Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Infantil > Veritat i Falsedat

Veritat i Falsedat

Contes
Veritat i Falsedat

Aquest conte tradicional filipí ens explica la importància de ser sincer i bondadós mitjançant la història de dos homes: Veritat i Falsedat.

Fa molt de temps a les Filipines, en un dia tranquil i solejat, el senyor Veritat va partir del seu poble cap a la ciutat per trobar feina. Veritat va sortir amb el seu cavall i sense gaire equipatge, així que anava molt ràpid. Però, de sobte, pel camí es va trobar amb el senyor Falsedat, que, casualment, també anava a la ciutat buscant feina.

- Oh Veritat, el meu viatge és tan dur sense cavall i portant a les espatlles el meu equipatge... Series tan amable de deixar que anés amb tu i compartir cavall?

Com Veritat era tan bon home li va dir que si sense pensar-ho dos cops. I els dos junts van continuar el camí cap a la ciutat. Durant el viatge els dos homes parlaven molt animats sobre quin tipus de feina volien trobar a la ciutat:

- Jo vull ser secretari, així sempre podré anar ben net i vestit –va dir Veritat-.
- Doncs jo cuiner, per estar sempre envoltat de menjar que poder devorar –va respondre Falsedat-.


I així, tot xerrant, van continuar caminant.

 

De sobte, es van creuar amb un home que carregava amb un pobre cos sense vida al cementiri. L’home no tenia ajuda i Veritat va baixar del cavall i el va ajudar. Un cop enterrat el cos, Veritat va preguntar:

- Has resat per a què l’ànima d’aquest pobre home pugui descansar?
- No –va respondre l’home-, jo no sé resar i no tinc diners per a què un sacerdot ho faci.

Aleshores veritat, molt honradament, li va donar a l’home tots els diners que tenia per poder pagar un sacerdot i unes espelmes i donar-li, així, el descans etern al pobre home mort.

I així, sense diners, van continuar el viatge.

Quan va arribar l’hora de sopar, Falsedat es va enfadar molt amb Veritat per haver donat tots els seus diners. Així que, com no podien comprar el menjar, van decidir anar al riu a pescar. Quan van arribar, van veure que uns peixos s’havien quedat atrapats en un petit bassal. Falsedat va agafar peixos i peixos, però Veritat va sentir molta pena pels pobres animals i només va agafar els necessaris per sopar, tornant la resta al riu. Va ser aleshores quan Falsedat va murmurar:

- Si els anaves a malversar, hagués estat millor que els agafés jo tots i haver-te’n deixat sense.

Veritat, amb tota la seva bondat, no va respondre a aquestes paraules i va decidir anar a descansar.


I així, l’endemà, van tornar a fer camí.


Mentre creuaven el bosc van sentir prop d’ells un soroll horrible. Veritat va decidir anar a veure què passava, però Falsedat, tremolant de por, es va quedar amagat darrere d’una pedra al camí. Quan Veritat va arribar a l’origen d’aquest soroll, va descobrir que eren petites àguiles en un niu ben alt. Estaven plorant perquè tenien gana, però no es veia la mare per enlloc. Així Veritat, que va sentir molta llàstima per aquests animalons, va decidir sacrificar el seu cavall vell i cansat per poder alimentar-los i repartir la resta de carn pels voltants de l’arbre per tal què la mare trobés el camí de tornada. Falsedat va odiar a Veritat perquè ara havia de caminar.


I així, amb Falsedat ben enfadat, van continuar el seu camí fins a la ciutat.


Un cop allà, es van presentar davant del Rey demanant que els agafés al seu servei, a un com a secretari i a l’altre com a cuiner. Quina alegria quan els hi va dir que sí! Però aleshores, Falsedat va començar a posar-se envejós, perquè Veritat sempre s’asseia amb el Rey a menjar i sempre anava net i ben vestit, mentre ell estava brut i havia de menjar a la cuina. Aleshores es va enfadar i va decidir fer alguna cosa per perjudicar el seu amic.


