28/07/2026 | Actualitat > AsiaView
El panorama financer global travessa una transformació sense precedents. Segons dades del Fons Monetari Internacional, per al 2025 més de 130 països ja es trobaven desenvolupant o provant les seves pròpies monedes digitals. Al capdavant d'aquesta carrera tecnològica hi ha la Xina, l'objectiu de la qual amb el iuan digital va molt més enllà de modernitzar els pagaments interns: és una estratègia calculada per disminuir la dependència dels sistemes financers occidentals, esquivar l'hegemonia del dòlar i estrènyer llaços comercials amb regions estratègiques.

Què és iuan digital?

El iuan digital, o e-CNY, és la moneda digital del Banc Central de la Xina. L'e-CNY té el mateix valor que la moneda física, i el seu objectiu principal és substituir gradualment part dels bitllets i les monedes físics que estan en circulació. Està disponible per a tot tipus de transaccions online i offline i forma part d'un sistema segur davant de possibles ciberatacs, disrupcions o caigudes dels sistemes.

El seu desenvolupament ha estat metòdic i expansiu:
• Proves i adopció primerenca: La seva gran vitrina internacional van ser els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, on l'e-CNY va operar com un dels tres mètodes de pagament acceptats. Actualment compta amb més de 35 seus pilot d'implementació.
• Xifres rècord: Segons el Consell d'Estat de la República Popular de la Xina, per a finals de novembre del 2025, el país havia registrat 3.480 milions de transaccions acumulades en iuans digitals, amb un valor de 16,7 bilions de iuans (aproximadament 2,37 bilions de dòlars nord-americans).
• Consolidació el 2026: L'1 de gener de 2026 va marcar una fita reguladora en ser catalogada com a digital deposit money (diners de dipòsit digital). A més, l'abril del 2026, el Banc Central de la Xina va sumar 12 bancs addicionals com a operadors oficials del iuan digital.
• La fi de l'efectiu: La tendència és irreversible. Zhu Min, economista xinès i exvicepresident del Fons Monetari Internacional, estima que durant la propera dècada l'ús d'efectiu es reduirà almenys un 40%.

No obstant això, a nivell nacional, el govern xinès no busca eliminar els gegants privats com Alipay i WeChat Pay. Més aviat, l'estratègia àmplia és crear una infraestructura sobirana i independent dels sistemes de pagament occidentals.

La diferència amb criptomonedes

És comú confondre les monedes digitals dels bancs centrals amb criptoactius com Bitcoin, però la seva naturalesa és diametralment oposada:
• Centralització: La diferència més important és que el iuan digital està completament centralitzat i controlat pel govern xinès amb el suport directe del banc central. Les criptomonedes operen en xarxes descentralitzades.
• Estabilitat: Les criptomonedes es caracteritzen per la seva elevada volatilitat i, generalment, es consideren un mitjà d'intercanvi menys fiable per al dia a dia. El iuan digital manté una paritat estricta de 1:1 amb el iuan físic.
• Privadesa: Les criptomonedes no emmagatzemen dades personals ni historials vinculants, cosa que permet ocultar transaccions i ofereix a l'usuari llibertat d'acció. El iuan digital, per part seva, no és anònim i atorga a les autoritats xineses visibilitat sobre els fluxos financers, eliminant l'anonimat absolut.

Les criptomonedes no emmagatzemen cap dades personals ni registres històrics, cosa que permet que totes les transaccions siguin ocultes i dóna la llibertat d'acció.

Com competeix amb el dòlar

Durant dècades, el sistema SWIFT (dominat per institucions occidentals i el dòlar nord-americà) ha estat la columna vertebral del comerç internacional. Aquesta dependència atorga als Estats Units un poder geopolític enorme, incloent-hi la capacitat d'imposar sancions econòmiques.

La Xina està creant “canals” alternatius. Per competir directament en l'àmbit dels pagaments transfronterers sense passar pel dòlar, el país impulsa iniciatives com el projecte mBridge (una plataforma de pagaments transfronterers multilateral de bancs centrals) i BRICS Bridge (una plataforma basada en la mateixa tecnologia que mBridge). Aquestes xarxes permeten liquidar transaccions internacionals de forma ràpida, econòmica i directa, evitant completament el sistema SWIFT i els bancs corresponsals nord-americans.

Enfocaments principals a Àsia Central i Àfrica

L'expansió de l'e-CNY i dels sistemes de pagament xinesos (com el CIPS, que treballa conjuntament amb la internacionalització de la moneda) està enfocada a economies en desenvolupament d'Àsia Central i Àfrica.
• Evitar terceres monedes: Països de l'Àsia Central, com el Kirguizistan, i les grans institucions financeres d'Àfrica, com l'Standard Bank, s'han anat integrant als canals de compensació xinesos. Això crea un canal segur per a acords bilaterals, reduint dràsticament els costos de transacció i la necessitat de fer servir el dòlar com a intermediari.
• Infraestructura bancària: Per als països africans i centreasiàtics amb sistemes bancaris tradicionals més lents i costosos, la promesa de liquidacions instantànies que ofereix el iuan digital resulta summament atractiva, facilitant el comerç internacional i les línies de crèdit.
• Alineació geopolítica: En oferir la seva infraestructura financera als països que formen part de la Iniciativa de la Franja i la Ruta (Belt and Road), la Xina s'assegura que els fluxos comercials de matèries primeres i productes industrials es realitzin d'acord amb les normes tecnològiques pròpies.

Conclusió

Tot i els avenços tecnològics, els bilions de dòlars en volum de transaccions i l'èxit del projecte mBridge, la realitat financera és que el iuan encara no ha superat el dòlar nord-americà. El dòlar continua sent la moneda de reserva mundial indiscutible i el principal actiu de facturació al comerç global. Tot i això, l'e-CNY no busca un reemplaçament immediat, sinó una erosió gradual, oferint a les nacions d'Àfrica, Àsia i els BRICS una via d'escapament funcional i independent que, a llarg termini, podria reconfigurar l'ordre econòmic mundial.