Viatjar a l'Iran des de la seva literatura #QuedatACasa

02/04/2020 | Actualitat

L’especialista en llengua i cultura persa, Alfred G. Kavanagh, és l’autor d’aquesta sèrie de píndoles de coneixement sobre l’Iran que ens anirà oferint cada setmana en el context d’aquest període de confinament. El nostre expert comença amb una aproximació a una de les veus femenines més representatives de la literatura persa: Forugh Farrojzad

Els cinc mil anys de civilització indo-irania resultarien inabastables fins i tot si aconseguíssim reunir en una sala als especialistes més qualificats de cada període. No obstant això, cada un dels elements de la cultura persa ens mostra com la part participa de el tot; qui contempla una miniatura persa descobreix que a més dels aspectes estètics hi ha una complexa simbologia que li permet comprendre la relació entre els personatges, els seus gestos i els versos triats per l’artista. Cap mirada esgota els múltiples recorreguts d’aquest espai interioritzat i cada lector / espectador gaudirà d’un viatge únic, el seu personal en aquest basar de l’existència, on pràcticament totes les formes religioses, polítiques i artístiques s’han assajat al llarg de la història.

Durant aquest període de confinament a causa del Covid-19, Alfred Kavanagh ens acompanyarà virtualment cada setmana, amb diverses propostes de lectura que abastaran tant el Iran antic preislàmic, el període clàssic de la literatura persa i la literatura d’avantguarda. En tots els casos, ha seleccionat textos que estiguin disponibles en espanyol. De cada obra, inclourà una breu introducció i una separata amb més informació contextualitzada.

¿Pèrsia o l’Iran?

Inicialment, l’Iran es denominava aīrānā, literalment la terra dels aris, d’on procedeix el nom de l’Iran, els aquemènides fundadors de el gran imperi persa, procedents de la regió de Fars, van utilitzar el terme Pèrsia, fins que 2.600 anys després en 1935, el Sha va decretar la volta a el nom de l’Iran i el 1979 es va proclamar la República Islàmica de l’Iran. Limitar la nostra visió de l’Iran als esdeveniments que es van produir a partir de 1953 quan el Xa va tornar a el poder mitjançant un cop d’estat ordit pel govern d’Estats Units o al radical procés d’islamització dut a terme per l’Aiatol·là Khomeini després de la creació de la República Islàmica de l’Iran el 1979, seria molt simplista. De fet, l’aparició de l’Islam i la conquesta d’Iran pels àrabs cap a l’any 650 de la nostra era divideix convenientment la seva història en dos períodes, la fundació de el gran imperi persa per les tribus àries 1.500 anys abans, el període pre-islàmic de Iran, i els catorze segles següents en els que l’Iran va adaptar l’Islam a la seva pròpia cosmovisió mitjançant un ambiciós programa religiós-polític conegut com el xiisme. I mil cinc-cents anys abans de la fundació de l’imperi persa, els sumeris, acadis, elamites, assiris i babilonis havien captivat als viatgers del món antic pel refinament i esplendor política, cultural i religiós de les seves civilitzacions.

Proposta per aquesta setmana

D’entre les nombroses veus femenines de la literatura persa, cap representa millor possiblement el caràcter combatiu, el desig de canvi social, la renovació de la llengua persa moderna i l’autenticitat dels sentiments que la poetessa Forugh Farrojzad (1935-1967), en la qual vida i obra estan íntimament units, vivia per escriure i escrivia per viure en un període de profundes transformacions socials en el món. Va ser una dona compromesa amb els més febles, rodant un documental en un asil de leprosos en 1962, “La casa és negra” – خانه سیاه است- per denunciar les condicions tan precàries en què es trobaven. Cineasta, pintora, locutora, poetessa, va viure només 32 anys, però en va tenir prou per convertir-se en un dels referents de la poesia d’avantguarda.

Comptem amb la sort de tenir part de la seva obra traduïda a l’espanyol, concretament un recull dels seus últims poemes en un poemari a la qual la pròpia autora va titular “Nou Naixement”. Ella que havia nascut en el si d’una família de classe mitjana de l’estament militar coneixia bé la repressió de les dones en la societat de la seva època, els convencionalismes, els matrimonis concertats, els silencis carregats de retret … En el poema que dóna títol a aquest cicle poètic dirà “Mi existencia entera es un verso oscuro, que en su reiteración te llevará al alba de los prodigios y el reverdecer eterno…” y en su conocido poema “La tierra”, se describirá como “fecunda de deseo, fecunda de dolor, sobre la tierra estaba para que las estrellas me alabaran, para que la brisa me acariciara” y a su amante le dirá “no se trata de la frágil unión de dos nombres, ni de enlazarse en las viejas hojas de un libro, se trata de mi feliz cabello con las quemadas amapolas de tu beso…”.

I a tots, especialment en moments de crisi existencial ens convidarà a: “hay una callejuela que mi corazón ha robado / entre los barrios de mi infancia / y el viaje de un cuerpo por la línea del cuerpo / y el fecundar de un cuerpo por la árida línea del tiempo / un cuerpo de una imagen consciente / que vuelve de la fiesta de un espejo”.

Farrojzad, F., Nuevo Nacimiento, edición bilingüe, traduïda per Clara Janés i Sahand, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2003. (135 pàgines)