A Àsia resideix aproximadament la meitat de la població mundial. Durant les darreres dècades, la regió ha experimentat un ràpid creixement econòmic i una millora en la qualitat de vida. Tot i això, aquest desenvolupament ha comportat l'envelliment poblacional accelerat i una caiguda dràstica en les taxes de fertilitat. Aquesta transformació demogràfica afecta tots els sectors de la societat, fet que planteja una necessitat immediata d'adaptar-se als canvis ràpids per evitar l'estancament del desenvolupament econòmic.
L'envelliment accelerat de la població i la forta caiguda de la natalitat especialment afecten països desenvolupats com el Japó i Corea del Sud, les taxes de fertilitat dels quals han disminuït significativament, molt més baixes que la taxa de fertilitat necessària de 2,1 perquè la població es reemplaça per si mateixa sense necessitat de prendre altres mesures per mantenir la població estable.
L'epicentre de la crisi: els casos del Japó, Corea del Sud i la Xina
Les economies avançades són les primeres a enfrontar-se als límits del canvi demogràfic.
Japó
– Edat mitjana: 50,2 anys
– Canvi anual: -0,55%
– Taxa de fertilitat: 1,2 fills per dona
El Japó és el país més envellit del món, amb una edat mitjana el 2026 de 50,2 anys i un 28% de la població amb 65 anys o més. Tot i que la seva taxa de fertilitat (1,2) s'assembla a la de països europeus com Espanya, Itàlia o Polònia, la disminució constant de la població suposa un enorme problema macroeconòmic.
Corea del Sud
– Edat mitjana: 46,2 anys
– Canvi anual: -0,13%
– Taxa de fertilitat: 0,8 fills per dona
Corea del Sud enfronta una crisi profunda, amb la menor taxa de fertilitat a nivell mundial (0,8), cosa que amenaça directament la viabilitat del seu sistema productiu i les seves estructures socials.
Xina
– Edat mitjana: 40,6 anys
– Canvi anual: -0,22%
– Taxa de fertilitat: 1,0 fills per dona
El 2023, Xina va deixar de ser el país més poblat del món, sent sobrepassat per Índia. Avui dia, la disminució de la població i una edat mitjana superior als 40 anys són motiu de gran preocupació per al govern xinès.
Aquesta crisi és conseqüència directa de més de 30 anys de la política del “fill únic”, iniciada el 1979 i vigent fins al 2015. La preferència per tenir fills homes ha generat una greu bretxa de gènere, amb aproximadament 30 milions més d'homes que de dones en edat fèrtil avui dia. Les conseqüències de la política han provocat fenòmens únics a la Xina:
• “Bachelor villages”: Pobles sencers habitats per homes joves sense possibilitat de trobar parella.
• El problema “4-2-1”: Una estructura familiar invertida on hi ha un sol jove en edat de treballar davant de dos pares i quatre avis simultàniament.
Contrastos regionals: el sud-est asiàtic i l'excepció de l'Índia
Al Sud-est Asiàtic coexisteixen dues dinàmiques:
D'una banda, economies desenvolupades com Singapur pateixen els mateixos símptomes de la baixa natalitat, però els compensen mitjançant la importació de talent.
D'altra banda, països en desenvolupament com Vietnam o Tailàndia estan envellint ràpidament, corrent el risc de perdre el seu principal avantatge competitiu – la mà d'obra – abans d'aconseguir la transició cap a una economia desenvolupada.
Índia
– Edat mitjana: 29,2 anys
– Canvi anual: +0,87%
– La taxa de fertilitat: 1,9 fills per dona
L'Índia representa la gran excepció, amb una població que creix ràpidament des que l'Índia va aconseguir la seva independència del Regne Unit el 1950. Després de superar la Xina, la seva població el 2026 s'estima en 1.476 milions de persones. En mantenir una demografia relativament jove (edat mitjana de 29,2 anys) en comparació amb la Xina, compta amb una finestra d'oportunitat invaluable per consolidar un creixement econòmic sostingut i esdevenir la principal base industrial i un gran mercat de la regió.
Conseqüències macroeconòmiques
Basant-se en les anàlisis del Fons Monetari Internacional, aquest escenari d'envelliment de la població a Àsia imposa desafiaments inevitables:
• Creixement econòmic més lent: La disminució de la població activa frena la producció i el consum intern, refredant les perspectives de creixement del PIB a llarg termini.
• Ineficiència del mercat laboral: escassetat crònica de personal qualificat i desajust entre l‟oferta de llocs de treball i la mà d‟obra disponible.
• Desafiaments als sistemes de seguretat social: L'envelliment augmenta dràsticament la pressió sobre els serveis de salut públics. A més, hi ha un risc imminent relacionat amb l'augment del nombre de persones que necessiten cura, a les quals els sistemes de pensions actuals no poden atendre de manera equitativa.
El motor de l'economia platejada (Silver Economy)
Davant la caiguda del consum juvenil, el poder adquisitiu es concentra cada cop més en la població gran. El mercat s'està reorientant cap a la creació de productes i serveis dissenyats específicament per a aquest segment, convertint l'envelliment en una indústria de gran potencial.
Estudis recents mostren una millora significativa tant en l'estat de salut física com en la capacitat cognitiva de la gent gran, que participen cada vegada més en activitats econòmiques.
El Japó, on el 13% dels treballadors tenen més de 65 anys, promou el concepte d'envelliment saludable i actiu. El país lidera en àmbits com la robòtica industrial i de serveis i ocupa el 40% del subministrament global. Així mateix, al Japó està creixent la demanda dels habitatges accessibles per a la gent gran equipada amb instal·lacions adaptades, així com de robots assistencials.
A la Xina, el més recent Pla Quinquennal fa enfocament especial a l'economia platejada. L'objectiu és accelerar el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, la telemedicina i altres tecnologies per millorar la vida de la gent gran i compensar la manca de mà d'obra creixent.
Corea del Sud segueix un camí semblant i manté cooperació amb la Xina. Per exemple, en el desenvolupament de robots datenció, els quals estan basats en maquinari i sensors coreans combinats amb IA xinesa. Corea també inverteix fortament a la telemedicina, integrant algorismes de la IA per al diagnòstic d'hora de les malalties.
En definitiva, l'economia platejada deixa de ser percebuda exclusivament com una càrrega per als sistemes de seguretat social, transformant-se en un pilar estratègic per sostenir la competitivitat i el creixement del PIB a Àsia cada vegada més envellida.
Conclusió
Els canvis demogràfics a Àsia han transformat significativament la societat en múltiples aspectes. Tot i que són el reflex de l'èxit en la millora de la qualitat de vida, alhora han generat nous i urgents desafiaments que la regió haurà de superar per aconseguir sostenir el seu ritme històric de creixement econòmic. Les mesures que ja prenen països com el Japó, la Xina i Corea del Sud poden anticipar el futur d'altres economies desenvolupades.
