23/09/2020 | Actualitat

La construcció d’aquesta gran estàtua al segle VII e.c., es deu a l’èxit social que va aconseguir el budisme a la Xina en etapes prèvies. Prova de el fervor religiós que es deslliga a la Xina al voltant del budisme és el desenvolupament dels grans centres religiosos rupestres. Aquests santuaris van arribar a la Xina a través de la Ruta de la Seda, procedents de l’Índia.

Durant la dinastia Tang, que és en el període en què es va construir el Gran Buda Vairocana, el budisme va gaudir d’una gran importància i patrocini al llarg de tota la dinastia, gràcies al que va adquirir formes pròpiament xineses durant aquest període.

Fervor budista

Va ser durant el cogovern de GaozongWu Zetian, quan la capital de l’imperi es va traslladar des Chang’an (l’actual Xi’an) a Luoyang. D’aquesta manera, es van reprendre les obres en Longmen ja iniciades anteriorment durant el període Wei. Aquesta nova fase constructiva de Longmen es caracteritza per la proliferació d’escultures de Amitabha i Avalokitesvara, en què es van preferir formes de realisme, que de vegades evoquen retrats i rostres femenins.

Gràcies a una inscripció que es trobava a la base de l’escultura se sap que aquesta es va realitzar en l’any 679 e.c., i que representa a Buda Vairocana. Al mateix temps, indicava que aquest projecte es va realitzar per ordre expressa del propi emperador Gaozong, que va comptar amb el suport financer de la seva esposa, l’emperadriu Wu Zetian, qui va donar els diners del seu pressupost anual per a cosmètics (vint mil enfilalls de monedes, una quantitat considerable per a l’època). Un cop construït, el temple va ser dotat pel propi emperador amb 27 monjos.

L’escultura de Buda és l’eix central del temple Fengxian, i va ser representada amb una cara de gran bellesa, que mostra una expressió serena, amb els ulls lleugerament ajustats, en contrast amb la immobilitat del seu tors. Originalment, el tron ​​de Buda era un lotus. Buda està flanquejat de manera simètrica pels devarajas, que són: dos dels seus deixebles, dos Bodisattvas, i quatre guardians colossals, dels quals només es conserven els de la banda esquerra de Buda, ja que els de la seva dreta s’han destruït. Tot el conjunt és d’una destacada qualitat artística.

Part de la transcendència d’aquesta gran escultura es deu al fet que, atès que Wu Zetian va participar en la seva construcció, s’ha tractat de vincular-la més estretament a ella. S’ha arribat a pensar que va ser l’emperadriu el veritable artífex del projecte. Fins i tot en la dècada de 1970 es va arribar a plantejar la teoria que la cara de Vairocana era en realitat un retrat de Wu Zetian, en un intent de donar legitimitat al seu ascens al tron. Però aquesta teoria ha estat descartada definitivament, atès que no hi ha proves que abans de 684 tingués intenció d’ocupar el tron. Avui es creu que va ser un projecte de Gaozong, secundat activament per la seva dona Wu Zetian, tal com indicava la inscripció.

Més important és el fet que aquest gran Buda sigui l’escultura central de temple, atès que Vairocana és identificat amb l’emperador, per la qual cosa seria una mostra de la legitimitat de govern de la parella imperial.

Actualment, la transcendència artística i històrica d’aquest conjunt escultòric fa que sigui un dels focus turístics més importants de tota la Xina.

Luoyang, província de Henan, Xina

El Buda Vairocana, en xifres

0m d'alçada
0 estàtues
0 coves

La gruta, apogeu de l’escultura rupestre

  • Inscripcions en pedra

  • Estàtues en relleu

  • Temples budistes

Más información

Contingut coordinat juntamente amb David Sevillano López, professor Associat de l’Àrea d’Àsia Oriental, Universidad Complutense de Madrid. Grupo de Investigación Asia. Grupo de Investigación Sinología Española Complutense.

Compartir