L’objectiu general del programa AFEX-AFFM de Casa Àsia i la Fapaes és el de millorar la comunicació entre les famílies migrades i els centres educatius dels seus fills i filles per tal de contribuir al seu èxit acadèmic. L’assoliment d’aquest objectiu passa no només per l’aprenentatge de les llengües locals –català i/o castellà– que obre les portes a poder-se expressar, sinó també pel reconeixement dels coneixements tant lingüístics com de molts altres àmbits que tenen les persones participants –la majoria dones d’origen asiàtic.
La literatura forma part de la vida de moltes persones –bé sigui de forma oral o escrita– i és també un element clau en l’educació d’infants i joves tant a les escoles com al nucli familiar. Certament, la majoria de propostes que plantegen les escoles en relació a la literatura solen ser en les llengües institucionals, fet que impedeix la participació de les famílies que no parlen encara aquestes llengües en la lectura dels seus fills i filles.
Per tal de reconèixer el coneixement literari i el gust per la lectura de les dones d’origen pakistanès i indi d’un grup AFEX-AFFM –liderat per la dinamitzadora Saba Anwar– i promoure la connexió amb la lectura dels seus fills i filles, en col·laboració amb l’estudiant de màster Khadija Naeem i el projecte CULT (PID2020-115446RJ-I00) de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va proposar una activitat sobre literatura.
L’activitat va iniciar amb una discussió en urdú sobre la literatura, la lectura i els seus fills i filles. En aquest sentit, van emergir les idees d’aquest grup de dones sobre aquests aspectes, com per exemple per a què serveixen les històries:
P3: Sikhe k dendiyan ne kahaniyan jo v buzurgaan to sunian sin o apne hisaab nalun sai dasde ne saanu we uda gaa maj da smaj wicharna e ute ki asar ho skda , eno kiwein apa accept krna chaida.
E: Stories tell us things to learn, stories that we have heard from our ancestors/elders. Our elders tell us the right stories from their point of view, such as telling how our actions can have an impact and how to live in the society and how to accept the norms of society.
K: Sai, sai
E: Right, right!
Així mateix, van parlar del fet que els seus fills i filles tenen una doble feina pel fet d’haver migrat a Catalunya perque han de fer la feina escolar mentre aprenen les llengües institucionals. Això fa que no tinguin gaire temps per escoltar històries i, per tant, per seguir amb la tradició oral literària. Després de la discussió, es va triar de fer una activitat basada en l’anàlisi d’un conte que els haguessin explicat durant la seva infància.
El dia de l’activitat, algunes dones van portar llibres de poesia en urdú que elles llegeixen o els contes en català que expliquen als seus fills/es. Al principi van explicar un conte o una anècdota de la seva infància. Algunes estudiants van llegir algun tros del llibre que havien portat. També feien una anàlisi sobre el conte explicat.
Durant la segona part de l’activitat, la Khadija els va presentar els llibres en urdú i hindi que havia portat de la Biblioteca Sant Pau. A continuació, va narrar un conte en urdú-hindi. A posteriori, la Khadija els va donar una petita bossa d’objectes, a partir del quals, per grups havien de construir contes nous que després van llegir i compartir.
Va ser una activitat emotiva, d’aprenentatge significatiu i que les va connectar amb la seva infantesa i un reconeixement dels seus coneixements.
