la seva àvia, perquè la utilitzés com a espasa. Així Issunboushi va començar el seu viatge cap a la ciutat. Li esperaven molts perills al llarg del camí cap a Kyoto però ell es va dir a si mateix: “Venceré sens falta! Vaig a realitzar el meu somni!” Va trigar tres dies, però finalment va arribar a la ciutat amb vida. Impacient va començar a buscar castells on li ensenyessin les tècniques samurais, es va presentar davant de diferents senyors feudals però tots li van negar l’entrada per la seva alçada. Desesperat ho va intentar a l’últim castell, el més gran i poderós de la ciutat. Es va entrevistar amb l’amo del castell, el qual va riure en escoltar el somni de Issunboushi, però que va accedir a la seva sol·licitud en escoltar la determinació i la valentia d’aquell petit noi.
En aquest castell tan gran, d’alts murs impenetrables, vivia una bella princesa anomenada Haruhime, filla d’aquell senyor feudal. En aquesta època uns dimonis estaven robant i destrossant tendes i cases per tota la ciutat. Ningú s’atrevia a enfrontar-se a ells perquè eren molt malvats. Un dia Issunboushi va escoltar la notícia que la princesa aniria al temple de Kiyomizu, i que el seu pare estava reclutant als millors samurais per protegir-la d’aquests temuts dimonis. Issunboushi es va oferir a anar amb ells, el senyor feudal va acceptar pensant que així es cansaria de la idea de voler ser samurai. 
A mig camí del temple es van trobar amb dos dimonis, tots els samuráis van fugir atemorits però només un va romandre al costat de la princesa. Issunboushi es va col·locar davant de la princesa i va dir al dimoni: “el teu contrincant sóc jo!”. El dimoni, en veure-ho es va posar a riure i d’un mos se’l va menjar. El dimoni es va apropar a la princesa per menjar-se-la quan li va començar a doldre molt la panxa. Tant que va caure a terra del dolor, es va posar les mans al ventre i va començar a cridar: “no, no ho facis!” Issunboushi li estava clavant l’agulla dins del ventre mentre cridava “pararé quan prometeu no fer més coses dolentes” el dimoni va contestar ràpidament plorant de dolor “Mai més ho farem!” Issunboushi va sortir de l’interior del dimoni i aquest va fugir corrent. La princesa Haruhime, sorpresa de la valentia i força d’aquest petit samurai li va dir “Moltes gràcies per tot. Et dec la vida” en aquest moment la princesa va veure un objecte al terra que s’havia deixat el dimoni, era el martell dels desitjos. 
-Això és Uchide No Kozuchi, amb això podràs complir els teus desitjos. Què desitges? - li va preguntar la princesa. 
- Desitjo una constitució física forta. -Issunboushi va contestar.
La princesa va agitar Uchide No Kozuchi i va dir: “Tingues una constitució forta!”. I, de sobte, els braços, les cames i el tors de Issunboushi va començar a créixer fins a convertir-se en un dels homes més alts i forts de tot Japó. En arribar al castell el senyor feudal el va ascendir fins a la més alta posició de l’ordre samurai i li va oferir la seva filla com a esposa

 

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss

Cerca al web de Casa Àsia
Casa Asia a la xarxa:
Facebook Twitter Youtube Flickr Spotify LinkedIn Foursquare

Agenda

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic
Descobreix Àsia, país a país


  • Bann_bambu
  • Bann_interculturalidad
  • Bann_affbcn
  • Bann_europa
  • Bann_inhouse
  • Bann_turismo
  • Bann_innova
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Recinte de Can Tiana | c/ Bolivia, 56 | 08018 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest