Per primera vegada en la seva història, Kazakhstan ha creuat la xifra de 300.000 milions de dòlars en PIB nominal, segons el Fons Monetari Internacional, consolidant la seva posició com a economia dominant de l'Àsia Central. Tot i això, s'estima que el creixement econòmic es refredi una mica després del salt del 2025.
Creixement econòmic el 2025
El creixement del PIB es va accelerar al 6,5% el 2025, enfront del 5,0% el 2024. Aquest creixement va ser possible gràcies a un treball sistemàtic de diversificació de l'economia. Segons el primer ministre de la república, les dades de creixement són següents:
Producció industrial: L'índex de producció industrial a finals de l'any va assolir el 7,4%. El sector manufacturer va registrar un creixement constant del 6,4%. Aquestes xifres es van veure impulsades per un augment de la producció alimentària del 8,1%, productes petrolífers (5,9%), productes de la indústria química (9,8%), metal·lúrgia (1,2%) i productes d'enginyeria mecànica (12,9%).
Transport i emmagatzematge: Aquest sector va aconseguir el major creixement, amb un 20,4%, a causa de l'augment de trànsit de mercaderies, principalment per carreteres i ferrocarril, així com l'augment del trànsit de passatgers a diverses regions del país.
Construcció: El creixement va ser del 15,9%, impulsat per l'execució de projectes socials i d'infraestructura, incloent-hi la construcció d'escoles, instal·lacions mèdiques, xarxes de transport i infraestructura d'enginyeria.
Comerç i connectivitat: La dinàmica positiva es va mantenir al sector comercial, que va mostrar un creixement del 8,9% en el període gener-desembre del 2025. Així mateix, l'àmbit de la informació i la comunicació va créixer un 3,6%.
Consum privat: Va registrar una expansió del 9,3% malgrat una lleugera caiguda en els ingressos reals de les llars, cosa que suggereix un recurs més gran al crèdit al consum per part de la població.
El creixement econòmic s'observa a la majoria de les regions del Kazakhstan, destacant especialment els centres urbans d'Astana, Almaty i Shymkent.
Motors de creixement actuals
La columna vertebral de l'economia kazakh continua sent l'exportació de petroli i gas. S'espera que la producció nacional de petroli es mantingui a nivells elevats, recolzada per la modernització d'infraestructures en tres grans jaciments: Tengiz, Kashagan i Karachaganak.
Tot i això, conscient que la forta dependència del petroli exposa el país a una alta vulnerabilitat geopolítica i de mercat, Kazakhstan ha iniciat una transició cap a l'economia del coneixement i la infraestructura intel·ligent:
Al desembre de 2025, Kazakhstan va posar en marxa el projecte pilot “Ciutat intel·ligent”, començant amb Astanà – la capital. És una iniciativa digital urbana amb objectius de desenvolupar i optimitzar els serveis públics, el transport, la seguretat i la gestió mediambiental amb el suport de la Intel·ligència Artificial. Les estimacions apunten que l'ecosistema de les Smart Cities podria injectar un creixement addicional de fins al 2% al PIB del país per a l'any 2030.
El principal desafiament normatiu actual és avançar en la descentralització fiscal, donant més autonomia als governs subnacionals perquè puguin gestionar els seus propis ingressos i respondre de manera eficient a les necessitats locals.
Històricament, la gestió pressupostària del país ha estat altament centralitzada. No obstant això, el disseny de la propera política fiscal està enfocat a transferir de manera gradual més autonomia financera i recaptatòria als governs regionals (Akimats). Elevar la responsabilitat i construir capacitat del govern als nivells locals serà un pas crucial per a la descentralització propera.
Inflació i política monetària
Tot i que la inflació ha baixat des dels màxims registrats en anys anteriors, es manté en els dos dígits (al voltant de 10,4%-10,5% projectats per al 2026).
La moneda nacional (Tenge) va patir una depreciació al mercat canviari, cotitzant a una mitjana de 521 tenge per dòlar el 2025, una caiguda respecte als 469 del 2024.
Els preus dels aliments van pujar un 13.5% i dels serveis un 14.4%, a causa de l'ajust de les tarifes de serveis públics.
Per contenir els preus, el Banc Nacional del Kazakhstan va elevar la taxa d'interès de política monetària al 18% i va mantenir sense canvis quatre vegades consecutives, que és un nivell rècord per al país.
