El jardín japonés. Qué es y no es entre la espacialidad y la temporalidad del paisaje.

  • Autors: Menene Gras Balaguer (Ed.), David Almazán Tomás, Darío Álvarez Álvarez, Pedro Aullón de Haro, Elena Barlés Báguena, Pilar Cabañas Moreno, José María Cabeza Lainez, Susana Canogar McKenzie, Ovidi Carbonell Cortés, Fernando Cid Lucas, Alfonso Falero Folgoso, Pilar Garcés, Fernando García Gutiérrez, Yayoi Kawamura, Federico Lanzaco Salafranca, Noni Lazaga, Kan Masuda, Oihana Montilla Ojeda, Esther Pizarro, Fernando Rodríguez-Izquierdo Gavala, Ramón Rodríguez Llera, Carlos Rubio, Francisco Javier Ruiz Carrasco, Félix Ruiz de la Puerta, Mana Salehi, Masatoshi Takebe, Hiroya Tanaka, Lourdes Terrón, Manuel Valencia, Miquel Vidal Pla, Javier Vives.
  • Castellà
  • 978-84-309-6535-9
  • 29,50€ | Tapa Tova | 15.5 x 23 cm | 555 pàg.
  • DISPONIBLE A LLIBRERIES
  • Editorial Tecnos | Madrid, 2015 | www.tecnos.es
  • Casa Àsia.
29,50€

Aquest llibre tracta el jardí japonès com a construcció cultural del paisatge natural negant el caràcter de fenomen aïllat, malgrat tractar-se d’un fet de cultura que ha conservat la seva individualitat en el transcurs dels segles des de la seva implantació al Japó procedent de la Xina. La necessitat de comprendre-ho comparativament des de diferents perspectives i cultures sembla haver-se intensificat amb el gir geogràfic experimentat en les ciències socials durant les dues últimes dècades. El jardí japonès s’entén popularment com una obra d’art, la representativitat de la qual contribueix a la construcció d’una identitat cultural pròpia, per mitjà de la qual s’escenifica una projecció social del subjecte o individu pertanyent a la cultura que l’ha creat. La ressonància polisèmica que suggereix el seu nom el converteix en una espècie d’arquetip local i universal, que no pot abordar-se separadament sense tenir en compte els seus antecedents i la seva finalitat, per ser l’expressió d’un eixam de manifestacions que defineix o identifica la complexitat d’una cultura com la nipona. L’art dels jardins és indissociable de la idea de representació, tant pel valor simbòlic dels seus elements compositius com pel caràcter parlant que en general se’ls atribueix, sigui com sigui l’essència de la seva dir i el que aquests poden arribar a comunicar. El jardí japonès és una construcció espacial i geogràfica que respon a una manera d’entendre el món o cosmologia; i, simultàniament, la representació abreujada d’un univers, com a expressió d’una societat humana que construeix una imatge de si mateixa en un món d’identitats movedisses i migrants, reivindicant el que aquesta més enllà del seu caràcter efímer per a transcendir el seu impermanència.

Aquest volum es divideix en quatre apartats: 1. Estètica i semiòtica del jardí japonès; 2. De la naturalesa la paisatge: la geografia de les estacions; 3. Gramàtica del jardí: l’aigua, la pedra i l’arbre; 4. El jardí japonès com a construcció cultural.

 

Per a més informació, contacta amb el correu [email protected].