El comerç entre la Xina i l'Àfrica acaba d'assolir un rècord històric: més de 348.000 milions de dòlars el 2025. El continent s'ha convertit en el motor més dinàmic del creixement de les exportacions xineses. Tot i això, la relació està experimentant un canvi radical. Davant les barreres aranzelàries imposades per Occident, Pequín ja no considera el continent africà simplement com una regió rica en recursos, sinó com un salvavides comercial i tecnològic per a la seva pròpia economia. Desglossem la nova estratègia de la Xina a l'Àfrica i analitzem per què Europa i els Estats Units s'estan quedant enrere.
Context i xifres principals
El comerç entre la Xina i l'Àfrica continua creixent exponencialment cada any, batent els seus rècords històrics. El 2025, el volum del comerç bilateral es va disparar un 17,7% i va superar els 348.000 milions de dòlars, segons dades de les duanes xineses. Les importacions de productes procedents dels països africans a la Xina van augmentar un 5,4% i van assolir 123.020 milions de dòlars. Les exportacions de la Xina als països africans van augmentar un 25,8%, fins a assolir els 225.030 milions de dòlars.
Les categories clau de les exportacions xineses són: maquinària i equips pesants, material elèctric, automòbils, vaixells, acer i productes metàl·lics. Aquests sectors representen el 75% del creixement de les exportacions xineses a Àfrica. Un nou punt clau és lenergia neta: sobserva un augment del 60% en les exportacions de panells solars.
A més, a finals d'octubre del 2025, Xi Jinping va declarar que les autoritats xineses estaven disposades a eliminar completament els aranzels duaners sobre tots els productes procedents dels països africans que mantenen relacions diplomàtiques amb Pequín.
Aquesta evolució no és producte de la casualitat, sinó el resultat d‟una estratègia consolidada al llarg de les darreres dècades.
Mentre que l'Occident ha observat tradicionalment el continent africà des de la perspectiva de l'ajuda humanitària i el risc geopolític, Pequín ha identificat un mercat de consum emergent enorme i un terreny per a l'auge internacional de la Xina. L'acord fonamental ha estat pragmàtic i directe: un intercanvi de recursos naturals a canvi de finançament i un desenvolupament ràpid de les infraestructures.
Però mentre creix la influència de la Xina a l'Àfrica, sorgeix una pregunta inevitable: estem davant d'un autèntic model de cooperació entre països en desenvolupament o ens enfrontem a una nova estructura de dependència econòmica?
Projectes infraestructurals i digitals
L'any 2000 es va crear el Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica (FOCAC), i des de llavors els líders de la Xina i els països africans es reuneixen cada dos anys per promoure la cooperació en comerç, desenvolupament, educació i inversió.
Una altra fita clau és que, el 2013, la Xina va llançar el projecte de la Franja i la Ruta (Iniciativa Cinturó i Carretera) amb l'objectiu de promoure el desenvolupament global i la cooperació internacional i connectar diverses regions per terra i mar – “una xarxa mundial de connectivitat”. Sota aquesta iniciativa, la Xina busca integrar l'Àfrica a la xarxa global d'infraestructura i comerç xinesos: els primers 10 anys es van construir més de 10.000 quilòmetres de ferrocarrils, al voltant de 100.000 quilòmetres de carreteres, prop de 100 ports i més de 66.000 quilòmetres de línies elèctriques d'alta tensió. Aquesta xarxa física té un objectiu doble: integrar els mercats interns d'Àfrica i, el que és més important, facilitar el transport de minerals des de l'interior del continent fins als ports d'exportació.
A més, la Xina construeix escoles i centres educatius a diversos països africans i promou la cooperació en l'àmbit de la formació, oferint beques a estudiants africans perquè estudiïn a la Xina.
Hi ha també una Ruta de la Seda Digital menys visible però igualment estratègica, en què els gegants tecnològics xinesos estan construint el sistema nerviós digital a Àfrica mitjançant la instal·lació de cables submarins, xarxes 5G i centres de dades. En adoptar aquesta arquitectura, els països africans corren el risc de vincular la seva sobirania de dades als estàndards tecnològics de Pequín.
