A la taula rodona organitzada per Casa Asia "La nova administració Trump i Àsia-Pacífic” els experts Pedro Rodríguez i Gràcia Abad ens van oferir una anàlisi a partir de les polítiques de la nova administració de Donald Trump i el seu impacte a Àsia-Pacífic, acompanyats d'Emilio de Miguel, director del centre Casa Asia-Madrid.
Pedro Rodríguez, analista, professor de Relacions Internacionals i corresponsal del diari ABC a Washington durant vint anys, va destacar que durant la campanya presidencial de Trump, la Xina va ser vista com el principal culpable de molts dels problemes econòmics i geopolítics que aguaitaven el país. Tot i això, un cop incorporat a la Casa Blanca, la confrontació amb Pequín no va ser tan immediata com s'esperava. "La Xina era la causant de moltíssims problemes, però al final, la seva confrontació no va ser tan significativa com s'anticipava", va comentar Rodríguez, evidenciant que la retòrica agressiva no es va traduir en una acció contundent els primers dies de la presidència. Rodríguez també va subratllar un aspecte sorprenent de la relació de Trump amb la Xina: “La insistència de Trump a convidar Xi Jinping a la seva presa de possessió i la promesa de visitar la Xina els primers 100 dies del seu mandat són detalls molt cridaners”, va explicar. Aquesta disposició a mantenir relacions diplomàtiques estretes amb el líder xinès mostra una clara contradicció amb les dures declaracions prèvies sobre el gegant asiàtic.
Pel que fa a les relacions comercials amb la Xina i l'escalada als aranzels, Rodríguez va qualificar la mesura com “una guerra oberta i un desmantellament de l'Organització Mundial del Comerç i de les normes del joc, mostrant una ambició imperialista com amb el tema de Groenlàndia“. Tot i això, una altra vegada, s'observen contradiccions en aquestes polítiques com l'indult a l'empresa xinesa TikTok, cosa que hauria afectat directament les relacions comercials entre els Estats Units i la Xina. "Trump va atorgar un indult a TikTok, cosa que va evitar el seu tancament o venda forçada", va afirmar Rodríguez, esmentant també l'influx de figures com Elon Musk a l'administració, cosa que va afegir una dimensió d'interessos empresarials a l'enfocament geopolític, tenint en compte que la principal fàbrica de cotxes del magnat es troba a Shang.
La reconfiguració de l'ordre global va ser un punt crucial abordat per Rodríguez, que va suggerir que estem reculant a un escenari geopolític similar al Congrés de Viena de 1815, on les grans potències es reparteixen zones d'influència, suggerint que les grans potències del segle XXI cerquen redefinir les seves àrees de control. Aquesta dinàmica és especialment rellevant a Àsia-Pacífic, on la rivalitat entre la Xina i els Estats Units s'intensifica. Sobre la qüestió de Taiwan, Rodríguez no va dubtar a assenyalar que si Rússia ha aconseguit imposar la seva voluntat a Ucraïna, la Xina podria intentar el mateix pel que fa a Taiwan en el futur. “És plausible pensar que la Xina podria tenir un pla similar respecte a Taiwan“, va advertir, cosa que reflecteix la preocupació internacional creixent sobre l'expansió territorial de la Xina.
Per part seva, Gràcia Abad, doctora i professora de Relacions Internacionals de la Universitat Antonio de Nebrija, va aportar una visió més panoràmica de l'evolució de la geopolítica internacional. "La Xina ha estat el procés més transcendental de l'ordre internacional de les darreres dècades", va explicar Abad, assenyalant que la pregunta ara és si La Xina es conformarà amb ser només una potència més al concert internacional o si buscarà un paper dominant. Aquesta reflexió subratlla l'impacte de la influència xinesa, que s'estén més enllà de l'Àsia, arribant a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, regions on la Xina ha augmentat la presència mitjançant una diplomàcia activa i projectes d'infraestructura. "La Xina ha desenvolupat una diplomàcia de llops guerrers i ha imposat sancions a polítics i empreses europees, cosa que ha tensionat les relacions", va apuntar Abad, destacant com l'agressiva postura diplomàtica de la Xina ha alterat l'equilibri de poder global.
Pel que fa a les relacions de la Xina amb Europa, Abad va assenyalar que les tensions han anat augmentant. "Les relacions de la Unió Europea amb la Xina han passat de ser d'aliats estratègics a rivals sistèmics", va comentar, esmentant les diferències en matèria de sobirania, drets humans i la penetració xinesa en sectors estratègics de l'economia europea. La rivalitat s'intensifica a mesura que la Xina cerca expandir la seva influència política mentre Europa s'enfronta a la difícil tasca d'equilibrar la relació econòmica amb Pequín amb el compromís amb els drets humans i l'ordre internacional. L'ambigüitat de la Xina respecte a la guerra a Ucraïna també va ser discutida per Abad. "La Xina està interessada que tant els Estats Units com Rússia es desgastin en el conflicte", va explicar, mostrant com el pragmatisme xinès en aquest sentit reflecteix la seva estratègia d'aprofitar la debilitació dels principals rivals mentre manté una postura diplomàtica ambigua.
Finalment, Rodríguez i Abad van coincidir a assenyalar l'impacte de la postura unilateral de Trump a la regió de l'Indo-Pacífic. Pedro Rodríguez va esmentar que el rebuig de Trump al multilateralisme podria tenir conseqüències significatives, com ara una possible retirada dels Estats Units de l'AUKUS, un acord estratègic amb Austràlia i el Regne Unit. "Trump no entén el multilateralisme, i això podria portar a la retirada dels Estats Units de l'AUKUS, afectant la cooperació a l'Indo-Pacífic", va advertir Rodríguez, cosa que podria debilitar la posició dels Estats Units davant de la Xina en una de les regions més estratègiques del món i alhora podria afectar aliances clau a Àsia, com les que alienen l'Àsia.
En resum, l'administració Trump ha generat un canvi significatiu a la geopolítica global, amb una reconfiguració de les relacions amb potències com la Xina i Rússia. La retòrica agressiva cap a la Xina, que inicialment semblava assenyalar una confrontació directa, ha estat reemplaçada per un enfocament més pragmàtic, en què els interessos comercials i diplomàtics juguen un paper central. La relació dels Estats Units amb la Xina els propers anys continuarà sent complexa i volàtil, amb implicacions crucials per al futur de l'ordre internacional.