Un dia que els Reis havien sortit a navegar pel mar, quan estaven ben lluny de terra, la Reina va perdre el seu anell per la borda. Quan Falsedat se'n va assabentar, va anar a parlar amb el Rei:

- Rei meu, un amic, què és el seu secretari, diu que té poders màgics i que pot trobar l’anell de la Reina. Diu que faria una aposta amb vós, que si no troba l’anell, el maneu penjar.

El Rei, sorprès per aquestes paraules, va manar cridar a Veritat:

- Trobeu l’anell de la Reina aquesta mateixa tarda o faré que us pengin amb la sortida del sol.

Veritat, atemorit per les paraules del Rei, va baixar a la platja i allà es va asseure a observar l’oceà. Però es va adonar que era impossible recuperar l’anell i es va posar a plorar. Aleshores un peix es va apropar i li va preguntar:

- Per què plores?
- Ploro perquè el Rei em penjarà amb la sortida del sol si no trobo l’anell que la Reina va perdre al mar.

I el peix va marxar per, a l’estona, tornar amb l’anell a la boca.

- Jo sóc un dels peixos que vas salvar aquell dia al riu. Com tu em vas ajudar, ara t’ajudo jo a tu.


I així Veritat es va salvar i la Reina va recuperar el seu anell.


Però Falsedat un altre dia li va dir al Rei:

- Rei meu, recorda allò que l’altre dia va succeir?
- És clar. I ara crec en tu, ja que gràcies a les teves paraules vaig recuperar l’anell de la meva dona.
- Doncs el meu amic, l’altre nit, va dir ser un gran mag. Tan bo, va dir, que podríeu penjar-lo que no li faria mal.

Al sentir aquestes paraules, el Rei va manar fer cridar Veritat.

- Com ets tan bon mag, demà et faré penjar davant de tothom, així ho demostraràs.

El pobre Veritat se'n va passar tota la nit pensant en el que passaria l’endemà i plorant per no poder evitar-ho. Aleshores, un esperit va aparèixer.

- No ploris Veritat. Demà jo em posaré la teva roba i em penjaran a mi.

L'endemà molta gent va veure com el penjaven pensat que era Veritat i molta més gent es va sorprendre quan, al migdia, van veure a Veritat assegut a taula. Aquella mateixa nit l’esperit va tornar i li va explicar:

- Tu vas salvar la meva ànima un dia i, ara, et salvo jo a tu.


I així Veritat es va salvar.


Però Falsedat tenia cada dia més enveja del seu amic i un matí li va dir al Rei:

- Senyor, l’altre dia el seu secretari deia que si vós li deixéssiu casar-se amb la seva filla, ell li donaria a vós tres néts en una sola nit.

I el Rei va manar cridar a Veritat:

- Us casaré amb la meva filla, però si no em doneu tres néts en una nit, us faré penjar.

L'endemà la Princesa i Veritat es van casar. Però a la nit el pobre Veritat no va poder dormir, pensat que l'endemà moriria. Però, de sobte, una àguila va entrar per la finestra i li va prometre encarregar-se de tot. Just abans què sortís el sol, tres àguiles van aparèixer portant un nen cadascuna.

- Tu ens vas salvar la vida sacrificant el teu cavall, així que ara nosaltres te la salvem a tu.

Quan el Rei va sentir els nens plorar va ser molt feliç, per fi tenia hereus al tron! Així que el Rei va fer una gran festa i li va donar la corona a Veritat.


I així el nostre amic, sent honest, va aconseguir ser Rei, mentre que Falsedat, amb les seves mentides, no va aconseguir més que alimentar l’èxit del seu company.

Etiquetes

Desplegable
Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss

Cerca al web de Casa Àsia
Casa Asia a la xarxa:
Facebook Twitter Youtube Flickr Spotify LinkedIn Foursquare

Agenda

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic

Mapa interactiu d'Àsia-Pacífic
Descobreix Àsia, país a país


  • Bann_bambu
  • Bann_interculturalidad
  • Bann_affbcn
  • Bann_europa
  • Bann_inhouse
  • Bann_turismo
  • Bann_innova
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Recinte de Can Tiana | c/ Bolivia, 56 | 08018 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest