La intel·ligència artificial està transformant les nostres societats a gran velocitat i planteja desafiaments inèdits per als drets humans, des de la privadesa i la no discriminació fins a l'accés a la justícia. Del 29 al 31 d'octubre del 2025, Copenhaguen va acollir el 23è Seminari Informal ASEM sobre Drets Humans, un espai de diàleg entre Europa i Àsia en què van participar representants institucionals, experts acadèmics i organitzacions de la societat civil. Casa Asia va ser present a través de Yasmin Paricio, coordinadora de Política, Societat i Programes Educatius, i de l'investigador Vicent Costa, qui comparteix en aquesta crònica les principals reflexions sorgides durant la trobada. A més, la publicació es complementa amb una entrevista en vídeo en què Costa analitza els reptes principals de la governança global de la intel·ligència artificial.
Vídeo
Crònica del 23è Seminari Informal ASEM sobre Drets Humans
Per Vicent Costa
Una estructura per al consens: del context a l'acció
Des de la seva creació el 1997, el Seminari Informal ASEM sobre drets humans (ASEMHRS per les sigles en anglès) s'ha consolidat com un espai vital de diàleg polític i social entre Europa i Àsia. Organitzat per la Fundació Àsia-Europa (ASEF), l'Institut Raoul Wallenberg i diversos ministeris d'assumptes exteriors, aquest fòrum reuneix anualment experts, societat civil i representants dels 53 socis d'ASEM. En les seves darreres edicions, el seminari ha ampliat el seu focus: de tractar principalment la situació de col·lectius específics (com per exemple el de persones amb discapacitat el 2016), ha passat a abordar fenòmens globals sistèmics, com l'emergència climàtica el 2022 o la reducció de la pobresa el 20232. 31 d'octubre a Copenhaguen, va abordar un repte urgent en extrem: la intersecció entre els drets humans i el disseny i desplegament de la intel·ligència artificial.
Al costat de Yasmin Paricio, Coordinadora de Política, Societat i Programes Educatius a Casa Asia, vaig acudir a aquesta trobada per representar Espanya com a expert en intel·ligència artificial, amb l'objectiu d'aportar una visió tècnica i científica a la definició d'aquests nous estàndards internacionals.
El seminari, allotjat pel Ministeri d'Afers Estrangers de Dinamarca i la Universitat de Copenhaguen, es va desplegar en tres jornades dissenyades per transitar l'anàlisi a la proposta. El treball va partir d'una base sòlida: el Document de Base elaborat ex professo per al seminari per la Prof. Dra. Virginia Dignum, la Dra. Rachele Carli i la Dra. Tang Yingxia. Aquest treball defineix els tres eixos de debat del seminari: privadesa, igualtat i no discriminació, i accés a la justícia.
El primer dia del seminari es va dedicar a la presentació del marc institucional i el diagnòstic del tema. Les sessions van arrencar a la Facultat d'Humanitats amb una sessió principal que va servir per contrastar les visions regionals. Hi van intervenir, entre d'altres, Louise Holck (Institut Danès de Drets Humans) i Kajsa Ollongren (Representant Especial de la UE per als Drets Humans), juntament amb expertes acadèmiques com la mateixa Dra. Dignum i la Dra. Tang Yingxia. Posteriorment, assistim al panell crític sobre intel·ligència artificial al sector públic, moderat per Rikke Frank Jørgensen. Allà, ponents com Aysel Kucuksu, Karolina Iwanska o Hafiz Noer van debatre la tensió real entre l'eficiència administrativa i la protecció del ciutadà davant de l'automatització.
El segon dia, centrat en la deliberació pràctica, es va constituir com a nucli de l'esdeveniment. Els assistents ens dividim en tres grups de treball relatius als eixos del debat; l'equip de Casa Asia es va integrar en el segon (igualtat i no discriminació), moderat per la Dra. Sue-Anne Teo. La dinàmica es va allunyar de les conferències magistrals per centrar-se en l'anàlisi tècnica: debatem com evitar que els algorismes amplifiquin desigualtats estructurals i quins mecanismes d'auditoria són viables per protegir grups vulnerables, amb un èmfasi especial en les problemàtiques i oportunitats que emergeixen de l'intercanvi cultural, social i econòmic entre els diversos països d'Àsia.
La jornada final es va centrar a presentar un full de ruta i futur respecte als drets humans i la intel·ligència artificial. Va destacar el panell moderat per la Dra. Gry Hasselbalch, que a més va comptar amb David Reichel (Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea) i persones expertes com Stanati Netipatalachoocote (Universitat de Siam).
Més enllà dels estereotips: ni blocs uniformes ni oposats
Durant els debats, el clixé de concebre Europa com un bloc purament ètic-regulador i Àsia com a innovador es va matisar considerablement; de fet, concebre els dos blocs com a monòlits és una simplificació excessiva que intenta reduir milers de realitats culturals, polítiques i socials a només dues categories. D'aquesta manera, i si bé és cert que Europa destaca per la força de marcs vinculants pioners com l'AI Act i el RGPD, que intenten establir un model preventiu i garantista, la realitat asiàtica tampoc no oblitera el marc normatiu. Països com el Japó ja impulsen conceptes com la Societat 5.0, posant explícitament la tecnologia al servei del benestar públic, mentre que altres actors de la regió estan implementant normatives estrictes sobre algorismes de recomanació o les notícies falses.
La conclusió oficial del seminari va reforçar aquesta visió de matisos i va insistir en la importància i el repte que suposa la riquesa de les dues regions: els models reguladors no es poden transferir directament d'una regió a una altra. Així doncs, hi va haver consens sobre la idea que la implementació efectiva requereix adaptació cultural i institucional. En definitiva, no es tracta d'imposar el model europeu a Àsia, o viceversa, sinó de cercar la interoperabilitat.
El dilema regulatori i la sincronització necessària
Un dels punts més crítics a les sessions de treball va ser el desafiament sobre com legislar una tecnologia tan disruptiva com canviant. En una de les meves intervencions, vaig plantejar el dilema de l?especificitat. En efecte, ens enfrontem a una cruïlla: si es redacta una norma molt específica, centrada en la tècnica d'avui, es corre el risc de patir una obsolescència legislativa gairebé immediata. Quan la llei es publica, la tecnologia ja ha mutat i la norma neix morta. Si, en canvi, s'opta per redactar lleis molt genèriques tractant de buscar una atemporalitat, es corre el risc dual que aquestes siguin tan ambigües que els que desenvolupen els sistemes d'intel·ligència artificial no sàpiguen com complir-les i els que han d'aplicar la llei no sàpiguen com cal procedir.
Però a aquest dilema s'hi afegeix un tercer factor que, des de la meva perspectiva, és tan determinant com l'anterior: l'asimetria global. El disseny, l'entrenament i el desplegament dels sistemes d'intel·ligència artificial són fenòmens transfronterers per naturalesa. Un model dissenyat en un país pot utilitzar dades d'un segon per ajudar a prendre decisions que afecten la vida de ciutadans d'un tercer. Tot i això, les polítiques públiques tendeixen a ser locals i fragmentades.
Per tot això, fòrums com aquest de Copenhaguen són vitals. No es tracta d´inventar nous drets humans, sinó de sincronitzar els rellotges polítics entre Europa i Àsia-Pacífic, assegurant la protecció de la dignitat de l´individu amb independència del lloc geogràfic.
Propostes tangibles davant de l'abisme tècnic
A les conclusions oficials del seminari es recullen tres mecanismes motivats precisament per la necessitat de respondre a l'asimetria i facilitar la sincronització esmentades a la secció anterior.
En primer lloc, es va proposar crear un observatori ASEM sobre intel·ligència artificial i drets humans. Aquest organisme no seria un mer repositori, sinó la resposta institucional a l'obsolescència legislativa. A més, serviria com a plataforma de monitorització en temps real per compartir tendències i bones pràctiques, permetent una adaptació més àgil de les normatives i superant la fragmentació actual entre els blocs regionals.
Així mateix, a fi de combatre l'ambigüitat de les normes genèriques, es va esmentar el poder de compra dels Estats. En efecte, mitjançant la contractació pública, els governs poden exigir als proveïdors tecnològics que demostrin el compliment d'estàndards ètics concrets. D'aquesta manera, en introduir requisits de no discriminació o explicabilitat als plecs tècnics, s'obligaria a traduir els principis abstractes en mètriques verificables.
Finalment, es va insistir en l'alfabetització en intel·ligència artificial com a escut democràtic, entenent que la millor regulació és inútil sense una societat civil crítica i capaç d'identificar situacions en què l'ús de sistemes d'intel·ligència artificial vulneri els drets humans.
Transparència inclusiva i justícia davant danys col·lectius
En les diverses discussions i debats celebrats al nostre grup de treball, vaig insistir, integrant una perspectiva que tingui en compte estudis de discapacitat, en què l'explicabilitat tècnica no és suficient: cal explicabilitat inclusiva per disseny, fonamentada en dos pilars clau.
D'una banda, la inclusió lingüística, entesa com la disponibilitat d'explicacions a l'idioma nadiu de l'afectat, és crucial davant d'una explicabilitat centrada en la llengua dominant del desenvolupament tecnològic. No podem oblidar que l'espai ASEM no és un monòlit, sinó un vibrant mosaic amb centenars de llengües i dialectes que defineixen multitud d'identitats culturals. Ignorar aquesta pluralitat significaria, a la pràctica, deixar en una situació de desigualtat a part de la ciutadania de les dues regions.
