En el marc de la campanya #Quedatacasa, Casa Àsia posa a disposició dels seus seguidors habituals i de públic en general continguts digitals gratuïts gràcies a la col·laboració de la seva xarxa de professors i experts. En aquesta ocasió, oferim una sèrie de càpsules de vídeo que hem anomenat “Saviesa asiàtica en temps de crisi”, amb reflexions i consells que des de les filosofies orientals poden ajudar-nos a suportar la situació actual, de la mà dels filòsofs Montserrat Simón i Javier Ruiz Calderón. Cada expert proveirà 4 càpsules
Comencem amb la sèrie protagonitzada per Montserrat Simón, que ens proposa un breu recorregut sobre cadascuna de les qualitats que en l’advaita vedanta es requereixen per a tot aspirant a viure i retrobar la plenitud de la vida.
Aquests dies de confinament poden ser una invitació a guardar silenci i prestar atenció a aquest fons que solem ignorar. Entenent que el silenci consisteix precisament en l’observació atenta de tot el que va i ve, sense judici ni pretensió. L’observació imparcial, l’observació que es limita a constatar el que hi ha, és en si mateixa pura lucidesa i reposar en aquesta lucidesa revela la plenitud que sempre som.
La primera qualitat és el discerniment:
1. El discerniment
Aquesta qualitat consisteix en alguna cosa que sembla obvia però que habitualment obviem, és a dir, la distinció entre el que és passatger i el que és etern. No donem per descomptat que existeix una cosa que és eterna, només prenguem consciència de tot allò que és passatger i el que sigui que queda aquí quan hem descartat tot allò passatger. Això és l’etern.
Examinem la importància que atribuïm a diferents assumptes i aspectes de la vida i donem-nos compte de la seva naturalesa passatgera. Dins d’allò passatger, examinem també i posem llum en el que depèn i el que no depèn de nosaltres. Apliquem el discerniment també entre allò que ens acosta a una pau i alegria profundes que no depenen de res extern, i allò que ens allunya d’elles. Resulta que ens acosta a elles l’actitud que tracta de viure amb honestedat el que és tal com apareix en cada moment, la voluntat de mirar amb profunditat i acollir el que aquesta mirada ens aporta pas a pas i en canvi ens allunya d’elles la falsedat, la impostura, la superficialitat que es mou en l’àmbit de les aparences … Quan observo i aplico el discerniment des de la més honesta veritat de la que sóc capaç en cada moment, m’adono que l’únic que roman al mig de tot el passatger és la lucidesa interna que permet l’observació i aquesta lucidesa és pau, és aquesta perquè descansa en si mateixa. És eterna perquè es troba fora de la lògica espai-temps i no es veu condicionada per res.
2. El despreniment
Aquesta segona qualitat només es comprèn a la llum de la primera: quan som capaços de discernir el passatger del que no ho és, quan discernim el que depèn de nosaltres del que no i el que ens condueix cap a l’alegria i la veritat i el que ens allunya, espontàniament abandonem la majoria dels desitjos, o els anem substituint per desitjos que tenen més a veure amb l’anhel de plenitud. Comencem a veure el món des d’una perspectiva més global, a comprendre que els mecanismes de la vida són misteriosos i es manifesten a través d’un continu aparèixer i desaparèixer i deixem d’atribuir una importància tan crucial a determinats objectes, relacions, circumstàncies … Igual que un nen es desenganxa espontàniament de les seves joguines a mesura que va creixent, de la mateixa manera, ens desprenem de manera natural quan assumim el passatger de la vida i descansem a l’etern de la consciència que mira. La manera d’aplicar aquest desinterès és a través d’una mirada lúcida, amb discerniment, ja que la desafecció és la seva conseqüència directa.
3. Els 6 tresors
· La contemplació. Consisteix en fixar la ment en allò que no té nom ni forma. Un cop desenvolupades les qualitats anteriors, sorgeix la contemplació en el més profund i pur del nostre ésser, la contemplació de la lluminositat que som i que és la Realitat que sosté tot el canviant i múltiple de l’existència.
4. L’anhel d’alliberament
Ara bé, no hem de confondre l’anhel d’alliberament i Veritat amb la projecció del que, des de la nostra ignorància, imaginem que és l’alliberament, la Veritat, la plenitud … Es tracta d’un anhel obert, que es fomenta prenent consciència del patiment del món i anhelant transcendir dit patiment. En què consisteix la plenitud, ho sabrem només quan la habitem.
Montserrat Simón
És llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, postgraduada en Història de les Religions per la Universitat de Barcelona i Diploma en Sànscrit per la Banaras Hindu University. Va estudiar a l’Índia, de la mà d’erudits i de renunciants, les tradicions filosòfiques més rellevants de l’hinduisme i, des d’un aspecte més vital, ha aprofundit en l’advaita vedanta. En l’actualitat imparteix cursos de filosofies orientals, participa en formacions de ioga i ofereix assessorament filosòfic d’enfocament sapiencial (www.montserratsimon.com).
Javier Ruiz Calderón
És doctor en Filosofia, especialitzat en filosofies i religions de l’Índia i filosofia de la religió. És professor d’història de les religions, pensament oriental, sànscrit, meditació i cant vèdic. Ha publicat diversos llibres: L’hinduisme i la seva actualitat (1996), Dhammapada (2004), Breu història de l’hinduisme (2008), La Bhagavadgita (2008), Vedāntasāra: l’essència de l’Vedanta (2009), El religiós. Per a una filosofia de la religió (en premsa). Ha viscut sis anys a l’Índia, en diferents centres acadèmics i espirituals. Estudia i practica regularment ioga, vedanta i meditació des de 1978. Deixeble de Svami Kṛṣṇānanda (Sivananda āśram, Rishikesh) de 1988 a 2001 i de Mata Amṛtānandamayī Devī (AMMA) des de 2003
