L'Índia i la Unió Europea (UE) estan experimentant un canvi significatiu en la relació estratègica i comercial. La imposició recent d'aranzels per part dels Estats Units podria provocar una reconfiguració en les dinàmiques de poder i influència entre països.
Amb l'arribada del nou context geopolític, l'Índia —una de les principals economies emergents— busca aprofundir els lligams amb Europa per diversificar els socis comercials i reforçar la independència econòmica davant les mesures restrictives a les exportacions. Segons la Cambra de Comerç i Indústria de l'Índia, s'espera que passi a ser la quarta economia mundial el 2026, superant el Japó amb un creixement del PIB del 7,7%.
Per la seva banda, països com Espanya procuren enfortir la seva posició a la regió euroasiàtica, presentant diferents enfocaments al nou escenari internacional.
Els aranzels dels Estats Units: un punt d'inflexió
Dimecres 26 d'agost passat, després de les sancions imposades contra Moscou, els Estats Units van anunciar que imposaria aranzels del 50% a la majoria de les importacions índies, duplicant el 25% establert anteriorment, en resposta a les compres de cru rus per part de l'Índia. Aquesta mesura ha estat impulsada pel president nord-americà Donald Trump, que busca pressionar l'Índia perquè redueixi la seva dependència energètica i, d'aquesta manera, se sumi a les sancions occidentals contra Rússia, impactant directament a la balança comercial entre l'Índia i els EUA, una de les principals destinacions d'exportació.
Aquesta decisió del govern nord-americà ha tingut un impacte significatiu en diversos sectors clau de l'economia índia, com ara el tèxtil, la joieria, els productes químics, entre d'altres. Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, el 2024 el comerç de béns entre els dos països va generar un dèficit comercial per als Estats Units d'aproximadament 48.000 milions de dòlars, afectant el creixement econòmic nord-americà.
Defensant la seva política energètica com a necessitat estratègica, l'Índia ha qualificat les accions “injustes i irraonables”, atès que la Xina va comprar més petroli rus que l'Índia l'any passat. Segons l'exfuncionari comercial indi Ajay Srivastava, «Washington evita apuntar Pequín a causa de la influència de la Xina sobre minerals crítics que són vitals per a la defensa i la tecnologia dels Estats Units» .
Davant d'aquest possible canvi, l'Índia es veuria obligada a buscar nous socis estratègics, accelerar acords bilaterals i enfortir les aliances amb la Xina, Rússia i la Unió Europea per satisfer les necessitats dels més de 1.400 milions d'habitants .
En els darrers mesos, l'administració Modi ha desplaçat la seva atenció dels Estats Units i l'ha centrat a augmentar la seva cooperació amb els BRICS, participant activament en diverses cimeres i fòrums empresarials com la Cimera dels BRICS a Kazan , el Fòrum Empresarial BRICS a Moscou, tots dos el passat octubre del 2024, i la recent 25a Cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS) el setembre del 2025, presidida pel president xinès Xi Jinping. A més, s'estan organitzades trobades com el Diàleg Empresarial Índia-Rússia durant la fira Uttar Pradesh International Trade Show (UPITS) , el proper divendres 26 de setembre, per discutir noves oportunitats d'inversió i de cooperació tecnològica. De fet, tant l'Índia com Rússia han promès augmentar el comerç bilateral anual un 50% els propers anys, amb l'objectiu d'assolir els 100.000 milions de dòlars l'any 2030 .
Aliances estratègiques i comerç bilateral
En els darrers deu anys, les relacions entre la Unió Europea i l'Índia han anat augmentant considerablement, amb un creixement de gairebé un 90%. Aquesta cooperació formal va començar el juny del 2000 amb la primera Cimera Índia-UE, celebrada a Lisboa, i des de llavors s'han dut a terme setze trobades més.
El 2004 , durant la 5a Cimera Índia-UE a l'Haia, es va produir un punt d'inflexió en aquesta evolució. Ambdues parts van establir una "associació estratègica", consolidant-se com a socis comercials, promovent la cooperació política, econòmica i de seguretat, i l'intercanvi d'idees per a la seva modernització i creixement. Abans de 2004, la seva relació se centrava principalment en la cooperació tècnica i el diàleg polític.
El 2006, durant la 6a Cimera Índia-UE celebrada a Nova Delhi, es va establir el Pla d'acció conjunt, que va servir com a full de ruta per a l'associació estratègica entre tots dos. Més endavant, el 2018, la Unió Europea va adoptar una nova estratègia per aprofundir aquesta relació. Durant la 15a Cimera Índia-UE, celebrada per videoconferència el 2020, es va aprovar un ambiciosa fulla de ruta per al 2025, orientada a reforçar la seva cooperació en àmbits prioritaris en la cooperació política, econòmica, sostenible i tecnològica.
