El Programa de Diversitat i Interculturalitat i l’Escola de Bambú de Casa Àsia, juntament amb el Programa BCN Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona, són els promotors d’aquest projecte, que va oferir un escenari per presentar al públic, a partir de tres escenes, els conflictes de la convivència intercultural, però també el qüestionament d’estereotips. A més a més de les 20 persones d’orígens culturals diversos que formaven part del projecte, també van participar les més de 50 persones que conformaven el públic d’espectadors, que després de la presentació de cada escena es van animar tot aportant les seves reflexions i opinions i fins i tot a provar en escena com es podrien transformar les situacions d’opressió que se’ls van presentar. Tot un repte que permet adquirir confiança i poder reaccionar davant de situacions d’opressió similars que presenciem cada dia.
Abans de començar la representació, les actrius i els actors van caminar entre les persones assegudes al públic difonent rumors relacionats amb estereotips molt difosos en la nostra societat, per tal de posar els assistents a la pell de qui són objecte d’aquests prejudicis: “tots els gitanos roben”,”els musulmans són tots terroristes” o “les lesbianes són unes guarres”, van ser algunes de les frases que van omplir de dubte al públic, qui no va rebre previ avís del motiu d’aquestes intervencions.
La primera escena va tractar la discriminació lingüística, la qual sovint es considera un greu problema social, mostrant un cas que possiblement pugui passar diàriament. Per expressar això, es va representar un conflicte originat al metro, on els viatgers tenien dificultats per fer entendre a les operadores que les màquines no funcionaven correctament. No obstant això, aquestes dues treballadores van deixar passar sense problema a dues noies que parlaven castellà, fent entendre que discriminaven als altres passatgers per tenir una llengua diferent a la seva. No obstant això, la participació del públic en aquesta escena va permetre transformar el conflicte i resoldre-ho, doncs es va proposar que les noies de parla hispana s’enfrontessin a les dues treballadores. Així doncs, aquesta escena va mostrar un cas de xenofòbia i racisme, ja que les persones discriminades eren estrangeres.
La segona escena va representar el conflicte en una família conformada per una mare i un fill d’origen xinès, el qual li va comunicar a la seva mare que volia anar-se’n a viure amb la seva nòvia, originària d’Argentina. La mare, per la seva banda, no va acceptar tal relació, ja que la seva suposada nora no era xinesa, ni tan sols espanyola i això li va causar rebuig. Va ser un xoc molt difícil de resoldre per part del públic, però un espectador jove va intentar canviar aquesta situació, mostrant que tots som persones amb trets culturals propis, però mereixem el mateix respecte i que cal valorar, acceptar i conviure amb aquesta diversitat cultural.
La tercera i última escena va posar sobre la taula com defensar el poder de les dones davant del masclisme, una problemàtica a l’ordre del dia en la nostra societat. Els actors i actrius van mostrar una discussió entre una dona marroquina amb el seu marit català, arran del fet que la mare de la noia estava malalta i a punt de morir, i el seu marit no li permetia sortir de casa per visitar-la. L’audiència va sentir una profunda empatia cap a la dona i una senyora del públic també va pujar a l’escenari substituint a l’esposa oprimida i va intentar defensar el seu dret com a dona i persona.
En aquesta escena, també vam veure com no hi havia una unió entre dones, sinó que la mare i la germana del marit contribuïen a la perpetuació de les actituds masclistes del fill. Aquesta és una realitat universal, present en totes les cultures, encara que la sororitat entre dones s’està fent visible cada vegada més.
Cal esmentar que aquestes situacions conflictives no són exclusives ni de la cultura xinesa ni de la marroquina, sinó que també es donen aquests casos en la nostra societat. Constantment tendim a pensar que això només passa en els països que molts anomenen tradicionals o menys desenvolupats (però que no ho són) però, la realitat és una altra: el racisme, la xenofòbia, el masclisme i els judicis de valor, es donen a tot arreu.
De fet, tots els temes que van presentar-se eren quotidians i possiblement passen en la vida de totes les persones. El projecte, destacat per la Comissió Europea com a bona pràctica d’integració des dels seus inicis l’any 2012, té com a objectiu promoure la participació diversa i el debat al voltant de la convivència intercultural a la ciutat.
Si vols més informació sobre el projecte o si vols participar-hi en futures edicions, posa’t en contacte amb nosaltres: [email protected]