Debats sobre “El parany del deute”
La ràpida acumulació de deute per part de diversos països africans per finançar aquests projectes ha donat lloc a dos punts de vista diametralment oposats a l'escena internacional:
Washington i Brussel·les adverteixen constantment contra la “diplomàcia del parany del deute”. Segons aquesta narrativa, la Xina concedeix préstecs poc transparents sabent perfectament que els països vulnerables no els podran tornar, amb l'objectiu de fer-se amb actius estratègics o obligar a concessions polítiques en cas d'impagament.
Per la seva banda, la Xina rebutja categòricament les acusacions occidentals. En els discursos xinesos dels darrers anys, la cooperació amb els països africans es basa en principis digualtat, benefici mutu i desenvolupament compartit. El 2021, durant l'Assemblea General de l'ONU, Xi Jinping va presentar per primera vegada la Iniciativa per al Desenvolupament Global, que cerca abordar els desafiaments globals urgents i proposa una visió estratègica per a un futur compartit.
La Iniciativa es posiciona com una alternativa directa a les institucions de Bretton Woods (FMI, Banc Mundial), basada en sis pilars:
1. Desenvolupament com a prioritat.
2. Enfocament centrat en les persones.
3. Universalitat i inclusió.
4. Innovació.
5. Coexistència harmoniosa dels éssers humans i la naturalesa.
6. Enfocament orientat a lacció.
La Iniciativa per al Desenvolupament Global té com a objectiu ampliar l'ajuda al desenvolupament xinesa a través de cinc eines i instruments de finançament fonamentals, entre els quals hi ha el Fons de Cooperació del Sud i la Plataforma de Finançament Multisectorial.
Més de 100 països i nombroses organitzacions internacionals, inclosa l'ONU, han donat suport a la IDG. A més a més, més de 80 països s'han unit al Grup d'Amics de la IDG.
L'atractiu més gran d'aquest model per als governs africans és que la Xina ofereix capital sense condicions polítiques: no exigeix reformes democràtiques, ajustaments estructurals ni informes sobre drets humans.
Mirada al futur
Les relacions entre la Xina i l'Àfrica estan entrant en una nova fase, marcada per dos factors clau de l'economia mundial:
El gir del FOCAC: el Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica ha canviat de rumb. Afectada per la seva pròpia crisi immobiliària interna, la Xina ha tancat el pas als megaprojectes. La nova orientació inclou inversions financeres de risc més baix centrades en les energies renovables, l'agroindústria i l'economia digital.
L'impacte dels aranzels occidentals: Les polítiques proteccionistes i les barreres aranzelàries imposades pels Estats Units (després del retorn de Donald Trump) estan tancant les portes tant a les exportacions xineses com a les africanes. Els Estats Units van arribar a imposar aranzels de fins al 30% a alguns productes sud-africans sota la política d'aranzels recíprocs, una de les taxes més altes a nivell mundial.
Davant d'aquesta pressió comercial, la resposta dels països africans ha estat doble: d'una banda, accelerar la seva integració mitjançant l'Àrea Continental Africana de Lliure Comerç (AfCFTA) per enfortir els mercats interns; de l'altra, pivotar encara més cap a socis no condicionals. En aquest context, Àfrica esdevé el mercat de consum alternatiu indispensable per absorbir l'excés de capacitat industrial de la Xina, des de vehicles elèctrics fins a panells solars.
Conclusions
La presència de la Xina a Àfrica ofereix als països del continent una alternativa real i tangible als models occidentals tradicionals que exigeixen reformes democràtiques i de drets humans a canvi de finançament. Per la seva banda, la Xina declara el seu respecte a la sobirania nacional i la integritat territorial dels països africans i al dret d'escollir la seva trajectòria política.
Per als líders europeus i nord-americans, és important modificar-ne l'enfocament, basat en condicionalitats, per no perdre socis tan importants com els països africans.
En última instància, el futur d'aquesta relació depèn dels líders africans mateixos. L'èxit del continent dependrà de la seva capacitat per negociar com un bloc sòlid, gestionar les finances de forma transparent i exigir una transferència tecnològica real, garantint que les inversions xineses impulsin la seva industrialització en lloc de marcar el començament d'una nova era de dependència.