El 2007 van començar les negociacions per a un Acord de Lliure Comerç (FTA per les sigles en anglès), però es van suspendre el 2013. Més endavant, el 2022, coincidint amb el 60è aniversari de les seves relacions bilaterals, es van reprendre les converses, mostrant la voluntat de tots dos d'enfortir els seus acords i llaços econòmics. Aquest acord busca eliminar o reduir significativament els aranzels i les barreres no aranzelàries per facilitar l'intercanvi de béns i serveis, especialment en sectors com tecnologia, automoció, energies renovables, productes farmacèutics, semiconductors, hidrogen net i defensa. A més, busca fomentar les inversions bilaterals en sectors estratègics, promoure estàndards sostenibles i digitals i reforçar la cooperació en seguretat, energia i connectivitat.
El valor estratègic d'aquest acord ha estat destacat pel primer ministre indi, Narendra Modi, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que han declarat que el comerç entre tots dos s'ha triplicat en els darrers 20 anys, posicionant la UE com l'actual soci comercial més gran de l'Índia.
Aquest acostament no només ha demostrat la intenció d'enfortir els vincles bilaterals entre l'Índia i la Unió Europea, sinó també de crear una visió compartida d'un ordre internacional més multipolar, tot fomentant el creixement mutu i una presència global més gran. Mentre que la UE considera l'Índia un soci clau a l'Àsia, l'Índia veu a Europa una alternativa estable i tecnològicament més avançada davant de la volatilitat d'altres mercats.
Amb les noves mesures econòmiques, s'ha intensificat la necessitat estratègica d'ampliar els seus mercats entre tots dos. Europa vol diversificar els proveïdors i reduir la dependència de la Xina, mentre que l'Índia busca estabilitat en les exportacions. Per tant, un acord bilateral pot oferir una alternativa estable i predictible en les polítiques comercials d'altres grans potències. En col·laborar, tots dos socis poden reduir o mitigar els riscos, millorar-ne la resiliència i reduir-ne la dependència d'un sol mercat.
Comerç i inversions: oportunitats mútues
Actualment, la Unió Europea és el segon soci comercial més important de l'Índia, superant els 120.000 milions d'euros anuals i amb més de 6.000 empreses europees a l'Índia. El comerç entre tots dos inclou una àmplia gamma de productes tèxtils, agroalimentaris, químics, farmacèutics, serveis digitals i tecnologia, joieria, automòbils, etc., reflectint la diversitat de les dues economies.
Per a l'Índia, el mercat europeu representa una font clau d'inversió, tecnologia i accés a un mercat d'alt poder adquisitiu, i és la principal destinació d'exportació. D'altra banda, l'Índia representa el 2,4% del comerç total de mercaderies de la Unió Europea el 2024, i es posiciona com el seu novè soci comercial, molt per darrere dels Estats Units amb un 17,3%, la Xina amb un 14,6% i el Regne Unit amb un 10,1%. Tot i que aquest percentatge és relativament baix per a la UE, les importacions índies són importants ja que contribueixen a la diversificació de proveïdors, l'accés a productes competitius i enforteixen les cadenes de subministrament a sectors clau, reflectint una relació creixent amb un mercat emergent de gran potencial estratègic.
Tant Brussel·les com Nova Delhi han mostrat el seu interès a enfortir una connexió econòmica més àmplia, mitjançant acords que abastin matèries primeres, serveis, inversions, cadenes de subministrament estratègiques com l'energia baixa en carboni, els semiconductors, l'hidrogen verd, la tecnologia i la sostenibilitat. Atès que pressionar l'Índia perquè es distanciï de Rússia seria ineficaç, Brussel·les ha optat per seguir endavant amb les negociacions malgrat la pressió dels Estats Units. Totes dues parts estan treballant en acords importants. Des de fa uns quants anys, s'està negociant un Tractat de Lliure Comerç (TLC), encara que encara es troba en una fase decisiva. Aquest acord busca reduir aranzels, desbloquejar inversions i enfortir cadenes de subministrament, amb l'objectiu d'enfortir una integració més gran en els seus sectors més destacats com la tecnologia, les energies renovables i l'agroindústria. Tot i que s'espera que el TLC s'acabi el 2025, encara queden assumptes crítics per resoldre.
També s'està preparant un Acord de Protecció per a les Inversions (API) que ofereixi seguretat jurídica i mecanismes de resolució de disputes i un Acord sobre les Indicacions Geogràfiques (IG), destinat a protegir productes regionals d'ambdues parts.
