Casa Àsia

Accessos directes



Cap_casaasia
Infantil > Els sis savis cecs i l'elefant

Els sis savis cecs i l'elefant

Contes

Aquest conte popular de la Índia que ens ajuda a relfexionar sobre quina és la veritable naturalesa de les coses. Podem estar segurs que tot és tal i com ens sembla que és en primera impressió? Poden estar sis savis equivocats alhora sobre com és la forma veritable d'un elefant? Acompanyem-los en aquesta excursió a la selva per descobrir-ho.

Vols veure els dibuixos que han fet nens i nenes sobre aquest conte?

La història dels sis homes cecs i l'elefant

Fa molt i molt de temps, a la Vall del Riu Brahmanputra, hi vivien sis homes cecs que passaven l'estona competint entre ells per veure qui era de tots el més savi.

Distreien les hores explicant històries, i per demostrar el seu enginy, havien decidit que el guanyador de cada dia seria el savi que expliqués la vivència més fabulosa. Tots ells eren cecs des del mateix moment en que havien nascut, i potser per això, tenien una enorme imaginació que els permetia passar-ho d'allò més bé.

Cada vespre es reunien tots a l'habitació més confortable de la casa, i mentre els sol es ponia discretament darrere de les muntanyes, i l'olor dels exquisits menjars que els servien començava a escampar-se per tota l'estança, el primer dels savis adoptava un posat seriós i començava a explicar la seva història per aquell dia. Els altres l'escoltaven amb atenció, intentant imaginar les escenes que el savi els descrivia.

El primer dels homes va explicar com, en veure's sense ocupació, aquell dia havia decidit sortir a passejar pel bosc de bon matí, aprofitant l'agradable brisa que aquell dia perfumava l'aire amb l'olor dels fruits que li oferien els arbres. Enmig del passeig però, provocant-li una gran sorpresa, el savi explicava com se l'hi havia aparegut el Déu Krishna sota una gran palmera, tocant amb mestria una tonada molt alegre i delicada amb la seva flauta. Krishna, en trobar-lo en aquell lloc, havia decidit premiar-lo amb l'eterna saviesa i per això deia, ara es trobava per sobre de la resta de mortals.

En acabar el primer, el segon savi va començar la seva història. Va dir que aquell dia els parlaria de l'Au de Bulbul, l'ocell al que li havia aparegut el color vermell que cobria el seu pit precisament un dia en que ell estava espiant d'amagat darrera un arbre, a un tigre espantat que fugia d'un porc espí amb molt mal humor. El savi deia que havia vist com a l'ocell en veure la situació, de tant riure li havia esclatat el pit i havia tenyit amb sang, les plomes que ara el cobrien.

Per tal de poder estar a l'alçada dels altres amb la seva història, el tercer savi cec tossia i feia petar la llengua com si fos un llangardaix en una tarda lluminosa d'estiu, enganxat a la càlida paret de fang d'una barraca. Després d'inspirar-se d'aquesta manera, el savi podia parlar hores i hores dels temps del bon rei Vikra Maditya, que havia salvat al seu fill d'un brahman i pres com a muller una bonica però humil camperola.

Després va començar el seu relat el quart cec, en acabar va explicar-lo el cinquè, i tant bon punt aquest va acabar fou el el sisè el que va explicar als altres la seva història d'aquell dia.

La fantasia, doncs, cada dia ocupava per unes hores als savis que s'esforçaven per transmetre la il·lusió i l'entusiasme als altres, i fer-los viatjar a llocs màgics i misteriosos, passejar per paisatges idíl·lics i perseguir animals misteriosos.

Un dia, però, el bon ambient que regnava entre ells es va veure trencat per una forta discussió. El motiu de les seves desavinences era l'elefant, ja que pel fet que tots eren cecs, mai cap d'ells havia vist aquest enorme animal, del que havien sentit a parlar en tantes històries. Després de molta estona de baralles i discussions, per poder posar pau i sortir de dubtes, van decidir anar a trobar-ne un i veure quina era la forma que tenia en realitat.

L'endemà quan tot just els primers ocells començaven a cantar advertint que el nou dia començava a néixer, els savis van prendre al jove Dookiram com a guia, i tots posats en filera, amb les mans col·locades sobre l'espatlla del qui els precedia, van començar la marxa seguint un dels camins que portaven a la jungla més espessa.
Encara no havien caminat gaire estona que van entrar en una gran clariana des d'on els observava encuriosit un gran elefant amb actitud pacífica. L'elefant gairebé no es va distreure amb ells, ja que estava a punt de començar a menjar el seu àpat de bon matí.

