09/04/2020 | Actualitat
En el marc de la campanya #Quedatacasa, Casa Àsia posa a disposició dels seus seguidors habituals i de públic en general continguts digitals gratuïts gràcies a la col·laboració de la seva xarxa de professors i experts. En aquesta ocasió, oferim una sèrie de càpsules de vídeo que hem anomenat “Saviesa asiàtica en temps de crisi”, amb reflexions i consells que des de les filosofies orientals poden ajudar-nos a suportar la situació actual, de la mà dels filòsofs Montserrat Simón i Javier Ruiz Calderón. Cada expert proveirà 4 càpsules

Comencem amb la sèrie protagonitzada per Montserrat Simón, que ens proposa un breu recorregut sobre cadascuna de les qualitats que en l’advaita vedanta es requereixen per a tot aspirant a viure i retrobar la plenitud de la vida.
Aquests dies de confinament poden ser una invitació a guardar silenci i prestar atenció a aquest fons que solem ignorar. Entenent que el silenci consisteix precisament en l’observació atenta de tot el que va i ve, sense judici ni pretensió. L’observació imparcial, l’observació que es limita a constatar el que hi ha, és en si mateixa pura lucidesa i reposar en aquesta lucidesa revela la plenitud que sempre som.

La primera qualitat és el discerniment:

1. El discerniment

Aquesta qualitat consisteix en alguna cosa que sembla obvia però que habitualment obviem, és a dir, la distinció entre el que és passatger i el que és etern. No donem per descomptat que existeix una cosa que és eterna, només prenguem consciència de tot allò que és passatger i el que sigui que queda aquí quan hem descartat tot allò passatger. Això és l’etern.

Examinem la importància que atribuïm a diferents assumptes i aspectes de la vida i donem-nos compte de la seva naturalesa passatgera. Dins d’allò passatger, examinem també i posem llum en el que depèn i el que no depèn de nosaltres. Apliquem el discerniment també entre allò que ens acosta a una pau i alegria profundes que no depenen de res extern, i allò que ens allunya d’elles. Resulta que ens acosta a elles l’actitud que tracta de viure amb honestedat el que és tal com apareix en cada moment, la voluntat de mirar amb profunditat i acollir el que aquesta mirada ens aporta pas a pas i en canvi ens allunya d’elles la falsedat, la impostura, la superficialitat que es mou en l’àmbit de les aparences … Quan observo i aplico el discerniment des de la més honesta veritat de la que sóc capaç en cada moment, m’adono que l’únic que roman al mig de tot el passatger és la lucidesa interna que permet l’observació i aquesta lucidesa és pau, és aquesta perquè descansa en si mateixa. És eterna perquè es troba fora de la lògica espai-temps i no es veu condicionada per res.

2. El despreniment

Aquesta segona qualitat només es comprèn a la llum de la primera: quan som capaços de discernir el passatger del que no ho és, quan discernim el que depèn de nosaltres del que no i el que ens condueix cap a l’alegria i la veritat i el que ens allunya, espontàniament abandonem la majoria dels desitjos, o els anem substituint per desitjos que tenen més a veure amb l’anhel de plenitud. Comencem a veure el món des d’una perspectiva més global, a comprendre que els mecanismes de la vida són misteriosos i es manifesten a través d’un continu aparèixer i desaparèixer i deixem d’atribuir una importància tan crucial a determinats objectes, relacions, circumstàncies … Igual que un nen es desenganxa espontàniament de les seves joguines a mesura que va creixent, de la mateixa manera, ens desprenem de manera natural quan assumim el passatger de la vida i descansem a l’etern de la consciència que mira. La manera d’aplicar aquest desinterès és a través d’una mirada lúcida, amb discerniment, ja que la desafecció és la seva conseqüència directa.

