El 9 de juny passat, la Comissió Europea i Austràlia van arribar a un acord per a la incorporació d'Austràlia a Horizon Europe. Aquest acord representa un moment vital per a lexpansió del programa a nivell internacional.
Què és Horitzó Europa?
A mitjan 2018, la Comissió Europea va presentar la proposta inicial d'Horizonte Europa com a successor al programa Horizon 2020. Posteriorment, a finals de 2020, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van arribar a un acord per a l'estructura i el finançament del programa. Finalment, el programa va entrar en vigor a principis del 2021, amb un període de vigència fins al 2027. El pressupost del programa és de 95,5 bilions d'euros aproximadament. Això el converteix en el programa de recerca i innovació més gran de la UE i un dels més importants del món.
Horitzó Europa té com a objectiu abordar temes com el canvi climàtic, la salut o l'agricultura, entre d'altres, ajudant així a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i alhora impulsar el creixement i la competitivitat de la UE. El programa està obert a la participació de països de tot el món, facilitant així, la creació i dispersió de coneixements i
tecnologies. D'aquesta manera, s'aborda alhora el desenvolupament de la UE juntament amb la resolució de reptes a nivell global.
Per poder assolir els seus objectius, el Programa està estructurat al voltant de tres pilars fonamentals:
• El pilar 1, Ciència Excel·lent, finança a través del Consell Europeu de Recerca (ERC) projectes de recerca centrats a descobrir i ampliar nous camps d'estudi, dirigits per investigadors. Alhora inverteix a millorar l'accés a les infraestructures de recerca de nivell mundial. Té un pressupost de 25 bilions d'euros.
• El pilar 2, Desafiaments Globals i Competitivitat Industrial Europea, essent el més extens, se centra a finançar la recerca adreçada als desafiaments socials i globals, amb sis temes especialment. Salut; Cultura, Creativitat i Societat Inclusiva; Seguretat Civil per a la Societat; Món Digital, Indústria i Espai; Clima, Energia i Mobilitat; i Alimentació, Bioeconomia, Recursos Naturals, Agricultura i Medi Ambient. Té un pressupost de 53 bilions d'euros.
• El pilar 3, Europa Innovadora, té com a propòsit situar Europa com a potència pionera en la innovació de creació de mercat i el creixement de pimes innovadores a través del Consell Europeu d'Innovació (EIC). D'altra banda, l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) fomenta la integració de la investigació, l'educació superior i l'emprenedoria. Té un pressupost de 13 bilions d'euros.
Aquests tres pilars estan sustentats per una àrea transversal dedicada a ampliar la participació i enfortir l'Espai Europeu de Recerca. Té un pressupost de 3,4 bilions d'euros.
Amb vista al futur, el 16 de juliol de 2025 la Comissió Europea va presentar el seu Programa Marco Horitzó Europa per al període del 2028 al 2034, ampliant el seu pressupost en comparació amb el del programa actual, a 175 bilions d'euros. Amb això pretén posicionar Europa com a líder mundial en camps estratègics, impulsant el progrés en àrees com l'aviació neta, l'economia espacial i la intel·ligència artificial de propera generació.
El paper d'Austràlia
A partir de l'1 de gener del 2027, Austràlia s'associarà al Pilar II, participant, com ha estat esmentat més amunt, en programes relacionats amb desafiaments globals i competitivitat industrial europea. Fins ara, Austràlia ja havia participat en diversos projectes, sent un total de 239 projectes en què ha col·laborat amb Horizonte Europa. Aquest gran nombre de participacions posicionava Austràlia com un dels grans associats del programa. Destacant el calibre i la qualitat excepcional del seu ecosistema de recerca, gairebé una de cada quatre aplicacions individuals d'Austràlia és seleccionada per participar al programa, cosa que resulta en una impressionant taxa d'èxit del 24,39%.
Un exemple de projecte significatiu entre Austràlia i Horizon Europe és l'Square Kilometre Array, el radiotelescopi més gran del món en construcció. Va començar el 2022 i té previst acabar per al 2028. Els telescopis estan sent posicionats a Sud-àfrica i Austràlia. Lobjectiu daquest projecte és; aconseguir observar les primeres estrelles i galàxies després del Big Bang; detectar ones gravitacionals mitjançant púlsars i forats negres; i finalment, cercar rastres de vida extraterrestre.
Gràcies a la seva adhesió, a partir de l'1 de gener del 2027, Austràlia passarà de ser considerat com un tercer país a ser tractat com a “entitat elegible”. Això vol dir que, en el passat, els projectes havien d'autofinançar-se o excepte en casos excepcionals aconseguir finançament. A partir d'ara tindran accés directe a finançament de la Unió Europea, en igualtat de condicions que la resta
d'Estats Membres.