No obstant això, encara hi ha temes pendents per resoldre, entre els quals hi ha l'accés a mercats de béns. L'Índia busca continuar mantenint aranzels respectivament alts en sectors específics —com el tèxtil, els productes agrícoles i l'acer— per salvaguardar la seva indústria local i alimentària; en canvi, la UE demana unes reduccions més ambicioses. Així mateix, l'Índia vol establir també mesures de protecció als sectors de serveis digitals, financers i mobilitat de professionals qualificats, mentre que la UE busca una obertura més gran que afavoreixi el seu creixement econòmic .
Un accés més gran als mercats agrícoles i industrials podria beneficiar l'Índia, promovent l'intercanvi de manufactura avançada i energia neta, i diversificant el risc de dependre d'altres mercats. Així mateix, un acord comercial permetrà a empreses europees reduir la vulnerabilitat davant de mesures unilaterals de tercers i facilitarà cadenes de subministrament més resilients .
Espanya: un soci amb potencial creixent
Tot i que Espanya no és el primer soci europeu de l'Índia i no lidera les negociacions del TLC, el seu paper dins de la UE i la seva relació bilateral creixent amb l'Índia posicionen el país com un soci rellevant. El 2023 i el 2024, el comerç bilateral va assolir diversos milers de milions de dòlars.
El passat 28 i 29 octubre de 2024 el president espanyol Pedro Sánchez va realitzar una visita oficial a l'Índia, on es va celebrar el IV Fòrum de CEO Espanya-Índia a Mumbai (celebrat per primera vegada el 2014). Durant la reunió, tots dos països van reconèixer la necessitat d'impulsar la seva cooperació en àrees estratègiques i incentivar-ne les inversions, reafirmant també la importància del TLC amb la Unió Europea. Es va destacar la importància de la col·laboració en sectors com la digitalització, les energies renovables i les infraestructures, i es va presentar a Espanya com a “base ideal” per a les empreses índies, aprofitant també el dinamisme del sector tecnològic indi amb l'arribada de professionals qualificats. Així mateix, Espanya pot actuar com a pont entre l'Índia i l'Amèrica Llatina gràcies a la seva posició geogràfica i vincles històrics amb la regió.
Les exportacions entre Espanya i Índia inclouen l'intercanvi de maquinària, energies renovables, automoció, tèxtils, productes químics i farmacèutics i béns de consum. Empreses espanyoles com Inditex han ampliat la seva presència al mercat indi, beneficiant-se del dinamisme econòmic del país. Un possible TLC UE–Índia pot significar per a aquestes empreses menys aranzels, més seguretat jurídica i més oportunitats en infraestructures, energies renovables i digitalització a l'Índia.
Més enllà del comerç, s'han impulsat iniciatives bilaterals a educació, turisme, innovació i cultura. El 2024 ambdós països van acordar celebrar el Any Dual Índia-Espanya de Cultura, Turisme i Intel·ligència Artificial el 2026, coincidint amb el 70è aniversari de l'establiment de les seves relacions diplomàtiques. Aquesta iniciativa busca enfortir encara més els lligams culturals, acadèmics i econòmics mitjançant activitats culturals i educatives. S'espera que durant l'any 2026 tots dos faran el màxim esforç per impulsar la presència cultural de l'altre als seus museus, fires d'art, festivals de cinema, literatura, trobades d'arquitectes i cercles de debat i pensament.
Conclusió: un nou equilibri global
En un món marcat pels canvis constants i la rivalitat geoeconòmica, les noves mesures econòmiques nord-americanes podrien ser el motor que acceleri un nou acostament entre països, creant noves oportunitats per a la col·laboració geopolítica, comercial i tecnològica.
Amb aquest nou context global, l'Índia i la Unió Europea busquen establir una col·laboració estratègica que vagi més enllà del comerç. Per a Europa, reforçar les relacions amb Nova Delhi és una aposta per l'estabilitat i la diversificació; per a lÍndia, és un mitjà per contrarestar les tensions amb Washington i aprofitar el potencial dun mercat avançat amb alt poder adquisitiu.
Un Tractat de Lliure Comerç entre lÍndia i la UE podria ser un dels acords comercials més importants de la dècada. Reorganitzaria les cadenes de subministrament i reduiria els riscos, marcant un punt d'inflexió a la reestructuració del comerç internacional i presentant noves perspectives per a nacions com Espanya, que ja han demostrat el seu compromís amb aquesta associació. Tot i això, el seu abast real dependrà de com es resolguin les àrees sensibles: la contractació pública, els serveis, l'agricultura i la indústria automotriu.
En aquest escenari, Espanya, amb la participació proactiva, té l'oportunitat de consolidar la seva posició com a soci en la relació euroasiàtica, demostrant que les relacions internacionals requereixen enfocaments multilaterals i adaptables, en lloc de limitar-se estrictament a blocs, i fomentant un fòrum per a la comunicació i l'enteniment intercultural.
