La manufactura ha esdevingut un pilar del desenvolupament econòmic de l'Índia, amb una contribució del 16% al PIB. Gràcies a fortes intervencions governamentals, una renovació tecnològica i mà d'obra qualificada, el país comença a ser una destinació atractiva per a les activitats manufactureres de les grans empreses.
L'evolució del sector de la manufactura
Durant dècades, després de la liberalització econòmica del país, el sector dels serveis ha estat el motor del creixement de l'Índia, impulsat especialment pels serveis d'IT i la subcontractació de processos.
Per contra, el sector de la manufactura ha estat estancat durant anys, amb una contribució al PIB molt inferior a la de les economies de l'Àsia Oriental impulsades per la indústria. La seva expansió ha estat limitada pels colls d'ampolla a les infraestructures, la complexitat normativa, la fragmentació de les cadenes de subministrament i una indústria poc desenvolupada.
Actualment, però, l'Índia està posicionada com la cinquena economia manufacturera del món. En termes de valor de producció, el país genera uns 490.000 milions de dòlars anuals, situant-se davant de nacions com el Regne Unit i Itàlia als rànquings internacionals.
Aquest canvi es reflecteix també a la balança comercial: ara els productes manufacturats constitueixen més del 70% de les exportacions totals de béns, amb una participació destacada dels sectors d'enginyeria, química i electrònica. Això ha estat possible gràcies a iniciatives governamentals que han permès treure partit dels avantatges competitius del país.
Fer a l'Índia
El 2014, el govern va aprovar la iniciativa Make in India per convertir el país en un centre global de producció. En un esforç per reduir la dependència de les importacions i fomentar el desenvolupament econòmic intern, el programa cerca transformar l'Índia en una economia manufacturera competitiva, promovent la inversió, la innovació, el desenvolupament d'habilitats i l'enfortiment de la infraestructura. Per això, el govern indi ha implementat polítiques específiques de suport a la manufactura, facilitant la inversió estrangera directa (IED) en sectors estratègics, millorant la infraestructura i promovent la transferència de tecnologia.
Paral·lelament, s'han dut a terme nombrosos programes que han contribuït a l'èxit de la iniciativa:
– Esquema d'incentius vinculats a la producció (PLI): introduït per fomentar la manufacturació amb incentius econòmics basats en el nivell de producció de les empreses
Programa Nacional de Competitivitat Manufacturera: facilita l'accés de les empreses a tecnologia d'avantguarda, programes de formació i finançament
– Skill India: cerca millorar les capacitats i habilitats dels treballadors per satisfer millor les necessitats de les empreses del sector i promoure l'emprenedoria
– Startup India: dissenyada per fomentar la creació de noves empreses, simplifica els tràmits burocràtics necessaris per començar un negoci, ofereix suport administratiu en el procés de creació i desenvolupament i facilita l'adquisició de crèdits per a aquest fi
– Invest India: agència que dóna suport als inversors estrangers interessats a fer negocis al país i facilita la seva integració a l'ecosistema nacional
– Smart Cities Mission: té l'objectiu de desenvolupar més de 100 ciutats intel·ligents, amb infraestructures moderna i ecosistemes que promoguin la innovació i el desenvolupament de sectors com el de la manufactura
– Ease of Doing Business: consisteix a facilitar la creació i el desenvolupament de negocis al país, amb iniciatives com una reforma del marc normatiu, la simplificació dels tràmits administratius i la digitalització dels processos burocràtics
D'altra banda, el govern ha invertit milers de milions de dòlars en el desenvolupament de parcs industrials, zones econòmiques especials (ZEE) i corredors industrials, com ara el Corredor Industrial Delhi-Mumbai, que connecta els principals centres de manufactura i facilita el transport de béns. Aquestes zones especials ofereixen incentius fiscals i facilitats logístiques per atraure empreses manufactureres i fomentar la creació de cadenes de subministrament locals.
Avantatge demogràfica
L'Índia té un avantatge competitiu enorme que molts altres països ja no poden oferir: una població jove. Més del 65% dels indis tenen menys de 35 anys, que per a les empreses es tradueixen en recursos humans per a dècades. A més de ledat, també hi ha una gran quantitat de persones capacitades en les habilitats tècniques i manuals necessàries per a la indústria. Des d'enginyers fins a operaris, el país està formant talent que es pot inserir ràpidament a fàbriques, plantes d'acoblament i centres logístics. Les universitats tècniques i els programes de formació estan estretament lligats a les necessitats actuals del sector manufacturer.
