“La migració no és només un moviment geogràfic, sinó també porta conflictes i problemes sobre la identitat”, va explicar Xavier Ortells a l’inici de la conversa.
Des dels anys 80s del segle XX, la primera onada de migració xinesa va començar a arribar a Espanya i la majoria d’aquests emigrants procedien de la província de Zhejiang, especialment de Qingtian, una ciutat famosa per la seva tradició migratòria que es remunta als anys 20s del segle passat. No obstant això, aquests emigrants xinesos després de dècades d’haver viscut a l’estranger “encara mantenen una connexió molt estreta amb la Xina”, segons Irene Masdeu, qui investiga la mobilitat, les fronteres i els vincles transnacionals de la migració xinesa. Sota aquest context, va exposar diversos arguments a tenir en compte, per exemple la socialització dels emigrants a Espanya, així com la visió transnacional a opinar sobre la Xina, el seu país d’origen.
“La migració xinesa representa una Xina fora de la Xina”, va continuar Carles Prado, “per això necessitem noves idees i visions per entendre aquestes realitats que estan sobrepassant el que percebíem”. Irene Masdeu va afegir: “Després de l’etapa de reforma i obertura dels anys 80, molta gent va emigrar de la Xina atès que el govern va facilitar la mobilitat dels ciutadans. A poc a poc aquests emigrants comencen a jugar un paper en les escenes econòmiques i polítiques del país “.
D’altra banda, els joves xinesos que vénen a estudiar a Espanya tenen cada vegada més pes en la migració xinesa. Xavier Ortells va esmentar aquest col·lectiu i ha opinat que l’increment d’aquest tipus de migració no només es deu a la millora de les condicions econòmiques, sinó també als canvis de mentalitat de la societat internacional en el seu conjunt. “Fa 30 o 40 anys aquí a Espanya estudiar a l’estranger tampoc era comú. Ara es va fer popular no només perquè hi ha més beques “, va donar un exemple.
Quant als conflictes sobre la identitat, la doctora Masdeu va explicar una experiència seva: “els emigrants xinesos quan estan amb mi a la Xina parlen d’un ‘nosaltres’ allunyat dels xinesos locals i aquest ‘nosaltres’ m’inclou també, però a Espanya es diferencien sempre dels espanyols “. “Per a mi va ser un xoc cultural”, ha destacat.
En respondre una pregunta de “com els joves xinesos que han nascut a Espanya es conviuen amb els joves xinesos que són de la Xina”, la doctora Masdeu en canvi va manifestar el seu optimisme sobre aquest “problema” d’identitat: “En primer lloc, els fills d’emigrants xinesos encara que tornen a la Xina a treballar o viure, van a grans ciutats en comptes de tornar al seu poble, i en aquestes ciutats la gent ha canviat la seva percepció cap als estrangers. A més, tot i que els joves emigrants no dominen bé el xinès, per l’entorn familiar i comunitari també aprenen les normes socials de la Xina “.
No obstant això, sobre la qüestió de la migració xinesa encara existeixen molts prejudicis que haurien de ser eliminats, segons Carles Prat, que estudia la relació entre la Xina i l’occident des del vessant literària. “Molta gent encara pensa que la literatura xinesa és menys desenvolupada però això és un exemple d’un prejudici”, ha conclòs.
