La sumptuositat del mausoleu més famós de món, el Taj Mahal, el situa en l’extrem oposat als enterraments musulmans tradicionals, en els quals el cos, embolicat en un sudari, es diposita directament al terra, en una fossa coberta per una senzilla làpida. Perpetua la tradició de tomba jardí instituïda en l’Imperi Mogol, on existeixen diversos exemples de governants les cònjuges dels quals van participar activament en el disseny de les tombes dels seus esposos.
Meravella del món
A la mort del segon emperador mogol, Humayun, la seva vídua Haji Begum va fer construir a Delhi un magnífic mausoleu de marbre blanc i gres vermell. Aquest monument és un dels primers exemples de l’arquitectura mogol i el primer jardí mausoleu del subcontinent indi.
L’emperadriu Nur Jahan, esposa de l’emperador Jahangir, i filla del seu principal conseller, el persa Itimad Ut Daula, va realitzar els dissenys dels monuments funeraris de tots dos. La tomba d’Itimad Ut Daula és una delicada construcció de marbre blanc, precursora directa del Taj Mahal. Es va construir també a Agra a la vora del riu Yamuna, al centre d’un jardí. Composta per un edifici baix i quadrat amb un minaret a cada cantonada, rematat per una cúpula baixa i angular, mostra els primers treballs d’incrustacions en pedra dura amb temes vegetals que arribaran a la seva màxima expressió al Taj Mahal.
A principis de segle XX, quan aquesta obra havia caigut pràcticament en l’oblit, el polifacètic artista bengalí Abanindranath Tagore va oferir un especial homenatge al Taj Mahal. Pertanyent a una prestigiosa família d’artistes entre els quals es troba Rabindranath Tagore, premi Nobel de Literatura el 1913, va emprendre una àrdua tasca per recuperar la història i les tradicions artístiques índies.
En un oli titulat “La mort de Shah Jahan” recupera l’estil de la miniatura mogol per representar una escena en la qual l’emperador moribund des del seu recolliment al Fort Vermell d’Agra dirigeix la mirada cap al Taj Mahal, la seva gran obra, representada al lluny, mentre la seva filla roman asseguda als seus peus. En l’obra uneix història i emoció. Aquesta pintura, que va guanyar diverses medalles, es va convertir en una de les obres mestres i referència per a l’art modern indi.
Al món islàmic els enterraments són llocs freqüentats a la recerca de relaxació, descans o meditació. També es converteixen en llocs de peregrinació quan la persona enterrada té importants mèrits adquirits. Es peregrina a tombes de sants, poetes o governants per establir un cert vincle amb el difunt. Paradoxalment el Taj Mahal ha despertat interès mundial per la història que representa, però més encara per l’atracció estètica que causen la puresa de les seves proporcions i la captivadora bellesa de cadascun dels seus detalls.
Agra, Uttar Pradesh, India
El Mausoleu, en xifres
Maravilla del mundo
Más información
Contingut coordinat juntament amb María Jesús Ferro, Grupo de Investigación Asia (GIA)
