La construcció del buda vairocana de Longmen, aquesta gran estàtua al segle VII ec, es deu a l'èxit social que va assolir el budisme a la Xina en etapes prèvies. Prova del fervor religiós que es desferma a la Xina al voltant del budisme és el desenvolupament dels grans centres religiosos rupestres. Aquests santuaris van arribar a la Xina a través de la Ruta de la Seda procedents de l'Índia.
Durant la dinastia Tang, que és en el període en què es va construir el Gran Buda Vairokana, el budisme va gaudir d'una gran importància i patrocini al llarg de tota la dinastia, gràcies al que va adquirir formes pròpiament xineses durant aquest període.
Fervor budista
Va ser durant el cogovern de Gaozong y Wu Zetian, quan la capital de l'imperi es va traslladar des de Chang'an (l'actual Xi'an) a Luoyang. D'aquesta manera, es van reprendre les obres a Longmen ja iniciades anteriorment durant el període Wei. Aquesta nova fase constructiva de Longmen es caracteritza per la proliferació d'escultures d'Amitâbha i Avalokitesvara, en què es van preferir formes de realisme, que de vegades evoquen retrats i cares femenines.
Gràcies a una inscripció que es trobava a la base de l'escultura se sap que aquesta es va realitzar l'any 679 ec, i que representa Buda Vairocana. Alhora, indicava que aquest projecte es va realitzar per ordre expressa del propi emperador Gaozong, que va comptar amb el suport financer de la seva dona, l'emperadriu Wu Zetian, que va donar els diners del seu pressupost anual per a cosmètics (vint mil enfilalls de monedes, quantitat considerable per a l'època). Un cop construït, el temple va ser dotat pel propi emperador amb 27 monjos.
L'escultura de Buda és l'eix central del temple Fengxian, i va ser representada amb una cara de gran bellesa, que mostra una expressió serena, amb els ulls lleugerament ajustats, en contrast amb la immobilitat del tors. Originalment, el tron de Buda era un lotus. Buda està flanquejat de forma simètrica pels esbarts, que són: dos dels seus deixebles, dos Bodisattvas, i quatre guardians colossals, dels quals només es conserven els del costat esquerre de Buda, ja que els de la seva dreta s'han destruït. Tot el conjunt és de qualitat artística destacada.
Part de la transcendència d'aquesta gran escultura és perquè, atès que Wu Zetian va participar en la seva construcció, s'ha intentat vincular-la més estretament a ella. S'ha arribat a pensar que l'emperadriu va ser el veritable artífex del projecte. Fins i tot a la dècada de 1970 es va arribar a plantejar la teoria que la cara de Vairocana era en realitat un retrat de Wu Zetian, en un intent de donar legitimitat al seu ascens al tron. Però aquesta teoria ha estat descartada definitivament, atès que no hi ha proves que abans del 684 tingués intenció d'ocupar el tron. Avui es creu que va ser un projecte de Gaozong, secundat activament per la seva dona Wu Zetian, tal com indicava la inscripció.
Més important és el fet que aquest gran Buda sigui l'escultura central del temple, atès que Vairocana és identificat amb l'emperador, per la qual cosa seria una mostra de la legitimitat del govern de la parella imperial.
Actualment, la transcendència artística i històrica d´aquest conjunt escultòric fa que sigui un dels focus turístics més importants de tota la Xina.
Luoyang, província de Henan, Xina
El Buda Vairocana, en xifres
La gruta, apogeu de l'escultura rupestre
Més informació
Contingut coordinat juntament amb David Sevillano López, professor Associat de l'Àrea d'Àsia Oriental, Universitat Complutense de Madrid. Grup de recerca Àsia. Grup de Recerca Sinologia Espanyola Complutense.