D‟altra banda, l‟accessibilitat cognitiva i sensorial requereix que l‟explicació sigui comprensible per a persones amb baixa alfabetització digital, en situació de vulnerabilitat o amb necessitats específiques. De fet, aquesta manca de comprensió individual davant d'explicacions generades per sistemes d'intel·ligència artificial esdevé crítica quan abordem la justícia davant danys col·lectius.
Els sistemes legals actuals estan concebuts especialment per a reclamacions individuals, mentre que sovint els sistemes d'intel·ligència artificial causen perjudicis sistèmics a grups sencers oa la societat en general. Les conclusions del seminari insten a superar aquest model atomitzat i dissenyar mecanismes de reparació que cobreixin aquests danys difusos, protegint no només l'individu sinó el teixit social.
Lliçons de Copenhaguen entre Àsia i Europa
De Copenhaguen només es pot tornar amb un optimisme fonamentat. El seminari ha servit per assentar una veritat que sovint oblidem a la voràgine del desenvolupament: la intel·ligència artificial no és una força de la natura ni una eina neutra; és un sistema sociotècnic que reflecteix, amplifica o corregeix els valors dels qui el dissenyen i dels sistemes on es despleguen. Més enllà dels detalls de les propostes, espera esperança el sentiment comú albirat sobre la necessitat d'una deliberació conjunta i profunda sobre els aspectes ètics d'una tecnologia que sembla desenvolupar-se i imposar-se veloçment i en tots els àmbits del nostre dia a dia.
En concordança amb aquestes impressions, les conclusions oficials de la trobada ho ratifiquen: la reflexió ètica, la força legal i la rendició de comptes pública han d'evolucionar a l'uníson, sempre insistint en propostes per construir ponts entre les dues regions. En definitiva, si se segueix apostant per la transparència, la inclusió de les llengües i els col·lectius menys representats i vulnerables, la intel·ligència artificial no substituirà el nostre humanisme; al contrari, la magnitud del desafiament ens obligarà a ser més humans que mai.
Referències
[1] Dignum, V., Carli, R., & Tang, I. (2025, octubre). Background Paper: Human Rights and Artificial Intelligence. 23° Seminari Informal ASEM sobre Drets Humans, Copenhaguen, Dinamarca. Àsia-Europe Foundation (ASEF). https://asef.org/wp-content/uploads/2025/10/ASEMHRS23-Backgound-Paper.pdf
[2] Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s'estableixen normes harmonitzades sobre intel·ligència artificial i pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 300/2008, (UE) núm. 167/10, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 i (UE) 2019/2144 i les Directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d'Intel·ligència Artificial). (2024). Diari Oficial de la Unió Europea, L, 2024/1689. https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2024/1689/oj
[3] Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril del 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals ia la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). (2016). Diari Oficial de la Unió Europea, L 119, 1-88. https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2016/679/oj
[4] Costa, V. (2025). Integrating a Disability Perspective in Lethal Autonomous Weapons Systems Analysis: First Steps. In: Sans Pinillos, A., Costa, V., Vallverdú, J. (eds) SecondDeath. Studies in Applied Philosophy, Epistemology and Rational Ethics, vol 76. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-98808-0_9
Vicent Costa és científic titular de l'Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IIIA-CSIC), professor substitut a la Universitat Autònoma de Barcelona (Grau en Intel·ligència Artificial i Grau en Filosofia) i vocal del Consell Rector de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial (ACIA). Així mateix, Costa és llicenciat en Filosofia, graduat en Matemàtiques, màster en Lògica Pura i Aplicada i doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge. La seva investigació interdisciplinària inclou l'estudi de lògiques per a la intel·ligència artificial, el disseny de models explicables d'intel·ligència artificial, especialment aquells que fan servir raonament qualitatiu, i l'anàlisi de qüestions ètiques i filosòfiques de la intel·ligència artificial.
Sobre aquests temes, Costa ha publicat articles de recerca i capítols en llibres acadèmics, ha presentat la seva recerca a congressos nacionals i internacionals, i ha rebut diversos guardons (com, per exemple, el Best STAIRS-ECAI 2020 Paper Award). En el passat, ha realitzat estades de recerca al Centre de Cognició Espacial de la Universitat de Bremen (Alemanya) i al Centre Singular de Recerca en Tecnoloxies Intelixents de la Universitat de Santiago de Compostel·la. També és el coordinador del consell editorial de la revista NODES, ha rebut el Primer Premi ACIA 2022 al Millor Treball de Divulgació en Intel·ligència Artificial pel llibre publicat amb E. Senabre, Com els algorismes condicionen les nostres vides (Sembra Llibres, 2021), i és el COO de Matesfàcil, un lloc web sobre l'ensenyament de les matemàtiques amb més de 20 milions de visites anuals.
