En les darreres dècades, la Xina ha esdevingut un líder mundial en tecnologia financera gràcies a l'adopció de solucions innovadores i al desenvolupament de sistemes de pagament digitals. Gegants xinesos com Alibaba i Tencent s'han convertit en els principals impulsors del desenvolupament de pagaments mòbils i de bitlleteres digitals al país.
Pagaments digitals a la Xina
A la majoria dels països desenvolupats, els diners físics van ser substituïts per les targetes de crèdit com a mètode de pagament majoritari, que al seu torn estan sent desplaçades pels pagaments digitals. Una de les raons per les quals aquests últims han tingut tant èxit a la Xina és que l'ús de targetes de crèdit mai no s'ha estès al país, per la qual cosa els pagaments digitals es presenten com l'alternativa més pràctica davant els diners físics.
Avui dia, la Xina és el líder mundial pel que fa a pagaments digitals, servei utilitzat per aproximadament el 88% dels consumidors. L'ús d'aquest mètode de pagament no és exclusiu de compres en línia. La majoria de les botigues físiques del país compten amb un codi QR que escanegen els clients per efectuar les compres, cosa que fa que les transaccions siguin molt més ràpides i fàcils. A més, les plataformes de pagament digital també permeten transferir diners a altres usuaris de manera instantània, ja sigui dins o fora del país.
Principals aplicacions de pagament
Segons un reporti de Statista, el 92% dels usuaris de serveis de pagament digital a la Xina han fet servir Alipay en els últims 12 mesos, posicionant-lo com la plataforma de pagament més usada del país. En segon lloc, hi ha WeChat Pay, amb una penetració del 85% entre els usuaris, seguit per Union Pay i JD Pay –amb un 45% i un 23% respectivament–. Tot i la competència de sistemes internacionals com Apple Pay, la preferència dels consumidors xinesos se centra en els serveis locals, que compten amb l'avantatge d'una integració més gran en la vida diària.
Alipay
Alipay és una plataforma de pagament en línia llançada el 2004 a la Xina pel Grup Alibaba, el gegant internacional de l'e-commerce, que ja es pot integrar també en els pagaments a botigues físiques. La plataforma no difereix gaire d'altres moneders digitals i, com ara Apple Pay o Google Pay, requereix l'associació a una o més targetes per pagar.
A nivell mundial, Alipay compta amb més de mil milions d'usuaris que es beneficien de més de 100 serveis inclosos a l'app, com a crèdit instantani, pagaments a terminis i cashback. El grup Alibaba està invertint en integracions entre online i offline, apuntant a solucions de new retail, disponibles a les diferents plataformes d'Alibaba (Alipay, Tmall-Taobao, Fliggy, Weibo) i que agiliten la venda de productes a distància o per clic&collect.
El 2024, Alipay va incorporar l'opció de “Tap to Pay”, una versió millorada del sistema de codi QR que permet als usuaris pagar apropant el telèfon mòbil a l'etiqueta NFC del venedor —un dispositiu que permet l'intercanvi d'informació sense fils—, sense la necessitat d'escanejar un codi ni obrir l'aplicació.
WeChatPay
WeChat Pay és el moneder digital connectat amb WeChat, l'app xinesa de missatgeria estrenada el 2011 per Tencent i que avui compta amb més de mil milions d'usuaris actius. L'ecosistema de WeChat ofereix als seus usuaris diversos serveis, també de tercers, gràcies al seu marketplace accessible a altres empreses que poden desenvolupar aplicacions dedicades.
WeChat Pay proporciona una experiència d'usuari molt semblant a la del seu competidor Alipay, amb pagaments que es fan a través d'un codi QR escanejat pel client o el comerciant. Avui és una de les plataformes més populars per a pagaments mòbils als establiments, precedida només per Alipay, que segueix sent l'app més utilitzada per a pagaments en línia i en punts de venda.
Inicis del sector FinTech a la Xina
La Xina és actualment un dels mercats de FinTech més grans del món. Això és degut, principalment, a les deficiències estructurals del seu sistema financer tradicional –incapaç de satisfer les necessitats d'una classe mitjana creixent–, una economia en auge, l'alt nivell de connectivitat digital de la societat i un entorn regulador favorable.
La manca de serveis financers adequats i un entorn intern protector a la Xina a principis dels anys 2000 van proporcionar un entorn fèrtil per al creixement de sistemes de pagament no bancaris. Per donar suport als seus actors nacionals, el govern xinès va endarrerir l'obertura del sector financer a empreses estrangeres. Això, juntament amb l'absència de regulacions sobre sistemes de pagament mòbil no bancaris, va permetre que empreses com Alibaba o Tencent creixessin exponencialment. Paral·lelament, la democratització dels smartphones, l'accés a internet mòbil i la creixent importància del comerç electrònic al comerç minorista van impulsar encara més el creixement del sector de pagaments mòbils. Ja el 2010, la Xina va superar els 450 milions de persones connectades a internet, de les quals el 66% utilitzaven dispositius mòbils.
La implicació del govern xinès
El Govern de la Xina recolza activament el desenvolupament de la indústria FinTech mitjançant la introducció de solucions financeres innovadores als programes governamentals i la promoció de la creació de monedes digitals i sistemes de pagament.
La Xina ha estat un dels primers països a llançar la seva pròpia moneda digital –una Central Bank Digital Currency–, el iuan digital, recolzada pel banc central xinès i amb el mateix valor que el iuan físic. Amb la seva introducció, les transaccions financeres han esdevingut més ràpides i fàcils, reduint els costos de les transferències interbancàries, els pagaments en temps real i les donacions.
El 2022, el govern xinès va publicar un pla de desenvolupament de la indústria —FinTech Development Plan— per millorar l'eficiència del sector i fomentar-ne el creixement. Per assolir aquest objectiu, les autoritats han dut a terme mesures com l'enfortiment del marc regulador per a les empreses FinTech, el suport a la construcció d'una infraestructura digital nacional millor i la promoció d'un ecosistema d'innovació.
D'altra banda, el Banc Popular de la Xina ha establert un mecanisme de sandbox regulatori que permet a les empreses de tecnologia financera provar les seves innovacions en un entorn controlat. Això ha estat crucial per mitigar els riscos associats als nous productes financers i, alhora, fomentar la creativitat i l'avenç tecnològic.
Més enllà dels pagaments digitals
Les grans plataformes de pagament digital han esdevingut aplicacions multiús, amb funcions com ara pagament de factures de targetes de crèdit, gestió de comptes bancaris, transferències entre particulars, recàrrega de telèfons mòbils prepagament, compra de bitllets d'autobús i tren, comandes de menjar, serveis de transport, selecció d'assegurances i emmagatzematge de documents d'identificació digital.
En aquest procés de diversificació, els gegants xinesos de FinTech han desenvolupat plataformes de gestió d'actius que ofereixen tant productes financers propis com de tercers i permeten, fins i tot, invertir en certes companyies. Alhora, també han començat a oferir microcrèdits i préstecs de fins a 12 mesos a particulars i petites empreses, així com assegurances de salut i de vida.
El puntuatge creditici és una altra de les funcions més reeixides que han incorporat. A partir de les dades recollides dels serveis de l'aplicació —com l'historial de pagaments i les interaccions socials— s'assigna una puntuació a l'usuari, que augmenta o disminueix depenent del compliment de les obligacions. Una puntuació més alta ofereix beneficis com un major límit de crèdit i tracte preferencial per adquirir préstecs. D'aquesta manera, el sistema funciona com a programa de fidelització a través de recompenses.
Diferències amb el model de FinTech europeu
A diferència de les FinTech xineses, amb serveis altament integrats dins d'una sola plataforma i amb els pagaments digitals com a nucli de l'ecosistema, les empreses europees segueixen un model especialitzat centrat en serveis concrets, on els pagaments són una extensió del sistema bancari i els mètodes de pagament preferits són les targetes de crèdit i els mecanismes contactless vinculats a comptes bancaris. El procés de pagament requereix més passos i la interacció amb diferents intermediaris –bancs, apps i passarel·les de pagament–, cosa que redueix la fluïdesa, però ofereix més garanties de seguretat.
A Europa també l'accés al crèdit segueix processos més regulats i tradicionals. Les entitats depenen en major mesura d'historials crediticis convencionals, i el crèdit rares vegades està integrat en aplicacions no financeres. El resultat és un sistema més lent però també més controlat.
D'altra banda, Europa ha apostat per un model d'open banking, en què les dades financeres es poden compartir entre entitats autoritzades. Això fomenta la competència i la innovació descentralitzada. La Xina, en canvi, es basa en ecosistemes tancats, on les dades estan controlades per grans plataformes tecnològiques. Això permet una integració molt més profunda de serveis, però en redueix la interoperabilitat i concentra el poder en pocs actors.
A la Xina, el desenvolupament FinTech va seguir inicialment una lògica d'“innovar primer, regular després”, cosa que va permetre una expansió molt ràpida, però també va generar riscos que han portat a una major intervenció estatal en els darrers anys. A Europa, l'enfocament ha estat l'invers: la regulació s'ha establert abans o durant el desenvolupament del sector, amb un èmfasi fort en la protecció del consumidor i l'estabilitat financera.
Conclusió
L'auge dels pagaments digitals a la Xina ha transformat de manera accelerada els hàbits financers de milions de persones, situant empreses com Alibaba i Tencent al centre d'un ecosistema que va molt més enllà de les transaccions i abasta crèdit, inversió i serveis quotidians.