Reducció de costos de producció
Un altre dels principals atractius de l'Índia per a la manufactura és el baix cost operatiu. Des de la mà d'obra fins a les despeses generals, produir a l'Índia pot ser molt més econòmic que a països occidentals. Això inclou serveis auxiliars, lloguers de fàbriques, transport i logística. La competitivitat daquests costos permet a les empreses oferir preus més baixos sense sacrificar marges de benefici. A més, amb la digitalització creixent i l'adopció de tecnologies com l'IoT industrial i l'automatització, les empreses estan optimitzant encara més els seus processos, convertint l'Índia en un lloc ideal per escalar operacions ràpidament.
Millores en infraestructura i logística
Durant molts anys, un dels obstacles més grans per a la manufactura ha estat la infraestructura deficient. Tot i això, projectes com Bharatmala (xarxa de carreteres) i Sagarmala (modernització de ports) estan transformant la connectivitat del país.
D'altra banda, la millora de la xarxa ferroviària, uns aeroports més eficients i noves autopistes han reduït significativament els temps de transport, permetent als fabricants moure els productes entre ciutats o fins i tot exportar-los des de ports clau sense retards significatius.
També s'estan desenvolupant parcs industrials intel·ligents a diverses regions del país. Aquests parcs tenen subministrament energètic estable, accés a l'aigua, connectivitat digital i tots els serveis necessaris per operar sense interrupcions. Tot plegat es tradueix en unes operacions més fluides i rendibles per a les companyies multinacionals.
Relocalització global de cadenes de subministrament
Molts països intenten reduir la seva dependència de la Xina, especialment després de les interrupcions causades per la pandèmia. Això ha creat una tendència global coneguda com a «Xina+1», on les empreses busquen un segon país on fabricar.
L'Índia ofereix exactament el que busquen aquestes marques: un gran mercat intern, una democràcia estable, talent tècnic, acords comercials i costos controlats. Empreses com ara Apple, Samsung, Tesla i Foxconn ja estan produint en territori indi amb plans d'expansió agressius.
Aquesta relocalització no només beneficia les grans companyies, sinó que també obre oportunitats per a proveïdors locals, distribuïdors i especialistes en logística, tot creant una xarxa de valor completa que impulsa encara més l'economia del país.
Desafiaments i com l'Índia els està enfrontant
L'Índia continua enfrontant alguns reptes que alenteixen l'expansió del sector, com ara l'excessiva burocràcia en alguns estats, apagades energètiques puntuals i desigualtats en el desenvolupament entre regions. Tot i això, el país està enfrontant aquests problemes amb accions concretes, no només promeses.
S'estan invertint milers de milions a millorar la xarxa energètica, incloent-hi fonts renovables com la solar i eòlica. També s'està descentralitzant la productivitat, portant el desenvolupament a estats menys industrialitzats, cosa que distribueix millor les oportunitats.
I encara que la burocràcia encara complica alguns processos, la digitalització governamental ha reduït molt els tràmits manuals. Cada any es veu més transparència, menys corrupció administrativa i més agilitat.
Pressupost de la Unió 2026
Els pressupostos de l'Índia per a aquest any posen el focus a impulsar la producció manufacturera, en particular als set sectors identificats com a estratègics: biotecnologia, semiconductors, electrònica, infraestructura, productes químics, minerals crítics i tèxtils.
El govern ha posat un èmfasi especial en els semiconductors amb el llançament de Semiconductor Mission 2.0, que busca crear un ecosistema autosuficient en totes les etapes del cicle de producció, des del disseny de la propietat intel·lectual fins a la fabricació. Paral·lelament, la provisió de suport financer als estats rics en minerals permetrà el desenvolupament de capacitats de processament de minerals crítics, assegurant matèries primeres essencials per a tecnologies avançades i emergents.
Els pressupostos també inclouen la introducció de nous programes per fomentar la producció dequips de construcció i infraestructures dalt valor. Juntament amb un augment continu de la despesa de capital, s'espera que aquestes intervencions estimulin la demanda de maquinària i d'equips industrials. Pel que fa a la infraestructura, es preveu una optimització dels costos logístics amb la construcció de corredors de càrrega més, l'operativització de noves vies fluvials i el llançament d'un Esquema de Promoció de Càrrega Costera.
Conclusió
El que abans era una economia de serveis ara ha esdevingut una potència industrial global capaç de fabricar i innovar. Gràcies a les estratègies del govern, un avantatge demogràfic sostingut i la modernització d'infraestructures clau, l'Índia ha esdevingut una ubicació competitiva per a la producció global.
