A l'hora de buscar un lloc d'establiment a Àsia, les empreses pensen a Hong Kong o Singapur com els dos principals business hubs i seus regionals: totes dues ciutats tenen reconeixement mundial per ser llocs idonis per a les empreses, amb un entorn empresarial favorable, una normativa simplificada i règims fiscals avantatjosos i infraestructures avançades. Tot i això, la històrica rivalitat entre Hong Kong i Singapur ja no és només financera, sinó estratègica, i depèn dels objectius i necessitats del negoci i el mercat destinatari.
Hong Kong com la porta al mercat xinès
El gran avantatge competitiu de Hong Kong és la seva integració al projecte de Greater Bay Area (Àrea de la Gran Badia), un ecosistema econòmic que inclou Hong Kong, Macau, Guangzhou, Shenzhen i set ciutats més del sud-est de la Xina, sumant més de 87 milions de consumidors. La regió vol convertir-se en un centre financer, tecnològic i d'innovació a nivell internacional.
L'Àrea de la Gran Badia integra Hong Kong i Macau, així com nou ciutats de la província xinesa de Guangdong: Guangzhou, Shenzhen, Zhuhai, Dongguan, Huizhou, Zhongshan, Foshan, Zhaoqing i Jiangmen. De totes elles, el pla preveu que Hong Kong, Macau, Guanzhou i Shenzhen siguin els principals motors del desenvolupament, encara que tots els mercats de la regió estaran estretament connectats.
Hong Kong serveix com a hub important de comunicacions, gràcies al seu aeroport internacional i xarxa de transport, i és un punt estratègic que connecta el mercat xinès continental amb el mercat global.
Singapur com el hub amb les condicions més favorables a l'ASEAN
Singapur ocupa el primer lloc a la regió asiàtica pel que fa al menor nivell de riscos operatius per establir un negoci i serveix com la porta cap als mercats del bloc de L'Associació de Nacions d'Àsia Sudoriental (ASEAN): un mercat relativament jove, dinàmic i de creixement ràpid amb més de 680 milions d'habitants.
La seva connectivitat marítima, aèria i els seus 29 acords de lliure comerç bilaterals i regionals el converteixen en la base idònia per a empreses que busquen mitigar riscos geopolítics.
L'Aeroport Changi de Singapur ha estat nomenat el millor a Àsia i del món pels seus serveis per la companyia britànica Skytrax.
A més, el 2025 el Port de Singapur va ser nomenat el “Millor Port Marítim Global” per quarta vegada i el “Millor Port Marítim a Àsia” per 37a vegada, segons Asian Freight, Logistics and Supply Chain Awards (AFLAS), celebrats a Hong Kong. Aquest premi reconeix el port de Singapur com el líder a la cadena de subministrament mundial.
El Govern de Singapur inverteix activament en solucions urbanes intel·ligents (Smart Cities), biomedicina, Intel·ligència Artificial i altres sectors innovadors per consolidar la seva posició com un dels líders mundials d'innovació tecnològica.
Política fiscal i marc regulador
Ambdues jurisdiccions se situen molt per sota de la mitjana mundial d'impost sobre la renda corporativa (al voltant del 24% a nivell global) i són molt atractives per a activitats empresarials. Tot i això, hi ha algunes diferències clau en les polítiques regulatòries de dues ciutats:
A Hong Kong, hi ha el sistema de dos trams (Two-Tiered Profits Tax): els primers 2 milions d'HKD de benefici corporatiu no paguen el 16.5%, sinó només el 8.25%. La resta sí que tributa al 16.5%. Això és un benefici enorme per a oficines mitjanes. La incorporació d'una empresa pot ser totalment remota i no obliga el director a tenir la residència hongkonesa, cosa que redueix els costos i la complexitat. Tot i això, la normativa segueix exigint un secretari corporatiu registrat a Hong Kong i una adreça local.
A Singapur, les noves empreses gaudeixen d'una exempció del 75% sobre els primers 100.000 SGD d'ingressos imposables i del 50% sobre els 100.000 SGD següents durant els primers tres anys d'activitat. Tot i això, és obligatori que almenys un dels directors de la nova empresa sigui el resident o ciutadà del país, cosa que sol implicar la contractació de serveis de representació local.
Sectors econòmics dominants i mercats destinataris
Els sectors dominants de cada lloc també defineixen el perfil de les empreses que decideixen instal·lar-s'hi:
Hong Kong manté un lideratge indiscutible als serveis financers tradicionals, la gestió de grans fortunes globals, el sector de les assegurances i la logística i d'inversió. Gràcies als seus vincles històrics i comercials amb la Xina continental, el comerç internacional de mercaderies, el turisme i els fluxos de capital transfronterers són els seus motors econòmics més grans.
A Singapur, les indústries clau són força diverses. Destaca com un pol de referència a Fintech, ciències biomèdiques, medicina d'avantguarda, tecnologies de la informació (TIC), semiconductors i el comerç internacional de matèries primeres (commodities). Així mateix, en els darrers anys, la Intel·ligència Artificial s'està desenvolupant ràpidament. El seu mercat de startups digitals està recolzat fortament pel Govern, cosa que atrau un gran volum d'inversió de tota la regió asiàtica.
Conclusió
La competència entre Hong Kong i Singapur ja no consisteix a triar el millor lloc en termes absoluts per establir un negoci, sinó a entendre on són els clients del negoci i quin és el model operatiu de l'empresa.
Opta per Hong Kong si:
1. El mercat objectiu de la companyia és la Xina continental o la regió de Greater Bay Area.
2. Lactivitat de lempresa pertany al sector financer tradicional o comercial.
3. Es cerca simplicitat i menors costos inicials per gestionar l'empresa de forma 100% remota, sense l'obligació de contractar un director local resident.
Opta per Singapur si:
1. El focus de l'empresa és el mercat del sud-est asiàtic (ASEAN) per expandir-se per mercats emergents com Indonèsia, Vietnam, Malàisia o Tailàndia des d'una base estable.
2. La companyia pertany a un sector tecnològic o d'innovació (Fintech, IA, biomedicina, tecnologies verdes o DeepTech), on el govern de Singapur ofereix subsidis directes.
3. Es cerca neutralitat i la mitigació de riscos geopolítics.
Tot i això, en els propers anys, la veritable batalla entre Hong Kong i Singapur es lliurarà en la capacitat de retenir el millor talent tècnic internacional i en la facilitat per adoptar la transició digital.
