Lee Myung-bak va participar el 14 de novembre a la 22a cimera anual del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), una institució internacional que agrupa 21 'economies' d'Àsia-Pacífic, que representen el 40,5% de la població mundial. Es va constituir el 1989 per promoure el lliure comerç, el creixement econòmic i la prosperitat a la regió. Inclou a més dels 10 països membres a Austràlia, Nova Zelanda i Canadà
Lee Myung-bak va participar el 14 de novembre a la 22a cimera anual del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), una institució internacional que agrupa 21 'economies' d'Àsia-Pacífic, que representen el 40,5% de la població mundial. Es va constituir el 1989 per promoure el lliure comerç, el creixement econòmic i la prosperitat a la regió. Inclou a més dels 10 membres d'ASEAN+3 (Xina, Japó i Corea del Sud) a Austràlia, Nova Zelanda, Papua-Guinea, EUA, Canadà, Perú, Xile i Rússia. També hi participen Hong-Kong i la Xina Taipei. Entre els seus 21 membres trobem 10 dels que s'asseuen al G20. Les cimeres serveixen de gran fòrum de debat dels temes d'interès comú i les recomanacions es prenen per consens. Paral·lelament a la cimera tenen lloc trobades bilaterals entre caps d'Estat o de Govern com la que va mantenir Lee Myung-bak amb el president rus Dmitry Medvenev.
A la declaració final de la cimera d'APEC, es va insistir en la necessitat de concloure el 2010 les negociacions de la Ronda Doha de l'OMC, el rebuig de tota forma de proteccionisme comercial, la lluita contra la corrupció i l'impuls de la integració econòmica regional. A la cimera celebrada a Bogor (Indonèsia) el 1994, es va proposar la creació d'una gran àrea de lliure comerç i inversions que agrupés els països industrialitzats de la regió abans del 2010, àrea a la qual se sumarien abans del 2020 les altres economies en desenvolupament. Un objectiu difícil dassolir. La crua realitat ens mostra que els membres d'APEC, davant la crisi econòmica global i el continuat fracàs de la Ronda Doha, estan potenciant el comerç exterior per altres vies alternatives: a) una via condueix a la proliferació d'una nombrosa i complexa xarxa de acords bilaterals de lliure comerç o FTA. Segons el Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB), s'ha passat dels 6 signats el 1991 a 42 el 1999 fins arribar als 166 el juny del 2009. b) una altra via consisteix en la constitució d'una àrea de lliure comerç, que engloba geogràficament a diversos països, com és el cas de la Xina-ASEAN Free Trade Agreement (ACFTA) en vigor des de l'1 de gener del 2010.
Corea del Sud té diversos acords comercials en vigor: els FTA amb Xile (2004), Singapur i EFTA (2006) i ASEAN (2007 i 2009) i el CEPA amb l'Índia (2009). Tot i això, aquests acords només afecten el 14,2 % del seu comerç exterior el 2008. És un percentatge baix si el comparem amb Xile (83,2 %), Singapur (67,7 %), Nova Zelanda (37 %) i fins i tot inferior als dels EUA (34%), la Xina (109,7%) i el Japó (14,7%). Quan siguin ratificats i entrin en vigor l'FTA signat amb els EUA (2007) i el rubricat amb la UE (2009), el percentatge de comerç exterior sud-coreà regit per FTA arribaria més al 35% del total (27). Estan en estudi o ja en fase de negociació els FTA amb Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Mèxic, Perú i el Consell de Cooperació del Golf.
Tot seguit es fa referència a les relacions de Corea del Sud amb Austràlia, Nova Zelanda i Canadà.
a) El president sud-coreà va visitar Austràlia els dies 4 i 5 de març. A Canberra va mantenir una cimera amb el primer ministre Kevin Rudd i es va entrevistar amb el governador general Quentin Bryce. Abans a Sydney va participar en un fòrum empresarial. Però l'agenda de la visita, a diferència d'altres vegades, va tenir un caràcter principalment polític, i es van signar destacables acords marc sobre cooperació en temes de seguretat. Cal recordar que les relacions històriques es van reforçar en ocasió de la participació australiana a la guerra de Corea on 17.000 soldats van lluitar i 346 van morir en sòl coreà. Són dues potències de nivell mitjà que comparteixen valors polítics i econòmics, interessos comuns i fins i tot una aliança militar amb els Estats Units i participen activament en institucions i fòrums internacionals com el G20, l'OCDE i l'APEC. També les relacions socials i culturals s'han reforçat pel gran èxit de la Korean Wave a Austràlia i la presència d'una influent comunitat coreana al país. El 2011, se celebrarà el 50è aniversari del restabliment de relacions diplomàtiques i serà declarat «Any de l'Amistat Corea-Austràlia».