3. Els 6 tresors

· La serenitat. Hem de forjar un mínim de calma mental. Pot ajudar-nos el simple acte de respirar profundament, allargant l’exhalació. Quan estem nerviosos i respirem profundament tranquil·litzem la ment i podem veure les coses amb més equanimitat. La serenitat també es refereix aquí a la capacitat de concentrar la ment en un sol objecte.
· El control dels sentits. Quan la ment està mínimament calmada i hi ha un cert grau d’equanimitat, podem llavors prendre les regnes sobre els sentits. Els sentits estan fets per connectar-nos amb l’exterior i en la mesura que es posen en un objecte i en un altre la nostra ment sol identificar amb aquests objectes. Si ja hem pacificat la ment prèviament, recollir els sentits resultarà més senzill ja que la mateixa calma ens demanarà aquest recolliment. Tots dos van de la mà.
· La quietud. Un cop la ment està calmada i els sentits recollits cap a dins, només queda descansar en el propi recolliment i en la consciència que l’il·lumina. És el recolliment sorgit de l’abandonament del moviment, de les accions i els sentits.
· La resistència. Aquesta qualitat consisteix a desenvolupar en nosaltres un cert esperit de resistència, de saber mantenir el tipus davant les situacions que se’ns presenten a la vida. Sol citar-se com a exemple el resistir els parells d’oposats com el fred i la calor. És un exemple que simbolitza les dualitats en general cap a les quals solem sentir afecte o rebuig, segons ens generen plaer o dolor. La qualitat de la resistència podria explicar-se amb la dita popular de “no ofegar-se amb una gota d’aigua”, es tracta de forjar l’equanimitat i això es fa observant el que sentim, travessant sense que ens arrosseguin el gust o el desgrat.
· La confiança. De vegades es parla d’aquesta qualitat com fe, però no té a veure amb una fe cega, sinó amb la confiança en el fons últim de la vida que procedeix d’un examen minuciós i la confiança, també, en els ensenyaments que rebem d’un mestre, prengui aquest la forma que prengui. El mestre només existeix en tant que hi ha algú disposat a aprendre i quan tenim l’obertura i la disposició d’aprendre, tot al nostre voltant es converteix en ensenyament. Ara bé, cal confiar en aquests ensenyaments, perquè si el dubte s’instal·la de forma permanent es converteix en un obstacle. La determinació a confiar en el nostre fons hi juga un paper crucial.

· La contemplació. Consisteix en fixar la ment en allò que no té nom ni forma. Un cop desenvolupades les qualitats anteriors, sorgeix la contemplació en el més profund i pur del nostre ésser, la contemplació de la lluminositat que som i que és la Realitat que sosté tot el canviant i múltiple de l’existència.

4. L’anhel d’alliberament

Cal una espurna d’anhel que ens mogui a forjar tot l’anterior. Sense el més mínim desig d’autoconeixement i d’alliberar-nos definitivament de les cadenes del patiment no desenvoluparíem cap de les qualitats esmentades. Aquest desig d’alliberament qüestiona fins on estem disposats a arribar, quin és el nostre grau de compromís amb la Veritat i la plenitud. En l’àmbit de l’autorealització no hi ha regateig possible, tan honestos i disposats estem a conèixer, tant se’ns revela la Veritat.

Ara bé, no hem de confondre l’anhel d’alliberament i Veritat amb la projecció del que, des de la nostra ignorància, imaginem que és l’alliberament, la Veritat, la plenitud … Es tracta d’un anhel obert, que es fomenta prenent consciència del patiment del món i anhelant transcendir dit patiment. En què consisteix la plenitud, ho sabrem només quan la habitem.

Montserrat Simón

És llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​postgraduada en Història de les Religions per la Universitat de Barcelona i Diploma en Sànscrit per la Banaras Hindu University. Va estudiar a l’Índia, de la mà d’erudits i de renunciants, les tradicions filosòfiques més rellevants de l’hinduisme i, des d’un aspecte més vital, ha aprofundit en l’advaita vedanta. En l’actualitat imparteix cursos de filosofies orientals, participa en formacions de ioga i ofereix assessorament filosòfic d’enfocament sapiencial (www.montserratsimon.com).

Javier Ruiz Calderón

És doctor en Filosofia, especialitzat en filosofies i religions de l’Índia i filosofia de la religió. És professor d’història de les religions, pensament oriental, sànscrit, meditació i cant vèdic. Ha publicat diversos llibres: L’hinduisme i la seva actualitat (1996), Dhammapada (2004), Breu història de l’hinduisme (2008), La Bhagavadgita (2008), Vedāntasāra: l’essència de l’Vedanta (2009), El religiós. Per a una filosofia de la religió (en premsa). Ha viscut sis anys a l’Índia, en diferents centres acadèmics i espirituals. Estudia i practica regularment ioga, vedanta i meditació des de 1978. Deixeble de Svami Kṛṣṇānanda (Sivananda āśram, Rishikesh) de 1988 a 2001 i de Mata Amṛtānandamayī Devī (AMMA) des de 2003

Compartir