Quantes vegades a les escoles i instituts el personal docent en comenta les dificultats que tenen per comunicar-se amb les mares del seu alumnat “que no parlen”… Que no parlen? Serà que no parlen castellà o català, perquè aquestes mares coneixen entre quatre i sis llengües de mitjana.
El 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes. Per commemorar-lo, des de Casa Àsia i FAPAES vam decidir fer una activitat d’autobiografia lingüística en els centres educatius on es desenvolupen els programes d’aprenentatge multilingüe “Aprenem. Famílies en xarxa (AFEX)” i “Activitats Formatives per a Famílies Migrades (AFFM)”.
L’objectiu era que les estudiants adultes i alumnes voluntàries de contextos culturals diversos que participen als nostres programes prenguessin consciència de les seves competències lingüístiques, les quals, malauradament, sovint són menystingudes per sentir que, a Catalunya, només són “útils” el castellà, el català i l’anglès; fet que comporta que siguin percebudes com a persones sense coneixements, quan en realitat, les altres llengües són eines comunicatives molt potents a nivell personal i suposen una aportació de primer ordre a la riquesa cultural, social i econòmica de Catalunya.
El primer dia, a partir d’uns folis amb la silueta d’un ninot, ens van explicar les llengües que coneixien i per què les havien associat a una part concreta del cos de la silueta que els vam repartir. Algunes de les llengües que van sortir van ser: xinès, urdú, panjabi, hindi, tailandès, bembere, darija, amazic, rifeny, àrab, romanès, polonès, anglès, francès, rus, georgià, castellà i català. La majoria va col·locar la seva primera llengua materna al cor; el castellà o català al cap perquè són les llengües que estan aprenent; l’anglès i francès a les mans, al tractar-se de les llengües que havien après a l’escola, etc.
El següent dia, tot basant-se en llocs, dates, objectes i persones, van reflexionar sobre on, com, quan i per què havien après aquestes llengües: Algunes estudiants relacionaven l’urdú amb l’olor de les flors, ja que a l’escoltar aquesta llengua pels carrers de Barcelona, els feia recordar el plaer d’olorar les flors i van esmentar que el 14 d’agost és el Dia de la Independència del Pakistan. L’àrab el relacionaven amb l’aigua i l’Alcorà, ja que tots dos són i donen vida.
Ens vam adonar que milions de persones pakistaneses, indonèsies, malaies, i d’altres regions sobretot d’Àsia, no parlen àrab però poden recitar l’Alcorà i pregar en aquest idioma. El hindi l’associaven amb les pel·lícules, l’anglès amb els partits de polo, el romanès amb la seva àvia, el rifeny amb la seva cunyada, el castellà i català amb els seus fills i filles, ja que són les llengües amb les quals estan creixent… I així, multitud d’exemples.
Va ser una experiència molt profitosa perquè tant estudiants adultes com voluntàries van presentar les seves llengües, mentre totes apreníem sobre aspectes culturals i lingüístics de diverses parts del món. Ens vam adonar de la importància d’aprendre bé les llengües maternes i de com aquestes ens poden ajudar a aprendre’n de noves, així com, que també és possible i enriquidor mantenir converses multilingües. Ens vam comunicar, riure i aprendre juntes.