Els sis cecs estaven plens d'alegria: finalment, havia arribat el moment en què podrien solucionar el misteri i resoldre quina era la forma que tenia aquell animal tant misteriós per a ells.

El primer cec va avançar decidit cap on era l'animal, però per mala sort va enganxar el seu peu amb una branca i va topar amb el costat de l'elefant.

-Oh germans meus! Us dic del cert que la forma d'aquest animal sembla la d'una paret de fang assecada al sol.

El segon cec que era més previsor, va avançar des de davant, amb cura per no xocar amb res, i amb les mans ben esteses davant d'ell. En aquesta posició de seguida va trobar dos objectes molt llargs i punxeguts, que es corbaven cap amunt sobre el seu cap. Eren els grans ullals de l'elefant.

-Oh germans meus! Jo us dic que la forma d'aquest animal és com la d'una llança.... Si, aquesta és!

La resta dels savis reien per sota el nas, sense acabar de creure's el que aquest els explicava.

El tercer cec va aproximar-se a l'animal que l'encuriosia, pel seu darrere. Aquest també avançava amb compte de no xocar, tot movent les seves mans en l'aire contínuament, fins que va poder tocar la cua de l'elefant que es movia rítmicament. El savi la va prendre amb força entre les seves mans i la va recórrer de dalt a baix, notant tots els seus nusos rugosos i els llargs pèls que hi tenia a l'extrem.

-Escolteu estimats germans, aquests elefant és més aviat com... com....una corda ben gruixuda.

Els altres savis pensaven que havia d'estar equivocat, ja que en res s'assemblava al que ells ja havien pogut tocar.

Ara el torn del quart savi cec. Aquest va començar a apropar-se a l'elefant quan aquest, llavors també encuriosit, el va enrotllar amb compte per la cintura amb la trompa. El savi va tocar el que el rodejava i de seguida ho va tenir clar:

- Jo si que sé quina forma té l'elefant- va dir ple d'alegria-... és ben bé igual que una llarga serp.

Els altres se'n van burlar, ja que pensaven que eren ells els que tenien raó.

El cinquè dels savis era el més vell de tots, un ancià molt alt i que vestia turbant i una espessa barba, tots ben blancs. L'home va apropar-se a l'animal i en tocar-lo, va posar la seva mà a la gran orella extesa de l'elefant.

-Ja està!...jo us diré quina forma té l'elefant...és ben bé igual que un gran ventall.

Segur que no podia tenir raó, va pensar el sisè cec, i va prendre el seu torn encaminant-se lentament cap a on pensava que hi havia l'elefant. A causa de la seva edat, el savi caminava amb dificultat i encorbava la seva esquena sobre un bastó que el sostenia, tant que va passar per sota de la panxa de l'elefant, que ja no els feia gaire cas, i menjava desinteressat els aliments que tenia al seu davant.

-L'estic tocant ara mateix... -va dir el savi envoltant la pota de l'animal- i puc dir-vos del cert que l'elefant és ben bé com el tronc gruixut d'una gran palmera!

Com que llavors ja tots havien obtingut les seves pròpies respostes de quina era la veritable forma de l'elefant, cap d'ells no el va creure gens ni mica, i van burlar-se els uns dels altres altre cop.

Havent satisfet la seva curiositat, es van donar les mans de nou i seguint altra vegada al seu guia pel camí, van girar cua cap al poblat on vivien.

Ja altre cop asseguts sota la palmera que els feia ombra, els sis cecs van començar a discutir sobre la forma veritable de l'animal. Ara tots l'havien tocat i podien dir a través de la seva experiència, com era en realitat un elefant. N'estaven del tot segurs ja que l'havien pogut tocar amb les seves pròpies mans, i tots estaven convençuts que tenien tota la raó.

I de fet, d'alguna manera així era, ja que depenent de com ens mirem un elefant, tots els cecs tenien part de raó, però a la vegada també podem dir que tots ells estaven ben equivocats.

Descarrega l'arxiu relacionat: Descarrega

Share to Twitter Share to Facebook Share to LinkedIn Share to Google Reader Share to Yahoo Share to delicious Share to NetVibes Share to Digg Share to Menéame Share to La Tafanera Rss
Casa Asia
Casa Àsia | Seu Social | Pavelló de Sant Manuel. Recinte Modernista de Sant Pau | Sant Antoni Maria Claret, 167 | 08025 Barcelona | +34 93 368 08 36
Centre Casa Asia - Madrid | Palacio de Cañete | Calle Mayor, 69 | 28013 Madrid | +34 91 360 01 94
© CASA ÀSIA 2016. Avís legal. Produït per rodest