Avui dia un total de 22 països no membres de la Unió Europea estan associats a Horizonte Europa. Entre ells hi ha Canadà, Japó o Corea del Sud, etc. Tot i això, no és la primera vegada que Austràlia col·labora en l'àmbit de la recerca amb Europa. El 1994 es va signar l'Acord de Cooperació Científica i Tecnològica. I més recentment, el 2016, es va signar el Copernicus, un acord per millorar el rendiment dels models oceànics i les anàlisis de la temperatura de la superfície del mar, el seguiment de les sequeres i la previsió d'inundacions i agricultura.
La relació d'Austràlia i Espanya
La participació d'Austràlia a Horizonte Europa facilita la col·laboració amb Espanya, amb qui ja ha realitzat diversos projectes de recerca. Un és el projecte Austràlia-Spain Network for Innovation and Research Excellence (AuSpire). Un programa de recerca que uneix comunitats de recerca tant d'Espanya com d'Austràlia mitjançant beques de postdoctorat. Els becats treballen en companyies, centres de recerca i universitats d'Espanya beneficiant-se de co-supervisió d'organitzacions a Espanya i Austràlia. Són els mateixos becats els qui lideren els projectes de recerca, guiats i supervisats per investigadors d'elit. Aquests projectes estan enfocats a oferir a la societat un resultat que pugui impactar positivament als habitants i ecosistemes del nostre planeta.
La Unió Europea ha invertit un total de 4 milions dʻeuros en aquest projecte, finançat per les accions Marie Sklodowska-Curie. Aquest projecte té previst ser realitzat en el període del 2025 al 2030.
Organitzacions com l'Associació d'Investigadors Espanyols a Austràlia-Pacífic (SRAP), actuen com a pont entre els sistemes de recerca d'Espanya, Europa i Austràlia, facilitant així la mobilitat, la mentoria i la col·laboració entre investigadors que treballen en universitats australianes amb col·laboradors a Espanya ia tot Europa. La incorporació a Horizonte Europa permet enfortir
consorcis internacionals, trobar finançament i promoure la diplomàcia científica, enfortint la cooperació entre Austràlia i Europa.
Austràlia també té seu a Barcelona de l'RMIT Europe, centre europeu d'innovació, investigació i col·laboració del Royal Melbourne Institute of Technology, una de les institucions d'educació superior més grans d'Austràlia. Aquesta seu actua com l?únic centre permanent d?una universitat australiana a Espanya. L'any 2013 va establir la seva seu europea a Barcelona amb l'objectiu d'esdevenir la porta d'entrada per a la investigació, la indústria, el govern i l'empresa provinents d'Europa, i així aconseguir la seva introducció a la innovació i el talent a Austràlia i Àsia. Participa activament en iniciatives internacionals i de la Unió Europea (com a projectes de sostenibilitat urbana, transició energètica i programes com AuSpire) en col·laboració amb universitats i centres tecnològics locals.
La relació entre Espanya i Austràlia s'ha enfortit significativament els darrers anys, impulsada pel compromís mutu amb el creixement econòmic sostenible. Actualment, hi ha prop de 100 empreses espanyoles a Austràlia, implantant projectes significatius als sectors d'infraestructures, transports i energies verdes, entre d'altres. Aquestes empreses han consolidat una presència forta i creixent a Austràlia, fins i tot mitjançant l'establiment a Austràlia de les bases per a les operacions d'Espanya a la regió de l'Indo-Pacífic.
La defensa i el material militar són un element clau de la relació bilateral. Les empreses espanyoles han guanyat importants contractes per a la construcció de material de defensa, i la cooperació entre la Marina Reial d'Austràlia i l'Armada espanyola és especialment estreta.
Per la part comercial, les exportacions espanyoles a Austràlia van superar els 1.800 milions d'euros el 2023, fet que suposa un increment del 9,5% respecte a l'any anterior, destacant les exportacions de vehicles, material elèctric, productes farmacèutics o material ferroviari.
Conclusió
La incorporació d'Austràlia a Horitzó Europa suposa un avenç important en la cooperació científica entre Austràlia i la Unió Europea. Aquest acord permetrà ampliar el finançament, la investigació conjunta i la mobilitat dinvestigadors, enfortint també la col·laboració amb Espanya. D'aquesta manera, la ciència i la innovació es consoliden com a eines per fer front a reptes globals i estrènyer els vincles entre Austràlia i Europa.
Foto: Comissió Europea