Tot i això, aquesta persistent inflació ha afectat el poder adquisitiu de la població, especialment a les zones rurals del país i de baixos ingressos. S'observa la tendència on les llars utilitzen el crèdit no per a inversió o adquisició de béns no peribles, sinó com un mecanisme de supervivència davant l'augment del cost de vida en alimentació i serveis públics.
Perspectives i projeccions de recessió
Creixement del PIB i inflació, % anual (Asian Development Outlook, abril 2026)
Indicadors Macroeconòmics Clau el 2026, % anual (Fons Monetari Internacional, abril 2026)
S'anticipa que el creixement econòmic es refredi una mica després del salt del 2025 a causa de les raons internes i externes:
L'1 de gener del 2026 va entrar en vigor l'increment de la taxa general de l'Impost al Valor Agregat (IVA), que va passar del 12% al 16%. És el principal mecanisme impositiu que encareix els béns i els serveis per al consumidor final. En conseqüència, aquesta càrrega impositiva més gran actuarà aquest any com un fre per a la demanda interna i, per tant, reduint el ritme de creixement econòmic des del 6,5% previ cap a un rang projectat d'entre el 4,6% i el 4,8% per al 2026.
El sector miner s'estancarà perquè la producció ha assolit la seva capacitat màxima i ha de complir les quotes de l'OPEP+.
Relacions internacionals i riscos geopolítics
Kazakhstan manté una interdependència històrica amb la Federació de Rússia, fins i tot després de la desintegració de l'URSS el 1991. Per exemple, encara que el cosmòdrom Baikonur se situa a la regió Kyzylorda del Kazakhstan, està sota control de Rússia fins avui.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, Rússia va mantenir la seva gran influència als països exsoviètics d'Àsia Central. Actualment, Moscou continua sent un dels principals inversors a l'economia kazakhà. La gran part de les inversions estan destinades al sector energètic, amb projectes de l?empresa estatal de gas Gazprom i la companyia petroliera Lukoil.
Pel que fa a la seguretat, Kazakhstan forma part de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, una aliança militar liderada per Rússia, que va ajudar a posar fi a les protestes el gener del 2022 després de l'augment dels preus de gas.
El 2026, la dependència del Consorci de l'Oleoducte del Caspi, que transita per Rússia fins al port de Novorossiysk, és el principal risc operatiu per al país. Kazakhstan està invertint fortament al port d'Aktau i la connexió transcaspiana per reduir la dependència de la infraestructura russa.
La Xina també és un candidat principal per a la inversió en l'economia kazakhà, especialment en recursos de petroli i gas. El 2005 la Corporació Nacional del Petroli de la Xina va adquirir PetroKazakhstan (la major petroliera independent de l'antiga Unió Soviètica) i va invertir en un oleoducte que transportaria el petroli fins a la frontera xinesa.
La Xina i el Kazakhstan participen a la Ruta de Seda Digital, les companyies digitals xineses inverteixen en desenvolupament del projecte “Ciutat intel·ligent”.
Kazakhstan es va convertir en un dels fundadors de l'Organització de Cooperació de Xangai (2001), que va desenvolupar del Tractat sobre l'aprofundiment de la confiança militar a les regions frontereres després de la caiguda de l'URSS. Aquest organisme prioritza avui la cooperació econòmica multilateral, la facilitació del comerç i les inversions a la infraestructura connectiva d'Euràsia.
A més, des de l'establiment de les relacions diplomàtiques entre Kazakhstan i Israel el 1992, dos països estan expandint la cooperació en àrees econòmiques, científiques i tecnològiques. Kazakhstan va ser el cinquè Estat a unir-se als pactes amb Israel (Acords d'Abraham) el novembre del 2025, impulsats pel president dels EUA, i el primer des de l'inici de la guerra a Gaza. Els acords pretenen normalitzar les relacions entre Israel i els països àrabs i de majoria musulmana i desenvolupar la cooperació econòmica.
Tot i això, encara que Kazakhstan és un exportador d'energia i es beneficia a curt termini dels alts preus, una escalada prolongada a l'Orient Mitjà pot desestabilitzar les cadenes de subministrament globals, i augmentar els costos d'importació i inflació.
Conclusió
El Kazakhstan ja ocupa el lloc entre 50 economies més avançades del món. Ha reforçat la seva postura com a líder del creixement econòmic a la regió d'Asian Central. El «boom petrolier» s'utilitza per finançar les reformes estructurals, la digitalització urbana i la infraestructura de transport necessàries per crear un model econòmic sostenible i competitiu en l'era post-petroli.