Les relacions econòmiques són intenses i amb un alt grau de complementarietat. Austràlia és el 11è soci comercial de Corea del Sud. El comerç bilateral va assolir els 22.600 milions de dòlars el 2008. Les exportacions coreanes van sumar 5.000 milions de dòlars que corresponen a automòbils, maquinària, equip de comunicacions, productes químics i electrònica. Les importacions de productes australians van sumar 17.600 milions de dòlars que incloïen sobretot recursos naturals i energètics (petroli, carbó, acer, alumini) i la carn vacuna, molt acceptada pels consumidors sud-coreans. La balança comercial és favorable a Austràlia. D'altra banda, el 2008 les inversions sud-coreanes a Austràlia van totalitzar 3.200 milions de dòlars mentre que les australianes a Corea del sud van sumar 1.700 milions de dòlars. Lee Myung.bak i Kevin Rudd van decidir reiniciar les negociacions d'un acord de lliure comerç o FTA. Aquelles, que s'esperen llargues i complexes, es van reprendre al maig i es van celebrar dues rondes més a l'agost a Seül i al novembre a Canberra.
Els dos mandataris van signar una 'Declaració conjunta' en què fan referència a la cooperació d'interessos estratègics, tant regionals com a globals, en els àmbits de seguretat i defensa. Es va establir un sistema de consultes, a nivell ministerial, per cooperar en temes de desarmament i no-proliferació nuclear, control i lluita contra el terrorisme, el crim organitzat i els tràfics il·legals, etc. També es va acordar una col·laboració més gran entre els ministeris de Defensa per a l'intercanvi i la protecció d'informació militar classificada i entre les indústries relacionades amb la defensa i seguretat militar.
Aquest acord és important per a les dues parts. Austràlia està girant els seus ulls cap a Àsia i vol sumar socis polítics a la regió, com Corea del Sud, Japó i Índia. Desitja participar activament en la nova arquitectura institucional que va dissenyant al sud i al nord-est d'Àsia. Coincideix amb Yukio Hatoyama i vol estar en una futura 'Comunitat d'Àsia Oriental', sense que això signifiqui debilitar els seus nexes polítics amb els EUA. El març del 2007, Austràlia va signar amb el Japó una altra 'Joint Declaration in Security Cooperation' molt similar al signat el març del 2009 amb Seül. Per a Corea del Sud, els acords polítics amb Austràlia li permeten també assumir un protagonisme diplomàtic més gran a nivell regional i global.
b) Abans d'anar a Austràlia el president va fer el 3 de març una visita oficial a Nova Zelanda per celebrar a Auckland una cimera amb el primer ministre John Key. També es va entrevistar amb el governador general Anand Satyanand. Tots dos països volen impulsar les relacions bilaterals a través de la cooperació en camps com les energies renovables, bioenergia, repoblament, etc. Lee i Key van anunciar la represa de les negociacions per assolir un acord de lliure comerç o FTA. Des del 2007 s'havien celebrat dues rondes de negociacions. La tercera ronda es va reunir el 14 de desembre de 2009 sense grans avenços a causa de les dificultats sorgides al capítol agrícola. Les relacions comercials són escasses. Nova Zelanda és el 48è soci comercial de Corea del Sud i el comerç bilateral només va sumar 1.950 milions $ el 2008. Corea del Sud va exportar per un valor de 830 milions $, principalment productes petroquímics, cotxes, telèfons mòbils i maquinària per a la construcció i va importar 1.120 milions de dòlars on destaquen carn, blat i fusta. La balança comercial és molt favorable als neozelandesos.
c) El primer ministre canadenc Stephen Harper va viatjar a Seül el 7 de desembre per reunir-se amb Lee Myung-bak per reforçar les relacions econòmiques i culturals així com la defensa d'interessos comuns als fòrums internacionals. Dos temes principals van destacar a l'agenda: En primer lloc, la voluntat de coordinar-se per assegurar l'èxit de les dues reunions que el G20 celebressin al Canadà i Corea del Sud el juny i el novembre del 2010. En segon lloc, rellançar les negociacions, iniciades el 2005, per a la signatura d'un acord de lliure comerç o FTA entre els dos països. Stephen Harper en la seva intervenció davant de l'Assemblea Nacional va remarcar la complementarietat entre les dues economies. La sud-coreana necessita accedir als recursos naturals, energètics i minerals, que té Canadà i la canadenca interessada a importar els productes d'alta tecnologia produïts per Corea del Sud.
Jaume Giné Daví, professor associat de la Facultat de Dret d¿ESADE. Investigador associat a l'IGADI
Article publicat a:
