L'Asian Development Outlook és un informe anual de l'Asian Development Bank (Banc Asiàtic de Desenvolupament) que analitza les economies en desenvolupament a Àsia i el Pacífic. La publicació d'abril destaca que el conflicte a l'Orient Mitjà ha introduït tensions geopolítiques globals que desafien la resiliència i la capacitat de desenvolupament econòmic de la regió d'Àsia i el Pacífic.
Desafiaments econòmics i vulnerabilitat energètica
El conflicte es va intensificar el 28 de febrer de 2026, afectant les instal·lacions de producció d'energia i les rutes principals de transport de la regió, com l'Estret d'Ormuz – el punt crític de trànsit, pel qual exporta una gran part de primeres matèries dels importants proveïdors de l'Orient Mitjà. El 2024 i principis del 2025, l'Estret d'Ormuz transportava el 25% del comerç marítim mundial de petroli i el 20% de gas natural liquat, amb més del 80% destinat a mercats asiàtics. El conflicte va provocar un col·lapse en el trànsit de vaixells per aquesta ruta.
Les interrupcions de producció i el transport han tensat els mercats de l'Orient Mitjà i han pujat els preus: per exemple, només en dues setmanes, el preu del petroli Brent ha superat 100 dòlars per barril, un 70% més des de principis de l'any.
Aquestes economies també són proveïdors de fertilitzants. Les disrupcions de producció i transport eleven els costos de producció agrícola i, amb cert retard, els preus dels aliments.
La producció de semiconductors també es pot veure perjudicada, ja que el conflicte afecta els enviaments d'heli (on Qatar representa un terç del subministrament mundial), sofre (45% de les exportacions del Golf) i productes petroquímics – materials clau per a la fabricació de xips. Taiwan és el líder mundial en aquest aspecte, fabricant més del 60% dels xips globals i gairebé el 90% dels més avançats.
Els mercats s'han debilitat amb més volatilitat, han depreciat les monedes locals davant el dòlar i hi ha hagut una sortida del flux de caixa. A més, la caiguda ràpida dels mercats borsaris podria influir en la confiança dels inversors.
Més enllà, la intensificació del conflicte també interromp els enllaços aeris entre Europa i Àsia, afectant els països dependents del turisme com Maldives, Tailàndia i República de Fiji.
Incertesa aranzelària i comercial
El febrer del 2026, els EUA van implementar un nou aranzel global de 10% a totes les importacions durant 150 dies, amb possibles augments del 15%. Això afecta les cadenes de subministrament i debilita la demanda externa.
Després dels augments aranzelaris del 2025, moltes economies regionals (particularment les Filipines, el Vietnam i, en menor mesura, la Xina i Indonèsia) ja han hagut de reorientar les seves exportacions cap a altres mercats fora dels EUA.
Tot i que el front-loading (avenç d'enviaments) podria donar suport al creixement a curt termini, la incertesa frenarà la inversió regional.
Pronòstics del creixement
Sota un escenari d'estabilització primerenca, s'espera que el creixement de la regió asiàtica es moderi al 5,1% tant el 2026 com el 2027.
Si les interrupcions a l'Orient Mitjà s'intensifiquen i persisteixen fins al tercer trimestre del 2026, el creixement podria caure al 4,7% el 2026 i al 4,8% el 2027.
Tot i això, el consum privat es manté robust al sud d'Àsia i el sud-est asiàtic, recolzat per mercats laborals estables i un augment en la despesa pública en infraestructura.
Projeccions d'inflació
Tot i que el xoc inicial afecta l'energia, els alts costos de transport i logística es poden filtrar cap a la inflació subjacent, cosa que obliga els bancs centrals a mantenir polítiques monetàries restrictives per més temps.
Es preveu una inflació del 3,6% el 2026 i el 3,4% el 2027 sota un escenari d'estabilització primerenca. En un escenari de conflicte prolongat, la inflació es podria disparar al 5,6% el 2026.
taula:
República Popular de la Xina: El creixement baixarà al 4,6% el 2026 i 4,5% el 2027 a causa de la debilitat del sector immobiliari, el consum domèstic moderat i la menor expansió de les exportacions.
Índia: La seva economia es manté robusta amb un creixement projectat del 6,9% el 2026 i 7,3% el 2027, impulsat per reformes estructurals i acords comercials.
Àsia Central: Economies exportadores d'energia com el Kazakhstan podrien beneficiar-se dels alts preus, però enfronten riscos per la interrupció de les rutes d'exportació.
Sud-est asiàticEspanya: Indonèsia, Tailàndia i les Filipines enfronten pressions inflacionàries pels preus del petroli, encara que les despeses en infraestructura pública i transformació digital sostindran l'activitat.
Intel·ligència Artificial i el seu impacte econòmic
L'informe identifica una bretxa significativa a la preparació per a la IA entre les economies avançades i les economies en desenvolupament d'Àsia.
Les economies asiàtiques avançades (països com Singapur, Corea i Japó) lideren a la infraestructura digital i capital humà. En contrast, gran part d'Àsia en desenvolupament (com Indonèsia, l'Índia i les Filipines) puntua baix en la infraestructura digital, cosa que limita l'adopció de models avançats d'IA.
S'estima que el 2030 la IA podria incrementar el PIB de les economies preparades entre 0,6 i 2,1 punts percentuals. A les economies en desenvolupament, l'impacte inicial serà menor (0.2 a 1.8 pps), però tenen més potencial de benefici a llarg termini si inverteixen en 5 aspectes: infraestructura digital, capital humà, capacitat d'innovació, solidesa institucional i estructura econòmica. Això permetrà implementar models avançats de IA més ràpid i reduir la bretxa tecnològica.
Conclusió
El conflicte a l'Orient Mitjà ha il·lustrat com els xocs geopolítics es transmeten a través de xarxes complexes i influeixen cada cop més en diferents aspectes de l'economia global.
Tot i els desafiaments geopolítics i comercials, la regió d'Àsia i el Pacífic ha mostrat resiliència, tot i que els riscos a la baixa són significatius. Àsia és vulnerable als efectes indirectes dels preus de lenergia, les xarxes comercials i les condicions financeres.
